28. Març 2024

Juliol 2016 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ31 Juliol, 2016

TOMATES Y CLAVELES

CLAVELES

Rubén Viñuales serà pare

RUBÉN VIÑUALES (Progresa adecuadamente). Al líder naranja de la ciudad le dimos un tomate por hacerle de muleta a la CUP. Debió tomar buena nota pues lleva días saliendo a los medios con denuncias y propuestas propias de su grupo municipal y marcando perfil propio. Si Viñuales aspira a la alcaldía en 2019 es bueno que los electores le veamos como un líder con proyecto propio y sin otras ataduras que su compromiso con Tarragona. Clavelito.

alejandro_ulleresALEJANDRO FERNÁNDEZ (Tito Yayo). Bajar el coste por aparcar en Tarragona siempre es una noticia a saludar. En este caso será una rebaja por aparcar en estancias largas, de día. Un 56% según anunció el segundo de a bordo de la nave consistorial. No está nada mal. Cómo recuperarán esa pérdida de ingresos en la empresa municipal que preside el siempre dicharachero Acero será tema a escrutar pues algunas voces ya alertan de que no se explica todo. Si hay trampa, los crujiremos a tomatazos. Clavel…de momento.

Óscar Sánchez, alcalde de Constantí

ÓSCAR SÁNCHEZ (Piano, piano, si va lontano). El joven alcalde de Constantí está siendo la revelación de la temporada. Inversiones privadas en su polígono industrial, convenios para protección del medio ambiente, acciones solidarias, estabilidad institucional y todo ello haciendo poco ruido y sin postureos ni sobrexposición mediática. Habrá que seguir de cerca a este alcalde pues promete. Un merecido clavel.

TOMATES

francesc_vallesFRANCESC VALLÉS (sin brújula). La política es cruel e injusta. Eso debe repetirse Vallés en sus largas noches mirando al techo, buscando una respuesta: ¿Por qué yo en Reus y otros en Madrid? Él se cree jugador de grandes ligas. Y eso hace que ande desorientado en la “modesta” política municipal reusense. No es capaz de estabilizarse y ecualizarse. Anda dando tumbos en el consistorio, buscando su sitio en la oposición y con la mente entre dos leones. Esperando una llamada milagrosa: “Francesc, te necesitamos de nuevo”. Bien haría este brillante e inteligente político en centrarse en lo ahora toca y encontrar su localidad en el patio de butacas, que mucho nos tememos, está más cerca de donde se sienta el alcalde que donde lo hace la CUP. Tomate, pero aliñado.

Gonzalo_FerreGONZALO FERRE (Adifesio). Este hombre, que preside Adif, le debieron nombrar para este cargo por saberse la canción del chucuchú del tren. Es tal la vergonzosa situación de nuestra red ferroviaria, tan graves las deficiencias de infraestructuras, medios humanos, planificación, financiación, etc., que no pueden extrañar las continuas incidencias y accidentes en los trenes que circulan por nuestra demarcación. Tomatazo.

Ivana Martínez

IVANA MARTÍNEZ (No vigilante de la playa). ¿Saben cuánta gente se encuentra disfrutando de las playas de nuestra Tarragona a las siete de la tarde? Les aseguro que un montón. Las playas están a rebosar. Pues a esa hora, a las siete de la tarde, cierran los puestos de vigilancia y atención de Cruz Roja y bajan las banderas de aviso del estado de la mar. Otros municipios de la costa mantienen sus puestos de vigilancia y socorro hasta las 20h o 20.30h. Pero en Tarragona parece ser que a partir de las 19h ya no importa si alguien se ahoga, le pica una medusa o aumenta repentinamente el oleaje. Tomate beach.

 


REDACCIÓ31 Juliol, 2016

Un total de 8 equips han participat aquest cap de setmana el Torneig de Futbol Sala Femení, jugat en el Pavelló Municipal d’Altafulla durant la nit de dissabte i tot el matí de diumenge.20160731_004121

Un dels equips estava format per jugadores altafullenques, del CFS Altafulla. També hi havia representants de Barcelona i jugadores d’altíssim nivell d’equips com el Sant Gabiel o el Camp Clar.

Els premis per aquesta edició del torneig seran de 400€ per a les guanyadores, 200€ per a les segones classificades, i un pernil per a les terceres.

M.M.

 

 


REDACCIÓ30 Juliol, 2016

Un home de 44 anys ha estat detingut pels Mossos d’Esquadra acusat d’abusar almenys de set menors d’edat al Vendrell. L’arrestat, veí de Comaruga, ensenyava als nois a jugar a tennis de taula en la Lira Vendrellenca, tot i que no formava part de la plantilla.

mossos-armillesEl monitor de tenis, de nacionalitat espanyola, ajudava de manera voluntària als menors a aprendre a jugar a tennis de taula a les instal·lacions de La Lira Vendrellenca, una entitat social del Vendrell. El passat dimarts, el pare d’un dels joves va presentar denúncia als Mossos d’Esquadra a l’assabentar-se que el menor havia estat víctima de ‘tocaments’ per part del professor de tenis. El detigut, segons fonts policials, triava nois d’entre els 11 i els 13 anys.

Sobre ell pesen set queixes per abusos sexuals a menors i el jutge del Vendrell ha ordenat el seu ingrés a la presó de Mas d’Enric a El Catllar, sense fiança.

La investigació continua oberta.

 

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2016
UPSAGESSA.jpg

OPINIOL’alcalde de Falset, Móra d’Ebre i Gandesa i els presidents dels Consells Comarcals del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, han signat una declaració institucional en que critiquen la mesura d’utilitzar part de les reserves de capital voluntari i dels dividends acumulats des de l’any 1988 de GECHOSA per tapar el forat de l’Hospital Sant Joan de Reus i exigeixen la participació del territori en la gestió de l’Hospital de Móra.

DAVID VIDALDAMIÀ FABREGA

En primer lloc, ens alegrem de l’interès que ara es desperta en aquests càrrecs institucionals la gestió de l’Hospital de Móra. Cal recordar, que la primera reunió en què la CUP va participar en el Consell Rector de GECHOSA, va consistir bàsicament en un dinar que es pagava a costa del capital de l’empresa amb ampolles de vi de 10 euros la unitat. No recordem cap queixa de cap alcalde ni de cap càrrec institucional, ni representant d’aquests que ara pretenen defensar el que no han defensat abans amb mentides i mitges veritats encarades a pal·liar la seva mediocritat política. I, hem de recordar també, que el senyor Joan Piñol alcalde de Móra d’Ebre, ja fa alguns mesos que participa en el Consell d’Administració de GECHOSA i alguns anys que ronda pels òrgans de govern de SAGESSA, per decisió voluntària d’aquest, i que les seves intervencions en aquestes reunions de l’empresa que gestiona l’Hospital del seu municipi, es poden comptar amb els dits de la mà. I, no sols ell, sinó que un representant del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Josep Maria Buixeda, i l’alcalde de Gandesa i president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, també participen en el Consell d’Administració de SAGESSA, on la seva participació en aquest, també es manté en la mateixa línia que la de Piñol.

Podem recordar el vot en contra d’aquests o dels seus antics representants, com el del Sr. Cesar López Anguera a propostes de la CUP tan bàsiques com la de fer una auditoria de gestió, o el fet de votar en contra de portar les irregularitats de l’anomenat grup SAGESSA davant la justícia. En aquest aspecte estem tranquils, ja que en aigües “turbulentes, tot acaba surant”. També recordem com aquests defensors del territori i de la seva sanitat -i els seus antecessors- han callat o encobert presumptes irregularitats, tot desafiant antics secretaris, vetant la fiscalització d’interventors i lloant la figura de l’ara multiimputat Josep Prat.

Podríem recordar el seu vot a favor de seguir cobrant 1000 € bruts per assistir als consells d’administració de SAGESSA i infinitat de casos semblants. Quina llàstima que les actes de les reunions són privades. I, quina alegria dir, que són privades excepte per un jutge i la policia judicial. De fet, si aquests senyors i senyores i els seus partits haguessin donat suport a les nostres propostes, avui estaríem en un escenari diferent. De fet, de moment som els únics que hem anunciat que portarem una presumpta “facturació falsa” de més de 2 milions d’euros que afecta l’Hospital de Móra a instàncies judicials. On estaven i on estan aquests grans defensors de la sanitat i la justícia quan toca posar fets concrets damunt la taula? Segurament el Sr.Piñol no s’atreveix a denunciar gent del seu partit (CIU) encara que vagin en contra de l’interès públic de l’hospital que diu defensar. En aquest sentit, cal recordar qui vota a favor d’aquesta proposta (CiU, ARA i ERC). Ara bé, imaginem per un moment el cas al revés, algú podria defensar no fer res per revocar la causa de dissolució de l’Hospital de Móra?

Quan la ignorància, el rèdit electoral i la mediocritat política s’ajunten poden provocar autèntics escarafalls no aptes per al sentit comú d’aquells que volem la mateixa qualitat assistencial en l’àmbit sanitari a qualsevol centre públic. Davant del despertar d’aquest interès per la gestió de l’Hospital de Móra, i l’empresa GECHOSA, cal recordar en primer lloc que el capital social de l’empresa és malauradament de l’Ajuntament de Reus. Diem malauradament, perquè si hi ha algú que ha criticat el model sanitari català, així com el model SAGESSA, ha estat precisament la CUP. Però, el que no es pot fer és plantejar la qüestió de GECOHSA i SAGESSA com una “guerra entre territoris”, acompanyada d’informacions tendencioses als professionals i als usuaris de la sanitat pública de les tres comarques.

Per respecte a la ciutadania i al col·lectiu de treballadors i treballadores de l’Hospital de Móra, cal fer un “front comú”, però no entre els càrrecs electes de les tres comarques, sinó entre tots i totes les responsables en la gestió de l’Hospital per tal de donar el màxim d’informació i actuar amb la transparència més grossa, tal com portem exigint des de la CUP des del 2011 i topant amb l’oposició d’aquests càrrecs electes. En aquest sentit, a proposta de la CUP, el ple de l’ajuntament de Reus va autoritzar la presència dels representants dels treballadors i treballadores de GECHOSA en el consell d’administració.

Des de la CUP també creiem que cal que el territori tingui participació i “dret a decidir” en els assumptes que afecta els seus veïns i veïnes. No sols en l’Hospital, sinó també en tots aquells serveis públics que finança i en la presa de decisions públiques. I, és per això, que creiem que cal afrontar el debat sobre com s’ha de gestionar la sanitat pública, ja sigui a Móra d’Ebre, a Reus, a Manresa o a Vilafranca del Penedès. Fan córrer en converses informals que l’Hospital de Móra d’Ebre podria deixar de ser gestionat per GECHOSA, en acabar el contracte de gestió vigent des de l’any 88. Tanmateix, la pregunta que ens preocupa és, per anar a on?

Aquesta pregunta, obre un debat molt profund, ja que el complex trencaclosques de l’actual sistema sanitari català, tot fa pensar, que serà “sortir del foc per caure a les brases”. Des de la CUP també ens volem sumar a un “front comú per defensar l’hospital de Móra d’Ebre”, per tal que aquest sigui gestionat molt millor que fins ara, que compti amb la participació del territori (però no sols dels polítics, sinó també dels treballadors i els usuaris), i sobretot, que sigui la primera peça per la construcció d’un nou model de sanitat català 100% públic, en el que els usuaris i els treballadors no n’acabin pagant la gestió que s’hagi fet fins ara.

Segurament, als polítics que volen constituir aquest “front comú” la nostra proposta no els interessa. Prefereixen, continuar depenent d’un tercer, que a canvi d’un dinar un cop cada no sé quan “escolti” les queixes dels alcaldes i presidents de consells comarcals del territori, però continuï fent i desfent al seu interès i lligat a un contracteprograma amb el CATSalut. Tot i això, des de la CUP els hi llancem aquesta oferta de debat i proposició (senyor Piñol la setmana que ve en xerrem), però sobretot, la volem fer arribar als treballadors i treballadores i als usuaris i usuàries del Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

Perquè, a més, no sols hem de parlar de l’Hospital de Móra, sinó també dels CAPs, de les residències d’avis… comencem d’una vegada a posar fil a l’agulla?

Damià FÀBREGA
Conseller Comarcal de la CUP al Priorat

David VIDAL 
Regidor CUP Reus i membre Consell d’Administració de GECOHSA

 

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2016

Per deixar palès que la seguretat és una de les apostes fortes de la ciutat que organitza els jocs del Mediterrani, l’alcalde de Tarragona i el conseller d’Interior, en un acte protocol·lari, han signat un conveni de col·laboració que permet que la Guàrdia Urbana formin part de la xarxa de radiocomunicacions mòbils dels serveis d’emergència: Rescat.

ballesteros_jane2En presència dels màxims representants del departament d’Interior i de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros i Jordi Jané han escenificat un pas més en l’àrea de seguretat en l’àmbit tecnològic. El nou sistema, pioner a Espanya, permetrà la comunicació entre els usuaris i facilita tant la tasca dels cossos policials i la coordinació entre els col·lectius que intervenen en les operacions d’emergència i seguretat.

Amb aquest acord, signat aquesta tarda a la Guàrdia Urbana, es millorà substancialment el funcionament de la policia municipal, ja que la dota de l’oportunitat d’utilitzar un sistema de comunicacions per la prestació en els serveis d’emergència que és actualment és referent a nivell tecnològic a l’Estat.
Un element clau a l’hora de prendre la decisió, és que la xarxa Rescat permetrà la intercomunicació amb tots els usuaris com ara Mossos d’Esquadra, les policies locals, les guàrdies urbanes, Bombers, Protecció Civil, SEM, el cos d’agents rurals i el Servei Català de Trànsit.
L’alcalde de Tarragona ha defensat l’adhesió de Tarragona a aquesta xarxa de comunicacions, atenent els “reptes” que haurà d’afrontar la ciutat l’any vinent, referint-se als Jocs del 2017.ballesteros_jane

En aquest sentit, ha explicat que davant l’esdeveniment olímpic, on la seguretat ha de jugar un paper fonamental, és imprescindible una excel·lent i eficaç coordinació entre les policies i els serveis d’emergències.
Per la seva banda, el conseller d’Interior ha mencionat que el material de què disposarà la Guàrdia Urbana està valorat en uns 7 mil euros i que la cessió gratuïta té una durada de dos anys, atenent que es tracta, per dir d’alguna manera, “d’una prova pilot”. Transcorreguts els dos anys, l’ajuntament haurà de plantejar-se la inversió i l’adquisició definitiva. La plantilla de la Guàrdia Urbana ha hagut de fer un curs de formació per ‘adaptar-se’ al nou sistema.

Jané ha enaltit el fet que es tregui “rendiment” dels recursos ja existents i ha insistit en la necessitat de la cultura de col·laboració global. Amb aquest conveni, segons el conseller, “guanya la seguretat” i els ciutadans.

VIDEOS:


REDACCIÓ29 Juliol, 2016

OPINIO JORDI MARTÍAmb l’aprovació de les conclusions de la comissió del procés constituent per part del Ple del Parlament de Catalunya s’ha donat la primera passa de desobediència clara en el camí que ens portarà a desconnectar de l’Estat espanyol. És, per tant, l’inici del camí real i no només simbòlic, a les quatre províncies, camí de la independència en relació a la legalitat espanyola. 72 vots a favor, 11 en contra, el no vot del PSC i Ciutadans i el PP que van abandonar la cambra.

Tal com explica el text, el Parlament ha aprovat el “mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per a activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent”. És un primer pas que deixa clar que en el camí cap a la independència Junts pel Sí i la CUP anirem junts però no barrejats, a no ser que algú posi pals a les rodes… I fins al moment, aquests pals han pres diverses formes, en els darrers mesos, des de qui hi havia al capdavant (Mas no hi és i el vaixell va) fins a l’obligació d’aprovar uns pressupostos autonomistes obedients, la no aprovació dels quals, malgrat el rebombori mediàtic, no ha aturat el procés… i ja ho sabíem.

Per tant, que ningú forci les coses en el proper conflicte que els sectors més immobilistes de Convergència rebatejada com a PDC preparen al voltant de la moció de confiança de Puigdemont. Crec que la CUP ha de votar-hi a favor aquest proper mes de setembre, però crec també que la confiança no ha de portar afegits impossibles d’assumir del tipus que alguns rumors malintencionats semblen apuntar. Sí a la confiança en Puigdemont, no a votar regals enverinats que pugui portar enganxada.
La CUP vol la independència i no ens plegarem davant cap exigència que no vagi per aquest camí i tingui aquest objectiu. Hi ha d’haver pressupostos de desconnexió, és cert, però s’han de fer tan inclusius com sigui possible i, per tant, no poden anar units a la moció de confiança d’aquí a dos mesos. Ho dic davant els rumors que diuen que la moció de confiança portarà l’afegitó d’uns pressupostos que, en cas que s’hi presentessin, no hauríem pogut llegir, ni debatre, ni proposar-hi esmenes, ni acceptar-los al final.

Seria una greu irresponsabilitat per part del PDC incloure impossibles en la moció de confiança i confiem que ho tinguin clar la resta dels seus companys de Junts pel Sí. Ja sabem que després, els mitjans afins al règim convergent aconseguiran convèncer els seus ‘hooligans’ i voltants que “per culpa de la CUP”, però vist on estem ara potser ja és hora de deixar de jugar i fer les passes clares que, com la de l’aval al procés constituent, ens portarà on la majoria de catalanes i catalans volem anar, és a dir, a saber si qui vol continuar a l’Estat espanyol són majoria o ho som les que en volem marxar i construir una altra realitat jurídica i institucional.

Ho tenim al davant i cal que ho fem tal com hem acordat de forma clara. Un cop vist que el marc legal espanyol no dóna marge d’acció per al dret a decidir, “l’única manera possible d’exercir aquest dret és per la via de la desconnexió i l’activació d’un procés constituent propi”. També és l’hora, gent de les esquerres diverses regeneradors, revolucionàries i reformistes, comuns i voltants, que emprenguem el vol i apostem per la construcció d’un nou marc que, si el fem alhora, serà absolutament d’esquerres, d’esquerres diverses això sí, però no conservador.

La CUP vol la justícia social i ara és l’hora de fer-la perquè podem i perquè som prou gent per tirar endavant un procés constituent des de baix, de forma popular i al servei de les classes populars i més desafavorides. La Catalunya resultant pot arrossegar cap a l’esquerra altres estats del sud d’Europa, sense cap mena de dubte, posar en dubte la construcció racista i excloent de la Unió Europea i la mateixa Uniói Europea neoliberal i de la guerra. Però només podrà ser si abans ens dediquem a construir el nostre país i, per fer-ho, ens cal exercir el dret a l’autodeterminació i fer la independència, o almenys deixar que el poble lliurement decideixi.

I a la gent del PSC, el PP i Ciutadans, que els quedi clar que són també necessaris per a aquest moment històric i que recórrer a les lleis del 1978 per aturar les propostes del 2016 és situar-se fora de la història i alguns d’ells no hi són. Senyores i senyors, posin al capdavant la democràcia i deixin d’amenaçar-nos, o no tenen clar encara que no tenim por i que ho demostrarem tants cops com calgui? Deixin de fer numerats i passin a esdevenir la dreta o el centre-dreta que cal a aquest país que es diu Catalunya, siguin tan espanyolistes com vulguin però no deixin de respectar les decisions democràtiques de la majoria d’aquest tros de món. A alguns els costarà més que a altres perquè vénen d’on vénen però a altres, partits nous però democràtics des de sempre, el debat de les idees sabem que no els fa por, per tant som-hi i fem-lo.

Jordi MARTI FONT
Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2016
voluntaris_2017.jpeg

L’alcalde de Tarragona ha confirmat que malgrat no estar “formalitzat l’acord econòmic” pels Jocs, l’Ajuntament disposa de l’acord polític, el consens de la Generalitat i de l’estat i el suport del Comitè Olímpic Espanyol (COE) per “garantir” el finançament necessari per celebrar els Jocs del Mediterrani. En un comunicat, el govern de Ballesteros assegura que l’acord econòmic es podria formalitzar el quart trimestre de l’any.

ballesteros i blanci
Ballesteros amb els responsables del COE

“Podem esperar fins l’octubre”
Si bé Ballesteros va amenaçar renunciar als jocs si el proper 31 de juliol el govern central no aportava els diners amb què s’havia compromès, ara, davant del bloqueig polític per formar govern a Espanya, diu que “tenim temps fins a l’octubre per acabar de concretar l’acord”.

Es mostra confiat perquè “estem treballant en l’àmbit polític amb el Govern de la Generalitat i els partits majoritaris de Madrid i comptem amb el seu compromís ferm”.

L’edil socialista justifica el seu positivisme a l’aconseguit del Govern de l’Estat “un nou compromís de 3 milions d’euros que ja va anunciar la vicepresidenta del Govern després del Consell de Ministres el passat de 10 de juny”.

Ballesteros repeteix per activa i passiva que, com a alcalde, no té cap dubte que els jocs seran una realitat, perquè disposa dels suports polítics necessaris.20160728_122118

Visites setmanals a les obres
En relació a les infraestructures necessàries per acollir l’esdeveniment esportiu més important del 2017, el batlle tarragoní recorda que s’estan efectuant visites setmanals a les obres per constatar la seva bona evolució. La setmana que ve comença la reforma de l’estadi d’atletisme. En definitiva, Ballesteros no només creu que es faran els jocs sinó que seran un èxit.

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2016
BANDERA2017.jpg

CRONICADes de que Víctor Sánchez, secretari general del Comitè Olímpic Espanyol, va manifestar la probable inviabilitat dels Jocs Mediterranis 2017 davant l’Assemblea General d’aquest organisme, les opcions de que Tarragona pugui tirar endavant el seu compromís olímpic no semblen gens clares. Segons el propi alcalde Ballesteros, el final d’aquest  mes de juliol és la data límit per resoldre els principals interrogants que pengen sobre aquest esdeveniment. BANDERA_JOCS

Que el projecte segueixi o que es renunciï comportarà conseqüències molt importants, i alguna de greu, per a la ciutat i per l’esport del país. El nostre digital s’ha posat en contacte amb diferents professionals de diversos sectors per tal d’acotar el que podrien ser les derivades de mantenir amunt la bandera olímpica o de baixar-la. Algunes d’aquestes qüestions reuneixen una gran complexitat jurídica, institucional i financera, però hem intentat resumir i clarificar al màxim tots aquests aspectes, pot ser en detriment de l’exactitud tècnica. Tot i això, les persones consultades ens son de tota confiança pel que fa al seu criteri.

POSSIBLES CONSEQUÈNCIES DE MANTENIR-NOS…
La principal conseqüència de mantenir Tarragona com a seu organitzadora dels Jocs l’any 2017 és, sens dubte, l’exigència de mobilitzar una enorme quantitat de recursos econòmics, humans i materials en molt curt termini. I tot s’hauria de fer simultàniament i sincronitzadament. Repassem els principals reptes que s’haurien d’afrontar:

  • Les instal·lacions que més dubtes han aixecat haurien d’entrar en un esprint fulminant donat que es troben en fase inicial la majoria d’elles: pavelló de Camp Clar (10% executat del total de l’obra amb un retràs ponderat de 4 mesos); reforma de l’Estadi de Camp Clar (0% executat); Piscina de Camp Clar (0% executat); reforma de l’Estadi del Nàstic (0% executat); altres actuacions menors de reforma o habilitació (0% executat, com el Camp de Tir, pavellons de la ciutat, zones d’entrenament, centre logístic i de acreditacions, centre de mitjans de comunicació, centre de dades i resultats, vila mediterrània, etc)
  • Injecció d’un mínim de 10 milions d’euros per a instal·lacions i de més de 15 milions d’euros per a despesa operativa del Comitè Organitzador, a més d’un increment de les aportacions per patrocinis en uns 10 milions més, que representen doblar lo recaptat fins ara.
  • Increment dels recursos humans del Comitè Organitzador en més de 50 persones abans de final d’any per cobrir totes les necessitats organitzatives i logístiques si prenem com referent els casos d’Almeria 2005 o Mersin 2013, segons ens han assenyalat els experts consultats.
  • Posta en marxa d’un Pla Director General i plans sectorials o parcials que fins ara no es coneixen o no existeixen, segons em pogut contrastar amb diferents responsables tècnics de subseus.BANDERA2017
  • L’endarreriment crònic en la gestió del projecte ha provocat que no es coneguin moltes dades rigorosament necessàries per poder establir un Pla de Seguretat amb garanties. Davant l’actual situació internacional, podríem assistir a la renuncia de delegacions de països participants per manca de fiabilitat dels sistemes de seguretat implementats pels organitzadors.
  • Aquest endarreriment també provoca greus desajustos en la part logística de l’esdeveniment: reserves hoteleres, transport, atenció mèdica, promoció estatal i internacional de l’esdeveniment, etc.
  • Totes aquestes anomalies podrien forçar l’ajuntament a fer front a despeses incontrolables i difícilment previsibles a dia d’avui. Atenent a d’altres ciutats que han organitzat esdeveniments olímpics amb mancances importants de planificació i gestió, el desviament pressupostari que hauria d’eixugar el municipi en els pròxims anys podria ser de més de 20 milions d’euros. Un segon Jaume I.

POSSIBLES CONSEQUÈNCIES DE RENUNCIAR ALS JOCS

  • En el plànol esportiu, renunciar als Jocs seria un cop molt dur per a Espanya i Catalunya, que des dels Jocs de Barcelona 92 han encadenat l’organització de tota mena de competicions esportives internacionals amb gran èxit, i que ens han portat a ser considerats una aposta segura a l’hora de que se’ns concedeixi qualsevol tipus de d’esdeveniment a organitzar. Després de les decepcions amb les candidatures olímpiques de Madrid i una suposada renúncia de Tarragona als Mediterranis, difícilment tornaríem a disposar de crèdit internacional per acollir grans competicions.
  • Tarragona quedaria absolutament desacreditada davant la comunitat mediterrània, el món de l’esport, les ciutats subseus, les institucions, mitjans de comunicació. S’obriria un temps d’interrogants, de frustració i qui sap si també de decadència de la ciutat.
  • El terratrèmol polític seria molt considerable. Defugir responsabilitats seria l’esport municipal per a la resta del mandat municipal i ningú pot saber les conseqüències que tindria tot això sobre els partits, els seus caps visibles, la institució municipal o sectors com ara els clubs esportius de la ciutat i l’opinió pública en general.

    victor_sanchez
    Victor Sánchez
  • S’hauria de rescabalar al Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis tant social com financerament. L’ajuntament va encarregar un estudi en aquest sentit, però la enorme dificultat d’assignar a una altra ciutat l’organització d’uns Jocs a un any vista podria portar a un escenari de danys i perjudicis molt importants que de ben segur recaurien sobre Tarragona.
  • Depenent de quins fossin finalment els arguments i com es gestionés la renúncia, es podrien generar greuges en relació a les empreses patrocinadores, ciutats subseus, institucions, clubs. Tot aquest panorama té molts interrogants davant la hipòtesi amb la que treballem, però en general totes les fonts consultades tenen clar que seria molt negatiu per Tarragona.
  • Amb tota seguretat el Consell Superior d’Esports es faria enrere dels compromisos econòmics i quedarien sense efecte els diners destinats a la nova piscina, la reforma de l’estadi de Camp Clar, els diners de les quinieles, el beneficis fiscals per a patrocinadors i d’altres.
  • La Generalitat de Catalunya podria no fer-se enrere en la seva aportació pel nou pavelló de Camp Clar, però seria previsible un llarg endarreriment de les obres.
  • Difícilment es faria la reforma de l’Estadi del Nàstic.
  • S’haurien llençat tots els diners fins ara gastats pel Comitè Organitzador.
  • Podria ser que la Diputació de Tarragona mantingués totes les partides pressupostàries per a reformes d’instal·lacions en les subseus, encara que alguna de més endarrerida podria no veure la llum.

Davant d’aquests dos escenaris (continuar o renunciar), s’obren d’altres incògnites que cal atendre desapassionadament i sense previs judicis de valor. Per exemple, mantenir l’organització dels Jocs obliga a un esforç material, econòmic, humà i intel·lectual de dimensions no conegudes en la ciutat fins ara i, encara pitjor, mai demostrades des del Comitè Organitzador.

Els jocs es compliquen

Tampoc l’oposició ha fet cap esforç seriós ni per demostrar la inviabilitat dels Jocs ni per assegurar la seva viabilitat. Senzillament, van deixant que el govern es cogui en la seva pròpia salsa. Caldria doncs, en el cas de continuar, un pacte de ferro entre totes les forces municipals o, com a mínim, entre aquelles que tenen responsabilitats polítiques en alguna de les institucions participants. Pel que fa a l’oposició, abandonar Ballesteros a la seva sort és tan irresponsable com l’actitud arrogant de l’alcalde mantinguda fins ara, negant les evidents mancances organitzatives, de planificació i previsió per part del Comitè Organitzador i del seu màxim responsable, Javier Villamayor.

En aquest sentit tampoc ajuden les continues manifestacions públiques de l’alcalde que criden a la tranquil·litat i la confiança sense posar damunt la taula cap mena de mesura dràstica, tal com va demanar-li el propi COE fa poques setmanes.

BUSCAR CULPABLES
I si agafem l’altra escenari, el de la renúncia als Jocs, a banda de les greus conseqüències jurídiques, financeres, socials o mediàtiques que tindria aquesta decisió, cal apuntar al tancament d’horitzons engrescadors per a Tarragona per un grapat d’anys. Des de fora, no tenim clar si ens mirarien amb pena per tenir un grup de polítics tan incompetents o si, tristament, creurien que el problema no son els polítics si no la ciutat en sí mateixa.

El Comitè Organitzador sempre ha buscat culpables o salvadors fora de l’orbita de les seves pròpies competències i responsabilitats: s’ha assenyalat al Consell Superior d’Esports, al govern de Mariano Rajoy, al Rei o la Generalitat com els factòtums de l’èxit o el fracàs de Tarragona 2017.   Absència total i absoluta d’autocrítica en l’equip de l’alcalde.

ballesteros i villamayorSi finalment es produeix la renúncia, aquesta no vindrà de la boca o la ma de l’ajuntament, si no, com apuntàvem abans, serà decisió del COE, que ja va anunciar públicament que aquesta renúncia podria tenir caràcter unilateral per part d’ells. Un cop més, l’alcalde i el seu equip tindran l’opció de la fugida d’estudi.

Si finalment es produeix l’aposta per fer els Jocs – cosa que desitgem de cor -, caldrà multiplicar forces i, amb tota seguretat, fer moltes coses que fins ara no s’han fet, així com deixar de fer d’altres que fins ara han estat en el guió del Comitè Organitzador.  Però el cap ens diu que els canvis de persones, dinàmiques i estructures haurien de ser tan profunds i radicals que dubtem molt que l’alcalde Ballesteros tingui, a aquestes alçades, prou energies i determinació per afrontar-les. Per tant, seguir amb els Jocs no es assegurar automàticament la seva celebració, si no augmentar l’aposta i, per tant, arriscar a perdre molt més a mesura que s’acostin els Jocs si, malauradament, al cap i a la fi s’ha de renunciar per que l’ofegament financer i organitzatiu es fa insuportable.

Renunciar ara significa admetre la derrota i la incompetència o, com sospitem, posar el pes de la culpa en els altres i agafar-se desesperadament al paper de víctimes. I Tarragona necessita, ara més que mai, herois i no víctimes… encara que tampoc volem insensats presoners dels seus egos.

Curiosament, el COE ha decidit posposar, per després dels jocs de Rio, la seva decisió sobre el seu suport o no al Tarragona 2017.

RC

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2016

Des del Col·legi de Pedagogs es reflexiona al voltant de la cura dels infants – sobretot els més vulnerables – durant el període estival. Posant èmfasi a l’agost en què l’atenció socioeducativa i lúdica d’activitats organitzades per entitats públiques i socials minven substancialment. Una circumstància que afecta directament a les famílies amb dificultats que no poden garantir els mínims bàsics per llurs fills i filles.

Avui és la tornada a l'escola
Els nens aparquen les motxiles

Un any més amb l’estiu comencen les vacances escolars. Els infants estan desitjosos d’alliberar-se de les aules, de córrer i esbargir-se. De jugar a l’aire lliure i canviar definitivament la màniga llarga per la curta o els tirants, la feixuga roba d’hivern per  la lleugera roba estival.

De fet tots, tots, esperem l’arribada de l’estiu. L’associem amb vacances. Segurament perquè ens ve a la memòria la nostra pròpia infantesa i la calor ens desperta encara més profundament les ganes de descans, de festa o d’esbarjo. L’estiu convida al canvi de ritme. A alentir, d’acord amb la calor, les presses i canviar obligacions per lleure.

El més sorprenent és que el tòpic no es compleix. I amb això no ens referim al fet que nens i nenes no tinguin escola. Aquest és un fet irrefutable. Poc abans de Sant Joan les escoles tanquen. I les criatures queden a la “intempèrie”. En el desert estival escolar els pares hauran d’haver previst alternatives de cura pels seus fills i filles. Senzillament perquè a l’estiu la feina continua i són molts els pares i mares que han de seguir treballant, o troben feina precisament a l’estiu en un moment en què la feina escasseja i és molt precària. Perquè les vacances escolars són molt més llargues que qualsevol de les vacances que puguin gaudir els adults.

Aleshores a una setmana justa d’acabar el curs vénen les presses, sobretot perquè hi ha moltes famílies amb qüestions sobrevingudes de baixa economia i/o situacions de pobresa que no han pogut preveure  -quan era el temps de les inscripcions- activitats de lleure durant aquest període. Aleshores ja és tard. Les activitats són plenes. I les alternatives limitadíssimes, quan encara n’hi ha.

lleureAquesta és la dissort quan els pares treballen -o mal treballen-. Val a dir, que com en altres àmbits, tenir recursos permet alternatives i opcions. Perquè efectivament les activitats d’estiu no són econòmiques. Per aquest motiu tampoc són a l’abast de les butxaques més modestes, de les famílies en situació de pobresa -treballin o no treballin-. En aquest sentit l’esforç d’ajuda de les administracions a les famílies amb menys recursos és molt heterogènia i diversa. Moltes activitats d’estiu neixen de la iniciativa privada i l’ajut que es proporciona a la família és individual. Aleshores, manca una estratègia en l’àmbit del lleure, que identifiqui cap a quin model volem anar? Quins valors i quina ètica s’impulsa a les diverses activitats lúdiques per a infants i adolescents que s’ofereix en èpoques de lleure? Com garantir que tots els infants, especialment els més vulnerables, hi tinguin accés?

L’activitat estival de casals i colònies sembla encara una acció educativa de segona, potser pel fet de ser lúdica. Encara té la consideració de ser quelcom extraordinari, de ser prescindible. En el decurs de la sequera estival l’activitat lúdica compleix funcions de cura delegada i complementària a les famílies. Cura educativa. Moltes vegades substitutòria davant de l’absència dels seus pares quan la feina -l’estiu pot ser una oportunitat d’accedir a una feina- els impedeix de coincidir amb els fills els dies festius. lleure1És cabdal recordar que els aprenentatges no es produeixen només en el context escolar. Alguns d’ells, encara més significatius, es produeixen en la interacció personal en espais no reglats. Tirant mà de la memòria. Què valorem més significatiu: una explicació del mestre d’algun concepte que ens captivà, o l’emoció compartida per ser capaç de construir una cabana o assolir una fita amb els amics amb qui hem coincidit tot jugant.

Ens oblidem sovint que els infants -tots els infants- ho són tot l’any, sigui l’estació que sigui. I per a les famílies que tenen dificultats l’estiu posa més de relleu la seva fragilitat i manca de recursos. L’absència de l’entorn quotidià, l’escola o l’escola bressol i el seu interlocutor habitual, el mestre, deixa un buit que pot transformar l’estiu en una travessia pel desert. Encara queda per a què l’oferta lúdica estival pugui cobrir moltes d’aquestes situacions. En especial a l’agost.

lleure2Aquesta discontinuïtat entre el curs escolar i l’estiu, i el caràcter voluntari de les activitats estiuenques fa que en molts casos, els nens i nenes quedin part dels dies sense alternatives de cura. Aleshores la improvisació i la delegació s’imposen. Sort tenen els que poden comptar amb família extensa capaç d’assumir-ne la tasca. És així com les diferències de context familiar i socioeconòmic acaben per condicionar també les vacances d’estiu.

A la nostra societat encara li queda recorregut per a proporcionar un suport de caràcter estratègic i més extens per a recolzar  la m/paternitat d’infants i adolescents, també a l’estiu. Tal com deia el lema; “Tots són infants nostresTambé a l’estiu.

Aquestes reflexions posen sobre la taula la necessitat de considerar el temps lleure i oci com una activitat educativa tant important com l’escolar i que s’ha d’adaptar a les necessitats socials de cada moment, de cada context. En aquest sentit la pedagogia, des de la vessant social, alerta del buit que es produeix al mesos d’estiu, especialment l’agost, per als infants en què llurs famílies, en situació de vulnerabilitat, no poden sostenir els recursos bàsics per a què gaudeixin d’un estiu d’esbarjo com la resta d’infants.

Col·legi de Pedagogs de Catalunya

 


REDACCIÓ29 Juliol, 2016

OPINIOHem complert el primer any de govern entre ERC-Avancem, CiU i PSC, i com a dona i alcaldessa d’esquerres de Cambrils, vull fer repàs de la feina feta i cap on anem. La transparència en la gestió, la proximitat amb les persones, les polítiques socials i la reactivació d’alguns projectes importants per a la nostra ciutat són i seran algunes de les línies d’actuació prioritàries d’aquest mandat conjunt.

Camí MendozaAquest  primer any ens ha servit per posar les bases i poder desenvolupar les línies estratègiques. Des de l’equip de Govern ressaltem que s’han establert canals fluids de comunicació amb els principals agents socials, polítics i econòmics de l’entorn. La nostra insistència i la bona relació institucional la Generalitat de Catalunya ens ha permès cobrar part del deute: quasi 700.000 € del Pla de Barris. També hem realitzat visites a alguns Ministeris de Madrid per reclamar inversions a Cambrils. No deixarem de fer-ho, sempre defensant Cambrils.

Alguns dels reptes que abordem també són el sanejament de comptes i la reactivació de l’economia tot facilitant i dinamitzant l’activitat al municipi i regularitzant les activitats al Polígon Industrial de Belianes. I en aquesta línia, aviat obrirem la Torre del Llimó. A més, hem donat un impuls a la Fira Multisectorial,  al calendari gastronòmic, al Pla Local de Joventut i al Projecte Educatiu de Ciutat.  I, sobretot, estem treballant en les grans millores urbanístiques com la construcció i condicionament de l’antiga N340 o l’avinguda Charles Darwin que uneix el nucli urbà amb la nova estació de tren, que serà una de les més importants del traçat del Corredor del Mediterrani, en funcionament el primer trimestre del 2017. Continuarem apostant per fer més pròsper Cambrils.

Millorem també des de dins l’Ajuntament amb l’adjudicació per la realització de la  relació de llocs de treballs, amb la convocatòria de borses d’interins de policies i d’auxiliars administratius i contractacions diverses a través de plans d’ocupació. A més, hem dut a terme el Pla Estratègic i el Pla d’Igualtat. Paral·lelament, apostem per un Cambrils més sostenible adequant la Depuradora, ampliant el servei de neteja i amb l’aprovació del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES). Volem una ciutat oberta al món i que sigui millor.

Sempre ho hem dit: un dels pilars per Cambrils ha de ser treballar i millorar el benestar de les persones. Volem que Cambrils sigui una ciutat educadora. Hem iniciat els primers expedients de cessió obligatòria per reclamar els pisos buits; hem garantit serveis bàsics com l’aigua; i hem congelat els impostos, no incrementant aquest 2016 tributs com l’IBI.

Som i volem ser cada cop més transparents. Volem que la reobertura de Ràdio Cambrils sigui una realitat el més aviat possible i hem posat en marxa la plataforma Cambrils Govern Obert oferint una eina orientada cap a la transparència i a la participació.  Hem estat a prop de les persones escoltant-les  al carrer i hem conegut les seves necessitats amb els Consells de Barris. Hem treballat, treballem i treballarem per aconseguir que Cambrils estigui més a prop de les persones.

Camí MENDOZA
Alcaldessa de Cambrils