Normalment, per allò de la manca sensibilitat dels seus autors vers el Patrimoni, quan visitem monuments o edificis singulars ens fa poca gràcia veure grafits d’aquells que volen deixar constància de la seva visita posant el nom, la data o d’altres ocurrències.
No obstant això, si els grafits tenen ja alguns anys la cosa canvia, passant de ser una bretolada a ser motiu de curiositat dels profans i d’entusiasme d’historiadors i d’arqueòlegs,.
A la nostra ciutat, disposem d’alguns exemples de diferents èpoques prou coneguts com poden ser:
– el grafit votiu “M. Vibio Menrva”, localitzat en un dels carreus interiors de la Torre de Minerva, considerat per Géza Alföldy com la inscripció llatina en pedra més antiga trobada a la península,
– els grafits que hi ha a la sala del rellotge del campanar de la catedral amb dibuixos de persones, vaixells i noms atribuïts a campaners i rellotgers de la catedral, o
– el grafit que es troba a l’interior de l’antiga audiència, una pintada revolucionaria que s’inicia amb un ¡¡VISCA LARGO CABALLERO I LENIN!!
Però, n’hi ha un altre que, tot i tenir-lo força a mà, potser no és tan conegut. És tracte del que es troba a la façana de la Catedral, concretament en el segon arc cec de l’arcuació que hi ha al damunt de sòcol del costat esquerra, a tocar de la porta principal, sota la figura de l’apòstol sant Pau.
En les planxes de marbre romanes, reaprofitades per a bastir la part central de la façana, hi podem llegir:
FRANZ MARTIN
HEITMAN VON
NEUMARKT
ANNO 1766
Una grafia treballada, una “bona qualitat” del gravat, la mida de les lletres, la superfície sobre la qual es troba, … fa pensar que calgué una bona estona per confeccionar el grafit en el qual, podem veure les “enes” al reves amb una línia ondulada unint les dues línies verticals; les “as” en les què la línia normalment horitzontal entre les dues diagonals, en el grafit, es representa fent un angle amb el vèrtex cap avall; i el darrer sis de l’any escrit girat verticalment.
TEXT: J.L.G.