REDACCIÓ1 Octubre, 2016
Que les festes de Santa Tecla aixequen passions és una evidència de fàcil constatació i també ho és que generen debats de la més variada mena. I això és bo i cal afrontar-ho. Precisament, perquè són unes festes importants se n’ha de parlar. Aquesta mateixa setmana , ho farem al ple, on alguns partits defensaran una moció que té l’objectiu de descentralitzar les festes, de portar-les als barris, diuen.
Com que la moció no ho especifica, no sabem quines activitats festives volen canviar d’emplaçament. S’hi utilitzen conceptes com la necessitat de compartir la cultura o de descongestionar la Part Alta de sorolls. Dit així ningú s’hi pot oposar, però ens hauríem de preguntar si aquests problemes els hem de circumscriure als deu dies de festa o si tenen un component molt més profund, respecte als quals caldria treballar durant els dotze mesos de l’any.
Existeixen una sèrie d’elements, que donen a la festa un valor patrimonial inqüestionable, arrelats a un espai simbòlic que és únic i no es pot canviar de cap manera. L’eix format per la representativitat del poder civil i de l’eclesiàstic, dibuixat pel carrer Major i adjacents, dóna sentit a una representació festiva que es remunta al segle XIV i que s’ha anat adequant als canvis produïts als llargs dels segles, com la mateixa ubicació de la casa consistorial. Qualsevol plantejament de treure d’aquest eix el Pregó, la Baixada de l’Àliga, l’Ofici, l’Entrada de Músics, el Seguici, les actuacions castelleres, les ballades de gegants, la Professó… posaria en risc el principal valor de les festes de Santa Tecla.
Hi ha una altra part, que també és festa i congrega molta gent, però que no té cap particularitat històrica o patrimonial, on hi ha més marge d’actuació. La part vinculada a les actuacions musicals de diverses menes, algunes amb una estridència considerable, no acabo de veure perquè no es poden compartir de manera solidària entre altres punts de la ciutat i de pas alleujar l’estrès de soroll a què estan condemnats els veïns de la Part Alta. En aquest sentit les festes, posant-hi imaginació, podrien ajudar a esponjar i repartir l’activitat lúdica per altres indrets i començar a ubicar nous emplaçaments per a l’esbarjo. Sabent que no hi ha solucions màgiques, crec que aquest és un punt a treballar buscant la menor afectació al son i la salut de les persones.
No podem perdre de vista, però, que el pressupost municipal dedicat a les festes ha minvat considerablement en els darrers anys. Gran part de la programació -que per motius polítics que no entendré mai posa l’accent en el nombre d’activitats- dóna peu a què el gruix quantitatiu de les festes recaigui en les entitats o directament en els establiments comercials. I aquí hi trobem de tot: des de l’acció positiva de qui es dedica a realçar el patrimoni festiu, amb l’edició de tota mena d’objectes festius, com samarretes, contes o postals, entre altres, a qui utilitza la festa com una oportunitat recaptatòria, multiplicant-se les ofertes musicals i gastronòmiques sense gens d’interès i amb molt poca cura pel marc tradicional de la festa i per la generació d’un ambient de bona relació amb el veïnantge, que hauria de ser un dels resultats de la festa.
Que la festa no interacciona amb els barris? És ingenu acceptar-ho sense matissos. En primer lloc perquè hi ha molts barris que des de les seves associacions participen molt activament en l’epicentre de la festa, precisament amb elements singulars: Sant Pere i Sant Pau amb el Bou, el Serrallo amb la Víbria, el Port amb la Cucafera, la Vall de l’Arrabassada amb el Griu, tenim dues colles de castells de barri, gegants d’un nombre considerable de barris diferents i segur que em deixo elements. D’altra banda, existeix el programa de Santa Tecla a les escoles, que sense excepció porta a conèixer els elements festius als més petits de tots els barris de Tarragona.
Hi ha tema de debat, per què no? Jo el faria però des del coneixement de la festa de Santa Tecla, del seu sentit i del seu valor. Sense grandilocuències i tenint ben present que les nostres festes són un material extremadament sensible.
Pau RICOMÀ
Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
