Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
Aquest matí, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, ha rebut als membres de la Comissió Avaluadora d’UNICEF per a la candidatura de Tarragona com a Ciutat Amiga de la Infància. Al llarg del dia, la Comissió s’ha reunit amb tècnics de les conselleries municipals i dels Serveis Territorials d’Ensenyament per exposar els projectes educatius de la ciutat, entre d’altres, el Pla Educatiu d’Entorn.
La Comissió avaluadora decidirà a finals d’aquest mes d’octubre si Tarragona obté el segell CAI (Ciutat Amiga de la Infància) d’UNICEF. El segell suposarà el reconeixement del compromís local de la ciutat amb la infància i l’adolescència en l’impuls del seu benestar i en la promoció de la seva participació en els temes de ciutat.
Va ser el mateix aAjuntament el que va demanar, per unanimitat en el ple del passat 18 de març, que Tarragona presentés la seva candidatura per obtenir el segell de Ciutat Amiga de la Infància.
El grup municipal de la CUP a Tarragona critica l’enfoc que el PSC ha donat a les polítiques de ciutat intel·ligent durant els últims anys. Totes les accions en aquesta direcció que ha pres el consistori, afirma la formació independentista, han estat encaminades merament a polítiques estètiques, deixant de banda les necessitats dels ciutadans.
En aquest sentit, la formació que lidera a Tarragona Laia Estrada destaca el cas de La Tabacalera. Fa pocs dies es va fer pública la xifra de la reparació de la pantalla gegant, que arriba als 36.000€. En el seu conjunt, l’SmartPark de la Tabacalera va tenir un cost superior als tres milions d’euros, i anualment suposa un cost addicional de 25.000€. Amb tot, la CUP destaca que cap d’aquestes polítiques han donat solució al veritable problema de la Tabacalera, un espai desaprofitat que podria albergar multitud de projectes municipals.
La Candidatura d’Unitat Popular creu que es poden fer polítiques de ciutat intel·ligent, sense que hagin de passar necessàriament per la tecnificació. Es refereixen, entre d’altres, a “millorar l’eficiència energètica dels habitatges i edificis municipals, o apostar per les energies renovables i la mobilitat sostenible.
Després de gairebé 10 anys, sembla que per fi el Mercat de Tarragona ja té data per a que torni a ser l’epicentre del comerç tarragoní.
Les obres de remodelació de l’espai del Mercat es troben al 90% d’execució, segons la tinent d’alcalde de Comerç i Relacions Ciutadanes, Elvira Ferrando, i està prevista que finalitzi el pròxim 15 de desembre. A partir d’aquí, tots els paradistes tindrien fins el 10 de gener per adequar les parades.
En total hi hauran 48 parades, de les quals 43 ja estan assignades. L’ajuntament s’ha marcat de data màxima fins el 15 d’octubre per a que tots els paradistes presentin la documentació, i així el 10 de gener ja es pugui obrir al públic la macroestructura municipal.
La presidenta dels venedors del Mercat, Maria Virgili, ha celebrat que ara ja sí es veu el final del camí de la remodelació del Mercat.
“La distribució actual permetrà veure tota la planta. És molt diàfana, i el sostre de fusta és brutal. S’ha fet una bona reforma”.
Ángel Juárez és un home tot terreny. És estimat i odiat. Però a ell les etiquetes li importen cada vegada menys. Està capficat amb la denúncia de les injustícies i el patiment. No es casa amb ningú i alça la veu sempre i quan considera que s’estan vulnerant dret o llibertats. Aquest lluitador, també deixa petjada en algunes obres literàries, ja sigui en forma d’articles d’opinió o poesia. Juárez, president de Mare Terra Fundació Mediterrània i la Coordinadora d’Entitats de Tarragona, presenta aquest dijous el seu sisè llibre.
Entre el primer article del llibre i el darrer transcorre un període de vuit anys. Què ha canviat en tot aquest temps?
Les persones s’han anat adaptant a la crisi, però no ens enganyem: hi ha cues a les consultes dels psicòlegs. Algunes coses han canviat i altres no. Per exemple, la borsa de pobresa ha augmentat un 30% mentre es reduïa la classe mitjana. Però hi ha altres aspectes que no han evolucionat en vuit anys, com l’angustia, el patiment i el dolor que viuen milers de persones. Quan el lector llegeixi els primers articles del llibre, de l’any 2008, i els compari amb els últims, del 2016, se n’adonarà que en realitat tot continua més o menys de la mateixa manera.
Com neix el projecte de fer un llibre recopilant articles i poesies sobre la crisi?
El projecte sorgeix perquè semblava que la crisi no anava a durar gaire temps, i al final hem vist que fins i tot en això ens han enganyat. Gairebé deu anys després, encara hi ha crisi, i això ha tingut moltes conseqüències. I és clar, algú ha d’explicar-les. Vàrem pensar que pagava la pena que jo, que portava escrivint articles sobre la crisi des de fa vuit anys, podia aportar una visió interessant sobre tot el que passava al meu voltant relacionat amb la recessió econòmica.
Una de les tesis del llibre és que de la crisi econòmica emergeixen unes altres…
Sí, és evident. Per exemple, moltes vegades quan mires els mitjans de comunicació comences a escoltar paraules desconegudes per a la majoria de la població: prima de risc, IBEX, fluctuació borsària… El que volen és que la població cregui que la crisi és només econòmica, quan en realitat n’hi ha moltes altres. Però ho volen amagar. I aquest és un dels objectius del llibre: explicar amb paraules que tothom pugui entendre què és el que està passant exactament.
Des de fa un temps s’escolta que la crisi està arribant a la seva fi. Vostè s’ho creu?
És mentida. Una gran mentida. Com deia ara, es tracta d’un tema d’adaptació. Ens han volgut fer creure que un 20% d’atur o que els joves no puguin marxar de cada dels pares són coses normals, quan no ho són. Aquí cal reconèixer que els artífexs de la crisi han fet una feina excel·lent, doncs han deixat la societat que ells volien. La realitat és que la crisi no s’acabarà fins que els poders fàctics ho desitgin.
Al final, el missatge del seu llibre… és optimista o pessimista?
Jo escric les coses com les veig i com les sento. Però reconec que sempre, en tots els meus articles, acabo donant un missatge d’optimisme i de resistència. No puc evitar-ho, va amb el meu caràcter.
Per què va decidir incloure poesies a ‘Las crisis de la crisis’? Què aporten?
Mitjançant la poesia, la paraula, la literatura i la cultura també es pot fer una revolució. Estic convençut que un discurs, amb les paraules ben escollides, pot ser tan poderós com mil tancs. Jo crec en la poesia amb compromís, en la poesia que lluita contra la indefensió. Com dic en el meu poema ‘Cuando’, “quan es legalitza la injustícia, la resistència és un deure i denunciar-la una obligació”. I és per aquest motiu que les poesies eren necessàries al llibre.
Creu que encara li queden articles per escriure sobre la crisi?
Malauradament, és així. Tant de bo pogués parlar d’altres qüestions que també m’encanten als meus articles, però mentre vegi patiment i injustícies al meu voltant, seguiré denunciant-les empunyant la meva ploma.
S’investiga si és cert que la conservació i els embalsamaments dels cadàvers són practicades pels treballadors de l’empresa Serfumt, els quals no disposen ni de titulació ni d’autorització legal per fer-ho. Una denúncia posa de manifest que es falsificava la signatura del metge forense, to i que ell es podria haver convertit en un coopreador necessari per la comissó d’aquests delictes. El president dle consell d’administració de Serfumt assegura que col·laborarà en tot allò que sigui necessari per mantenir impoluta la imatge de l’empresa
Els Mossos ‘Esquadra investiguen l’existència de possibles il·lícits penals a la Funerària de Tarragona, gestionada per l’empresa mixta SERFUMT. Entre altres possibles delictes, a l’empresa es podria haver comès delictes relacionats amb falsificació de document públic, profanació de cadàvers, tots tipificats al Codi Penal.
Hi ha diferents denúncies contra l’empresa municipal
D’acord amb la denúncia a què ha tingut accés aquest digital, entre els fets denunciats a la policia, es dóna especial atenció al capítol dels embalsamaments i conservació dels cadàvers.
Els investigadors volen saber si és cert que aquestes pràctiques, en l’absència del metge forense, les van realitzar els treballadors del tanatori, els quals no comptem amb la titulació i l’autorització legals necessàries. “(…) per embalsamar i conservar els cadàvers mai ningú (els treballadors de la funerària) no ha cobrat una contraprestació econòmica, ja que era una de les tasques que ordenava l’empresa”. No obstant això, cada embalsamament costa 600 euros i 400 la conservació del cadàver.
Falsificació de signatura?
Segons la denúncia, per procedir a alguna d’aquestes pràctiques, la família del difunt ha de signar una autorització. L’acta ha de ser rubricada, obligatòriament, pel metge forense i posteriorment tramitades al departament de Salut.
El problema és que en el període vacacional del metge forense o durant la seva absència, sobretot “els caps de setmana”, “les noies de la recepció” eren “les encarregades de realitzar la signatura per obviar la presència del forense i continuar així amb l’expedient del difunt”. Però, la falsificació de la signatura del metge forense per part de les “nois de la recepció” es deixat de fer arran d’una “discussió” interna, on un dels treballadors hauria posat de manifest l’existència d’aquestes irregularitats.
Es va optar, aleshores, per omplir els fulls en blanc que el metge forense deixava signats. O sigui, els treballadors (sense cap qualificació o titulació) practicaven els embalsamaments i la conservació dels cadàvers i el contingut de les actes era responsabilitat de les “noies de la recepció”. A l’hora d’imprimir els actes es feien en els fulls blancs que el metge forense havia deixat signats. Segons la denúncia, “la pràctica de falsificar les actes d’embalsamament i conservació, així com les pràctiques d’aquestes, era habitual fins a l’any 2014”.
Imatges que ho comproven
Tot indica que hi han imatges que comproven que al Tanatori de Tarragona es practicaven embalsamaments sense la presència d’un metge forense, malgrat que el facultatiu les cobrava. En el document a què ha tingut accés aquest diari, es pot saber el nom dels treballadors que feien els embalsamaments i les conservacions dels difunts, tot i que són conscients que es tracta d’una “pràctica reservada únicament al metge forense”.
El forense diu estar tranquil
Aquest digital s’ha posat en contacte amb diferents treballadors de l’empresa Serfumt, els quals, després de sol·licitar l’anonimat, han confirmat “en línies generals” el contingut de la denúncia. “Hi ha moltes coses que se sortissin a la premsa, molta gent hauria de dimitir”, ens comenta un dels treballadors.
El metge forense, identificat a la denúncia, en contacte amb el nostre digital, s’ha limitat a dir que té la consciència tranquil·la i que no ha comès mai cap il·legalitat.
President col·laborarà
Confrontat amb aquesta denúncia, el president del Consell d’Administració de l’empresa, Mariano Herráiz ha confessat desconèixer cap il·legalitat i ha assegurat que col·laborarà en tot allò que sigui necessari per esclarir l’existència de qualsevol irregularitat, perquè un dels seus objectius és preservar la bona imatge de Serfumt. “De moment, no hem rebut cap notificiació oficial”, ha dit Herràiz.
El nostre diari sap que hi ha d’altres investigacions policials en curs, relacionades amb l’existència d’altres indicis penals.
REDACCIÓ5 Octubre, 2016
Serveis Territorials d’Ensenyament per exposar els projectes educatius de la ciutat, entre d’altres, el Pla Educatiu d’Entorn.
En aquest sentit, la formació que lidera a Tarragona Laia Estrada destaca el cas de La 
Després de gairebé 10 anys, sembla que per fi el Mercat de Tarragona ja té data per a que torni a ser l’epicentre del comerç tarragoní.
5 d’octubre per a que tots els paradistes presentin la documentació, i així el 10 de gener ja es pugui obrir al públic la macroestructura municipal.
Però, la falsificació de la signatura del metge forense per part de les “nois de la recepció” es deixat de fer arran d’una “discussió” interna, on un dels treballadors hauria posat de manifest l’existència d’aquestes irregularitats.
