6 Octubre, 2016 | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Octubre, 2016

El cap de Colla de la Jove de Tarragona, Aleix Bordas, ha anunciat que ‘si els assajos que resten abans de la diada de Santa Teresa del Vendrell, són tan positius i multitudinaris com ho havien estat els previs al Concurs, portarem el 3de10 amb folre i manilles a la històrica plaça vendrellenca, el pròxim diumenge 16 d’octubre’.
El 3de10 amb folre i manilles segueix sent un objectiu prioritari pels del Cós del Bou. El van carregar per primera i única vegada en el Concurs del 2014, la qual cosa va suposar una fita històrica i un dels moments més màgics per la Colla fins al moment. I veient com de prop van estar d’aconseguir-lo en el Concurs d’aquest any, la Jove vol descarregar-lo per primer cop a la seva història i fer el Vendrell, plaça de 10.
Tres assajos pel 3 de 10
Els dies marcats en vermell al calendari són: divendres 7 a les 22 h, dimarts 11 a les 20.30 h i divendres 14 d’octubre a les 22 h. Aquests són els tres assajos claus perquè la Colla Jove de Tarragona pugui fer el 3de10 amb folre i manilles al Vendrell, el diumenge de la setmana que ve, en una diada que començarà a les 13 hores.
La Colla ha recordat que els assajos són oberts a totes les entitats, colles amigues i a tothom que desitgi fer pinya o donar un cop de mà per aconseguir aquest gran objectiu que s’han marcat els de la camisa lila. Per als assajos previs a la diada, s’han preparat diverses activitats i sortejos que s’anunciaran pròximament a través de les xarxes socials de la Colla:
Twitter – @JovedeTarragona
Facebook – Colla Jove de Tarragona i
Instagram – @collajovedetarragona.

REDACCIÓ6 Octubre, 2016

Segons un estudi de Repara tu Deuda, a Espanya hi han més de tres milions de famílies -unes dotze milions de persones en total- deutes que no poden atendre les seves necessitats bàsiques per culpa dels deutes contrets.

El director jurídic de Repera tu Deuda, Manel Flores, explica que “la crisi, les retallades socials i la maca d’ajudes han provocat auesta situació. Darrera de les dades sempre hi ha una història.”

Els principals deutes contrets corresponen a la vivenda, cotxe, mini crèdits, compres, telefonia mòbil, etc. Normalment, explica Manel Flores, primer es deixen de pagar aquelles factures que no tenen repercusions immediates.

“Si deixes de pagar l’aigua o el gas, et tallen el subministre. Si no pagues la hipoteca, el procés és més llarg” conclou Flores.

REDACCIÓ6 Octubre, 2016

maika Un cop finalitzés el periode d’inscripcions per a la’La Veu del Camp’, organitzat per la discoteca reusenca Drums, poc a poc anem sabent més coses del concurs. Una d’elles és una de les integrants del jurat, la cantant i participant del cuncurs de Telecinco “La Voz”, Maika Barbero.

La cantant reusenca, que va participar al concurs el passat 2012, serà una de les encarregades de valorar les actuacions dels participants, i podrà escollir directament a una de les finalistes.

M.M.

REDACCIÓ6 Octubre, 2016

Hem de felicitar l’equip organitzador i tots aquells que, directament o indirectament, van fer possible que el Concurs de Castells fos un veritable èxit. És obvi que hi ha arestes que cal llimar, però l’orgull ha de ser generalitzat. Tarragona ha demostrat que quan vol sap estar a l’altura de les circumstàncies.

El Concurs de Castells s’ha convertit en el millor passaport per accedir, per la porta gran, al món. Per la seva espectacularitat i esportivitat, aquest certamen suscita interès internacional. Per aquesta raó, Tarragona i els seus responsables no poden equivocar-se i perdre una oportunitat única de fer-se notar al món amb un producte genuí i «molt nostre».

La marca Tarragona no pot estar dissociada del fenomen casteller. Ha de ser un valor afegit en la promoció internacional de la ciutat patrimoni de la Humanitat. Tarragona té potencialitats que ens poden obrir camins i aconseguir que ens distingim de la resta del món sense haver d’aventurar-nos o barallar-nos en l’àmbit competitiu. Tenim una oferta única i inigualable. Però ens ho hem de creure i saber-nos posicionar i promocionar en un món que cerca la qualitat, la diferència i l’autenticitat. Tarragona és capaç d’oferir sol i platja, patrimoni i la bellesa i la màgia del fet casteller.

No tinc dubtes que el concurs bianual pot convertir-se en la gallina dels ous d’or, però això requereix un esforç, unitat i dedicació col·lectiva. Hem de fer els possibles per evitar que els interessos partidaris acabin polititzant un dels béns immaterials de la humanitat. No m’agrada que es barregi l’independentisme amb la celebració de la jornada castellera. No podem permetre que al concurs li passi el mateix que a la Diada de Catalunya: que es converteixi en la festa de l’apologia independentista.

Els castells són patrimoni de tots i entre tots hem de ser capaços de mantenir-los allunyats de la política, encara que les temptacions siguin més que moltes. El món té els ulls fixats en Tarragona i a nosaltres ens pertoca deixar-nos estimar, demostrant que tenim personalitat pròpia. Els castells, en el fons, són allò que som i defensem.

Ricard CHECA
Director del diari digital ‘La República’

REDACCIÓ6 Octubre, 2016

És indiscutible que el fet casteller constitueix una contribució excel·lent per a la cultura i la identitat de Tarragona, i un immillorable identificatiu nostre al món. La celebració del XXVI Concurs de Castells brinda ocasió per a fer algunes reflexions en clau política. Us n’avanço una: tenim tots els ingredients per exercir la capitalitat castellera i aquesta ha de ser una línia de treball preferent de l’Ajuntament, sobretot en un context en què la internacionalització castellera esdevé una riquíssima oportunitat. En quin cap cap no aprofitar-ho?

Xavier Puig Parteixo de la ferma convicció que els castells són una manifestació cultural única i preciosa, i ho dic allunyat de cofoismes retòrics. Per això l’any 2010 la UNESCO els va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat. En la seva originalitat, espectacularitat i valors constructius rau el seu atractiu per a l’exportació, siguin quines siguin les dificultats d’aquest repte. Un tresor així, per què no l’hauríem de compartir amb el món?

Ben mirat, som uns afortunats de disposar dels ingredients necessaris per a exercir d’epicentre casteller, en complicitat amb Valls i Vilafranca. Tenim quatre colles carismàtiques, arrelades al barri i a la ciutat. Tenim diades castelleres importants, com St. Jordi, St. Joan, St. Magí, la Diada Nacional, la Festa Major, Sta. Tecla i la Mercè. Aquesta darrera culmina amb els Pilars Caminant, un dels moments més corprenents de les festes d’arreu dels Països Catalans. Tenim el Concurs de Castells, sobre el qual plana la temptació d’endur-se’l a Barcelona. I tenim una afició enorme i creixent. Entesa la capitalitat en un sentit acollidor, com no l’hem d’exercir amb determinació?

Es tracta de pensar el futur a llarg termini i amb audàcia. És molt probable que cada edició del Concurs vagi situant Tarragona no ja al mapa de Catalunya, sinó del món. Val la pena reconèixer la tasca de les colles castelleres a l’estranger, com les que es van aplegar dies enrere a la Plaça de la Font. París, Londres, Copenhaguen, Andorra, però també Mont-real, Santiago de Xile o Hangzhou. Els nostres ambaixadors, acollim-los i cuidem-los!

Però si escric aquest article és per alguna raó. En efecte, la destitució del gerent de turisme per part del govern del PP i la sospita que es pretén amagar la cultura catalana de la nova estratègia turística de ciutat són raons suficients per a posar-nos en alerta. I malauradament això casa amb el fet que la presència dels polítics populars a les diades castelleres és nul·la. Ni la Consellera de Turisme, Sra. Rodríguez, ni el Tinent d’Alcalde, Sr. Fernández, van fer acte de presència a l’esdeveniment més important del món casteller, celebrat a Tarragona. L’error és greu!

Per això emfasitzo que no aprofitar tot aquest capital casteller per impulsar la ciutat en allò que és més puntera per simples prejudicis culturals o partidistes és ben poc racional (i molt injust!). Així que convidem els responsables del PP i al futur gerent de turisme a defugir sectarismes i actuar amb professionalitat, intel·ligència i visió de ciutat.

Siguem clars, això no va d’independentistes i unionistes, va de tarragonins. Apostar per a que el fet casteller formi part nuclear del nostre relat de ciutat i de la nostra marca és el millor favor que li podem fer a Tarragona. Així que cap, pit i collons, que a la pinya no hi sobra ningú!

Xavier PUIG
Regidor d’ERC-MES-MDC

REDACCIÓ6 Octubre, 2016

Salou és molt més que un paquet turístic de 9 mil estudiants. Així s’ha pronunciat l’alcalde de Salou en la roda de premsa on es feia balanç de la temporada estival a Cambrils, Salou i Vila-seca-La Pineda. Pere Granados ha insistit que Salou té moltes més virtuts i més experiències per oferir als turistes que s’allunyen del sexe i de la borratxera.

Després d’esclarir que el rebuig al Saloufest no és un “atac al turisme jove”, Granados ha dit que ningú ha de patir per la desaparició d’aquest pack turístic de 8 dies durant la Setmana Santa (i que representava un ingrés de més de 5 milions d’euros). Davant la insistència dels periodistes en relació a les fórmules cercades per substituir els ingressos del Saloufest, el gerent de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) de Tarragona, Joan Anton, ha demanat paciència, ja que, en aquests moments, s’estan treballant per atraure noves operatives vinculades a l’esport que – ha remarcat – sobrepassaran les xifres dels programes )privats) basats en la borratxera i en el sexe, una imatge que deteriora la marca Salou i que no congenia amb el turisme familiar que s’intenta promoure des de fa anys.

Sector públic i privat han unit esforços per fer la vida impossible de tots aquells operadors que basin la seva activitat en un turisme que no és conseqüent amb els interessos de la Costa Daurada com a destí turístic.

En aquest moment, FEHT està treballant per portar a la Costa Daurada més de 10 mil persones durant la Setmana Santa, ajudant així a suavitzar la desestacionbalització. L’aposta és esportiva. Es pretén que escoles i clubs internacionals de primer nivell puguin desplaçar-se a Salou.
Encara que Saloufest no fos el turisme de qualitat que tots desitjaven, el cert és que els hotelers i empresaris dels locals nocturns entenen que l’impacte econòmic dels 8 dies era impressionant.

Joan Anton, després de repetir per activa i passiva que ningú no vol que per un programa turístic ens etiquetin i deteriorin la marca Costa Daurada, ha assegurat que l’economia del territori no es veurà afectada amb la marxa dels estudiants britànics. “No tinc dubtes que tots volem oferir un turisme de qualitat”., ha conclòs.

REDACCIÓ6 Octubre, 2016

L’honor és nostre, president. Sí, l’honor és formar part d’un partit amb un líder com vostè que, tot i el que afirmen des de l’Estat, representa els dos valors més importants que un polític pot tenir en els temps actuals: demòcrata -en el seu sentit més ampli i transversal- i haver sabut deixar de banda els interessos personals per anteposar la voluntat d’un poble que demanava i segueix demanant poder expressar la seva voluntat i desig de convertir-se en un país independent, només això.

Demanen la inhabilitació del president Mas, i de les conselleres Rigau i Ortega per haver permès que la gent votés al 9-N? Ho rellegeixo un i mil cops, escolto les diferents tertúlies dels principals mitjans de comunicació catalans i arribo a la mateixa sensació: un sense sentit que només pot passar a un Estat amb qui, de moment, encara convivim. Tot i així, seguint les paraules del president Puigdemont, som molts més els que preferim les urnes a les arnes.

Tot i que sembla una broma de mal gust és la realitat de la “justi-política” de l’Estat Espanyol. Un Estat que pretén donar lliçons, ser el referent però que està totalment fracturat, políticament parlant, i que ja no pot amagar més les seves vergonyes. Pots mirar a Ferraz o a Gènova però no trobaràs una dosi del que aquí hem sabut gestionar, tot i les dificultats, gràcies a la visió de líder i demòcrata que any rere any ens va transmetre el president Mas a cada reunió del Consell Nacional, a cada míting. Diàleg, urnes, respecte, legalitat, contraposició d’idees, valors… L’honor és nostre president.
Tirant una mica d’agenda, recordo la seva intervenció a l’acte final de la campanya de les eleccions generals del passat 24 de juny a Manresa i li puc assegurar que som molts els que seguirem dempeus al seu costat president i al costat del president Puigdemont per defensar les nostres llibertats, passi el que passi… diguin el que diguin. I sí, també seguirem sent soldats al servei d’un país, d’una causa i d’un model de gestió, la nostra i la que demana bona part dels ciutadans d’aquest petit país que tant sentim. Com ens va demanar, ens seguirem deixant una part del nostre cor i ànima a cada acte, a cada plenari municipal o a cada votació on estigui en joc el futur de Catalunya. L’honor és nostre, president.

Mercè DALMAU
Regidora del PDECAT a l’Ajuntament de Cambrils

REDACCIÓ6 Octubre, 2016

Aquesta Espanya que tant sovint ens dóna mostra de casposa i mediocre a través de la dreta concentrada tota ella ( inclosa l’extrema ) en el PP , no para de proporcionar-nos sorpreses.

En qualsevol país dels que Espriu va deixar escrit que s’hi hauria volgut allunyar / exiliar , quan les eleccions no donen majoria absoluta, el partit guanyador es disposa a arribar a acords i per això sap que haurà de fer algunes cessions. Alemanya i Suècia són dos exemples paradigmàtics.

Al primer la sra. Merkel va cridar de seguida els socialdemòcrates i van decidir crear una comissió de cinquanta persones expertes que van estar durant tres mesos. Amb absoluta transparència, cada dia la ciutadania podia seguir a través dels mitjans de comunicació el curs de les negociacions en els temes vitals per Alemanya: les pensions, la transició energètica, l’educació….. Encara els socialistes de l’SPD van acordar sotmetre a consulta de la militància el resultat del programa de govern conjunt acordat i aquesta el va ratificar per més d’un setanta per cent.

A Suècia, al desembre de 2014 el govern socialdemócrata va anunciar que avançaria les eleccions perquè no hi havia manera d’aprovar els pressupostos. La coalició que havia establert amb els verds desprès de les eleccions celebrades dos mesos abans era insuficient. Això va ser rebut com un veritable drama per l’opinió pública en un país que no avança eleccions des de fa més de cinquanta anys . Els suecs saben de la paràlisi que suposa per a un país qualsevol convocatòria electoral i com sovintejar eleccions contribueix a aturar projectes públics i privats, afavorir inestabilitats institucionals, econòmiques i jurídiques. De manera que tots els sectors socials van reclamar un acord entre el govern i l’oposició. I va ser així que la resta de partits van arribar a un acord a partir del qual es van desconvocar les eleccions i es van pactar uns pressupostos fins al 2022, és a dir vuit anys durant els quals tothom sabrà a Suècia com planificar les activitats econòmiques, socials, mediambientals o laborals i legislatives; els inversors també sabran que no hi haurà incerteses ni inseguretats de cap tipus i els sindicats com negociar. I van acordar coordinar les polítiques sobre pensions, defensa i energia. també va establir que el primer minstre Stefan Lofven respectava el pressupost que presentès l’oposició per al 2015, encara que podía fer alguns canvis a mig exercici.

S’ho imaginen aquí això ? Aquí el PP ha jugat des del primer moment a xantatges diversos com unes noves eleccions i als xantatges de projectes paralitzats com la pròpia administració pública fins a los premios nacionales de Cultura, la transposició de directives europees o – agafeu-vos tarragonins i taragonines- una dotzena de milions d’euros per acomplir el compromís de l’Estat amb els Jocs Mediterranis del 2017.

Estem parlant d’un esdeveniment de carácter internacional dels quals no va sobrats Espanya i que s’ha de celebrar a Catalunya, cosa que li hauria d’anar bé per reconciliar-se de tanta agressió a la nostra llei máxima que és l’Estatut , a la nostra cultura i llengua, als nostres recursos econòmics. Doncs no, prefereix fer-ho, com va dir Arias Cañete amb el PHN l’any 2000, ja saben, por cojones, encara que sigui trencant el PSOE – incomprensible que es deixin trencar aquests però ja en parlarem un altre dia -desestabilitzant així tot el sistema institucional.

Però rererint-nos a casa nostra, els tarragonins i les tarragoonines encara hem de suportar aital afront tenint-los al govern municipal on hi són precisament perquè van dir que era la manera d’assegurar la participació de l’Estat en els JJMM 2017. Au va ¡¡ O ho solucionen o se’n van un altre cop a l’oposició d’on no haurien d’haver sortit.

Perquè es poden riure de nosaltres, però pensar que no ens adonem de la burla i que ens mamem el dit ja seria massa.

Cal clarificar la situación per poder-nos dedicar, quan abans millor a enfrontar-nos amb la dreta nacionalista es digui PP o es digui Convergència (o Junts pels si, o PDC o com es digui) que en aquest moments es freguen les mans veient que te a tocar de dits un nou mandat per manar retallant l’estat de benestar. I també per continuar recuperant la credibilitat perduda que gràcies en bona mesura a Pedro Sanchez haviem ja iniciat.

Des del PSC hem de fer el posible per ajudar a posar pau i trobar una sortida, dins dels límits estatutaris que tenim, perque cal recordar que el PSC está federat al PSOE, però no és el PSOE.

Xavier SABATÉ

REDACCIÓ6 Octubre, 2016

En aquesta ciutat, plou sobre mullat. I no plou aigua, que plou… merda, sense subterfugis ni mitges tintes, merda que la petroquímica envia a l’aire cada cop que plou i quan no, també; merda que quan arriba a terra, com l’”agüita amarilla” dels Toreros Muertos, es troba amb companyes de nas del merdós món de la brossa, la merda que, tal com sap qualsevol que hagi llegit o vist “Gomorra” de Roberto Saviano, en llunyanes ciutats del sud italià és una de les principals fonts de finançament i enriquiment de la màfia local.

Aquí no, Déu ens en lliuri!, Déu no ho vulgui! I no ho vol, ni Déu ni santa Teclagloriosamaredelstarragonins. Perquè només faltaria que la merda del cel, en caiguda lliure damunt de les nostres persones, cap endins dels nostres pulmons i instal·lada en els nostres aparells reproductors, es barregés amb la merda que arran de terra s’acumula en places i carrers. No i no! A Tarragona, no hi ha brutícia al carrer, no hi ha merda enlloc, només hi ha una evident tendència a embrutar per part d’una colla d’incívics que ens volen fer la vida impossible. I l’alcalde ho afirma i no passa res. Tarragonines i tarragonins, sou una colla de bruts!

Mentrestant, els mals tarragonins que no s’estimen la ciutat diuen que la merda que hi ha hi és. Totes sabem que viuen a sou dels malvats que només ens volen mal. Mira que dir que “Tarragona és una ciutat bruta”! Rectifiquin immediatament o farem que els enviïn “la partida de la porra”, que en altres moments ja ha donat proves evidents de la seva efectivitat. Tarragona llueix i treu brillo, i si els que diuen que està bruta s’estimessin aquesta ciutat no ho dirien. Mirin, “hi ha dues formes de veure el món: positivament o de forma negativa i vostès sempre trien la negativa”, “got mig ple o got mig buit…” i vinga dir ximpleries i més ximpleries… Ah, me’n deixava una: “Vostès són uns masclistes!”, que també té molt predicament a l’Ajuntament de Tarragona, sobretot si la diu qui seu davall del brossaire major de l’Estat que és rei (de la brossa) no perquè nasqués abans (vaja quin mèrit, no?) sinó perquè és home…

Aquí es pot parlar de tot menys de com de bruta que està la ciutat, i sembla mentida que siguin tan grans i encara no ho hagin entès. Perquè malgrat el contracte de la brossa d’aquesta ciutat és una de les vergonyes més grans de les que tenim damunt la teula, una vergonya per a qui el va crear i el va votar, una vergonya per a qui el defensa i n’impedeix el control, una vergonya per a totes les tarragonines i els tarragonins, fins ara només quatre gats han dit que prou i “quatre” no són, encara, prou per enviar-la a la paperera (o al contenidor) de la història.

Avui, es pot fer net, amb la brossa, a plena llum del dia, i malgrat tot, estem segures que la merda acumulada és tanta que no en tindrem prou fomentant les bones pràctiques i, menys encara, augmentant partides que són absolutament desproporcionades. Cal control damunt la despesa i, sobretot, damunt la gestió, perquè tenim clar que contra al brossa els únics que fan feina a Tarragona són les treballadores i treballadores que no paren, malgrat que la merda sigui tanta que els és impossible deixar-ho tot com una patena on es pugui combregar, no amb rodes de molí, sinó amb la veritat que la majoria dels manaires que em llegeixen coneixen i continuen negant. Ja ho saben, per fer net, confessió i comunió! I fora la màfia!… napolitana.

Jordi MARTÍ FONT
Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

REDACCIÓ6 Octubre, 2016

Un any més, s’ha demostrat que quan les coses es fan bé a Tarragona es poden organitzar grans esdeveniments. La 26a edició del Concurs de Castells celebrada aquest passat cap de setmana és l’exemple més clar. A través d’aquest escrit dono les gràcies a les 32 colles castelleres que van participar en aquest espectacle casteller, el més gran del món; i felicito la bona feina feta que ha aconseguit convertir la nostra ciutat en l’aparador del fet casteller no només a Catalunya, sinó arreu del món.

La primera edició de “l’espectacle casteller més gran del món” va tenir lloc l’any 1932 i des de llavors no tot han sigut flors i violes. S’han hagut de superar moltes dificultats fins aconseguir que, de nou, el Concurs de Castells de Tarragona sigui un gran esdeveniment amb projecció internacional, escenari de grans construccions i referent d’una activitat tradicional que, al mateix temps, ha sabut adaptar-se als nous temps al llarg dels més dels seus 200 anys d’història.

S’ha demostrat que quan les coses es fan amb ganes, amb ganes de debò, i quan es treballa, quan ens esforcem, aconseguim coses espectaculars. I ara cal treballar per conserva-les, perquè Tarragona continuï sent la gran capital dels castells. I d’aquest gran èxit també n’hem d’aprendre. Els valors dels castells són valors extrapolables, qualitats fonamentals per projectar Tarragona al món i enfortir la seva capitalitat. Treball en equip, compromís, confiança, esperit de superació, esforç, constància…

Només així podrem tornar a construir un tarragonisme orgullós i il·lusionant que posi fi al pessimisme i a la inacció que fa anys que ens envolta, potenciant les immenses i innumerables potencialitats de la nostra ciutat, els recursos patrimonials, culturals, esportius, comercials… Millorant el posicionament de Tarragona com a destí turístic en tots els àmbits, col·laborant de manera activa amb els sectors públics i privats per impulsar l’oferta de la nostra ciutat.

Cal tornar a posar en valor Tarragona, explicant la nostra història i cultura, impulsant i promocionant les activitats organitzades per la societat civil. Sabem que som capaços de fer-ho, és una qüestió de voluntat de tots.

Albert ABELLÓ
Portaveu del Grup Municipal de CDC a l’Ajuntament de Tarragona

6 Octubre, 2016 | Diari La República Checa

xxx Partners

LA JOVE DE TARRAGONA PORTARÀ EL 3D10FM A LA SEVA PLAÇA TALISMÀ

3 MILIONS DE FAMÍLIES ESPANYOLES ES VEUEN OFEGADES PELS DEUTES

MAIKA, DE “LA VOZ”, FORMARÀ PART DEL JURAT DE ‘LA VEU DEL CAMP’

RICARD CHECA: Castells: el que som i defensem

XAVIER PUIG: Tarragona, capital mundial dels Castells

L’ESPORT SUBSTITUIRÀ EL TURISME DE BORRATXERA A LA COSTA DAURADA

MERCÈ DALMAU: L’honor és nostre, president

XAVIER SABATÉ: El Xantatge del PP arriba a Tarragona

JORDI MARTÍ: En defensa de qui neteja Tarragona, fora la màfia!

ALBERT ABELLÓ: Moltes gràcies, castellers!