13 Octubre, 2016 | Diari La República Checa

El Port de Tarragona ha exportat 217.779 caps de bestiar en quatre anys, segons la jornada celebrada avui a l’Autoritat Portuària de l’Associació Catalana de Productors de Boví de Carn (ASOPROVAC Catalunya).

La jornada tècnica “Com podem exportar més i millor?” s’ha centrat en la situació del mercat exterior, els tràmits, la documentació i els requisits necessaris en l’àmbit sanitari.

El president del port de Tarragona, Josep Andreu; i el president de ASOPROVAC Catalunya, Ricard Godia han inaugurat aquesta trobada i han ratificat la voluntat de seguir treballant junts.

Andreu ha assenyalat el seu suport als ramaders i ha assegurat que estan “preparats per donar resposta al creixement obrir nous mercats”.

No obstant això, en la jornada s’ha posat de manifest que no prosperen els intents per ampliar l’horari de les inspeccions sanitàries, que no són 24 hores com demana el port. Godia ha destacat que la “exportació és una via de sortida important per al sector ramader”.

L’organització que representa concentra el 90% dels 800 productors d’engreix que hi ha a Catalunya, amb una producció de 300.000 caps de bestiar.

L’exportació a ports musulmans, perquè el bestiar sigui sacrificat mitjançant els ritus d’aquesta religió, ha compensat la baixada del consum de carn a resultes de la crisi.

A les jornades també ha intervingut el cap de l’Àrea d’Epidemiologia del Ministeri d’Agricultura i Ramaderia, Luis Romero, que ha tractat sobre les possibles barreres comercials que suposen les malalties emergents, com la llengua blava.

El gerent de ASOPROVAC, Javier López, ha dissertat sobre el Tractat de lliure comerç amb els Estats Units i ha manifestat que no estan en contra, però sí “de països que no juguen amb les mateixes regles del joc”.

La CUP manifesta la seva satisfacció davant l’eliminació dels hospitals privats de la xarxa pública però asseguren que «encara queda molta feina per fer, cal deixar de finançar fundacions de tota mena que s’emparen en l’obscurantisme que els hi permet el sistema sanitari per evitar mostrar els seus comptes».

A la formació anticapitalista li ha agradat saber que el departament de Salut de la Generalitat pretén construir un nou hospital en els terrenys adjacents a l’actual centre sanitari Joan XXIII i no a la Bodallera, com proposa l’Ajuntament de Tarragona.

Els ‘cupaires’ espera que  el nou centre no només sigui tant de titularitat com de gestió pública i que pertanyi a l’ICS, sinó també que no es permetrà que l’activitat privada faci negoci a costa d’instal·lacions pagades amb diners públics.

Així, la CUP assenyala que hi ha una tasca pendent des de la Conselleria, tutelada per Toni Comin, «i no és altra que transformar l’actual model sanitari de cohabitació públic-privada en un model exclusivament públic que garanteixi un accés a una sanitat de qualitat per a tothom i unes condicions laborals dignes per a totes les professionals».

Malgrat l’anunci del conseller de Salut, la CUP demana a la ciutadania que participi en la manifestació del proper dia 22 i que reclama una sanitat 100% pública.

El hall del Teatre de Tarragona ha estat l’escenari de la presentació del llibre (Sirusa, 25 anys) dels periodistes Óscar Ramírez i Tomàs Carod, editat per Silva Editorial.

L’acte ha comptat amb la presencia del president de la Diputació de Tarragona, el director general de l’Agència de Residus de Catalunya i alcaldes i regidors de diferents municipis. L’exbatlle de Tarragona, Joan Miquel Nadal també ha assistit a l’acte.

El president de Sirusa i alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha recordat que l’empresa va néixer en un moment de conflicte, de neguit i desconfiança, però el resultat ha estat una història coral d’èxit, amb absència de  protagonismes i construïda des de la confiança”. Avui dia, segons Ballesteros, Sirusa és un empresa exemplar.

Els autors del llibre, per la seva banda, han destacat la importància de Sirusa, atenent que és un referent.  “Si fos un vi, Sirusa estaria entre els primers de la llista Parker”, ha remarcat Tomàs Carod.

El president de la Diputació i alcalde de Vilaseca, Josep Poblet, ha destacat la bona harmonia dels municipis que conformen Sirusa. “Els 6 municipis integrants van demostrar que el malson de la gestió dels residus podia tenir una bona solució. Vam ser capaços – ha afegit – d’entendre’ns i crear un model comú”.
Per la seva banda, el director de l’Agència de Residus, Josep Maria Tost, ha elogiat la gestió que Catalunya fa dels residus, assegurant que “podem estar orgullosos” de la feina feta, però cal que siguem ambiciosos a l’hora de gestionar els nostres residus”.

El llibre explica que la planta de Sirusa va entrar en servei l’any 1991, durant els primers 25 anys va gestionar més de 4 milions de tones de residus.

La gestió eficient, amb el valor afegit de la recerca, ha convertit Sirusa en un referent mundial. Aquesta empresa encara una nova etapa amb l’objectiu d’assolir el residu zero; és a dir, que tots els residus que entren es valoritzen, fins i tot les restes dels processos de combustió: les cendres.

Les escòries ja s’han convertit en matèria primera i en un ingrés en lloc de despesa, per això Sirusa té la tarifa més baixa de les plantes de valorització, i de gestió de residus.

Al llibre també dóna a conèixer el context, l’evolució, les opinions i els punts de vista dels 8 municipis mancomunats (Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Vila-seca, Constantí i La Canonja). En definitiva, què representa Sirusa al Camp de Tarragona.

El Nou Estadi es va estrenar el 1972 i les reformes pendents que havia d’afrontar s’acceleren per les inversions de Tarragona 2017. La reforma de l’estadi anirà a càrrec de l’estat i el calendari d’obres està previst per molestar el mínim possible el funcionament del club, amb l’objectiu d’acabar tot a temps per als Jocs Mediterranis.

La reforma del Nou Estadi de Tarragona costarà 1,7 milions, als quals cal afegir 650.000 euros per reconvertir l’antiga autovia, en desús des de fa anys, en zona d’aparcament.

Així ho han presentat avui l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), el president del Nàstic, Josep Andreu, i l’arquitecte responsable del projecte.

El canvi més cridaner serà passar de les cadires arlequinades actuals a totes de color grana i també substituir els seients mòbils de les tribunes per fixos, segons demandes de la Lliga Professional de Futbol.

Quedarà pendent la renovació de la il·luminació del terreny per guanyar en eficiència energètica i reduir la factura de la llum.

D’altra banda, la reforma de la variant de l’antiga autovia la pagarà el consistori amb recursos propis i tancarà així una “cicatriu” a la pell urbana, ha dit Ballesteros.

El camp del Nàstic deixarà de ser el límit del centre urbà per esdevenir una “ròtula” amb els barris de Llevant i el desenvolupament urbanístic del pla PMU-34, que preveu zones residencials, hoteleres i comercials.

El president del Nàstic, Josep Maria Andreu, ha aplaudit les millores, tant externes com internes, del recinte a favor “dels aficionats”.

Les millores arriben des de l’ampliació de portes a obres per suavitzar rampes; reformes al bar, infermeria, lavabos, tribunes i llotges.

Els Jocs estan previstos del 30 de juny al 9 de juliol del 2017 i al Nou Estadi es celebraran les cerimònies d’inauguració i clausura.

Tarragona tindrà un altre hospital sempre i quan els pressupostos de la Generalitat ho permetin. La nova infraestructura hospitalària, que serà construïda en els terrenys adjacents a l’actual Joan XXIII, tindrà un pressupost de 48 milions d’euros.  L’anunci ha arribat de la boca del conseller de Salut, Toni Comin.  

Aquestes inversions, ha admès el governant, estan supeditades a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, supeditats al seu torn a l’estabilitat política de l’acord entre Junts x Sí i la CUP. “Si no hi ha pressupostos ni hi ha inversions”, ha advertit el conseller.

Les previsions del departament de Salut són convocar un concurs d’idees l’any que ve i licitar també al 2017 el nou hospital, amb l’objectiu que estigui operatiu el 2021.

Aquesta inversió és la més destacada del Pla Estratègic Sanitari 2016-2020 de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, què preveu 60 milions d’euros en quatre anys en millores i reorganització del sistema de salut pública a Tarragona. Toni Comin no ha volgut revelar quin futur tindrà l’hospital vell, ara immers en obres d’ampliació d’Urgències.

El pla presentat avui per Comín i el director del CatSalut, David Elvira, a la delegació del Govern a Tarragona, és el primer de Catalunya, i el conseller ha radiografiat la situació actual per tal d’optimitzar les xarxes sanitàries existents.

El Pla també projecta una nova UCI pediàtrica amb sis llits a l’hospital Joan XXIII de Tarragona –una històrica reivindicació del territori – amb una inversió de 1,7 milions d’euros i que serà operativa el primer trimestre de l’any vinent.

Es pretén que Joan XXIII es consolidi com a hospital de referència i el Sant Joan de Reus com de referència en oncologia. “Ja no parlem de l’Hospital de Reus o de l’Hospital de Tarragona, sinó dels hospitals de la xarxa del Camp de Tarragona, que transcendeixen a cada territori”, ha tancat.

Comín ha subratllat que els dos centres són nodes d’una mateixa xarxa i que s’ha de superar la visió localista en sanitat, en referència a les queixes de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC) pel reforç del servei oncològic del centre de Reus.

Les malalties mortals
D’acord amb el conseller, la població de Tarragona és més jove que la mitjana catalana, però també hi ha major prevalença de menys educació i més professions manufactureres, major taxa de tabaquisme i alcohol i, en les dones, més obesitat i depressions.

Les cinc malalties més mortals són les isquèmiques del cor, tumors de pulmó, malalties cerebrovasculars, afeccions cardíaques i problemes pulmonars com bronquitis i asma. En funció d’aquest perfil, els objectius són equilibrar els recursos i l’atenció perquè “el pacient estigui el millor cura possible”, ha subratllat Comín.

Pel que fa a l’asfíxia econòmica que pateix l’hospital de Sant Joan de Reus la Generalitat encara manté gran part del seu deute amb l’Ajuntament de Reus, titular del centre –, el conseller ha anunciat que el visitarà al novembre i explicarà quines mesures es consensuaran amb la direcció del centre.