20. Abril 2024

16 Octubre, 2016 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ16 Octubre, 2016

OPINIOLa realitat    que ens envolta i que té en el concepte “crisi” un fet assumit per  a tots, per definir l’actual moment de complicació general, fa culpable dels seus mals al que s’ha conegut com “macroeconomia”, entesa com el món privat, de no se sap qui, que decideix en funció d’uns interessos ocults, en masses ocasions lligats a poders inaccessibles i desconeguts.

lluis_badiaSegurament la resposta és correcta, i la capacitat de decisió d’uns quants condiciona el món per damunt de qualsevol variable, amb una lectura pràctica de caire exclusivament econòmic, en funció d’un suposat equilibri global que consolida el propi marc on coexisteixen, un primer món privilegiat i uns països on la misèria es generalitza de manera insultant.

Malgrat tot l’anterior, crec que poc es parla d’un altre condicionant mundial, “la macropolítica”,  que no sé si es troba condicionada per una democràcia objectiva o bé els seus lligams amb la macroeconomia són tant directes que a vegades es confonen en un mateix fi de capacitat de control real de les societats.

És evident que no són objecte de debat transparent els moviments de caire militar que es produeixen, amb pressupostos desorbitats, en un suposat moment de pau general, a part de determinats conflictes menors; ni tampoc es parla gaire dels interessos ni les estratègies  a mig termini, de les gran potències, amb debats permanents a l’hora de repartir-se les seves zones d’influència; així mateix, per què no dir-ho, també s’obliden les repercussions de determinats moviments econòmics, que han suposat esmerçar mils de milions d’euros cap a unes entitats financeres, sense conèixer com ho retornaran o com es reconduirà tot això; inclusiu la manca d’entesa per frenar determinats poders terroristes que fan el seu camí d’amenaça i mort, i que amb els mitjans de que es disposa, a ben segur podríem ser eliminats quan algú decidís fer-ho; per no esmentar la discussió de “polèmics tractats supranacionals” que poden modificar el model jurídic – legal a tots els nivells.

El cert és que tot això, i moltes altres dubtes que a tots se’ns acudeixen, formen part d’una manera d’actuar que suposadament té els seus objectius, un altre cosa és que aquesta línia d’actuació estigui lluny del debat ciutadà, que s’ha de conformar amb l’anècdota puntual dels “petits líders” de torn, amb la seva mínima capacitat, limitada a fer discursos massa propers a la utopia i  poc a l’evidència diària precària de milers de persones.

Una reflexió seriosa, segurament, ens plantejaria dubtes del molts dels esdeveniments que es van produint, i que no mereixen “primeres planes”, però que ens condicionaran el nostre marc de convivència futura, en funció de decisions, molt llunyanes de la nostra capacitat d’influència electoral.

Masses vegades es repeteixen determinats desacords, poc discutits popularment, pel que fa a qüestions de geoestratègia, amb responsables al màxim nivell, que se’ns venen de manera tergiversada segons cada cas, així, problemes puntuals sobre qüestions energètiques a tots els nivells, o les lluites que  es donen de manera soterrada, sense oblidar tot els que es refereix a determinats “jaciments” vitals per a la indústria, amb conseqüències d’ordre social, que s’amaguen sota suposats conflictes artificials, segurament “inventats” per justificar altres qüestions, són evidències que constitueixen un “tabú” inaccessible.

En definitiva el món lliure que gaudim, té unes limitacions que, encara que no vulguem veure, existeixen i marquen les regles de funcionament en base a determinats directrius que se’ns escapen i a les que no tenim accés; és evident que el meu escrit és una reflexió que en cap cas vol ser res més, però indubtablement existeix un entorn superior que és qui marca les grans propostes de futur, esperem que la influència dels grans líders globals tingui el seu pes a l’hora de decidir, com a esperança mínima per un demà, difícil però possible per a la gran majoria, amb els matisos que facin falta, que son molts més del que podem imaginar, en el que es pot conèixer com “macropolítica”.

Lluís BADIA
 Advocat

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2016

El director del Centre Tecnològic i de Nutrició i Salut (CTNS), Lluís Arola, assegura que l’augment de la població suposarà un canvi d’hàbits i una demanda d’aliments “personalitzats, més elaborats i amb valors nutricionals definits”.

alimentsEl CTNS està integrat en Eurecat, el Centre Tecnològic de Catalunya que compta amb 450 empleats que generen un volum d’ingressos de 45 milions d’euros anuals i presten serveis a més de 1.000 empreses de R + D, en serveis tecnològics, formació especialitzada, consultoria tecnològica i esdeveniments professionals.

L’àrea dedicada a nutrició i salut de Eurecat, amb seu a Reus, té en marxa en l’actualitat 50 projectes de recerca en l’àmbit agroalimentari, de cosmètica i de salut.

Lluís Arola ha subratllat que per al 2030 es preveu un augment de la població fins arribar als 8,5 bilions, el que provocarà un augment del 50% de la demanda d’aliments.

Aquest expert preveu un canvi d’hàbits en l’alimentació global que provocarà un augment d’aliments “personalitzats, més elaborats i amb valors nutricionals definits”.aliments_

L’augment de la competitivitat, ha explicat, ajudarà a “reduir el preu de fabricació dels aliments” cosa que, en última instància, “facilitarà el seu accés universal”.

Les empreses alimentàries ja segueixen “estratègies de futur” que passen pel “desenvolupament de noves tecnologies”, en un sector que suposa el 5,3 per cent del PIB espanyol, dóna feina al 7 per cent de la població i suposa el 17 per cent de les exportacions, ha explicat Arola.

En aquest sentit, la investigació alimentària en àmbits com la investigació i millora de les propietats nutricionals dels aliments està en auge a Catalunya, on una de les referències és la investigació que el CTNS porta a terme a Reus.

El CTNS es va integrar el passat desembre al patronat de Eurecat, que compta amb seus a Barcelona, ​​Canet de Mar, Cerdanyola del Vallès, Lleida, Manresa, Mataró, Amposta, a més de Reus, i una seu al Brasil, des de les que participa en 160 projectes consorciats d’R + d + i nacionals i internacionals.

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2016

 La Federació Empresarial d’Auto Transport (FEAT) de Tarragona està a l’expectativa de conèixer els detalls de l’acord a què han arribat Foment i la concessionària Abertis per desviar els camions de l’N-340 a l’AP-7, segons l’anunci fet aquest divendres pel secretari d’Estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar.

Martí Carnicer, el passat 19 de març
Una de les manifestacions sobre la N-340

El director de la FEAT, Josep Lluís Aymat, ha lamentat que el Ministeri no hagi tingut en compte als transportistes a l’hora de negociar i ha defensat que la solució a la problemàtica de l’N-340 passa per aixecar les barreres de l’autopista en els trams no desdoblats de la carretera. Aymat ha criticat que la construcció de més rotondes i les restriccions d’avançament a l’N-340 han “desgraciat” la via i han fet que ja no jugui el paper de carretera “vertebradora”.

El director de la FEAT s’ha mostrat prudent a l’hora de valorar les paraules del secretari d’Estat d’Infraestructures, però ha advertit que “no és el mateix desviar el trànsit amb bonificacions del 100% o del 10 o el 20%”.

El màxim responsable de la patronal del transport a Tarragona ha criticat que Gómez-Pomar hagi fet un anunci “buit de contingut”.
Aymat ha opinat que, en certa manera, la concessionària “sempre està a les ordres del Ministeri perquè la concessió és titularitat de Foment” i ha reivindicat que la negociació s’hauria de fer amb la Generalitat, que és qui té les competències en matèria de trànsit i amb els sectors afectats, com els transportistes.

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2016

La Plataforma d’Afectats de la Cooperativa Agrícola de Cambrils es personarà en el procés judicial obert contra antics i nous gestors de la secció de crèdit que va fer fallida a finals de l’any passat. És el següent pas que han decidit en assemblea, després que, a l’agost, cobressin el 46,4% dels estalvis retinguts. La plataforma té diners suficients per, de moment, personar-se com a col·lectiu en una causa ja oberta per denúncies presentades de manera individual per altres afectats. Amb tot, si volen continuar fins arribar a judici, hauran d’aportar més diners. És per això que l’organització ha demanat als seus membres que reconsiderin la seva adhesió a la plataforma, depenent si estan disposats a aportar més diners o no. El president de la Plataforma, Dani Pallejà, creu que s’ha d’arribar fins al final com a “deure moral” perquè l’assumpte “ha creat molt malestar”. ” Que menys que un jutge retrati a qui ha fet les coses malament en una sentència judicial?”, s’ha preguntat.
coop_cambrilsAmb la personació, la Plataforma podrà entrar en la instrucció i veure l’expedient i informació recollits fins ara d’aquelles persones –dels sis denunciants i diversos denunciats- que el jutge ha anat cridant a declarar. Segons Pallejà, això obrirà tota una panoràmica perquè la plataforma pugui actuar també en un sentit o un altre: “ens ho mereixem perquè ens han torejat molt”, ha dit. “Veurem si estan tots els que són i si hi són tots els que estan”, ha avisat el president de la plataforma, que ha explicat que un cop revisin la informació, no descarten citar a algú més perquè vagi a declarar. Amb tot, la intenció de la plataforma és que es pugui arribar fins al final “per si algú ha de pagar responsabilitats”. “En diners guanyarem el mateix, però moralment, garantim que als gestors se’ls empaiti fins a sentència”, ha etzibat durant l’assemblea.
Personar-se com a acusació té un cost que, amb els fons de què disposa la plataforma –uns 9.000 euros-, es poden cobrir. Per això aquest tràmit serà immediat. D’altra banda, continuar el procés judicial fins arribar al judici oral tindria un altre cost –en total, rondaria els 21.000 euros en advocats, procuradors, etc.- que, ara per ara, la plataforma no pot pagar. Per això, en l’assemblea general d’aquest diumenge s’ha apuntat que, un cop coberta l’etapa mercantil en què ja ha començat el retorn de part dels estalvis dels clients, ara s’ha de començar la fase penal, per la qual es necessiten més diners.
Anar a judici
Una plataforma amb aquells que vulguin anar a judici – Amb aquest missatge, la junta de l’organització ha anunciat que es farà una renovació del cens on consten els membres de la plataforma, que s’actualitzarà només amb aquelles persones que estiguin disposades a aportar una quantitat econòmica per garantir que, com a col·lectiu, arriben fins a un judici oral que acabi amb una sentència dictada, “la que sigui”. Des de la plataforma s’ha apuntat que tots els membres que no renovin les seves fitxes podran continuar participant activament en els actes de l’organització, sobretot en les assemblees que funcionen com a canal d’informació.
Fins ara, l’organització compta amb 600 adherits.
Com més membres continuïn a la plataforma, menys haurà de pagar cada afectat per encarar el judici. Així, si s’aconsegueix l’adhesió de 100 afectats –una xifra que el president veu viable, havent vist l’ambient respirat a l’assemblea-, cada persona hauria de pagar uns 120 euros. Si es donés el fet que tots els adherits s’unissin, cada membre hauria de pagar només 20 euros. L’organització vol tenir el nou cens tancat i amb les aportacions econòmiques fetes abans d’acabar l’any.
Reticències

Pla general del grup d'afectats per la Cooperativa de Cambrils reunits al vestíbul de l'Ajuntament. Imatge del 28 de desembre de 2015. (horitzontal)
Pla general del grup d’afectats per la Cooperativa de Cambrils reunits al vestíbul de l’Ajuntament. Imatge del 28 de desembre de 2015. (horitzontal)
La junta de la plataforma és conscient que encarrilar el procés penal pot generar reticències i malestar entre alguns afectats. D’una banda “pot ser que econòmicament creguin que no els compensa invertir en un procés judicial pels diners que han de recuperar”, i també que es vulgui evitar arribar a judici per no “haver d’enemistar-se o impulsar actuacions que puguin derivar que, persones que coneixem de tota la vida de Cambrils, puguin acabar a la presó o responent amb el seu patrimoni d’una gestió que considerem que no ha estat la correcta”, ha dit Pallejà. Amb tot, veu un “deure moral” amb la societat i amb els afectats mateixos perquè membres del consell gestor de la Cooperativa acabin pagant si no han complert amb les seves responsabilitats.Durant l’assemblea d’aquest diumenge també s’ha fet un repàs de les accions de la Plataforma durant els mesos que porten en marxa, per suplir la falta d’aixecament d’actes que, per oblit, no s’han fet en les trobades celebrades. Els afectats han apuntat que hi ha “cert alleujament” un cop ja han cobrat part dels diners. Un alleujament que els permet centrar-se ara en meditar si volen formar part de la plataforma per emprendre accions penals o no envers els administradors de la Cooperativa.


REDACCIÓ16 Octubre, 2016

OPINIO PAU RICOMÀA la darrera setmana s’han succeït una sèrie de notícies i posicionaments que donen a entendre que els Jocs del 2017 es troben en un moment de perillosa fragilitat:

 

1.- Se celebra una cimera a Madrid entre l’alcalde Ballesteros i els responsables  del COE i CIJM, en la que aquests qüestionen la viabilitat dels Jocs. Sembla que Ballesteros planteja ajornar-los al 2018.

2.- ERC-MES-MDC demanem a l’alcalde que convoqui la Junta de Portaveus, atenent que allò que es va tractar a la cimera atany a tots els tarragonins.

3.- Ballesteros no convoca i a més declara que “boicotegem sense escrúpols els Jocs”.

4.- L’alcalde diu que busca alternatives de finançament com ara recórrer a organismes intermedis o crèdits pont. Una nova temeritat.

5.- Destacats càrrecs socialistes demanen la dissolució del pacte amb el Partit Popular perquè estava condicionat a l’arribada dels diners pels Jocs i s’ha demostrat que el PP no ha complert.

Fins aquí, ara com ara. A més del reconeixement des de les files socialistes que el govern de Tarragona va ser promogut com un xantatge dels populars, al que Ballesteros va claudicar dòcilment, i més enllà que al final el xantatge doni una clau de volta més i ens enviïn els diners, ens hauríem de preguntar per què hem arribat on som.

Els successius plans directors dels Jocs s’han fet des de supòsits no contrastats, utilitzant els Jocs més com un instrument de propaganda electoral que encarant-lo com un projecte complex. Les xifres que apareixen al pla lliurat al Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani l’estiu de l’any passat són absolutament delirants i estava clar que no es podrien complir els calendaris d’execució de les diferents línies d’activitat , com no s’han complert. No ens estranya que els comitès olímpics se sentin enganyats. Els ciutadans de Tarragona també ens hi sentim.

Algunes perles: l’impacte econòmic total que preveia el pla presentat el juliol del 2015 era de 862 milions d’euros, 437,1 de la construcció i 424,9 del turisme; el nombre de llocs de treball que s’haurien de crear eren 11.550; els ingressos per venda d’entrades haurien de suposar 1,5 milions d’euros, 600.000 d’aquests obtinguts durant el 2016; el sector privat hauria de cobrir 30 milions del pla operatiu en patrocinis i donacions, el contracte fixava que a 30 de juny de 2015 s’haurien d’haver recollit 20 milions i encara anem pels 9; pel que fa al marxandatge –gadgets amb la imatge del Tarracus- el pla preveia uns ingressos totals de 600.000 euros, una tercera part dels quals durant el 2016.

A aquests números, més semblants als comptes del “gran capitán” que a un plantejament seriós amb instruments de planificació del segle XXI, hi hem d’afegir el cronograma presentat. És absolutament impossible que els gestors de la Fundació 2017 se’l creguessin. No pot ser que a juliol del 2015 posessin com a data de finalització dels nous equipament esportius el segon trimestre del 2016; que la presentació del sistema de venda d’entrades estigués previst pel tercer trimestre del 2015!, i els plans de transport i sanitari per un trimestre abans, just quan es presentava el pla.

S’acabi com s’acabi aquesta història, respecte a la qual reiterem que farem tot el que estigui a les nostres mans perquè no generi noves càrregues per als ciutadans de Tarragona, la gestió del tàndem Ballesteros-Villamayor ha sigut nefasta. No entenem que en un projecte d’aquesta envergadura, en comptes de compartir les dificultats i analitzar-les amb rigor, hagin optat per enganyar a uns i altres, pensant que al final per obra de màgia s’arreglaria. Per obra de màgia no, però pel xantatge del PP potser sí. Si algú s’aferra a aquesta possibilitat, i vincula la seva supervivència política al xantatge del PP, s’hauria de preguntar on deixa la dignitat de la ciutat de Tarragona.

Pau RICOMÀ
Portaveu d’ERC-MES-MDC

 

 

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2016

La Festa dels Aliments, organitzada per la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus i la Plataforma els Aliments, ha repartit  uns 600 menús fets amb menjar recuperat.

festaalimentsEl gran dinar s’ha fet amb 862 quilos de menjar que es va espigolar, és a dir, aliments aptes pel consum no comercialitzables que es van recollir dels establiments de la ciutat.

A la plaça de la Llibertat de Reus s’han aplegat centenars d’assistents que han menjat un plat de llenties amb verdures i una macedònia de fruites per postres. L’esdeveniment és una jornada de conscienciació de la necessitat d’aprofitar el menjar. Segons el consistori, la quantitat d’aliments aprofitats en aquesta festa suposen un estalvi de 91.000 litres d’aigua, 810 m2 de terra i 830 quilos de CO2 que s’han evitat emetre a l’atmosfera. A més, suposa un estalvi de 1.300 euros.

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2016

OPINIO ALBERT ABELLÓLluís Companys i Jover, president de la Generalitat catalana republicana, va morir afusellat la matinada del 15 d’octubre de 1940 al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc a mans de les tropes franquistes. L’havien detingut a l’exili, el 13 d’agost del mateix any, juntament amb el seu nebot Francesc Ballester. Va ser afusellat per ser President de la Generalitat de Catalunya i ha passat a la història per ser l’únic president escollit democràticament que ha estat afusellat per raons polítiques.

“…En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l’Estat Català….”. Aquest va ser part del discurs del president Companys quan, l’any 1934, va proclamà l’Estat Català des del balcó del Palau de la Generalitat. Les tropes franquistes el van matar sis anys després, als seus 58 anys, i l’últim que va cridar va ser: “Per Catalunya!”.

Han passat 76 anys de l’afusellament de Lluís Companys i, malauradament, sembla que les coses no han canviat gaire, les institucions espanyols ens segueixen perseguint. Abans afusellaven presidents i ara els volen destruir democràticament. Imputen i després volen inhabilitar a l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau; Mesos més tard imputen a l’exconseller de Presidència, Francesc Homs, i per acabar-ho d’adobar, el Tribunal Constitucional (TC) reclama que també es procedeixi contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.

I tot aquest enrenou d’imputacions i investigats per posar unes urnes, per permetre que la ciutadania s’expressi lliurement, per, simplement, exercir la democràcia durant la consulta sobiranista del 9-N. La declaració com imputat de l’expresident de la Generalitat va coincidir, l’any passat, amb el 75é aniversari de l’afusellament de Lluís Companys. Aquest any, l’aniversari de la mort del president català coincideix amb la petició de la Fiscalia per inhabilitar 10 anys a Artur Mas i 9 anys a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.

A la vetlla del Consell de Guerra, poques hores abans de ser executat, Companys va escriure la seva darrera carta adreçada a la seva dona, Carme Ballester. La carta començava amb aquestes paraules: “Me sento serè i tranquil” i acabava dient-li: “No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap”. Això és el que estem fent ara i el que hem de continuar fent. “És un honor ser processat per haver escoltat la gent. Tornaria a fer el mateix”, ha manifestat Mas després de saber el que demana la Fiscalia.

I ho tornem a fer. “Referèndum o referèndum”. Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja ha fixat el nou full de ruta i meta per culminar el procés sobiranista. A finals de juliol de l’any que ve, el Parlament aprovarà les lleis necessàries perquè Catalunya funcioni com a estat independent i tornarà a convocar els ciutadans a les urnes perquè permetin amb el seu vot la proclamació de la independència. Decidirem el nostre futur sí o sí, per Catalunya!

Albert ABELLÓ
Portaveu del Grup Municipal de CDC a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2016

Miquel Iceta també ha estat el guanyador a Tarragona. A l’agrupació socialista, l’actual primer secretari del PSC ha aconseguit 115 vots, mentre que Parlon no ha passat dels 70. A la Federació tarragonina, Miquel Iceta ha comptat amb 445 vots. Núria Parlon ha comptabilitzat 323. 

ballesteros
Ballesteros després del tancament de les urnes

Miquel Iceta ha guanyat les primàries per continuar liderant el PSC amb el 54,14% dels vots, mentre que Núria Parlon ha obtingut el 45,86%, segons ha anunciat president del Consell Nacional del partit i autoritat electoral de les primàries, Celestino Corbacho.

Iceta s’ha imposat a Parlon amb 4.889 vots, mentre que l’alcaldessa de Santa Coloma n’ha obtingut 4.142.

D’aquesta manera, Iceta ha estat reelegit en el càrrec. La participació en aquests comicis ha estat del 50,89%, amb un total de 9.115 de militants que han exercit el seu dret a vot, dels 17.935 militants que hi tenien dret. D’altra banda, hi ha hagut 11 vots nuls i 73 en blanc.

A Tarragona, Iceta comptava amb el suport de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, mentre que Xavier Sabaté i Carles Castillo recolzaven Núria Parlon.

 


REDACCIÓ16 Octubre, 2016

Un centenar de pagesos ha recorregut aquest dissabte amb una seixantena de tractors els carrers de Reus per reclamar al Departament d’Agricultura que recuperi els ajuts que han retallat i que s’agilitzin els tràmits perquè entri en funcionament un nou sistema “més transparent” de fixar els preus de la fruita seca. També denuncien una manca de productes fitosanitaris per al tractament de plagues, sobretot per als avellaners, que podrien conduir a problemes de sanitat vegetal. ”

Els pagesos han recorregut el passeig Mata de Reus fins arribar al passeig Sunyer, on s’han reunit amb Àngel Xifré, director territorial d’Agricultura, per fer-li arribar les seves peticions. A la trobada, Xifré s’ha compromès a traslladar les demandes a la Conselleria d’Agricultura. Les reivindicacions se centren en la falta d’ajuts agroambientals i del PDR. “Sobretot a la zona que estem, a l’avellana, tenim ajuts que s’han retallat prop d’un 55%”, ha assenyalat Ferrando.

També denuncien una manca de productes fitosanitaris, especialment en el cultiu d’avellana, on calculen que ha caigut en un 80%: “alguns es poden fer servir en altres cultius, però pel Ministeri d’Agricultura i grans fàbriques de producció de fitosanitaris els han deixat en desús”, diu Ferrando, que alerta que si continua així “hi haurà algunes malalties que no es podran arribar a tractar” que podrien derivar en problemes de sanitat vegetal.

Perdre ajuts
D’altra banda, els pagesos tarragonins, sobretot de l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès, han deixat de percebre altres ajuts d’Agricultura destinats a la modernització del camp que funcionen per un sistema de puntuació, en què les zones de muntanya i les desfavorides tenen un plus. Així, les comarques tarragonines han quedat “excloses” perquè són considerades “bones terres”, segons els responsables sindicals.

Els preus a la Llotja
Un dels punts que centra el descontentament dels pagesos és el procés d’igualació de preus de la fruita seca perquè consideren que l’actual els perjudica. Agricultura té previst fer un canvi a partir de l’1 de gener, amb el qual els preus seran “reals” i “més transparents”, segons el responsable de la fruita seca d’Unió de Pagesos, Rafel Español.

Reunió amb Agricultura
La seixantena de tractors, amb pancartes i cartells on es llegia ‘Prou retallades’, “Volem viure de la terra” o “El govern no es mou; la pagesia no s’atura”, han recorregut el passeig Sunyer fins a arribar a les oficines territorials d’Agricultura, on els esperava el director territorial, Àngel Xifré, amb qui s’han reunit.

Un cop finalitzada la reunió, els membres del sindicat han traslladat als pagesos el plantejament de la trobada, on també han afirmat que “ningú es pensi que es podrà fer un país millor sense la pagesia” i han reclamat millors polítiques de preus, perquè consideren que “fins i tot a Turquia, estan en millors condicions”.