26. Abril 2024

18 Octubre, 2016 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ18 Octubre, 2016
alvaro_sola.jpg

OPINIOEncara que alguns els faci mal, és una obvietat, expressar que el bipartidisme ha arribat a la seva fi i que ha fet mal a un sistema democràtic construït, de manera conscient, per persones amb ideologies ben diferents, totes legítimes, a les quals, els uneix, un mateix somni de justícia, pau i llibertat per a tothom.
alvaro_solaAquest contrast d’ideologies, avui present, ens ha de convidar a implicar-nos davant d’una lluita constant contra aquells poders polítics i econòmics que vulnerin la dignitat i fins i tot la vida dels més febles en un context ple de matisos on costa, per a molts, diferenciar el bé o el mal així com també distingir-ho.
Aquesta responsabilitat, anteriorment descrita, assumida, de bat a bat, per individus i institucions, ha de néixer i consolidar-se, de manera permanent, com eficient i eficaç davant desafiaments tan greus com als que ens enfrontem la civilització actual ara la pobresa infantil, el respecte pel medi ambient o aquesta xacra anomenada corrupció entre d’altres. Moltes gràcies i així sigui.

Álvaro SOLÂ
Estudiant

 


REDACCIÓ18 Octubre, 2016

‘Los Sabandeños’ presenten, aquest divendres, a les 21 hores, al Palau de Congressos de Tarragona, el concert ‘Antologia del Bolero’, sabandenosun periple per les cançons més emblemàtiques i un repàs pels grans èxits de la seva carrera musical.

Han transcorregut 50 anys des que Els Sabandeños van començar la seva activitat, mantenint una tasca musical ininterrompuda, reflectida en més de 70 treballs discogràfics. Un valuós arxiu sonor que recull part del llegat tradicional, a més de cançons de creació pròpia i versions adaptades.

Els Sabandeños no només han abordat els diferents gèneres que componen el variat repertori folklòric canari sinó que, paral·lelament, s’han dedicat a difondre el ric cançoner llatinoamericà i, més recentment, el bolero.

sabandenos2Tal ha estat l’impacte de la trajectòria sabandeña, que s’han convertit en un obligat punt de referència per a la música tradicional, que va més enllà de l’àmbit canari, havent acumulat nombroses distincions, premis i reconeixements en aquest temps.

Més de 2 milions de còpies
Fora de l’Arxipèlag Canari, Los Sabandeños han portat la seva música amb gran èxit per tota la geografia nacional i han realitzat concerts a Bèlgica, Itàlia, Portugal, Estats Units, Mèxic, República Dominicana, Puerto Rico, Cuba, Veneçuela, Brasil, Uruguai, Argentina o Colòmbia.

Els seus discs, amb més de 2.000.000 de còpies venudes, han estat editats en molts d’aquests països, a més de Japó.

Els seus últims treballs han comptat amb destacades col·laboracions de la talla d’Alfredo Kraus, Eduardo Falú, sm sinfonica y sabandenos 07.jpgArmando Manzanero, Silvio Rodríguez, María Dolores Pradera – amb la qual van obtenir una nominació als Grammy Llatins amb el seu disc ‘Et canto un bolero’-, Pablo milanès, Daniel Viglietti, Mario Benedetti, Francisco Rabal, Olga Guillot, Alberto Cortez, Luis Eduardo Aute, Ana Belén, Mercedes Sosa, Caco Senante, Pedro Guerra, Carlos Aguirre o Soledad Giménez.

Durant els anys s’han succeït les gires i concerts multitudinaris en infinitat de ciutats, tant a la península, com en altres països i, com no, a les Canàries. Los Sabandeños són, sens dubte, el millor grup folklòric nacional amb més projecció internacional.

Les entrades estan a la venda a través de la xarxa Ticketmaster i El Corte Inglés.

 

 


REDACCIÓ18 Octubre, 2016
fisgon__.jpg

fisgonMis queridos lectores, pero cuan hartos, “jartos”, estaréis de la letanía de los Juegos Mediterráneos de Nunca Jamás. Cada noche las pesadillas olímpicas.

Y miren ustedes, todos vosotros, personas humanas, ciudadanos de la otrora imperial Tarragona, me aburren sobremanera los deportes de sudar, de lesionarse, de respiración compulsiva. Pero como estos políticos no paran de darle al manubrio olímpico, pues El Fisgón se ha puesto en marcha para saber qué piensan sus señorías concejales de todo esto. Pero no les repetiré lo que dicen públicamente, les contaré lo que confiesan en privado. Y eso dueeeleee…

RUBÉN VIÑUALES ELÍAS (Chico guapo, educado y trabajador busca alcaldía para formar pareja estable). Los Juegos se le antojan un invento funesto si están en las manos actuales. Y es que Viñuales tiene dificultades para hacer oposición a Ballesteros y Villamayor porque los asocia, subconscientemente, a los famosos personajes de la agencia de la TIA y sus surrealistas misiones secretas. Aún así, sabe el político naranja sin burbujas que si quiere ser alcalde no puede decir lo que piensa, o sea, que se debe mostrar solícito con los Juegos, a la vez que condescendiente con sus gestores, claro está, mientras la fiesta sea fiesta y no velatorio.

fisgon_PEDRO SÁNCHEZ MARTÍNEZ (Buenosdíastarragooooonaaaaaa. Aquí estoy y mi Facebook para recordaros lo fácil que es que llegue un “pamplinas” y os arruine el día). Está a tope con los Juegos y lo contrario. Él es así, pura coherencia.

SONIA ORTS LEIVA (Peligrosiiiiiiilla). No es que le doble la esquina a Viñuales, pero sus opiniones ponen sal y pimienta al grupo municipal. Es contraria a los Juegos y a muchas más cosas. Por decirlo de alguna manera, es aficionada al deporte de ir a la contra. Pero también es disciplinada… por el momento. No dará problemas si su grupo apoya los Juegos, pero se sumará con generoso ahínco si descarrilan y hay que rematar políticamente a alguien. En el fondo, lo que ocurre, es que le parecen un despilfarro.

BEATRIZ PÉREZ VELASCO (Sabe más de lo que aparenta…y aparenta menos de los que tiene). Teje con hilo fino. Consciente de su hándicap dentro del grupo no acostumbra a arriesgar en exceso y por ello nadie sabe muy bien qué piensa sobre los Juegos, aunque sí ha mostrado, en contadas ocasiones, su perplejidad con la forma de gestionarlos desde el Comité Organizador.

PAU RICOMÀ VALLHONRAT (Ala-pívot del equipo estelado). Aunque no se lo crean, es muy moderado en sus opiniones en relación a los Juegos si lo comparamos con el restos de su parroquia. El alcalde le ha cogido una manía que “pa’qué”, pero es el que frena a los suyos de perpetrar mayores y más osadas acciones de acoso y derribo de los Juegos. Y Ballesteros, en lugar de agradecérselo, le acusa de “compló” contra él y los Juegos. ¿ Deberá Ricomà, cuál Alfonso VI, rendirle juramento de Santa Gadea al alcalde para que éste último se convenza de la honestidad del republicano? Claro que Ballesteros no tiene Cid Campeador que someta a Ricomà.

MÓNICA ALABART CALVÓ (Paren a esta chica antes de que se haga daño). Tiene al pobre Ricomà frito. Es que no para. Que si hay que denunciar esto, que si tenemos que criticar aquello, que no podemos tolerar esto otro. Es una taladradora reivindicativa.  Impulsiva en exceso: arrancada de caballo y parada de burro. Si se serenase un poquitín no más…, pero en lo tocante a los Juegos, vamos, ni los de Geiper.

XAVIER PUIG ANDREU (Ángel y demonio). No quiere los Juegos. Se le hace insoportable pensar en calles y plazas tomadas pacífica y deportivamente por gentes españolas, con sus banderas y la copla del “Viva España” de Manolo Escobar y su cántico “Yo soy español” y el himno sonando cada dos por tres…, que no puede, no puede con ello. Si no hay Juegos ni lo sentiría por él ni por Tarragona, así de claro.

JORDI FORTUNY GUINART (Intrincados son los caminos del Señor… Fortuny). Este hombre viene de tantos sitios -y esperen que todavía le quedan más paradas-, que nadie sabría aseverar con exactitud si está totalmente a favor o en contra de los Juegos. Ciertamente, él tiene intereses intelectuales entre los que aplaudirían los Juegos si se llegasen a celebrar en condiciones aceptables, pero, por otro lado, busca acomodo entre los que se muestran muy críticos con los Juegos, porque ese es el juego de Fortuny, estar en la zona más moderada de los críticos, de esta forma, siempre acaba haciendo de puente.abello_

ALBERT ABELLÓ HIERRO (El Llanero Solitario). Como alma en pena deambula por las ruinas del que podría haber sido un grupo municipal bien pertrechado. Le quedan pocas ganas de gresca. ¿Qué hacemos con los Juegos? “Pos fale”, que sigan. ¿Qué no tocan Juegos? Pues venga, a otra cosa mariposa y que no se alargue mucho el Pleno que me esperan. En el fondo, si se estampan los del gobierno municipal con los Juegos, Abelló tendrá muchos problemas para abstenerse en la fiesta de la sangre, pero de mientras disimula bastante bien.

CRISTINA GUZMÁN ROSET (¿Y si finalmente soy yo la elegida? Piensa ella). Un descalabro de los Juegos abre juego en la mesa municipal de apuestas políticas. Eso es demasiado goloso para que Guzmán pueda controlar su ambición. Sabe mantener la pose y la posición y por ello todos piensan que es sincera cuando dice que desea que los Juegos lleguen a buen puerto, pero no se la crean, no quiere un puerto seguro para los Juegos, ella prefiere arrecifes acantilados.

LAIA ESTRADA “LA CAÑÓN” (Hambrienta). No entiendo por qué no quiere los Juegos. El abanico de protestas y acciones reivindicativas y con proyección internacional se multiplicaría por diez en el caso de que se celebrasen los Juegos. Pero ella prefiere pan-carta para hoy y hambre para mañana, aunque sea con los Juegos del Hambre.

JORDI MARTÍ FONT (Soy un gnooooomooooo…tarará). Él lo que diga Laia. Jordi es así de machote, como el de la canción de “María Cristina me quiere gobernar”. Los hombres de la CUP son la comprobación científica de que realmente existió el reino de las Amazonas. Las Cuperas aceptan hombres en sus filas por aquello de que hay que reproducirse fisgon__políticamente. Son como las mantis religiosas, pero en modo ateas. Ah, sí, se me olvidaba desvelar lo que piensa Jordi de los Juegos. Resumamos musicalmente tuneando una famosa canción de los Sírex: “Que se mueran los Juegos”, parapapá.

 ARGA SENTÍS MATÉ (Izquierda Pluscuamperfecta). Esta mujer tiene la virtud de sacar al alcalde de sus casillas. Llega el alcalde al plenario con los deberes hechos -o eso cree él- hasta que toma la palabra la Sentís y le tira por los suelos todas sus ilusiones de tener un rato tranquilo y afable junto con sus compañeros de consistorio. La Sentís está contra los Juegos porque así lo dice el manual de la perfecta progre-izquierdista-ecologista-feminista-pacifista-europeísta-laicista-transversal.

Los Juegos, para unos, son como las anfetaminas, para otros, opiáceos y para unos terceros, aguachirri. Cuando los mencionados por el que les habla, se lean en estas líneas, seguro se soliviantarán, pero háganme caso, El Fisgón no falla, diga lo que diga algún comentario anónimo en nómina municipal.

Pasen ustedes una agradable semana sabiendo que El Fisgón no pierde detalle de lo que ocurre en nuestra ciudad, para contárselo cada lunes.

Hasta el lunes

 


REDACCIÓ18 Octubre, 2016

OPINIOAquest 19 d’octubre es compleixen 27 anys de l’accident a la Central Nuclear Vandellòs I, aquell accident, el primer i més greu que es produïa a l’Estat Espanyol, ens va fer veure  a moltes persones, per la proximitat en que el vam patir, el perill que representava la energia nuclear.

Els anys que han passat  ens han anat confirmant el que ja intuíem llavors arran de l’accident a Three Mile Island l’any 1979 als Estats Units i l’altra més recent a Txernòbil, Ucraina l’any 1986, que la energia nuclear és la més perillosa i contaminant de les activitats humanes i que les conseqüències d’un accident són tant greus que representen un risc que no es pot assumir.

eloi-nollaLes 6 dècades d’ús civil i militar d’aquesta energia han deixat un reguerall de morts, enverinament radioactiu, centenars de milers de persones desplaçades i grans espais inhabitables. Si quedava algú que encara no estava convençut del tot sobre el perill nuclear, l’accident de Fukushima l’any 2011 al Japó, l’havia d’acabar de convèncer.

La situació al parc nuclear espanyol és especialment preocupant  perquè disposem d’unes instal·lacions envellides que acumulen centenars de successos notificables , parades imprevistes, errades del sistemes mecànics o elèctrics i errors de seguretat que podrien haver derivat en greus accidents. I tot plegat sense comptar els residus radioactius generats que seran perillosos durant centenars de milers d’anys, un període de temps que fa impossible garantir que no contaminaran l’entorn ni quines conseqüències tindran.

Aquest envelliment progressiu és el que ha fet reaccionar a l’ecologisme social de l’Estat Espanyol que majoritàriament va acordar al novembre del 2015, proposar un calendari de tancament de les C.N. espanyoles de manera que la seva vida activa no sobrepassés els seus actuals permisos d’explotació que finalitzen entre l’any 2020 i el 2024.

Aquest moviment que vàrem batejar com el MIA (Movimiento Ibérico Antinuclear) es tornarà a reunir el 26 de novembre a Madrid per tal de fer balanç de la feina feta fins ara, el seu grau d’implantació i de incidència política social i ecològica y per marcar noves estratègies que ens permetin arribar a l’objectiu de canviar de dècada sense energia nuclear.

Prescindir de la energia nuclear avui en dia a l’Estat espanyol, és un objectiu assumible, algunes veus censuren la proposta, argumentant que per complir amb els acords europeus sobre emissions, la energia nuclear és imprescindible. Posar a la ciutadania en el context de triar entre enverinament radioactiu o emissions és pervers, molt més encara, quan les dades de l’any 2015 facilitades per Red Elèctrica, ens diuen que el 20 % de la demanda elèctrica a l’Estat  la va cobrir el carbó, mentre que el cicle combinat que emet una quarta part de les emissions del carbó, solament va aportar el 10%. Però encara resulta més patètica aquesta excusa per no tancar els reactors, quan un 40% de les emissions són produïdes pel transport i la mobilitat, aquí hi ha un marge per reduir amplíssim, doncs el transport per carretera a l’Estat espanyol és dels més grans d’Europa i aquesta tendeix a la electrificació de la mobilitat i al transport públic.

La proposta del MIA és una proposta de modernitat que prioritza les energies renovables, l’estalvi i la eficiència en front d’un sistema energètic caduc, del segle passat. El 27 aniversari de l’accident de la C.N. Vandellòs I ens ha de fer pensar ni que sigui per un moment en quines prioritats tenim en el camp de la energia, però sobre tot ens ha de fer pensar, en si val la pena arriscar la vida de milers de persones que vivim al costat d’ unes instal·lacions que esdevindran en les Piràmides del segle XXI , per afavorir els interessos privats d’un sistema de produir energia totalment obsolet.

Eloi NOLLA SUBIRATS
Ecologistes en Acció     

 


REDACCIÓ18 Octubre, 2016

Molts establiments no poden estar al cas de tots els comentaris que es generen a les plataformes d’Internet. El territori, conscient que l’opinió d’un usuari pot marcar la imatge d’un establiment i condicionar futures reserves, ha dissenyat una aplicació perquè els hotels i càmpings, especialment els més petits, puguin vetllar per la seva reputació.

tripPrecisament amb el nom d”E-Reputació’, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha enginyat aquesta eina que avisarà l’establiment en qüestió a l’instant de qualsevol comentari despectiu penjat a TripAdvisor i Booking i també li elaborarà un informe mensual més detallat de totes les opinions generades. Aquest servei gratuït i voluntari, que tractarà la informació de forma confidencial, s’adreça als més de 600 allotjaments del territori, si bé està pensat per aquells que no tenen la capacitat econòmica i tècnica per gestionar-s’ho. Després d’un pla pilot amb una quinzena d’allotjaments, l’aplicació es posa en marxa i aquest novembre ja es podran remetre els primers informes.

Prenent de referència les principals plataformes, Trip Advisor i Booking, l’eina ‘E-Reputació’ emetrà una alerta directa a l’establiment adherit cada cop que un usuari hi pengi una opinió negativa sobre aquest. Des de la Diputació s’aconsella el ‘feedback’, és a dir, que l’hotel respongui sempre aquest tipus de comentaris.

A part, es prepararà un informe complet sobre tots els comentaris, notes i perfil d’usuaris, amb una periodicitat mensual, comparant les valoracions amb el mes anterior i amb l’any anterior, i incloent tot tipus de gràfiques i taules detallades. L’aplicació també vol ser útil per a gestors de destinacions que tindran accés a dades generals.