24 Octubre, 2016 | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Octubre, 2016

Amb la venda de fins a 200.000 entrades de les diferents competicions i les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Mediterranis, l’organització de Tarragona 2017 preveu ingressar 1,5 MEUR. Aquesta és almenys la previsió coordinador dels Jocs, Javier Villamayor, en resposta a un prec de la CUP.

Villamayor ha detallat que les entrades de les competicions tindran un cost que oscil·larà entre els 5 i els 25 euros, mentre que els passis de les cerimònies d’inauguració i clausura valdran entre 20 i 60 euros. L’organització confia que la venda online de les entrades es posarà en marxa entre els mesos de gener i febrer.

Davant els dubtes sobre possibles retards en la venda d’entrades, el regidor ha recordat que els Jocs d’Almeria no van iniciar la comercialització fins als mesos d’abril i maig del 2005. La ciutat andalusa va aconseguir ingressar 1,19 MEUR per un total de 158.000 entrades.

El tinent d’alcalde ha assenyalat que les principals empreses especialitzades en la gestió de tiquets han manifestat el seu interès. De fet, Villamayor ha apuntat que el sistema ja s’està provant amb el Trofeu Internacional de Gimnàstica Rítmica que se celebrarà a la ciutat el 29 i 30 d’octubre.

REDACCIÓ24 Octubre, 2016

Durant la gala, que estarà presidida pel conseller de Justícia i que comptarà amb la presència de diferents alcaldes de la província, se sortejaran diversos regals, entre ells, una samarreta signada pel jugador del FC Barcelona, Leo Messi.

El proper dijous, dia 3 de novembre, a partir de les 19 hores, el nou teatre de l’antic poster-final-2016 Pòsit de Pescadors del Serrallo, acollirà el els IV Premis de Comunicació Tarragona 2016.

L’acte, presentat pel mag Jordi Caps i presidit pel conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, servirà per reconèixer públicament la tasca i trajectòria de diferents comunicadors, així com la iniciativa periodística. Durant la gala, els assistents – està confirmada la presència de diferents alcaldes, entre ells el de Tarragona – podran gaudir d’un espectable, coordinat per Paqui Úbeda de l’empresa DaneArt.

Santos Piste, Dani Alva, Carles Carrasco, David Jiménez, Xavier Escolar, Ana Rosa Ramos, Hèctor Jesús Bssulto i Miki Mora seran els artistes convidats de fer que la vetllada sigui més amena i divertida. Durant la gala, s’intercalarà el lliurament de guardons amb el sorteig de diversos i variats regals (entre ells una samarreta signada pel barcelonista Leo Messi). L’accés és lliure i per participar en el sorteig s’haurà d’aquirir una butlleta a l’entrada de

Els diners recaptats revertiran a favor de l’Associació la Muntanyeta. L’accés és lliure però està condicionat a l’aforament. En els pròxims dies revelarem el nom dels guanyadors de la IV edició dels Premis de Comunicació 2016.

ELS ARTISTES

REDACCIÓ24 Octubre, 2016

El govern de l’estat té la voluntat d’oferir un gran servei als ciutadans en tots, independentment del seu lloc de residència. Aquest ha estat el missatge d’Antonio Beteta, secretari d’estat d’Administracions Públiques que, aquest mati, s’ha desplaçat a Tarragona per visitar les obres de millores de la façana de l’edifici de la subdelegació del govern, ubicat a la Imperial Tàrraco.

Després de fer un recorregut per l’interior de l’edifici, acompanyat pels arquitectes i autoritats presents, Beteta ha pogut comprovar ‘in situ’ el rentat de cara de l’immoble.

El subdelegat del govern accidental a Tarragona, Emilio Ablanedo, en la seva al·locució ha coincidit amb el secretari d’estat a l’assegurar que Espanya disposa d’una “administració moderna i austera per a una societat avançada”.

Detalls tècnics
El BOE de 16 febrer 2015 publicava la licitació de la direcció general de Coordinació de l’Administració Perifèrica de l’Estat per dur a terme les obres de millora de l’accessibilitat i consolidació de l’aplacat de la façana en l’edifici de la subdelegació del Govern a Tarragona. Les obres van ser licitades per 613.000 euros, adjudicades al juny d’aquest mateix any a l’Empresa Arcadi Pla, SA.

Els treballs es van iniciar a l’agost de 2015 i van finalitzar al setembre de 2016. La direcció facultativa de les obres ha comptat amb la col·laboració d’experts en l’obra de l’arquitecte de l’edifici, Alejandro de la Sota, i del col·legi d’Arquitectes de Tarragona.

Els treballs van consistir principalment en el canvi de la pedra exterior de la façana i el seu ancoratge en l’estructura. Per a això s’ha utilitzat el mateix tipus de pedra, de Borriol, originària del projecte.

REDACCIÓ24 Octubre, 2016

“La veritat és que si ens quedéssim sense aquestes ajudes no sabríem ni per on començar…”, aquestes paraules de l’alcalde d’un petit poble de la zona del Baix Gaià reflecteixen a la perfecció, millor que qualsevol anàlisi sociològic, la importància del que es du a terme des del Consell Comarcal del Tarragonès en la prestació de serveis que són essencials pels petits municipis de la comarca.

I subratllo això perquè de vegades costa moltíssim visualitzar aquesta feina diària i constant del Consell Comarcal, i no dir ja que aquesta tingui repercussió als grans mitjans de comunicació. Malgrat això aquest treball útil i eficaç existeix en forma de beques de menjador, transport escolar, ajudes a la dependència, accés a un habitatge, foment de les noves tecnologies en zones rurals, etc. Com molt bé afirmava aquest alcalde sense el compromís del Consell Comarcal, i no diguem ja de la Diputació, la xarxa de serveis i prestacions dels pobles petits del Tarragonès seria insuficient ja que els Ajuntaments, amb pressupostos econòmics molt reduïts, no podrien afrontar la despesa derivada d’aquest catàleg de serveis socials. “No sabríem ni per on començar” no és, docs, un recurs metafòric sinó una realitat palpable a peu de carrer.

Vull, per tant, retre homenatge a la feina diària dels treballadors del Consell que aporten el seu granet de sorra quotidià a fer realitat que els petits pobles de la comarca disposin d’uns bons serveis públics de qualitat. I permeteu-me que faci un reconeixement especial a l’àrea bàsica de serveis socials del Consell que acaba de complir els seus primers 25 anys de vida.

Molt s’ha avançat en aquest primer quart de segle de treball per impulsar un conjunt d’intervencions que han tingut com a objectiu garantir les necessitats socials bàsiques de tots els ciutadans del Tarragonès, visquessin on visquessin. Això s’ha aconseguit estenent l’accés a tot el conjunt de programes i prestacions socials que configuren els serveis socials del Consell.

Val a dir que no ho haguéssim assolit sense el compromís dels professionals, dels treballadors socials, educadors, psicòlegs, pedagogs, etc. que són la essència humana que basteix aquest treball del Consell Comarcal en benefici del territori i dels seus habitants.

Sempre hem intentat focalitzar la nostra actuació en els pobles petits que, per si mateixos, no poden disposar d’aquests professionals ni d’aquests serveis. Com és lògic, ciutats de l’envergadura de Tarragona o Salou ja tenen els instruments municipals propis per assegurar uns serveis socials del màxim nivell. Des del Consell sempre hem volgut evitar, i crec que honestament ho hem aconseguit, que viure en un poble demogràficament petit no sigui sinònim de menys i pitjors serveis públics. Si alguna raó de ser tenen els Consells Comarcals i les Diputacions són precisament esdevenir eines útils, com ho són, en el treball per garantir la necessària cohesió territorial que, al final, és beneficiosa per a tots ja que evita el despoblament de les àrees rurals i la vertebració de grans conurbacions urbanes saturades, sense identitat, tradició, ni sentit de la comunitat.

Cal continuar treballant i millorant els serveis ofertats, és evident, però quan sovint s’escolta com alguns alegrement afirmen amb contundència que cal fer desaparèixer unitats i serveis que garanteixen una ajuda real i imprescindible per a la ciutadania, perquè estem parlant de persones, els aconsellaria que parlessin amb l’alcalde que deia abans o amb els veïns dels pobles inferiors a 500 habitants. No és el meu cas. Precisament el meu treball i contacte diari amb la realitat que es viu als municipis que no es troben a la primera línia costanera m’ha confirmat en la necessitat de reforçar els pressupostos i els instruments d’entitats com aquesta que fan una tasca essencial, tot i que no sempre reconeguda.

I en aquest sentit el treball endegat des de l’àrea bàsica de serveis socials del Consell Comarcal del Tarragonès és i seguirà sent un instrument de millora en l’atenció de les necessitats socials bàsiques de tots i cadascun dels veïns de la comarca. Felicitats per aquest primer quart de segle de vida i molta força en aquest empeny permanent de treballar per millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes.

Antonio LÓPEZ
Conseller delegat de Benestar Social del Consell Comarcal del Tarragonès

REDACCIÓ24 Octubre, 2016

Més de 500 persones s’han concentrat a Tarragona contra la “privatització encoberta” de la sanitat pública. Entenen que ha de ser “100% pública, universal i de qualitat”. Grup Treballadors Sanitat TGN, els organitzadors de la marxa, confiaven que hi hauria més assistència però apunten que la pluja pot haver fet baixar la participació.

cupsasult — La CUP fa temps que critica l’actual sistema

L’alerta per convocar la manifestació ha estat que el CatSalut va emetre el març de l’any passat la Instrucció 5/2015, que permetria fer activitat sanitària privada als centres sanitaris de la xarxa pública. Tot i que no s’ha acabat aprovant, els organitzadors assenyalen que els consta que “s’està treballant” perquè tiri endavant. Així, els manifestants han rebutjat que al nou Hospital Joan XXIII que s’ha de construir al costat de l’actual, previst per al 2021, acabin intervenint agents privats.

El Grup Treballadors Sanitat TGN qüestiona en un comunicat si el conseller de Salut, Antoni Comín, acabarà “regalant a empreses privades” les “noves instal·lacions, més modernes” del nou Hospital Joan XXIII. En aquest sentit, han preguntat a Comín “amb quin objectiu” s’ha anunciat la construcció d’aquest nou centre hospitalari. D’altra banda, els manifestants han lamentat que “amb l’excusa de les retallades, s’ha estat desmantellant l’Hospital Joan XXIII, fins ara centre de referència a la ciutat”. La manifestació ha començat a la plaça Imperial Tàrraco i ha acabat a la plaça de la Font i ha rebut el suport de diversos grups vinguts d’arreu del territori.

REDACCIÓ24 Octubre, 2016

A l’intèrpret tarragoní, guardonat recentment com a millor actor de curmetratges, li faria molta il·lusió que els organitzadors dels Jocs del Mediterrani el tinguessin en compte per participar en el programa cultural que s’està preparant pel ‘Tarragona 2017’

Victor Benjumea acaba de ser distingit com a millor actor de curtmetratge al Festival de Cinema de Sant Andreu de la Barca, en l’àmbit dels Premis Oriana.

El tarragoní s’ha destacat entre els 700 curtmetratges presentats, dels quals se n’ha seleccionat 13. Victor se’n va endur l’estatueta al millor actor per la seva interpretació a ‘Abatido‘, el curt d’Ariadna Monleón, amb el guió de Fran Menchón.

“El premi representa que vaig pel bon camí, però no vol dir que ho tinc tot fet. És un impuls a continuar atenent que en més d’una ocasió et planteges llançar la tovallola”, perquè, “no ens enganyem”, es tracta d’una professió “molt inestable i molt dura”.

Més de 80 curmetratges
A l’actor tarragoní li agradaria que l’organització dels Jocs del Mediterrani el tingués en compte en el seu programa cultural. Però, honestament, té alguns dubtes que això es produeixi, tot i no perdre l’esperança. En el seu currículum hi figuren més de 80 curtmetratges, gravacions d’espots publicitaris (entre ells un de la Coca-cola) i videoclips (el del periodista i cantant Oliver Márquez).

L’any 2014 també va ser guardonat amb el premi a millor actor per la seva interpretació en el curt ‘El Calipo‘ de Fran Menchón. En aquell certamen es van presentar 1.900 curts de 77 països. victor_
Fa 16 anys que Victor Benjumea s’hi dedica a la interpretació. És un apassionat de la seva professió, la qual és vocacional. Va canviar un contracte laboral estable (en una petroquímica) per dedicar-se a una on la inestabilitat i la precarietat està a l’ordre del dia, però “té una màgia especial que et fa superar tots els obstacles i tirar endavant”.

Positivisme és essencial
La seva fórmula vital està basada en el positivisme i fer les coses de forma entregada i per amor. De fet, abans de dedicar-se al món de la interpretació, Benjumea va fer de ‘tot una mica’, com per exemple, ser electricista o fer de renta-plats.

Està enamorat de la seva feina, malgrat ser conscient que “és una professió on s’ha de fer moltes peripècies per arribar a final de mes”. De fet, ha explicat que en el món del setè art la taxa d’atur ronda el 95% i dins del 5% restant, hi ha un 90% de precarietat. Per aquesta realitat, no ha de fer defallir però sí element clau per continuar reclamant millores. Òbviament està en contra de l’exagerat Iva cultural.
Victor Benjumea està immers en diferents projectes cinematogràfics. A principis de l’any 2017 s’estrenarà la pel·lícula ‘Los Lennons‘.

REDACCIÓ24 Octubre, 2016

La belleza no está reñida con la inteligencia… ni con la ignorancia. Tarragona es bella, acogedora, mágica… ¿pero somos una ciudad inteligente? ¿Quiénes guían nuestros pasos? ¿Quiénes son las mentes pensantes de la ciudad, aquellos que modelan el presente y proponen un futuro? En el mayor músculo motriz de la ciudad, el Ayuntamiento, ¿encontramos suficiente materia gris? Y si hay suficiente de esta materia gris, ¿está aprovechada?

Nos ponemos profundos y trascendentales. Vamos a evaluar a un selecto grupo de ciudadanos y ciudadanas que deberían prestar un ejemplar servicio a la ciudad, más que a nuestro ledo alcalde Ballesteros: EL SENADO DE TARRAGONA.

¿Quiénes son estos pretores y legados que deberían iluminar al alcalde con las luces largas de su intelectualidad? Pues son un grupo de personas reconocidas socialmente, en su mayoría, con méritos personales y profesionales fuera de toda duda y mácula. Ninguno debería estar en el senado por ser amigo o amiga del alcalde, pero de estos, de los amiguetes, alguno haberlo hay.

Queridos lectores, pueden ustedes comprobar que los requisitos de cooptación para el Senado no son un filtro (en nuestra opinión) fiable, más allá del gusto y acierto personal del alcalde y su equipo de asesores. Eso no quita que los miembros de dicho organismo no tengan suficientes méritos acumulados (antes lo contrario), pero dicha circunstancia no es causa objetiva si no más bien subjetiva. http://www.tarragona.cat/ciutadania/participacio/senat/qui-en-forma-part

Luego está la “ingente” actividad a la que se ven sometidos sus señorías senatoriales tarraconenses, que también puede apreciarse en este otro enlace http://www.tarragona.cat/ciutadania/participacio/senat/funcions-de-senadors-i-senadores

Por último, podemos repasar el nomenclátor del Senado, donde encontramos esas mentes pensantes, todas ellas comprometidas en derramar su sabiduría y sentido común sobre la gestión de nuestro alcalde y promover todo tipo de causas y acciones en bien de la ciudad:

Este Senado actual surge de la última sesión del verano de este año, donde se renovaron algunos miembros, aunque no conste todavía en la web del ayuntamiento el acta de esta sesión, siendo la última que aparece la de enero de 2015 ¡Toda una muestra de respeto del consistorio con sus señorías!

Pero han sido más de los que hoy forman parte del Senado los pro hombres y mujeres que han ido formando en la alineación de gala de este organismo desde su constitución en 2008. Algunos no han sido muy solícitos a la hora de asistir, no porque las sesiones sean un coñazo, ¡qué ofensa!, sino porque su compromiso con Tarragona allende tierras y causas lejanas les impedía estar presentes en tan ilustre acontecimiento. Pueden comprobarlo ustedes con la lectura de las actas en el enlace http://www.tarragona.cat/ciutadania/participacio/senat/actes-de-les-sessions

Algunos senadores es que no se pierden una. No saben lo que es faltar a una sesión: Josep María Buqueras, Xavier Climent o Josep María Solé son algunos ejemplares senadores de los que aplican al pie de la letra la canción que le cantan al alcalde: “si tú me dices ven, lo dejo todo”.

Llegamos al fondo de la cuestión. ¿Qué profundos y sesudos debates tienen lugar en el Senado? Si se toman ustedes algo de tiempo y paciencia pueden comprobarlo repasando las actas de las sesiones del enlace anterior (http://www.tarragona.cat/ciutadania/participacio/senat/actes-de-les-sessions ). Pero les doy un pellizco de dichas actas a continuación.

OMAC personal
La mayor parte de las intervenciones, salvo honrosas excepciones, son reclamaciones puntuales a alcaldía, como si el alcalde hubiese decidido abrir una OMAC personal para un grupo de élite de la ciudad. Se esperaría que los pretores y legados tuviesen un equipo de técnicos a su servicio para poder investigar, reflexionar y desarrollar algunas líneas maestras del presente y futuro de la ciudad, contrastar dichas conclusiones con los actuales vectores de gestión y planificación municipales y establecer parámetros de evaluación de hacia dónde va la ciudad y a qué velocidad, pero no… y no es no. Nada de eso. La mayor parte de las intervenciones son las que cualquier vecino o vecina le podría hacer al alcalde, salvo honrosas excepciones, repito.

Queda claro que son, los senadores y senadoras, un colectivo privilegiado que dispone de un rato amable, de vez en cuando, para charlar con el alcalde y trasladarle preocupaciones o comentarios que, las más de las veces, son pedestres y decepcionantes. Seguro que si se esfuerzan un poquito más podrían sacar algo de crítica constructiva y a la vez, estimulante. Repiiiiiiito, salvo honrosas excepciones.

Pero este organismo creado a imagen y semejanza del alcalde es la viva y decadente muestra de lo que entiende Ballesteros por “pensar” la ciudad y “repensar” la acción municipal. Lo que le gusta a Ballesteros es la política balnearia, el debate del té de las cinco, la charla balsámica, el masaje institucional y la merienda cuchipandi con los medios. Y los que se atreven a cuestionar estos métodos son unos malos tarraconins, boicoteadores y en permanente compló.

Me imagino que algunos de los miembros del senado, los más lúcidos y honestos, deben abochornarse del “nivelazo” de las sesiones. Otros, por vergüenza o modestia, callan, acompañan y salen al paso. Si hacemos repaso de los actuales componentes del Senado podemos asegurar que su capacidad está aprovechada al 1% en su mayoría.

Si este Senado fuese lo que debería ser, Alejandro Fernández no se hubiese inventado un Comité de Estrategias ni de Marca, que, dicho sea de paso, tampoco son sus componentes para tirar cohetes.

De muestra un botón. Formó parte de este Senado la gran atleta Natalia Rodriguez, utilizada como un clínex por Ballesteros en su campaña de las municipales de 2011 y ahora sobreviviendo frente a las falsas promesas del alcalde ¿La mejor atleta de la ciudad entró en el Senado como florero deportivo o por su capacidad para aportar una perspectiva deportiva de Tarragona? Si acumuló méritos suficientes para ser Senadora, ¿por qué ahora su alcalde y mentor político, y su ayuntamiento, le han dado la espalda tan amnésicamente? ¿Fue buena para el Senado y no lo es para el equipo de los Juegos Mediterráneos? Solamente con este ejemplo sería suficiente para afear al Senado ¡Y ningún senador ni senadora, que se conozca, ha levantado la voz para hacerle ver al alcalde que se cometía una injusticia con la atleta! ¡Ya se nota que la solidaridad entre senadores asusta por su ausencia!

Ausencias importantes
También podemos aseverar que hay ausencias notables y sorprendentes en el Senado. La lista podríamos hacerla tan larga como quisiéramos. Pero no incidiré tanto en los nombres como en los motivos: ¿Por qué unos sí y otros no? ¿Cuál es el baremo real para ser miembro del Senado de Tarragona? ¿Por qué unos senadores han permanecido en su cargo sin asistir, otros se han perpetuado asistiendo, aquellos han salido y los de más allá se han ido o los han echado? ¿Eso es un Senado meritorio o abalorio?

Los primeros que deberían cuestionar su papel son los propios miembros del Senado. Es comprensible que formar parte de él suponga un orgullo inicial, pero tras la primera reacción, normal y humana, debe aparecer un espíritu crítico, autocrítico y honesto: ¿Qué hago yo aquí en verdad? ¿Formar parte de un decorado pesebrista a la medida del alcalde? Los miembros del Senado, mayoritariamente, están muy por encima de lo que proyectan como miembros de ese organismo. La mayoría de senadores y senadoras son brillantes en su ámbito, pero la suma senatorial de todos ellos se acerca a cero. Es la matemática ballesteril.

La lectura de las actas no deja lugar a dudas. Las mejores intervenciones se quedan en el título o el enunciado. No se profundiza en ningún tema. Cada uno suelta su lastre y el alcalde reparte VIPS VAPORÚ.

Los senadores y senadoras que salen mejor parados son los que NO han asistido. Con eso se dice mucho, si no todo.

Algunos apuntan cosas muy interesantes, pero que no tienen continuidad o se almacenan en el baúl de las buenas intenciones o el alcalde les da carpetazo con esa habilidad viscosa y almibarada que tan bien maneja.

Tener un grupo de personas, la mayoría prestigiosas en sus actividades profesionales, para que no trasciendan sus opiniones más allá de la palmadita del alcalde y la foto de familia, utilizar esa colección de nombres respetables para engordar el retrato político de Ballesteros, anular sus juicios de valor hasta hacerlos invisibles para con sus conciudadanos, todo eso, a este Fisgón, le parece de una ruina ética lamentable y censurable.

Senadoras y senadores les pedimos un favor: si no se respetan a sí mismos, por favor, respeten el nombre de la ciudad. Señores y señoras pretores y legados, ex senadores y ex senadoras, hágannos un favor y se lo harán también a ustedes: díganle al alcalde que se busque otro decorado, si vuestras aportaciones caen en saco roto.

¡Ah! Y para los que especulan con la identidad de quien escribe estas líneas, les diré que pronto, muy pronto, me conocerán. Sigan atentos a esta sección y a la gala de noviembre.

Hasta el próximo lunes, queridos y queridas. Y recuerden que El Fisgón fisgonea sin descanso, pero no esta libre que alguno le intente colar alguna imprecisión…

Por cierto, supongo que tendré el placer de saludaros personalmente durante la gala que estamos preparando para el día 3 de noviembre a las 19 horas en el Teatro del Serrallo.

24 Octubre, 2016 | Diari La República Checa

xxx Partners

L’AJUNTAMENT PREVEU INGRESSAR 1,5 MILIONS D’EUROS AMB LES ENTRADES DEL ‘TARRAGONA 2017’

TROFEUS, ESPECTACLE, MÀGIA, SOLIDARITAT I… UN REGAL DE LEO MESSI

LA SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN RENTA LA SEVA CARA

ANTONIO LÓPEZ: 25 anys de bona feina

CRITS CONTRA LA PRIVATITZACIÓ ENCOBERTA DE LA SANITAT PÚBLICA

ACTOR VICTOR BENJUMEA: M’agradaria participar en el programa cultural de Tarragona 2017

LAS MENTES PENSANTES DE TARRAGONA Y ELS VIPS VAPORÚ