26. Abril 2024

Novembre 2016 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ30 Novembre, 2016

OPINIO JORDI MARTÍEl passat 28 de novembre de 2016, el Plenari de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar uns altres pressupostos antisocials i descapitalitzadors, fets d’esquena a la gent amb més dificultats econòmiques i als barris més populars de la ciutat, per no perdre el costum. Tarragona i les seves ciutadanes i ciutadans podem estar contentes, perquè mani qui mani, en aquesta ciutat, els pressupostos gairebé sempre segueixen la mateixa línia.

Hi ha petites excepcions, com els que es van fer en els primers anys del PSC amb l’alcalde Recasens i també els primers de l’actual alcalde Ballesteros, quan tot es volia canviar per a bé de la majoria. Quins temps per al record! Avui, el fum encega els meus ulls i els de la resta del consistori, i no és per les matances mallorquines sinó perquè sembla que, cada cop que parlem de diners, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Tarragona s’engega una intensa crema de rama verda que fa que poques coses es vegin més enllà del mateix fum.

Aquests pressupostos s’han aprovat, però, només amb els vots de l’Equip de Govern de dretes del PP, PSC i Prats i això és important. Ells sols en tenen prou per aprovar uns pressupostos que van destinats, bàsicament, a pagar un deute municipal que no para de créixer amb els seus corresponents interessos, uns Jocs Mediterranis per a la realització dels quals ja s’ha demostrat abastament que no estan preparats i contractes milionaris i altres que no ho són tant sobre els quals la institució que paga no fa cap mena de seguiment no fóra cas que ens adonéssim, tal com han fet a altres ciutats de llunyans planetes com Barcelona o Badalona, que no era or tot el lluïa… o pudia.

Mentrestant, la majoria de la ciutadania tarragonina, assisteix a la descomposició d’un govern que volia passar, almenys a nivell mediàtic, com “el govern municipal que planta cara a les retallades i defensa la ciutadania davant la crisi”… Qui ha patit la crisi i qui l’està patint avui és evident que no rep el suport d’aquesta institució, o almenys no tot el que hauria de rebre i en alguns casos, que no són pocs, cap mena de suport.

Aquests, és evident, no són uns pressupostos socials i això cal repetir-ho fins a l’extenuació, perquè les seves mentides repetides mil cops continuen sent mentides. I no són socials, és a dir de la majoria, perquè parteixen de no apujar els impostos a qui s’ha folrat amb la crisi contra els pobres i, com a conseqüència, no redistribueixen res de dalt cap a baix. En l’actual situació, no agafar la crisi per les banyes i fer pagar a qui té més (una minoria amb molta veu i molts representants a la Sala de Plens però que no arriba al cinc per cent de la població) és continuar condemnant amplíssimes capes de la població a la precarietat, a la pobresa i a una part important de tarragonines i tarragonins a la misèria (i dic part important perquè que una persona d’aquesta ciutat pateixi ja és massa, tot i que no és una de sola).

El Govern de la participació, així s’anunciaven en campanya alguns d’ells, va atendre les demandes de la CUP en cinc minuts. Ho va fer el conseller Pau Pérez, qui fa els números i els explica amb tota mena de detalls cada cop que se li pregunta. En va tenir prou, amb aquests cinc minuts, per dir que havia negociat amb tothom i atès totes les propostes.

Des de la Cup, proposàvem poques coses:

―Volíem fer una auditoria del deute municipal per saber quines parts d’aquest calia pagar i quines calia que les paguessin les persones que l’han creat o el van crear, o les que l’estan creant.

―Volíem posar la democràcia en primera línia i que fos la gent qui triés a què es destinava una part important dels diners. Vam dir a l’Equip de Govern si se’n recordaven pressupostos participatius i van respondre silenci. Com se n’han de recordar si l’única paraula de les dues que entenen és “pressupostos”?

-Abans dels pressupostos, volíem ordenances fiscals justes, progressives. No “progres”, que ja sabem que molts dels presents al Plenari ho havien estat, sinó progressives, un adjectiu que aplicat al nom “pressupostos” porta un cop més a allò que a Tarragona no passa: “Qui té més, que pagui més i la resta, ja la sabeu”.

―Volem municipalitzar molts dels serveis privatitzats a la ciutat i però abans, en aquests pressupostos, volíem només que es fes un estudi per veure si això seria positiu o no, però si era positiu, volíem saber com ho faríem. Res de res… i els contractes que ningú no controla continuen allargant-se.

―Volíem que s’ampliés la partida destinada a adquirir habitatge públic. No pot ser que continuem treballant per a empresaris de la construcció que són qui acaba decidint la política urbanística d’aquesta ciutat, però tampoc podem destinar mésdiners a habitatge social de veritat, no al que amb aquest nom es ven a l’espai de l’antiga caserna de la Guardia Civil.

―Volíem una partida pressupostària per tal de fer efectives les mocions aprovades al llarg de 2016, així com les del 2015 que encara no s’han fet efectives; no només les de la CUP, sinó totes, és clar.

―Volíem una partida destinada a la normalització lingüística del català, ja fos per la via de crear un servei propi o bé amb partides finalistes per donar suport a la tasca del Consorci per la Normalització Lingüística.

―Volíem que s’ampliessin de forma destacada les partides dedicades a polítiques d’igualtat a nivell municipal.

―Vam insistir que s’inclogués una partida destinada a pagar l’estudi de la qualitat de l’aire aprovat en el primer Ple de l’actual legislatura que en els passats pressupostos es va incloure de forma molt insuficient i mai no es va arribar ainvertir.

-Volíem zero euros per als Jocs perquè aquests Jocs són una estafa i un ridícul mundial i no volem que ho sigui més.

D’aquestes demandes, la majoria no van ser tingudes en compte, perquè representaven una confrontació directa amb el model present, passat i que algunes volen que també sigui futur d’aquesta ciutat, basat en la defensa dels interessos dels rics. Només podem destacar positivament els increments pressupostaris relatius a educació, una àrea que tot i tenir un pressupost encara insuficient apunta cap a línies d’actuació que creiem prou interessants.

Petits escàndols que volem ressaltar: Cultura, Patrimoni, Turisme i Joventut arriba a un 5% del pressupost, un 5%. Curiós, no? Una misèria sense cap mena de dubte que fa que mai no puguem pensar en una ciutat que sigui realment educadora perquè Tarragona no sap ni què té ni on va, a banda de repetir algunes paraules com si fossin un mantra. Qui creu en una cosa la dota pressupostàriament. Si no ho fa és que no hi creu. I l’Equip de Govern tarragoní amb aquests pressupostos ha demostrat que no creu ni en la cultura, ni en el patrimoni, ni en el turisme, ni en la joventut.

I acabo ja. A l’Hemeroteca els pressupostos hi destinen 500 euros, una xifra de riure si no fos que mentre estigui oberta podrem veure què deien, què diuen i segurament què diran. Tot està escrit i tot està dit, només cal que es lligui bé i, sense cap mena de dubte, se sabrà tot i riurem.

Però, mentre esperem riure, no podem permetre que aquests pressupostos es diguin “socials”. I nosaltres els volem socials, participatius, amb una fiscalitat que els doti i sigui progressiva, que inclogui la municipalització dels grans contractes de moment i prèviament el seu estudi, que facilitin la vida de la majoria i que posin la cultura i la formació en el centre de la vida de les tarragonines i els tarragonins.

Jordi MARTÍ FONT
Regidor de la CUP a Tarragona

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2016
RC.jpg

OPINIO RICARD CHECADels Jocs Mediterranis encara se’n parlarà i faran córrer molta tinta. A mesura que passen els dies, es van aportant detalls dels fracassats Jocs. Dic fracassats perquè els organitzadors van sol·licitar el seu ajornament davant la manca de previsió i excés de bona fe. Els diners que no acabaven d’arribar de Madrid es van convertir en l’excusa perfecta perquè l’Ajuntament de Tarragona tirés pilotes fora. Ja ens podem preparar per esgarrifar-nos quan la veritat de les coses (del que va passar i com va passar) surti a la llum.

Tant si agrada com si no, continuo pensant que el comitè organitzador ens ha enganyat i ha contribuït a donar una imatge pèssima de Tarragona. Encara que els dirigents municipals s’entestin a fer-nos creure que el 2018 farem els millors jocs de la història, ja no els creu ningú. Han perdut la credibilitat política i negociadora. Hi ha massa dubtes i ombres sobre aquest projecte olímpic. Han volgut fer un creuer amb una canoa i les conseqüències són visibles i més greus que canviar el 7 per un 8.

2017Es posin com es posin, hem fet el ridícul. No hi ha motius per treure pit. S’hauria d’entonar un mea culpa i fer autocrítica. Ara tornen a vendre’ns la mateixa cançoneta: que el ministre creu en el projecte, que hi donarà suport, que respectarà els compromisos assumits per l’Estat… Però la pregunta que s’imposa és saber si aquesta bona voluntat està plasmada negre sobre blanc. El més maquiavèl·lic de tot és veure que Miguel Cardenal, exsecretari d’Estat d’Esports, ha estrenat un blog personal per il·luminar-nos sobre les ombres dels jocs. O sigui, el blog cardenalici es podria convertir en una mena de bugaderia, on s’espera que es renti molta roba bruta. Assistir al desmantellament del punt d’informació del 2017 instal·lat a la Rambla Nova és el símbol que el somni tarragoní s’ha esfumat i que, a partir d’ara, les incerteses sobre la realització de les olimpíades seran una constant.

És normal que es tanqui la paradeta informativa i de marxandatge perquè, en realitat, ningú sap què passarà amb els jocs de Tarragona. Espero i desitjo que algun dia tant l’alcalde com el regidor Villamayor ens expliquin la veritat de tot plegat, encara que faci mal conèixer-la.

Per cert, ara que s’ha remodelat el cartipàs municipal, es podria fer que el regidor Javier Villamayor –atenent el fracàs del 2017– tingués competències en altres àrees que no passin exclusivament per la coordinació dels Jocs.

Ricard CHECA
Director del digital ‘La República’

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2016
albert-abello.jpg

OPINIO ALBERT ABELLÓEstava clar que després del pacte PSC-PP a l’Ajuntament de Tarragona, l’equip de govern, amb majoria i cadira assegurada, no s’esforçaria per consensuar el pressupost municipal per a l’any 2017, uns comptes que són un copia i pega dels d’aquest any 2016 amb només una diferència: el 85% de les inversions estan supeditades a la venda de patrimoni, és a dir, només es faran realitat en el cas que l’Ajuntament aconsegueixi vendre solars de titularitat municipal. En els últims anys no han sigut capaços de vendre res i ara volen fer creure a la ciutadania que aquest 2017 sí que ho faran?

Entre el gran nombre d’inversions que depenen de la venda de patrimoni municipal hi ha qüestions que són claus per la millora de la nostra ciutat. Parlem, per exemple, dels 1,3 milions d’euros destinats a dignificar els barris i diverses zones del centre de la ciutat, dels 500.000 euros adreçats a desencallar l’etern projecte del Banc d’Espanya, els 300.000 euros per posar fi a la degradació dels polígons industrials, els 400.000 euros adreçats al patrimoni històric i, entre altres, els 100.000 euros per a l’adquisició d’habitatge social.

El d’aquest 2017 és un pressupost municipal que Tarragona no es mereix. És un pressupost rutinari i apàtic que no es correspon gens amb el que la nostra ciutat necessita. Tenim un pressupost que és ostatge dels 247 milions d’euros d’endeutament que l’Ajuntament arrossega a conseqüència de la mala gestió d’un equip de govern que en els últims anys ha estirat més el braç que la màniga.

Si mirem enrere, l’any passat des del Grup Municipal de CDC vam fer una abstenció crítica al pressupost del 2016, i ho vam fer després de negociar i acordar amb l’equip de govern la inclusió de diverses partides encaminades a millorar l’espai públic, la reactivació econòmica, la generació d’ocupació i a actuacions concretes en l’àmbit social. Un any després, totes aquestes actuacions pressupostades no s’han executat. És el cas, per exemple, de la reordenació del cablejat aeri del Serrallo, la bonificació de l’autobús urbà per persones amb discapacitat psíquica, l’eliminació de la taxa d’obertura d’establiments…

Ni tenint els diners, l’equip de govern ha estat capaç d’executar les partides incloses en el pressupost d’aquest 2016. Malauradament, ja no ens sorprèn ni la incapacitat ni el fet que el PSC i el PP no compleixin els seus compromisos. El que lamentem, però, és que la gran perdedora d’aquesta ineptitud i absoluta desídia sigui la ciutat, els tarragonins.

És per tots aquests motius que des del Grup Municipal de CDC hem votat no al pressupost municipal per a l’any 2017. Tarragona no es mereix aquests comptes, cal posar punt final a la desídia de l’equip de govern i recuperar la vitalitat, l’energia i la capacitat per fer realitat els projectes de ciutat.

Albert ABELLÓ
Portaveu del Grup Municipal de CDC a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2016
arga.jpg

OPINIO ARGA SENTÍSHe votat que no als pressupostos municipals per al 2017. Per començar, perquè els comptes no prioritzen atendre la situació d’emergència social i les necessitats reals de la ciutadania, i per acabar, perquè no me’ls crec.

No me’ls crec perquè el pressupost d’ingressos em sembla virtual. I si partim d’uns ingressos que demanen un acte de fe, tot el pressupost és un brindis al sol. D’entrada, el  debat de pressupostos neix coix, perquè congelant les ordenances fiscals ens van privar de parlar dels ingressos, i tot i que la capacitat dels ajuntaments per decidir sobre els seus ingressos és molt minsa i és  imprescindible reclamar un altre model de finançament per als municipis, hi ha un petit marge, i se n’ha de parlar.

Hem de poder parlar de l’IBI, de les taxes, de quina manera fem que els tributs locals puguin gravar més als que més tenen i afavorir als que no tenen recursos, d’introduir criteris de tarifació social. Tota aquesta discussió no l’hem pogut tenir. I ara ens trobem amb un pressupost d’ingressos que preveu un augment que no està ni molt menys assegurat. Un increment de l’IBI del 3% com a conseqüència de l’actualització dels coeficients dels valors cadastrals (hauria estat interessant que parléssim d’aquest augment, a qui afecta i què implica, abans que ens el trobem als rebuts!), però a més, si els Pressupostos Generals de l’Estat no s’aproven i entrem en un escenari de pressupostos prorrogats (i convindran amb mi que és una possibilitat real), no tindrem els ingressos previstos i s’haurà de retallar despeses. També es preveuen  uns ingressos per les concessions de les parades del Mercat Central que estan condicionats a l’anul·lació de les liquidacions de les del 2016, i ingressos provinents d’aportacions d’altres administracions que ja veurem si arriben o no.

Els comptes municipals preveuen també uns ingressos per venda de patrimoni (un solar al passeig de les Palmeres, un immoble al carrer Josep Floresví i una finca a les Gavarres) que permeten quadrar els comptes, però fins ara els ingressos previstos per venda de patrimoni han acabat en zero, i per tant totes les depeses vinculades han acabat també amb no res, i és probablement el que acabarà passant el 2017.

Si mirem les inversions previstes a l’apartat de despeses veiem per on van les prioritats –les  que marquen la política municipal i que justifiquen també el pacte de govern entre PSC, PP i un senyor, el regidor d’Unió que es va presentar en les llistes de CiU–perquè les úniques partides que no estan vinculades a la venda de patrimoni són les càrregues urbanístiques del PP10 (el pla parcial de l’IKEA) i les obres del Mercat Central: un desenvolupament urbanístic fet a mida d’una empresa i lligat (si més no per raons de veïnatge) a l’anella del projecte estrella dels Jocs de 2017, o 18 o vés a saber quan, i el cost d’una obra faraònica sobredimensionada que van tirar endavant irresponsablement en l’època que es pensaven que érem rics i hem de pagar entre tots ara que sabem que som pobres i, a més, estem insuportablement endeutats.

La resta d’inversions, les actuacions urbanístiques als barris, el condicionament de les escoles, les intervencions en patrimoni, totes, són virtuals, són un brindis al sol. Podríem queixar-nos que la partida per a l’adquisició d’habitatge social, que vam reclamar perquè és imprescindible per atendre la situació d’emergència habitacional, és insuficient perquè només hi ha 100.000 euros pressupostats… però és que n’hi podria haver el doble o cinc vegades més,  tant se val, el paper tot ho aguanta, són virtuals.

Pel que fa a la despesa corrent, podríem valorar positivament l’increment (insuficient) en polítiques socials, en educació, en ocupació… però les prioritats són les que són, les prioritats són els Jocs i acabar el Mercat. Per a resta queden les escorrialles, o potser ni això. Perquè si al final els ingressos no són els previstos, hauran de retallar, en tot excepte en les seves prioritats… i en el pagament del deute.

Aquesta és la trista realitat: una herència desgraciada de  projectes faraònics i fallits de quan ens pensàvem que nedàvem en l’abundànciaque estem pagant ara, que ens ofeguen els deutes, i que ens impedeix atendre les necessitats reals i urgents dels ciutadans de Tarragona. El deute viu de l’Ajuntament és de 192 M. Tenim una ràtio d’endeutament del 116, 78%, no podem demanar crèdits, no podem endeutar-nos més. Però el més trist és que no hem après, no hem sabut canviar les prioritats, continuem esclaus d’una manera de fer que ens ha portat a tenir un Ajuntament incapaç de donar resposta  quan és més necessari que mai que el centre de les polítiques municipals sigui  la situació d’emergència social que viuen molts dels nostres ciutadans i ciutadanes, combatre l’exclusió,  la manca d’habitatge, la pobresa energètica,  la pobresa infantil,  les desigualtats,  la falta de perspectives, i posar les bases d’un model econòmic per a la ciutat i per al territori que permeti que els nostre joves puguin construir aquí el seu futur.

Perquè, sincerament, el més trist d’aquest pressupost  no és que sigui la prova que han renunciat a canviar les prioritats, que no han après res… el més trist és que no volen aprendre i ens estan hipotecant el futur, perquèa partir d’aquest pressupost el de l’any vinent només pot ser igual o pitjor.

ARGA SENTÍS
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA

 

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2016

Les baixes temperatures dels carrers de Salou rno tenien res a veure amb la calor de la sala de plens de l’Ajuntament. El debat polític s’ha anat caldejant a mesura que passaven els minuts. salou_pleEls protagonistes de la batussa dialèctica han estat, com gairebé sempre, el portaveu del PP, Mario García i l’alcalde Pere Granados. Malgrat que a la sala només seguien el plenari unes 10 persones, García i Granados s’han embullat en una discussió que, en algun moment, ha comptat com a bomber un dels regidors de Ciutadans, que intentava apaivagar els ànims. L’ambient s’ha anat crispant a mida que s’anaven aprovant o tombant mocions.

Tot ha començat quan el PP havia presentat una moció on instava l’ajuntament a organitzar la “Jornada del 78” per tal de commemorar el Dia de la Constitució Espanyola (a la moció s’escriu “la nostra constitució”) . L’alcalde ha retret al PP que hagués fet constar la paraula “nostra” només amb l’objectiu de crear polèmica, atenent que “la Constitució és de tots”.

mario_garciaMario García ha desafiat l’alcalde a dir que se sentia espanyol i que acatava la Carta Magna del 78. El regidor de Ciutadans, José Angel Susin, ha ficat més llenya al foc al sentenciar que “Salou no és independentista” i instar els regidors de FUPS (patit liderat per Granados) a “fer una reflexió” i a votar a favor de la proposta del PP, al contrari dels seus socis de Govern. L’alcalde ha recordat que lidera un partit que “és independent”, al qual només li interessa Salou i la seva gent. Ha dit també que mira totes les banderes, ja que cap d’elles li provoqui urticària.

Malgastar diners públics?
Però el plat fort encara estava per arribar. I arribava al torn de plecs i preguntes. El portaveu popular ha preguntat a l’alcalde quant havia costat a l’erari públic un publireportatge publicat en un mitjà de comunicació.

En assabentar-se que havia costat 9.000 euros, Mario Garcia ha tingut ingredients per acusar l’alcalde de malgastar diners públics en propaganda partidista. Ha aconsellat el govern a tenir més cura a l’hora de gastar els diners de tots els contribuents. L’alcalde ha assegurat que aquestes iniciatives ajuden a difondre Salou com a destí turístic i ha deixat clar que les continuarà fent.

Querella…
Però Granados no ha pogut contenir-se i ha revelat (deixant molts dels presents atònits) que Mario García, quan formava part del govern i s’encarregava del personal, va demgranados_marioanar a l’alcalde que signés un préstec – amb diners públics – per ajudar a un regidor del PP que ho estava passant malament econòmicament.

Granados assegura que hi ha documents que ho poden certificar. Visiblement molest i enfadat, el polític popular ha acusat l’alcalde de fer política de baix nivell, de mentir i calumniar-lo.

Per aquest motiu, ha promès interposar una querella criminal contra el batlle. Granados li ha contestat: “Endavant Sr. García, faci el que hagi de fer”.

Els dos, en acabar el plenari, han sortit junts sense fer cap declaració a la premsa.

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2016

OPINIOReus, capital del Baix Camp, disposa d’un gran tresor de riquesa patrimonial, que amb el modernisme i la figura de Domènech i Montaner han posat a Reus, des de fa més de quinze anys, en el mapa de la Ruta Europea del Modernisme  Hi ha altres poblacions de la comarca amb obres modernistes com són L’Albiol, Les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Riudoms, La Selva del Camp, Alforja.

El Modernisme a les comarques meridionals es va anar configurant amb els corrents premodernistes i abans del Noucentisme. Aquest nou estil importat de ciutats com Barcelona, París, Brussel·les, Viena i Budapest de la fi de segle XIX, ben aviat va arribar al Camp de Tarragona. A on comencen i acaben el Modernisme i el Noucentisme? Doctors té l’església. El Modernisme de Glasgow o de Melilla, per exemple, no té res a veure amb el modernisme tal com l’entenem a Catalunya.

buqueras2El Modernisme també respon a una època, Oriol Bohigas en el seu llibre Reseña y Catálogo de la Arquitectura  Modernista (1973) marcava la cronologia des de 1878 fins el 1926, quan moltes obres inicials d’aquest període, pels erudits/investigadors modernistes actuals diuen que són historicistes. Crec que hi ha edificis que són, sense cap mena de dubte, modernistes i altres que tenen elements modernistes. Aquets poden ser cúpules/puntxes folrades o no amb trencadís ceràmic, esgrafiats, mosaics, paviments, decoracions dels trencaaigües i escultòriques, motius florals  i amb coup de fouet, forja i ferreria wagnerianes, garlandes als llindes de les finestres o a les portes balconeres, ceràmiques acolorides, balcons propis de la Sezession vienesa, medallons, sanefes granulades, arcs apuntats i pinacles.

A l’entorn de 1900, Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), l’introductor del Modernisme arquitectònic a la Catalunya meridional i que va significar l’arrelament de l’estil al Camp de Tarragona, realitzà a Reus tres obres molt significatives: l’Institut Pere Mata (1897–1908), la Casa Rull (1900–1901) i la Casa Navàs (1901–1908). Altres obres reusenques de Domènech per orde cronològic són: Biblioteca de Pau Font de Rubinat (1898-1910), la Casa Gasull (1911-1912) i la capella al cementiri de la família Margenat (1905).

Sens dubte l’arquitecte reusenc Pere Caselles Tarrats és el que té més obres (moltes van ser atribuïdes durant molts anys a l’arquitecte tarragoní Pau Mongió Segura) i són cronològicament les següents: les Cases Punyed (1900–1902), Querol (1901), Laguna (1904), Munné (1904), Iglésias (1908), Tomàs Jordi (1909 – 1910) i Grau, i també l’Escorxador (1892-1898),  l’Escola Prat de la Riba (1908 – 1917) i l’Estació Enològica (1910). Altres arquitectes amb edificis són Joan Rubió Bellver: Xalet Serra a la carretera de Castellvell (1911–1912) amb el sostre floral decorat per Tomàs Bergadà, la Casa Serra/Cuadrada (1924-1926) i el dispensari tuberculós (1926); Josep Simó Bofarull  Centre de Lectura (1916-1921), l’antic Hotel Europa (1920), la Casa Fàbregas (1920) i Josep Subietas Ferrater la Casa Bartolí (1903).

Les poblacions de la comarca del Baix Camp que tenen obres són: L’Albiol a la urbanització de les Masies Catalanes tenim la Villa Urrutia (1913-1916) d’autor desconegut, possiblement de l’arquitecte Aubí, amb mobles de Gaspar Homar; Les Borges del Camp,  l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera (1903-1904), projectada per l’arquitecte reusenc Francesc Berenguer Mestres, deixeble de Gaudí, durant la guerra civil va ser dinamitada l’any 1939 i l’arquitecte de la recuperació va ser Francesc Adell Ferré (1954) i la Torre Sans (1911)  projectat pels mestres d’obres Mateu Sans i el seu fill Eduard Sans Ferran per viure el fill/germà Jaume; Botarell, el Mas d’en Perdiu de Joan Rubió Bellver, que va rebre l’encàrrec de l’industrial farmacèutic Antoni Serra Pamies, propietari de les propietats reusenques ja citades, amb una xemeneia espectacular i La Selva del Camp, l’Hotel Monument Mas Passamaner (1922-1923), que Joan Boqué Reverter, acabalat empresari i president de la Cambra de Comerç de Reus encarrega a l’arquitecte Lluís Domènech un mas senyorial i ostentós, però en morir l’any 1923 l’obra es dirigida i atribuïda més al seu fill Pere Domènech Roura.

L’Any Internacional Gaudí es va celebrar una exposició, als locals de la Caixa de Tarragona a la plaça de Prim, amb el títol “Gaudí sense Gaudí”, comissariada per l’arquitecte Joan Figuerola Mestre i el fotògraf Josep Maria Ribas Prous. Va ser una aproximació als projectes dels arquitectes tots nascuts al Camp de Tarragona: els reusencs Francesc Berenguer Mestres (1866-1914) i Joan Rubió Bellver (1871-1952), els tarragonins Josep Maria Jujol Gibert (1879-1949) i Pau Monguió Segura (1865-1956) i el vallenc Cèsar Martinell Brunet (1888-1973). Aquest grup de cinc arquitectes van compartir amb Gaudí no només una manera d’entendre l’arquitectura, sinó també la procedència del Camp de Tarragona, Reus -Tarragona- Valls. La natura, els paisatges, la gent i el passat patrimonial arquitectònic que havien conegut durant els seu anys de infància i joventut.

En definitiva, hi ha llibres sobre el Modernisme de moltes ciutats mundials que podríem aplicar aquella frase de que “tots els que estan són modernistes, però no són modernistes tots els que estan”, en aquesta crònica modernista demano que es tingui present aquesta reflexió.

Josep Maria BUQUERAS BACH
Arquitecte

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2016

El PP de Núria Gómez, a l'entrada de la Subdelegació del Govern Torredembarra es desvincula dels partits polítics locals que “han qüestionat públicament el treball i la bona gestió” de la Policia Local.

En un comunicat, la portaveu del PP a La Torre, Núria Gómez, després que l’alcalde Eduard Rovira donés llum verda a la creació d’una comissió d’assessorament legal al cos policial per analitzar i tractar les posicions, declaracions i acusacions de representants polítics que poden posar contribuir a damnificar la seva imatge i honor.

Gómez, davant del malestar evidenciat pel cos armat, pretén evidenciar el seu suport als agents, a qui reconeix el seu honor, dignitat, imatge i professionalitat. “

El Partit Popular té plena confiança en la labor de la Policia Local de la nostre Vila i en el bon desenvolupament de les seves competències”, conclou la líder conservadora.

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2016

La segona fase de les obres de reforma del Nou Estadi ja està en marxa. Després d’una primera fase en què es va dur a terme el sanejament, reparació i millora de la tanca perimetral del terreny de joc, aquesta segona fase té com a objectiu millorar els accessos, seguretat, imatge interior i exterior i confort de l’estadi, per oferir un millor servei a equips i aficionats.

Tot i que totes les actuacions estan planificades per minimitzar al màxim les afreformes-nou-estadiectacions al dia a dia dels aficionats i l’equip, les obres a l’estadi s’alteraran amb el normal funcionament en dia de partit. De cara al proper enfrontament de Copa contra l’Alabés, els accessos 7 (Tribuna) i 8 (Gol Nord) no estaran operatius.

Els abonats de Tribuna podran accedir per qualsevol de les altres dues portes d’entrada a Tribuna (portes 5 i 6), mentre que els de Gol Nord ho hauran de fer per la porta 0, ubicada rere preferent.

Les remodelacions més importants que es podran apreciar a simple vista un cop finalitzada la segona fase seran: remodelació i eliminació de barreres arquitectòniques al recorregut d’accessos al Gol Nord i Preferent, nou accés adaptat a la zona de Tribuna, remodelació i millora integral de les façanes de Tribuna i Gol Sud i construcció de la grada d’animació (accessos, lavabos, bar, etc.), entre d’altres.

M.M.

 

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2016

Cambrils Tallers obertsEl proper cap de setmana tindrà lloc la novena edició de Tallers Oberts, emmarcada en la Festa Major de la Immaculada de Cambrils. Per aquest motiu, un total de 27 artistes cambrilencs donaran a conèixer les seves obres i el seu lloc de treball.

Enguany, el públic interessat podrà veure com creen pintors, escultors, dissenyadors de moda o com es confeccionen els tapissos. Els artistes participants obriran els seus espais de treball i mostraran les interioritats del món creatiu que abasta la pintura, l’esmalt, la ceràmica, tapissos, l’escultura el disseny gràfic, disseny de moda, o audiovisuals. Els 18 tallers on treballaran els professionals obriran les seves portes d’11 a 14 i de 17 a 20h.

M.M.

 

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2016

La Salle Tarragona ja pot dir que és una escola cardioprotegida, després d’haver instal·lat un desfibril·lador automàtic (DEA) al centre educatiu, que permetrà actuar davant qualsevol emergència cardiopulmonar.

Durla-salle-tarragona-desfibril%c2%b7ladorant aquestes darreres setmanes, conscients de la importància que té convertir l’escola en un espai cardioprotegit, els professors del centre han pogut ampliar els seus coneixements relacionats amb els primers auxilis i han rebut formació específica sobre el funcionament del desfibril·lador per conèixer els passos a seguir en cas d’emergència.

La instal·lació del DEA automàtic a l’escola ha estat possible gràcies a l’aportació de l’AMPA del centre, i és un pas de gegant de la vinculació del centre amb el treball per combatre les aturades cardíaques.

M.M.