2 Desembre, 2016 | Diari La República Checa

Una pàgina en majúscules de la història recent de Cuba s’ha escrit al voltant de la figura de Fidel Castro, líder indiscutible de la Revolució cubana junt amb el Che Guevara. Mor el Comandant Fidel, un referent de l’esquerra llatinoamericana i mundial i símbol històric del segle XX, però perviuen els seus ideals de justícia i d’una societat sense classes.

Resistència, dignitat i solidaritat internacional són característiques que poden definir el que és i ha estat Fidel Castro i la Revolució cubana per a milers de persones en les seves lluites contra els opressors i explotadors i per a desenes de pobles en el seu camí cap a la emancipació nacional.

És obvi que Cuba no és un paradís, que té moltes dificultats -sobretot econòmiques- i que ha d’avançar en drets cívics, però cal també contextualitzar la seva situació complexa i comparar-la i analitzar-la dins del que s’anomenen països en vies de desenvolupament. Alhora, cal tenir molt en compte el dany que suposa un bloqueig econòmic, comercial i financer que ja fa més de 50 anys li va imposar el govern dels EEUU per a que no prosperés el model socio-econòmic cubà com exemple d’alternativa per a molts països. En aquest sentit l’Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat diverses vegades resolucions instant als EEUU a posar fi a aquesta situació a la que Cuba resisteix. Una resistència no sols al bloqueig sinó a les invasions frustrades, als intents de cops d’estat, als atemptats i a les desinformacions interessades.

La universalització de l’educació i la sanitat pública són uns dels èxits majúsculs de la Revolució cubana a preservar, els quals situen al país amb un elevat Índex de Desenvolupament Humà tot i la baixa renda per càpita. Segons l’Informe “Educación para Todos” de la UNESCO Cuba és l’únic país que ha aconseguit complir amb tots els objectius per a 2015 (1). Per altra banda, Cuba té la taxa de mortalitat infantil més baixa d’Amèrica, inclosos EEUU i Canadà. En aquest sentit la OMS cita com a exemple al sistema sanitari de Cuba, un país del Tercer Món i amb recursos limitats. Així mateix, segons el PNUD, l’ajuda humanitària que Cuba brinda a l’exterior representa proporcionalment en el PIB un percentatge superior a la mitjana dels 18 països més desenvolupats, sent la lluita contra l’ébola a l’Àfrica o l’ajuda dels metges cubans a les víctimes del terratrèmol de Pakistan dos exemples recents. Finalment, no podem obviar que Cuba va rebre el reconeixement de la FAO per haver eradicat la gana (2).

Un altra referència important a destacar és el paper diplomàtic de Cuba amb l’exemple més recent com a país garant de les negociacions i de la consolidació del procés de pau colombià. Cuba i la seva solidaritat internacional són un referent de la lluita per la independència i la sobirania front a les forces colonials. La col·laboració cubana per posar fi al règim de l’apartheid a Sudàfrica és un altre exemple del que el mateix Nelson Mandela va dir “mai oblidaré que en els moments més foscos de la nostra pàtria, en la lluita contra l’apartheid, Fidel Castro va estar al nostre costat”.

Tots aquests -i més- són èxits de la Revolució cubana, al capdavant de la qual, amb les seves llum i ombres, ha estat Fidel Castro. Ara el poble cubà rendirà un darrer homenatge a Fidel en el que se rememorarà la Caravana de la Llibertat de gener de 1959 fins a Santiago de Cuba. Després de l’efemèride tocarà continuar encarant una situació de dificultats presents del dia a dia i de incertesa futura on la propera arribada a la Casa Blanca del president electe Donald Trump pot suposar un canvi de rumb en la reobertura de relacions diplomàtics entre EEUU i Cuba que Obama i Castro (Raúl) van iniciar. En aquest sentit Trump va declarar que trencaria les relacions diplomàtiques si Cuba no compleix les seves exigències. Veurem si la nova administració Trump compleix la promesa electoral o si aquesta era només una estratègia per guanyar-se el favor dels milers d’electors cubans anti-castristes de l’important Estat de Florida.

Cuba enfronta a partir d’ara una nova situació complicada, amb els seus aliats llatinoamericans en retrocés, sense Fidel com a darrer gran líder revolucionari i amb un nou i imprevisible president de la primera potencia mundial, en un període de crisi i de transició on Raúl Castro ja va anunciar que al 2018 deixaria el seu càrrec. Reptes actuals i futurs que la Revolució cubana haurà d’afrontar per aprofundir i mantenir els seus èxits, per obrir-se al pluralisme polític i per resistir amb dignitat i des de la solidaritat, tal i com defensava Fidel, a la globalització neoliberal que s’estén per tot el món.

Jesús GELIDA
@jesusgellida

Informe “Educación para Todos”.

Pots llegir la notícia aquí.