18. Abril 2024

Gener 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ31 Gener, 2017

OPINIO IVANA MARTÍNEZTarragona forma part de la Xarxa de Ciutats Refugi i som ciutat d’acollida de persones refugiades. El passat mes de maig van arribar les primeres vint-i-dues persones procedents de diversos països on per causes d’un conflicte bèl·lic, d’una persecució política, d’una orientació sexual, religiosa o ètnica han de fugir i se’ls atorga aquest estatus legal.

Actualment, la competència sobre les persones refugiades  i les persones que sol·liciten asil la té l’estat espanyol. La protecció internacional ha de garantir-ne la seguretat física, però també drets civils bàsics com són la llibertat de pensament i de moviment, uns drets econòmics i socials, com l’atenció mèdica, el dret al treball i a l’escolarització dels infants, sempre en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania. No hi ha cap distinció, són persones que fugen d’una realitat que les exposa diàriament a la mort.

Tot just ara, ha arribat un segon grup de persones que necessitaran iniciar el seu procés personal d’acollida, mentre que el primer grup que va arribar ja està en procés d’integració a la ciutat.

A Tarragona l’entitat encarregada de donar suport a les persones refugiades és la Creu Roja, però degut a la complexitat es va constituir la Taula Local per a les persones refugiades amb l’objectiu d’establir i millorar els mecanismes de suport. Una taula àmplia amb diferents agents entre els quals hi ha la Diputació de Tarragona, el Col·legi Oficial d’Advocats que els ofereixen l’orientació jurídica en estrangeria i acompanyament en els expedients d’arrelament, el Col·legi Oficial de Psicologia per a tractar problemàtiques associades als processos de dol i suport psicològic o la URV Solidària que aporta persones voluntàries amb coneixement de diversos idiomes i que fan col·laboracions i traduccions. A més, l’Ajuntament de Tarragona posa a disposició tots els seus recursos pel que fa a l’escolarització dels menors, els serveis de joventut i l’acollida general de les persones nouvingudes, com faria amb qualsevol altre col·lectiu. En la darrera reunió s’ha incorporat la PIMEC que facilitarà la interlocució amb el món empresarial.

Ara estem actualitzant la guia bàsica d’acollida per incorporar tots els recursos del territori, així com nous agents de salut i els cossos policials.

Per tal de sensibilitzar la ciutadania tarragonina, col·laborem amb la campanya “Casa Nostra és Casa Vostra”, entre altres. El  19 de desembre es va fer un primer acte simbòlic al vestíbul de l’Ajuntament, on el músic Joan Dausà va oferir un petit concert i la Nour Salameh, una siriana resident a Tarragona, va explicar la realitat del seu país.

Dins la campanya “Casa Nostra és Casa Vostra”, el dissabte 4 de febrer a les sis de la tarda es realitzarà una encesa d’espelmes al Balcó del Mediterrani, el dilluns següent, dia 6,  l’Antiga Audiència acollirà la projecció del documental Tarajal, es farà de manera simultània a les quatre capitals catalanes.

El dissabte dia 18 de febrer, Barcelona serà escenari de la manifestació unitària a favor de les persones refugiades. Des de l’Ajuntament, donem ple suport a la iniciativa i facilitarem dos autobusos per totes aquelles persones de la ciutat que vulguin assistir-hi.

Ivana MARTÍNEZ
Regidora de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ31 Gener, 2017

En relació a la carta de l’alcalde Ballesteros enviada al personal del comitè organitzador dels jocs del Mediterrani, on redueix les competències del regidor Javier Villamayor, fins ara director general, el grup municipal d’ERC ha exigit a Josep Ballesteros que “doni explicacions” amb la màxima brevetat.

“Si això és cert, reclamem a l’alcalde que ho digui immediatament”,villamayor__ manifesten els republicans en un comunicat enviat a la nostra redacció.

El grup liderat per Pau Ricomà a banda de confessar estar “tip” d’assabentar-se per la premsa d’”aspectes rellevants per la ciutat”, lamenta “la manca de transparència del govern” i està preocupat amb “les dinàmiques d’opacitat que s’han instal·lat al PSC”.

ERC recorda a Ballesteros que “la transparència no és una qüestió de fer comissions, és qüestió de voluntat política i de respecte als ciutadans”, sustenta Pau Ricomà.

Ciutadans vol veure la carta
Per la seva banda, el grup municipal de Ciutadans, presidit per l’advocat Rubén Viñuales, exigeix a l’equip de govern que torni pública la carta enviada als treballadors i treballadores del comitè organitzador i esclareixi quin és l’actual organigrama del ‘Tarragona 20187.

Segons la carta enviada per l’alcalde, el regidor Javier Villamayor deixaria de ser el director general dels jocs per convertir-se en el responsable d’infraestructures i grans patrocinis.

Fins el moment, l’ajuntament manté silenci sobre aquesta polèmica.

 

 


REDACCIÓ31 Gener, 2017

L’arquitecte català va ser un dels encarregats d’executar el Pla Parcial Urbanístic al Cap durant els anys 50

Casa van der veeken Bonet CastellanaFa més 70 anys, el Cap Salou era molt diferent a com és en l’actualitat. El cap geográfic situat entre Tarragona i Salou era un paratge natural i verge, format per petites cales rocoses d’aigües cristal·lines i pinedes que tocaven les platges.

A principis dels anys 60, ja superada la dura postguerra, es van iniciar la primera fase promocions domnèstiques en tot el litoral català. Bonet Castellana (1913-89) va rebre llavors l’encàrrec de redactar el Pla Parcial al Cap Salou, on va tenir l’oportunitat d’edificar construcions de tipologia molt diversa.

La casa Rubió, la casa Van der Veeken, els apartaments Cala Vinya o la Torre Itàlia, situada en el punt més elevat del Cap Salou, són mostres d’una arquitectura que buscava no cridar l’atenció, sinó respectar el paisatge natural que l’envoltava, ja que Bonet buscava no desvirtuar la riqueda paisagística de l’entorn.

M.M.

 

 

 


REDACCIÓ31 Gener, 2017

ix_premis_gaudi_400_03

COMUNICAT DE L’ACADÈMIA DEL CINEMA CATALÀ

SOBRE L’ACUSACIÓ DE PLAGI D’UN VÍDEO DE LA GALA DELS IX PREMIS GAUDÍ

Davant l’acusació de plagi del curt ‘Puerta a puerta’ pel vídeo ‘El porta a porta de Bruno Oro’, inclòs ahir a la gala dels IX Premis Gaudí, l’Acadèmia del Cinema Català manifesta que en cap cas ha fet servir les idees del cineasta Javier Giner com a inspiració per aquesta peça en la qual Bruno Oro, presentador de la cerimònia, intenta vendre les bondats del cinema català picant les portes d’un edifici, i rebent una freda resposta per part dels veïns.

El guió d’una gala de premis, d’aquesta nostra i de les que es fan arreu del món, es nodreix de nombroses referències. Aquesta idea en concret no és patrimoni del cineasta Javier Giner, que transmet un missatge diferent: els estrangers valoren el cinema espanyol més que els espanyols. Nosaltres posem sobre la taula els tòpics associats a la nostra cinematografia per riure’ns de nosaltres mateixos, i els fem emergir per la boca de la gent amb un “porta a porta”. ‘El porta a porta de Bruno Oro’ se’n riu del mort i de qui el vetlla.

L’equip de guionistes de la gala, que ha treballat en alguns dels programes d’humor de més èxit a Catalunya i Espanya (Polònia, Crackòvia, Buenafuente i Homo Zapping, entre d’altres), mai ha patit una polèmica d’aquestes característiques. “Com a professionals són molt conscients del valor de les idees originals i mai se’ls acudiria copiar un altre guionista. Lamentem la coincidència absolutament fortuïta. Els sketchos parteixen d’un plantejament similar i, com és lògic, si haguessin conegut el curt anterior no hauriem apostat per aquesta idea. Així com tampoc coneixiem l’existència del curtmetratge el director, els actors i l’equip técnic del gag. Els creatius de la gala son els últims interessats en enterbolir l’èxit d’una gala rodona”, manifesten els guionistes de la cerimònia.

Un 14,1% de quota de pantalla
La gala, una producció de l’Acadèmia del Cinema Català, Santa Mandra Produccions i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), va conquerir 371.000 espectadors, un 14,1% de quota de pantalla. Esdevé així una de les més vistes en la història d’aquests guardons.

 


REDACCIÓ31 Gener, 2017

OPINIOLa Savina és un petit arbre perennifoli de fins a 8 metres d’alçària, sovint amb estat arbustiu, amb fulles linears punxegudes en les plantes joves i amb fulles esquamiformes imbricades en les plantes adultes. Creix en roquissars, alzinars esclarissats, darrera dunes litorals a la regió mediterrània. La Savinosa és la comunitat vegetal en què predominen les savines i la Savinosa tarragonina està a ponent de la ciutat, és una platja i en el seu promontori hom bastí els anys 20 el Sanatori Preventiu Antituberculós la Savinosa, depenent històricament de la Casa de la Caritat i de la Diputació, que és un Bé Cultural d’Interès Local / BCIL i forma part del catàleg de bens a protegir del POUM 2008. La Mancomunitat de Catalunya va cedí 78.000 metres quadrats a la Diputació l’any 1927 i des de finals de l’any 1929 funcionà com a sanatori marítim antituberculós, d’acord al projecte de Frabuquerasncesc Monravà Soler (1928), per ser més endavant durant la Guerra Civil hospital de campanya i la seva cala com embarcador. El 1945 es crea el Patronat Antituberculós i torna a ser centre sanitari. Com aquesta malaltia a mida que passa el temps deixa de ser una plaga, l’any 1969 tanca las seves portes i el 1972 torna a ser propietat de la Diputació.

Al Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, el passat dijous es va presentar el projecte que va obtenir la puntuació més elevada de la Convocatòria de propostes per donar vida a La Savinosa el segle XXI. Joan Tous, president del Col·legi obre l’acte informant que es van presentar 25 equips d’arquitectes i han estat 5 finalistes, que hores d’ara podem contemplar els seus projectes en la seu col·legial. Sobre el rocam que separa las platges de la Savinosa i de la Rabassada tots els tarragonins hem vist des de les platges aquest complex format per set pavellons disposats simètricament i dos més secundaris però seguint l’eix de l’ordenació; de línies simples gairebé racionalistes, i amb uns materials senzills i construcció tradicional, el resultat és de gran força estètica, sobretot per la seva adaptació al paisatge.

El concurs tenia bàsicament dos objectius: un interès públic i definir nous usos, d’acord les necessitats actuals, amb promoció privada. Joan Tous manifestava que “no serà un document constructiu, sinó d’ordenació territorial” i estem davant de quatre propostes que fan els arquitectes guanyadors: 1. Tractament de l’espai lliure, preservar el tres espais verd que hi ha a la finca: la pineda, el savinar i el morrot; 2. El conjunt arquitectònic té un valor patrimonial reconegut amb la seva catalogació; 3. El debat social dels seus usos, és l’únic tema? Ara tenim la oferta, la possibilitat de que intervinguin diversos operadors, amb la fragmentació del sol que obra a curt i llarg termini la multiplicitat d’usos i 4. Els 10 – 11.000 metres quadrats de sostre actuals, es poden incrementar en un 40 % més, fins gairebé els 15.000 m2.

Els arquitectes Jordi Mansilla, cambrilenc, i Jordi Perea,  barceloní, en representació de l’equip guanyador del concurs d’idees la UTE Fuses -Viader (Girona) – Mansilla – Perea, van assenyalar els valors de La Savinosa, que són: 1. Un lloc que està en la memòria col·lectiva dels tarragonins, se li té que fer un reconeixement públic, respectant-lo i conservant-lo; 2. Un territori, un enclavament, format per pinars, olors i altres elements no reconeguts, que li donen un valor per si mateix; 3. Morfològicament respon a la mateixa dèria domenechiana dels pavellons del Pere Mata reusenc i del Sant Pau barceloní, amb una precisió Nord/Sud, que és el eix del conjunt i 4. El disseny fragmentat dels edificis, els buits interiors, el camp de futbol, la pineda, ens permet recuperar la idea del trencadís. Tot plegat va portar a dissenyar tipologies d’actuació que evitessin impactes visuals a partir d’ara, amb afectacions molt suaus. Els protagonistes tenen que ser els espais públics. Jordi Perea remarca la claredat pública com estratègia de conservació patrimonial de l’entorn, amb molta llibertat i fluint d’una manera natural. Realitzar intervencions lleugeres, mínimes, com són un mirador, un pas de ronda. Aquesta suma de prioritats dona com a resultat el projecte presentat. L’urbanisme ens donarà resposta a les necessitats, amb la voluntat per harmonitzar “la modernitat amb el caràcter patrimonial del l’espai  .  .  .   exteriorment la gent seguirà veient la fisonomia actual, en canvi de portes endins tindran una altre ús”.

El president Josep Poblet ens remet a un exercici de responsabilitat la capacitat d’ordenar el territori i fer propostes per prendre decisions valentes, “en un punt de no retorn”. Diu que no existeix necessitat de fer quelcom i darrera dels projectes hi ha molt talent i coneixement. El POUM 2008 no va resoldre el que s’ha d’executar. Ara es tracta de construir una idea que permeti amb força flexibilitat donar solucions a les necessitats de la ciutat i del territori. Davant d’aquest garbuix, amb tanta opinió pública com opinió publicada, a partir d’ara hem de reclamar consensos, no sols polítics. Les direccions generals de Patrimoni i d’Urbanisme segur que hauran de dir la seva, davant moltes mirades i expectatives. “Es tracta de mobilitzar talent, que s’impliqui amb una peça tant singular i emblemàtica de Tarragona”.

Hi ha molts escèptics davant el futur de La Savinosa, els arquitectes redactors del projecte guanyador tenen fins el gener del 2018 per dictaminar la seva proposta, redactar l’estudi urbanístic, mediambiental i paisatgístic “per generar un moviment de passejants entre savines”. Projecte consensuat amb la Diputació, el Govern i l’Ajuntament, que pugui veure la llum com manifesta l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros – és a dir, construir de nou –  a finals de 2018/inicis de 2019. Calendari que xoca amb les preferències de certs sectors econòmics del territori, que volen conèixer ja els usos previstos, a la vegada el cost per la rehabilitació  del que ja existeix i de les noves construccions.

L’objectiu de la La Savina, El Savinar, La Savinosa està ja marcat i tothom hauria de fer pinya, no ficar bastons a les rodes, costum sovint practicada entre els tarragonins. L’objectiu ha de ser definitivament, una vegada per totes, que La Savinosa torni a tenir la vida que se li ha negat els darrers gairebé 50 anys. Són molts, oi?

Josep Ma. BUQUERAS

 


REDACCIÓ31 Gener, 2017

Ja estan a la venda, per 60 euros, les entrades per Ferrari Land, en un paquet combinat amb l’entrada a PortAventura. 

PortAventura ha posat a la venda aquest matí les entrades de Ferrari Land, que obrirà les portes el proper 7 d’abril, a través dels seus canals directes, a un preu de 60 euros.

Ferrari Land, el parc temàtic centrat en el món motor, de Ferrari i d’Itàlia, ferrari_landno tindrà entrada independent excepte per als clients dels hotels de PortAventura i dels passis de temporada. El parc centrat a Ferrari tindrà un horari limitat, de moment, fins a les cinc de la tarda i posteriorment s’afegirà sessió de tarda, des de les sis fins a la una de la matinada.

Ferrari Land compta amb onze atraccions i la que serà la muntanya russa més alta i ràpida d’Europa, que replica les emocions d’un cotxe de F-1.

A més de la modalitat “Una entrada, dos parcs”, s’ofereixen altres combinacions que els interessats han de consultar amb l’empresa. El complex, que ocuparà 70.000 metres quadrats, va patir un incendi fa poc en una de les recreacions en cartró pedra que amenitzen el complex sense que hagi suposat cap retard.

PortAventura  calcula que aquesta nova oferta atregui un milió de visitants i obri nous mercats com Itàlia, Alemanya o el Brasil, amants de l’atmosfera del motor.

 

 


REDACCIÓ31 Gener, 2017

ENTREVISTAL’alcalde Josep Fèlix Ballesteros nega haver sol·licitat l’ajornament dels jocs del 2017. No obstant, 2018_logoen aquesta entrevista deixa clar que si els pressupostos generals de l’estat no contemplen una partida pressupostària pel ‘Tarragona 2018’ no tindrà cap altra opció que renunciar a l’esdeveniment esportiu. Diu que els jocs són titularitat del COI. Assegura que és un tio amb “un parell de collons” a l’hora de prendre decisions i que el seu positivisme l’ajuda a superar alguns dels contratemps polítics.


alcalde2
alcalde3

 

Si hagués de fer un breu balanç de l’any 2016, què diria…?

Faria referència a l’estabilitat política i institucional, a la finalització de les obres del Mercat Central i a notícia molt dura que va ser endarrerir els jocs del Mediterrani.

Alcalde, en el fons sabia que els jocs s’ajornarien?
No. Fins quatre o cinc dies abans d’anar a Algèria estava convençut que, n’extremis, trobaríem finançament de l’estat. Però va arribar el moment en què jo no podia posar la ciutat en la picota. M’havia compromès a no gastar més diners dels que ja havíem invertit en l’anella mediterrània. És cert que hagués pogut tirar endavant però això hauria estat una irresponsabilitat.

En algunes declaracions públiques ha deixat intuir que renunciarà als jocs…
Si no hi ha una partida pressupostària clara per part de l’estat, hi renunciarem.

La decisió ja està presa?
No embarcaré la ciutat en una aventura inassolible.

ballesteros1Ajornar els jocs va ser una decisió seva?
No. Va ser una decisió del COI. Vaig explicar quina era la situació i la feina feta. Si nosaltres haguéssim estat de poc fiar, el COI ens hauria pres els jocs, tal com va fer amb Grècia. Nosaltres vam mostrar la feina feta i el Comitè Internacional va prendre la decisió. Jo tinc la concessió dels jocs, però no són meus. La titularitat dels jocs és del COI.

Intenta fer-los seus?
No, no són meus. Són de la ciutat. Quan va ser un èxit, vaig dir que era els jocs de la ciutat…

Va ser un èxit? I ara que és?
És un èxit. Tenim 80 milions d’euros en inversions, mentre que nosaltres només vam gastar 12.

Un fracàs convertit en èxit
Encara que no es facin serà un èxit?
Serà un fracàs no fer-los, però serà un èxit perquè haurem aconseguit la primera cosa que volíem: renovar els equipaments esportius com mai havíem fet en aquesta ciutat des de la dècada dels 80.

ballesteros_7És cert que Alejandro Blanco, president del COE, va dir que els jocs del 2018 es faran a Espanya…?

Jo estava davant quan ell va dir que els jocs es faríen a Espanya i després va afegir que es farien a Tarragona.

Va convidar el nou secretari d’Estat de l’esport a visitar Tarragona?
Sí, tenim una trobada pendent.

No dic mentides
Hi ha qui l’acusa de creure en les seves pròpies mentides…
Jo no dic mai mentides. Puc equivocar-me com tothom, però mai no dic de mentides.

El seu positivisme l’ajuda a driblar els problemes polítics?
M’ajuda a tirar endavant. Sóc un tio amb un parell de collons. A mi qualsevol ximpleria del dia a dia no m’aplana, no m’amillana ni m’entorpeix de cara a lluitar pels objectius de ciutat.

 

 


REDACCIÓ31 Gener, 2017

CRONICApremiscomerçEls nervis de la regidora Elvira Ferrando evidenciaven la importància de l’esdeveniment, no només per a l’Ajuntament de Tarragona com també pel comerç en general. La titular del la regidoria de Comerç s’ha convertit en una figura omnipresent. Saludava els convidats, rebia les autoritats i ‘s’interessava’ per les taules d’acreditacions, en veure que l’afluència de públic les havia col·lapsat. Un cop de mà no venia de més.

elvira_ferrandoDe fet, la primera edició dels Premis Fòrum Comerç de Tarragona s’havia endarrerit mitja a causa de l’ineficaç mètode d’accés. La majoria dels assistents ha passat pel photocall lluint les seves millors vestimentes.
La regidora era la individualitat més fotografiada i la que captava totes les atencions. De fet, la nit era per homenatjar el sector comercial, però era també un reconeixement a la feina d’Elvira Ferrando en els darrer any i mig. Un cop ultrapassats els contratemps en l’accessibilitat al Teatre de Tarragona, l’acte, presidit pel conseller d’Interior, el convergent Jordi Jané, ha estat realment emotiu. Smontse_adan‘ha concentrat en el teatre la flora i la fauna de la jet set tarragonina.

Era la primera vegada que molts empresaris, dirigents associatius i polítics es trobaven en un ambient de celebració, sense haver la necessitat d’utilitzar estratègies i defensar arguments negociadors. La seva trajectòria, professionalitat i esforç els havien conduit al teatre de Tarragona, on l’ajuntament i Pimec Comerç els volia reconèixer. Les discrepàncies quedaven, almenys per unes hores, arraconades.

La Big Band Tarragona amenitzava la gala conduïda pels periodistes Montse Adan i Carles Cortés. La benvinguda va anar a càrrec d’Elvira Ferrando. S’ha emocionat en més d’una ocasió. BIG BAND_I no era per a menys. Porta molt de temps lluitant per la unitat del sector i la creació dels “òscars” del Comerç pot acabar donant els seus fruits. Ferrando ha destacat la importància de l’acte, on “tothom suma” i s’esforça per a què el comerç sigui una peça clar de l’economia de la ciutat.

Ha dit que la inauguració del Mercat Central, el proper dia 16 de març, posarà punt i final a un capítol no massa fàcil per alguns comerciants.

Durant la nit s’han distingit i guardonar a 64  comerciants per la seva longevitat, trajectòria i associativisme. Hem pogut veure com es reconeixia els comerços de tota la vida i alguns que han destacat per la seva innovació. Una de les estatuetes, dissenyades a consciència pel conegut joier Joan Blázquez, ha anat a parar les mancs dels Paradistes del Mercat, una manera de reconèixer la seva persistència i paciència.COMERÇ2

La seguretat 
Després del lliurament dels premis, ha arribat el moment dels parlaments oficials. El conseller d’Interior, Jordi Jané, en un discurs amè ha dit que entenia com a normal si el públic es preguntés que feia el conseller d’Interior en un acte sobre comerç? La resposta? La seguretat. A qui no li agrada anar a comprar en seguretat? De fet, segons Jané, els robatoris en establiments comercials s’han reduït un 34%. El conseller ha recordat que una carrer ple de comerços és sinònim de “vida” i de seguretat, tot afegint que els seus pares van ser comerciants.

A finalitzar, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha insistit en la “fortalesa” que representa no tenir el comerç concentrat en quatre o cinc carrers. COMERÇ_“Tenim el comerç sàviament escampat perquè arriba a tot el teixit urbà de la ciutat i això és una fortalesa, no una feblesa”.

Després de dir que “a vegades tenim ala sensació de no ser tant bons com som”, ha recordat que el comerç és un motor que funciona gràcies a tots aquells que posen el seu esforç al servei de la ciutat.

L’alcalde ha emplaçat els assistents a la inauguració del mercat central per, tots junts, “escriure una nova pàgina de la nostra història, no exempta de problemes i dificultats”, Ballesteros ha destacat l’impuls que el mercat donarà al comerç, recordant que “una ciutat que no té comerç al centre és una ciutat fosca, insegura i amb moltes possibilitats de morir”.

A la gala li ha faltat la veu dels comerciants, els quals, de ben segur, tenen molt per explicar.

 

RELACIÓ DELS DISTINGITS I GUARDONATS

1a CATEGORIA: RECONEIXEMENT I HOMENATGE PER ANYS DE SERVEIS

Anys 2015 i 2016. Proposats per les associacions de comerciants, l’Ajuntament i PIMEC Comerç.

25 anys:
SERVICIOS MÉDICOS ARRANZ S.L

JUAN FERNÁNDEZ

PELUQUERÍA MARI CARMEN

NOVES DECORACIONS S.L

GIMNÁS VITAL SPORT

 

40 anys:
OPTICAS TEIXIDÓ

NIUBÓ MULTISERVEIS

MATOGA

MOBLES PLANA S.A

PEIXATERIA AMPARO

DYMA FERRETERIA

FARMÀCIA FULLANA

SANTIVERI

50 anys:
FOTOGRAFIA FER-VI

LA BOTIGA DEL CAFÈ

LLIBRERIA ADSERÀ

SPORTS PÀMIES

PASTISSERIA CONDE

MATELASSERIA JORDÀ

AUTOESCOLA SABAT

ÒDENA BY MÒNICA

 

60 anys:
LES MITGES

ENOSA

ALIMENTACIÓ I CERES RIUS

FORN DE PA ROQUÉ

75 anys:
CUCHELLERÍA RODRÍGUEZ

RELOTGERÍA JOIERIA ANGLÈS

PASTISSERIA PALAU

CALÇATS LES AMÈRIQUES

LA INDÚDTRIA DE LA GOMA

GOMBAU

100 anys:
IMPREMTA VIRGILI

BARBERIA MIQUEL

FLORISTERIA ROMEU

ESTANC ANTIC

GENERACIÓ FORN PASTISSERIA JORDI ANDREU

FLECA Y PASTISSERIA PIJUÁN

SIRVENT

GANIVATERÍA ÁLVAREZ

SEGUROS VALLVÉ

 

2a CATEGORIA: RECONEIXEMENT A LA TASCA REALITZADA PER LES ASSOCIACIONS DE COMERCIANTS DE TARRAGONA

Associació Centre Comercial la Vall de la Arrabassada

Associació Comerciants Canyelles

Associació Comerciants de Campclar

Associació Comerciants i professionals de l’avinguda de Catalunya

Associació Comerciants Ponent

Associació Comerciants Sant Salvador

Associació de Venedors Mercat Municipal de Torreforta

Associació de Comerciants VIA T – Tarragona Shopping

Associació de Restauració i  Comerç del Serrallo

Associació Paradistes i Concessionaris Mercat Central

Associació Venedors Mercat Central

Botiguers de Tarragona

Nova Unió de Comerciants de Bonavista

Unió Botiguers Governador Gonzalez

Unió Botiguers Sant Pere i Sant Pau

Unió Botiguers Torreforta

Unió d’Empresaris Voltants Mercat Central

Federació Comerç  de Tarragona

Federació d’Unió de Botiguers de Tarragona

 

3a CATEGORIA: PREMI FÒRUM COMERÇ, proposats per l’Ajuntament i PIMEC Comerç

PREMI ESPECIAL: CENTENARI MERCAT CENTRAL

PREMI DE RECONEIXEMENT AL COMERÇ HISTÒRIC I SINGULAR: CERERIA CORDERET,  275 ANYS

PREMI AL COMERÇ JUST: OXFAM INTERMON

 

 

PREMI AL  GREMI ARTESÀ: GREMI DE FORNERS DE TARRAGONA  

PREMI AL MILLOR APARADOR ANUAL: 5 FLORISTERIA MOOD SHOP

 

 PREMI A L’EMPRESA DE DE L’ANY EN LA CATEGORIA DEL GRAN FORMAT COMERCIAL: EL CORTE INGLÉS

4a CATEGORIA: PREMI FÒRUM COMERÇ, proposats pel jurat designat per l’Ajuntament

 

PREMI AL MILLOR ESTABLIMENT COMERCIAL DE PONENT: FARMÀCIA GARCÍA

PREMI AL MILLOR ESTABLIMENT COMERCIAL DE LLEVANT: LANTTONIA GASTRONOMIA

PREMI AL MILLOR COMERÇ MINORISTA URBÀ: BLUE DENIM

 


REDACCIÓ31 Gener, 2017

OPINIO LAIA ESTRADAArran d’un debat organitzat aquest divendres per la Càtedra d’Estudis Jurídics Locals de la URV sobre la gestió dels serveis públics locals, en diferents mitjans de la ciutat s’ha parlat sobre el debat «municipalització vs privatització». Un debat, que alguns periodistes han titllat d’«erroni» o de «reduccionista», i que fins i tot, han conclòs que «no es un debate de derechas o izquierdas». Res més lluny de la realitat. Anem per parts.

En primer lloc, el director acadèmic d’aquesta Càtedra senyor Josep Ramon Fuentes -que coneix molt bé el que és la gestió dels serveis públics ja que és president de l’empresa sanitària pública GIPSS- afirmava que la gestió externalitzada no entra en contradicció amb el caràcter públic d’un servei. Ara bé, una característica central -que el propi senyor Fuentes cita- d’un servei públic és la universalitat, és a dir, que tota persona independentment del seu nivell de renda hi pugui tenir accés. Si el que diu el senyor Fuentes és cert, llavors per què parlem de pobresa energètica? No sap el senyor Fuentes, per exemple, que Sorea està tallant el subministrament d’aigua a moltes famílies, quan això l’administració no ho pot fer?

Precisament cito l’empresa Sorea (propietat de l’empresa Agbar) perquè a la xerrada que es va celebrar aquest divendres al Campus Catalunya, un dels convidats va ser el senyor Francesc Mayné, director general d’aquesta empresa que controla majoritàriament el MERCAT de l’aigua al nostre país. De fet, Sorea és accionista d’EMATSA, empresa mixta que gestiona el cicle de l’aigua a la nostra ciutat.

El senyor Mayné lamentava que «cada día vemos un debate en los medios con más carga ideológica, en lugar de hablar con datos, apartando la ideología y viendo quién tiene mayores capacidades técnicas y de gestión». I, posava com a exemple, que des de que l’Ajuntament d’Arenys de Munt va decidir internalitzar la gestió de l’aigua (decisió empresa per un govern de la CUP), la tarifa de l’aigua havia augmentat un 30%.

Com no podia ser d’altra manera, el senyor Mayné defensava els interessos de la seva empresa, però se li va “oblidar” explicar -a banda de mentir- que l’augment no era del 30%, sinó de l’11,18%, i que el motiu d’aquest augment era l’augment del 38,30% del preu que la seva empresa va fixar en la tarifa de la compra d’aigua en alta. Alhora, l’augment del preu venia provocat per l’augment del preu d’Aigües Ter Llobregat (empresa privatitzada per la Generalitat a mans d’Acciona), que subministra l’aigua que Sorea distribueix.

Un cop aclarides les dades del cas que el senyor Mayné -que tenim clar quins interessos defensa- va utilitzar per defensar el seu negoci davant el fantasma de la “remunicipalització”, anem a la vessant “ideològica”. El senyor Xavier Boltaina, gerent de la Diputació de Barcelona, va posar l’exemple de les privatitzacions de les empreses públiques a l’Estat espanyol als anys 90 a mans d’un govern del PSOE.

Al senyor Boltaina també se li va “oblidar” explicar que aquest procés arrenca arran de la signatura del Tractat de Maastricht i el procés d’integració europea. Un procés de liquidació de l’Estat del Benestar seguint les directrius del Fons Monetari Internacional, i que va suposar la imposició de la Nova Gestió Pública als nostres serveis públics: creació del model de gestió sanitària català, creació d’INNOVA a la ciutat veïna de Reus,… un model de gestió dels serveis públics que ha suposat corrupció, opacitat, manca de control públic, generació d’uns models classistes que exclouen les classes populars dels seus drets, i un llarg i trist etcètera.

Està clar, per tant, que el debat “remunicipalització vs privatització” amaga un conflicte social i uns interessos econòmics d’unes elits econòmiques extractives a costa de la majoria de treballadores que paguem els impostos. Per això exigim que s’obri el debat! La gent que portem anys defensant els serveis públics ho estem intentant. Però, si us plau, no neguem l’existència d’un debat i no deixem que qui s’enriqueix amb aquest model menteixi. I, sobretot, que una institució com la URV plantegi un debat acadèmic rigorós, en comptes d’un espai de promoció de les empreses que fan negoci a costa dels nostres drets.

Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona