REDACCIÓ1 Gener, 2017
Rubén Heras Madero ha fet de les paraules escrites la seva millor companyia. Ha decidit que aquest ‘Ir y volver’ del camí de Santiago (les seves impressions i vivències personals) havien de ser compartides amb el públic. Per aquesta raó, les va narrar en un llibre que va ser presentant no fa pas gaire en la Casa Joan Miret de Tarragona. Rubén és un home que sap treure profit de la vida i intenta gaudir de la màgia silenciosa i a vegades silenciada de les paraules. En aquest entrevista, explica alguns, de forma molt resumida, alguns aspectes que cal tenir en compte abans de començar el recorregut de l’apòstol Santiago. 
‘Ir y venir’….
Són dos relats: un, del que ha estat el camí de Sant Jaume a través dels temps i un segon del qual ha estat ara per a mi.
Què li va empènyer a escriure aquest llibre?
Que la realitat del Camí fet s’havia transformat en un ideal per escriure.
Hi ha algun missatge que vulgui transmetre al lector?
Que el Camí és més bonic i fàcil del que sembla i que no hi ha límit d’edat per recórrer-lo.
Què va sentir en veure la sala de la Casa Joan Miret fins dalt per assistir a la presentació del llibre?
La constatació del ben planificat que estava tot i l’emoció de veure els excel·lents amics tinc.
S’han quedat alguns records al tinter i que podran servir per a un altre llibre?
No hi ha índex exhaustiu de res i en res. Ara és difícil recordar alguna cosa, acabada la tensió, però, potser el sacrifici i patiments que he vist en altres pelegrins de tots dos sexes, nafrats en extrem.
Què s’aprèn fent el Camí de Santiago?
Història, art, solidaritat, devocions, folklore, tradicions, vida,… en una paraula.
Cal preparar-se física i psicològicament per emprendre aquesta aventura?
Sí. Primer físicament i també l’ànim; mentrestant, cal documentar perquè tot o gairebé tot et resulti conegut, gairebé familiar; després pensar que s’ha de fer sense presses, veient, mirant i admirant, sense passar res, o molt poc, de llarg; finalment, confiar a les forces però sense forçar-les, i, per descomptat, menjar amb freqüència millor que abundantment, finalment no portar un pes superior al 10 o 11% del pes corporal.
Va fer el camí només amb acompanyat de dones. És diferent? Elles emanen algun sentiment o energia especial?
No cal desconfiar de la força física de les dones, que pot haver sorpreses. Les forces física i espiritual no són antagòniques, sinó complementàries, com nivells d’uns vasos comunicants, a la mateixa altura desitjablement.
Ha dit que aviat es tornarà a retrobar amb el lector en forma de llibre. Ens pot avançar quelcom més?
Encara no ha cristal·litzat la idea.
Creu que el Camí de Santiago està massa massificat, que cal fer-ne per evitar-ho?
Una mica, sí. Caldria, segurament, diversificar i propagar altres trajectes, però al final, la confluència és la buscada, que tots els camins condueixen a Santiago.
Ha pensat mai escriure un llibre sobre les seves vivències polítiques?
Ni se m’ha ocorregut la idea i estic segur que no em passarà.
Què espera del 2017?
Viure en pau amb mi, en sintonia amb la família i en harmonia amb els meus pròxims. Gairebé res! (riu)
