Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
Dos homes van ser arrestats per la Policia de Torredembarra per amenaçar diverses persones amb una arma blanca. El primer cas es va registrar, el divendres passat, cap els vols de les dues de la tarda, a l’Avinguda del President Companys, quan dos veïns van alertar als serveis d’emergència que havien estat amenaçats per un individu que duia un ganivet de grans dimensions i una pistola. Quan van arribar al lloc dels fets, els agents van poder detenir l’individu i van comissar l’arma blanca i la pistola, que era simulada. L’home va quedar detingut per un presumpte delicte d’amenaces i va quedar a disposició judicial.
El mateix divendres a la tarda, la Policia Local de Torredembarra va detenir un altre individu al carrer de Lleida. Els agents van ser alertats que, en un establiment d’aquest carrer, hi havia una persona que duia un ganivet a la mà i anava amenaçant la gent pel carrer. La policia va identificar l’individu a l’interior d’un bar de la zona i va apreciar que duia l’arma a la mà, per la qual cosa va ser arrestat i posat a disposició judicial.
Accident de trànsit
D’altra banda, el passat dissabte, a l’Avinguda Verge de Montserrat de Torredembarra, cap els vols de les 7h30 del matí, un home va resultar ferit després de xocar contra dos vehicles. El conductor, després de ser sotmès a un control d’alcoholèmia, va donar positiu. Se li imputa un delicte contra la seguretat viària.
D’ençà que es va presentar la proposta de desenvolupament del Pla Parcial 24, conegut com el de La Budellera, el nostre grup ens hem fet algunes preguntes que giraven sobre l’eix central de si el pla és bo per Tarragona o no. I en el cas que no el considerem bo, si tenim instruments legals per evitar-lo sense que hi hagués un cost d’indemnització que pogués suposar una nova i feixuga càrrega per les arques de la ciutat.
Respecte a la bondat o no del projecte, ens situem òbviament en un pla polític. Quines són les nostres prioritats de creixement de la ciutat?
En el nostre programa electoral, és a dir en el nostre compromís amb els ciutadans, definíem 4 eixos fonamentals:
1.- Cohesionar la ciutat. I en aquest sentit, cal començar per fer que el Francolí deixi de ser la barrera que parteixi Tarragona. El riu ha de ser el pont i no la paret. Ha d’apropar Centre, Ponent i Nord. Les zones més habitades de la ciutat.
2.- Incentivar la construcció als solars buits repartits per tota la ciutat. Hi ha instruments legals per fer-ho. Només cal voluntat política.
3.- Fer un urbanisme social de dignificació i rehabilitació a les zones més envellides de la ciutat, que per dir-ho de manera genèrica podríem situar al sud de la Rambla i gran part del barri del Port.
Protegir els valors naturals i patrimonials de la ciutat.
Aquestes són les prioritats històriques de l’actuació urbanística d’Esquerra a Tarragona.
El marc del PPU-24 és el del POUM, aprovat inicialment durant el període en que Esquerra vam compartir govern amb el PSC. Les perspectives de creixement de Tarragona, i a tot el país, eren radicalment diferents a les actuals. Els supòsits de creixement més optimistes situaven Tarragona per sobre de les 258.000 persones l’any 2026. Per raons econòmiques i socials, no només ens hem allunyat del creixement accelerat, sinó que la població ha retrocedit.
En aquells moments, la intervenció d’ERC va ser determinant per la preservació d’un espai d’alt valor natural, que rodeja Tarragona, protegint-lo de l’expansió de la ciutat. D’això en vam dir Anella Verda. Aquesta actuació va impedir l’edificació a les proximitats del Pont del Diable o a la zona boscosa de davant de La Mora, a l’altre costat de l’autopista.
La mateixa voluntat de preservar i compartir els valors naturals, patrimonials i paisatgístics que són d’ús comú de tots els tarragonins, és la que situa la nostra actual posició. Per això, defensàvem l’Anella Verda i ara defensem la preservació de La Budellera. Les expectatives de creixement limitat de la població ens permeten situar aquesta frontera de la conservació dels espais naturals més a prop.
Estem a favor d’un creixement racional de la ciutat, des d’una orientació pública, en què els agents privats facin la seva funció de promoció i construcció però mai de disseny de la ciutat.
La construcció de 6.000 nous habitatges a la Budellera retardarà qualsevol intent de començar a cohesionar la ciutat entre Centre, Nord i Ponent, durant algunes dècades més. O potser, definitivament.
Anant a les conseqüències econòmiques que se’n poden derivar de la no aprovació del pla parcial en el context del POUM, la llei diu que no existeixen drets econòmics per les expectatives de negoci que els promotors s’hagin pogut fer, abans de l’aprovació definitiva del Pla Parcial. Respecte a reclamacions judicials que en situacions anàlogues s’han produït, la jurisprudència és clara, desestimant les reclamacions.
No estem davant, doncs, d’una situació irreversible. Tenim l’oportunitat de prioritzar el creixement de Tarragona en la direcció del major interès públic i social. Aprofitem-ho!
Pau RICOMÀ Portaveu d’ERC-MES-MDC Ajuntament de Tarragona
La CUP a Tarragona hi ha respòs a l’acusació de la portaveu del govern municipal, Bego Floria, a una entrevista publicada al DT i on deia que la política duta a terme per la formació anticapitalista no és sana. El regidor de la CUP, Jordi Martí, no ha tardat a escriure un tuit, on, de forma sarcàstica, diu que “política sana deu ser la que desvia diners públics destinats a immigració per crear grups de suport electoral a Ballesteros o especula de valent”.
Martí ha restat importància a l’acusació de Bego Floria (que haurà de declarar el dia 19 com a investigada en el cas Inipro) en considerar que es tracta d’una estratègia de comunicació delineada per l’equip de govern de Ballesteros.
Pels cupaires, l’executiu municipal no assumeix mai responsabilitats i contraataca quan algú posa en evidència la seva mala gestió. Jordi Martí ho té clar: la política de la Cup passarà sempre per la defensa dels interessos de Tarragona i dels ciutadans.
En relació a la sentència que condemna a la regidora Laia Estrada, en el marc del ‘cas Bershka’ i davant les critiques que la Cup no practica amb la política que predica (els cupaires van exigir la dimissió de Floria i de l’alcalde pel cas Inipro), Jordi Martí assegura que les dues situacions són radicalment diferents. “Les coses estan molt clares” i els ciutadans són prou llestos, ha conclòs el regidor antisistema.
Tot i estar més a prop que mai, el cert és que encara no hi ha una data concreta per a l’obertura del Mercat Central de Tarragona. Oficialment, es parla del primer trimestre del 2017, però ningú s’aventura amb una data. De totes maneres, alguns dels paradistes ja s’hi estan instal·lant en el nou edifici.
Properament, els representants dels venedors es reuniran amb la presidenta d’Espimsa i regidora de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, Elvira Ferrando, per conèixer detalls i dates sobre el trasllat.
Els operaris continuen treballant a l’interior del nou mercat. “Hi ha molta feina encara”, explicava un dels operaris, sense poder respondre a la pregunta sobre quan es posarà en marxa.
Inicialment s’havia avançat el 2 de març com la data per fer el trasllat, però els possibles endarreriments i la cautela obliguen a evitar concretar dates. Així que, des de l’administració municipal, impera la prudència i es parla del ‘primer trimestre’. D’aquesta manera, ningú s’enganxa els dits ni ha de enfrontar-se a les crítiques de promeses incomplertes.
Cal tenir en compte que després l’odissea del Mercat Central no s’acaba amb el trasllat dels paradistes. L’urbanització de la Plaça Corsini i entorn serà el pas següent.
El termini d’execució és de 16 mesos. Un cop conclosa la remodelació de la plaça, es procedirà al trasllat dels paradistes del mercadet de la Rambla Nova al seu lloc habitual. Es faran els possibles perquè el trasllat sigui pacífic però ja hi ha uns marxants que volen quedar-s’hi a la Rambla Nova.
A Arga Sentís tothom li reconeix la seva capacitat de treball i de diàleg. És inesgotable. La passió per la seva ciutat fa que posi esperances en el futur i insisteixi en la necessitat de potenciar els punts forts de Tarragona, ja sigui a nivell cultural, patrimonial… La gent és el més important i la seva qualitat de vida també. No té dubtes que, ara per ara, hi ha dues tarragonès. El seu objectiu és aconseguir acabar amb les desigualtats. És molt critica en relació a la tasca desenvolupada pel govern de Ballesteros. Lamenta que el tripartit ha contribuït a la prepotència de l’executiu i recorda que va passar molta vergonya quan la Guàrdia Civil va escorcollar l’ajuntament arran del cas Inipro. Als plenaris, en la seva opinió, hi ha més xerrameca que debat
Arga Sentís, líder de la coalició ICV-EUiA
Quin balanç fa del 2016?
Un any trist, perdut, on s’ha manifestat l’immobilisme i la incapacitat del govern municipal per encarar els reptes de futur, però on s’han obert també escletxes d’esperança: la victòria a les eleccions generals d’ECP a Tarragona marca el camí per construir un espai alternatiu, d’esquerres, que superi la fragmentació de la ciutat i tingui com a prioritat les necessitats reals de la gent.
Quines accions destaca del seu grup municipal?
Del que estic més satisfeta és d’haver aconseguit alguns compromisos i actuacions (també partides pressupostàries) en polítiques socials i en cooperació. Crec que hem fet una oposició molt raonada al projecte dels Jocs del Mediterrani, però em sap molt de greu no haver estat capaç d’aconseguir convèncer, com vaig demanar el primer ple del mandat, que, tenint en compte totes les incerteses (que s’han demostrat) era millor renunciar-hi quan encara hi érem a temps.
És fàcil fer d’oposició a TGN?
És un ajuntament complicat amb molts temes pendents i un plenari molt fragmentat. A més, per a un grup d’una persona resulta difícil abastar tota la feina de control i proposició que ha de fer l’oposició amb el rigor que jo crec que s’ha d’exigir a qualsevol representant públic… però tampoc té perquè ser fàcil! És com és, s’ha de fer i no s’hi val queixar-se.
Més xerrameca que… Però, hi ha prou debat al plenari?
Sincerament, crec que sovint hi ha més xerrameca que debat.
Què cal canviar en la filosofia de treball dels plenaris?
No només dels plenaris, els plens són la part més evident, però és tota la mecànica de treball municipal la que caldria encarar d’una altra manera. Més participativa, més transparent, més pràctica, més rigorosa, més prudent. Pensar més en la ciutat, en els ciutadans i les ciutadanes, i menys en clau interna de cadascú.
És cert que no es desenvolupen les accions aprovades al plenari?
Sí. És lamentable. Però també és trist que arribin propostes al plenari que no han estat contrastades tècnicament i que són inaplicables o contradictòries. Cal més rigor per a tot, també per a fer propostes.
Ha notat canvis en el govern des de que hi ha el tripartit?
Sí. Tenen assegurada la majoria i això els va fer més prepotents.
Com veu TGN en l’actualitat?
Potser és que l’amor em fa ser poc objectiva, quan miro la meva ciutat sempre hi veig la capacitat que històricament hem tingut per tirar endavant i reconstruir-nos, en circumstàncies difícils, encara que tot semblés perdut. La miro amb esperança, potser per això sempre la veig amb capacitats per sortir-se’n, malgrat tot.
Hi ha prou transparència a l’Ajuntament de Tarragona?
Si molta gent té la sensació que no, és evident que alguna cosa no funciona, que no som prou transparents.
Hi ha dues Tarragones?
I tant! Encara hi ha fronteres que no hem estat capaços de superar. Urbanístiques, socials, culturals… N’hi ha molts exemples, però només cal veure la distribució de percentatges d’algunes forces en els diferents districtes les darreres eleccions. Superar aquesta esquerda és el principal repte de la ciutat, una ciutat que quan ha avançat ho ha fet amb les aportacions de tots.
Els mals de cap… Cas Inipro, Jocs del 2017, Mercat Central, Pàrquing Jaume I, Pla de la Budallera, Tabacalera… Déu n’hi do…
Sí. Paràlisi, projectes fallits, projectes ruïnosos, malbaratament de recursos públics, casos judicials… un desastre.
Ballesteros hauria d’assumir responsabilitats?
Evidentment, Un polític sempre ha d’assumir responsabilitats.
Què va sentir al veure la Guàrdia Civil entrar a l’ajuntament?
Doncs vergonya, naturalment.
Nota que Ballesteros està esgotat políticament?
Estem en un fi d’etapa. Tant el projecte que presentaven com el líder estan esgotats.
Quines són les mancances més prements de Tarragona?
Recursos per a polítiques de proximitat. Habitatges municipals per a lloguer social. Trens: infraestructures i serveis per a les necessitats quotidianes de la gent. Biblioteques!… N’hi ha tantes!!
President Cambra té raó El president de la Cambra de Comerç va denunciar fa dies que a Tarragona li falta lideratge…
Té raó. Li falta lideratge i li falta projecte, saber què volem ser, definir un model econòmic basat en la reindustrialització i el coneixement.
Què espera del 2017?
Personalment, que sigui millor que el 2016 i no perdre l’esperança ni les ganes de lliutar. I políticament, que siguem capaços de construir un nou espai polític, una proposta en comu, guanyadora, per canviar, per superar les desigualats, amb un model econòmic que tingui cura de la gent.
Popularment, la paraula anarquia s’associa a desordre, caos, destrucció… i és evident que una de les accepcions del mot és precisament la que definirien aquestes tres paraules juntes, una accepció que malgrat ser majoritària no té res a veure, precisament, amb la definició que caldria utilitzar per referir-nos a l’anarquia com a objectiu polític de les les ideologies que sota el nom singular d’anarquisme s’han desenvolupat en el nostre món almenys des que Pierre-Joseph Proudhon es va definir com a anarquista en el seu assaig “Què és la propietat?”
La paraula anarquia (del grec ἀναρχία) i el seu sinònim acràcia, serveix per designar aquelles situacions on es dóna l’absència d’Estat, de l’aparell jurídic i administratiu en qui recau l’exercici del monopoli de la força per tal de mantenir l’ordre social existent que, pels anarquistes, és profundament autoritari, classista i insolidari. Són aquests tres, precisament, els contraprincipis de la Revolució Francesa (basada en la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat), un dels moviments que des de l’anarquisme es reivindica com a seminal junt amb la Comuna de París, el 1871.
Partint d’aquests principis, és lògic que entenguem que el moviment anarquista majoritari ha estat sempre profundament pacifista i antimilitarista, racionalista i ateu, defensor dels drets col·lectius i de l’individu, socialista i llibertari. Com a conseqüència d’aquesta base de valors, la recerca de la construcció d’una societat que respongués a aquests principis es va situar des dels inicis del moviment en la seva base. Així, l’educació i el seu exercici des d’un punt de vista laic, racional i alliberador va ser un dels trets definitoris de l’internacionalisme anarquista que arriba als Països Catalans el 1870 i es desenvolupa fins al 1939 estretament lligat al moviment obrer que, de forma gairebé única al món, en aquest país dins l’Estat espanyol esdevé majoritàriament anarquista.
Les societats obreres, organitzades des del 1870 en la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors, construeixen ateneus, escoles racionalistes, biblioteques populars, centres culturals i cooperatives tant de treball com de consum, tot i que el moviment teòricament es mostrava contrari a aquest tipus de producció. Centenars d’ateneus obrers esdevenen centres difusors de cultura, d’una cultura que no passa per l’Estat ni per l’Església, que eren qui tenia a les seves mans el minso sistema educatiu que existia durant el segle XIX a l’Estat espanyol. Centenars de revistes (des de “La Tramontana” fins a “Solidaridad Obrera”) doten àmplies masses del proletariat català d’una visió radicalment diferent sobre el món en què vivien i posen en dubte les diferències de classe que la Revolució Industrial del segle XIX converteix en més acusades i sagnants.
Dins de l’anarquisme, un petit sector de no més d’uns centenars d’obrers, opta per l’enfrontament violent i les seves accions (atemptats amb bomba com el del Liceu i de Canvis Nous) són propaganditzats per l’Estat com a resum de tot un moviment molt més ric i complex i, sobretot, molt més entenimentat. El 1881, la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, el gran sindicat anarquista del moment, agrupa prop de 180.000 obreres i obrers davant d’unes desenes o pocs centenars que opten pels mètodes violents. No importa. L’Estat té ben clar com desacreditar el moviment i no dubtarà a infiltrar dinamiters (com la família Rull, per exemple) entre les files anarquistes per aconseguir estigmatitzar-lo fins a assimilar en l’imaginari col·lectiu l’anarquista a la bomba o la pistola.
Els anarquistes, però, continuaran publicant llibres i revistes, cooperatives i ateneus, escoles i centres culturals que els permetran construir un debat viu i constant al voltant de la societat que volen construir, deixant sempre clar que les teories i les pràctiques i la seva estreta relació eren i són bàsiques per poder construir un món on la violència i la competència no siguin principis rectors.
Molts dels principis i ideals que el moviment anarquista preconitzava durant el segle XIX i el XX avui formen part de la societat en què vivim (i molts altres, és clar que no). Així, des de les teories de l’evolució de Darwin, que a l’Estat espanyol van ser popularitzades per aquest moviment, o la coeducació de sexes (que el 1873 ja proposava l’Ateneu Català de la Classe Obrera i més tard Ferrer i Guàrdia a la seva Escola Moderna), fins a la immersió lingüística en català i l’escola per a tothom sense excepcions (que van realitzar Puig Elies i el CENU a partir de 1936), o la igualtat entre home i dona (que Mujeres Libres teoritzà i Garcia Oliver va convertir en Llei com a ministre de Justícia), moltes de les conquestes alliberadores que avui tenim com a societat o bé han format part de les idees anarquistes o bé han estat esteses a nivell social i popular per aquest moviment.
I no passa res… Ni hi ha caos, ni desordre, ni destrucció provocades per aquestes idees i pràctiques. Sí que n’hi ha, en canvi, per moltes de les idees i pràctiques que la societat capitalista i autoritària, insolidària i militarista que avui encara tenim, té, defensa i manté. Per això, avui, l’anarquisme continua empenyent per tal de denunciar, transformar i combatre amb eines alternatives els valors i les formes de dominació presents encara ara en la nostra societat.
Jordi Sierra substitueix a Jordi Sierra – a ell mateix – com a subdelegat del govern espanyol a Tarragona. Sierra, que és el cap de pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona, a l’abril del 2016, va decidir abandonar el càrrec, al·legant motius personals i professionals. El va substituir de forma accidental el subdelegat de Barcelona, Emilio Ablanedo.
Després de les eleccions generals, el nom de Jordi Sierra apareixia en totes les travesses per tornar a representar l’estat a Tarragona. N’hi havia d’altres noms, però el de Sierra reunia major consens. El partit el va convidar i ell, per a motius personals, va demanar temps. Ara, està en disposició d’assumir el càrrec. La darrera decisió està, ara mateix, en les mans del delegat de Barcelona, Enric Millo. Jordi Sierra podria (re)incorporar-se a la subdelegació de la Plaça Imperial Tàrraco en els propers dies, un cop el nomenament es faci oficial.
Per altra banda, es confirma (la notícia avançada pel nostre digital) que el popular Rafa Luna serà el nou cap de gabinet del subdelegat del govern espanyol a Tarragona. De fet, Luna s’ha incorporat avui i tindrà la responsabilitat de ser la mà dreta de Jordi Sierra, tasca que va desenvolupar durant anys Judit Heras. Luna compatibilitzarà aquestes funcions amb el de regidor de l’oposició a l’Ajuntament de Roda de Berà.
El nom de Josep Acero també estava present en les travesses pel càrrec de cap de gabinet. Va quedar, però, sense efecte, després l’abandó d’Alejandro Fernández de la política tarragonina per ocupar el càrrec de portaveu del PP al Parlament de Catalunya. Acero ocuparà el seu seient com a regidor a l’Ajuntament de Tarragona.
Valls ha estat el municipi triat per Ikea per construir la central de distribució dels seus productes online per abastir tota Espanya, Portugal i el sud de França. El director general de la companyia per la Península Ibérica, Tolga Öncü, ha avançat que el sistema de paqueteria i distribució (CPU) estarà operacional poc després de l’any. Ikea, en aquests moments, està interessada en comprar els terrenys a l’extrem nord del polígon vallenc, propietat d’Incasòl, oferint 2,8 milions d’euros.
La nova planta podria contractar uns 100 treballadors. No obstant, dins d’un dels dos magatzems de distribució s’ha habilitat un espai i s’han contractat ja uns 25 operaris per assumir les primeres vendes online.
Des de la capital de l’Alt Camp, es repartiran els productes cap als centres logístics -Ikea en vol construir fins a una trentena a l’Estat- i d’allí a les cases. Des de la CPU, totalment automatitzada, es podran repartir 7.000 de les 9.500 referències d’Ikea. Pels volums que mou, la companyia contacta amb importants empreses per operar-lo.
Vila-seca viu la seva festa major d’hivern. Aquest diumenge, i malgrat les baixes temperatures, milers de persones passaran pel parc de la Torre d’en Dolça per gaudir del Cós de Sant Antoni.
A partir de les 11 del matí, ja es podran fer les primeres apostes i prendre alguna cosa calenteta per driblar les baixes temperatures en les paradetes.
Està previst que a les 12 del migdia, una vintena de cavalls galop (pura sang anglesos) provinents de diferents punts de la geografia espanyola protagonitzi el tradicional i emocionant espectacle hípic que comptarà amb tres competicions de cavalls, regulades pel Jockey Club Espanyol.
Les curses, que daten de l’any 1873, s’han convertit en un dels actes més multitudinaris de la festa.
REDACCIÓ2 Gener, 2017
