REDACCIÓ10 Gener, 2017
La situació de Grècia des de 2009 fins a l’actualitat ha passat de l’esplendor i la magnitud de les lluites socials i la posterior victòria èpica de Syriza a la dramàtica escena de la capitulació de Tsipras davant la Troika i la seva deriva socioliberal.
L’accés a la zona euro amb dades fraudulentes amb l’ajuda de Goldman Sachs i l’efecte de la crisi global de 2008 en una fràgil, no competitiva i endeutada economia van comportar la imposició al poble grec dels programes d’austeritat en l’àmbit social, laboral i públic entre els anys 2010 i 2012, seguint els dictats dels mercats i del mantra neoliberal de socialització de les pèrdues i privatització dels beneficis. El primer rescat al 2010, de 110 mil milions d’euros, aplicat pel PASOK i el segon al 2012, de 130 mil milions d’euros, aplicat pel govern tecnòcrata de Papademos, ex-vicepresident del BCE, suposaven la cessió de la sobirania nacional als homes de negre i una tutela de l’economia grega per part de la Troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). Aquestes polítiques d’austeritat social, de disminució dels salaris, de retallades de les pensions, d’augment de impostos com el IVA i de venta del patrimoni públic eren a canvi de suposats “rescats” destinats a resoldre la crisi del deute de Grècia. Una situació que segons el Comitè de la Veritat sobre el Deute públic grec tenia com objectiu rescatar a la banca privada grega i europea i on es revela que només el 10% d’aquests fons s’han destinat a despeses corrents del govern.
Amb aquesta situació és va produir una implosió dels sistema de partits grec i l’arribada al govern d’un partit d’esquerres no socialdemòcrata. Al 2009 el partit socialista de Grecia (PASOK) va guanyar les eleccions amb majoria absoluta i un 43,9% dels vots, tot i ser considerat un partit burocratitzat i amb greus casos de corrupció. No obstant, la contestació social del període 2010-2012, en una situació gairebé pre-revolucionaria, a la crisi econòmica i a les mesures austeritaries van portar a la desfeta electoral del PASOK a les eleccions del maig de 2012 amb tan sols el 13% dels vots i amb uns resultats similars en la repetició electoral del juny de 2012, sent superat per la dretana Nova Democràcia i per l’esquerra radical de Syriza.
La esperança política-electoral de la victoria d’un govern d’esquerres antiausteritat va traslladar la il.lusió del canvi social dels carrers a les institucions. Durant el període de 2010-2012 van haver-hi un gran nombre de vagues generals on la població grega es mobilitzava en les manifestacions més grans dels darrers 30 anys i ocupava les places de multitud de ciutats del país tenint l’epicentre del moviment dels indignats grecs a la plaça Syntagma d’Atenes durant els mesos de juny i juliol del 2011. La inestabilitat política d’aquest període va derivar en la repetició dels comicis 2012 on el suport a Syriza, -amb un programa antiausteritat que proposava la suspensió del pagament del deute fins la conclusió dels treballs d’una Comissió Internacional de l’Auditoria del Deute-, va augmentar espectacularment. Syriza va passar de representar un 4% a les eleccions de 2009 a un 27% dels vots en les eleccions de juny de 2012 situant-se com a segona força del país i convertint-se en una opció real d’accedir al govern en les properes eleccions; situació que va comportar l’error d’anar moderant les seves propostes des de finals del 2012.
Syriza guanyaria les eleccions al gener de 2015 amb un 36’3% dels vots gràcies a les expectatives i esperances de la població, formaria un govern de coalició amb els Grecs Independents i treballaria per aplicar el seu pla A de negociar una reducció de les polítiques d’austeritat amb les institucions europees. El govern grec es va comprometre a respectar el calendari de pagaments a cada creditor aplaçant a finals de juny l’aplicació de les mesures d’austeritat. A partir d’aquí tots els esdeveniments es van precipitar, Tsipras va seguir el seu pla per negociar amb uns creditors que no van fer cap concessió sinó que van augmentar les seves exigències fent fracassar les negociacions ja que l’únic que acceptarien era la rendició incondicional de Syriza i Grècia. No obstant, el govern grec va convocar un referèndum sobre el tercer “rescat” del país i l’aplicació de noves mesures d’austeritat. El “No” es va imposar amb el 62% dels vots i Tsipras estava doblement legitimat per aplicar un pla B suspenent el pagament del deute i aplicant mesures per fer pagar la crisi a qui l’havia creat. Però no va ser així, a Tsipras li van tremolar les cames, no es va recolzar amb els resultats de l’auditoria, els creditors van endurir encara més les condicions i el govern grec va capitular. El 15 de juliol de 2015 el govern de Syriza, un partit que parlava en nom de l’esquerra, es rendia i signava un memoràndum que comportava tota una sèrie de mesures draconianes en els serveis públics, de privatitzacions i de pèrdua de drets laborals i de ciutadania en termes més durs que per als governs conservadors anteriors. Immediatament Tsipras va convocar unes eleccions generals per al setembre, deixant sense marge de maniobra per organitzar-se a la Plataforma d’esquerres i la Unitat Popular, i va reeditar victòria i govern i el sosteniment d’un acord racista entre la UE, Turquia i Grècia sobre els i les refugiades.
Finalment el model autoritari de la Unió Europea va doblegar la voluntat popular representada pel govern grec i va aconseguir una victòria molt significativa no tant pel pes econòmic de Grècia dins la Unió sinó per l’exemple alliçonador per a la resta de països. No obstant, aquesta derrota, el desànim i la desil·lusió que comporta i la posterior deriva cap al socio-liberalisme mostra que la moderació no té una sortida favorable a la majoria social i que cal estar disposats a aplicar un programa antiausteritat per l’esquerra, ja que sinó la sortida i el canvi serà l’extrema dreta.
Per Jesús Gellida
jgellida.blogspot.com
retot en l’àmbit de les infraestructures. Carles Pellicer ha fet èmfasi en la necessitat de fer una aposta clara per les millores de l’aeroport de Reus i del Corredor del Mediterrani, per aconseguir que el territori pugui ser competitiu.
El passat diumenge va tenir lloc a La Pobla de Mafumet l’últim dels actes previstos de Nadal: l’espectacle humorístic “Corbacho 5G”, amb el qual el popular i televisiu còmic José Corbacho va omplir el Casal Cultural de públic i de rialles en un espectacle teatral diferent, i on els assistents van gaudir de valent tot interactuant amb un Corbacho que no va deixar ningú indiferent. Aquest espectacle va servir per recaptar 1.700€ per a La Marató de TV3, que va ser ajornat per la pluja el passat 18 de desembre.
