És discret i li agrada mantenir-se allunyat dels focus mediàtics. No obstant això, es presenta com a molt treballador i executiu. Li agraden les coses clares. Va ser una peça clau per a la independència de La Canonja, on és, actualment i amb majoria absoluta, l’alcalde. En Roc Muñoz Martínez, als seus 60 anys, pretén donar el salt cap a la política supramunicipal, aspirant al càrrec de primer secretari de la Federació de Tarragona del PSC. Durant uns dies, el conegut i incorregible Xavier Sabaté li va fer ombra, però ara li ha deixat camí obert per a què pugui liderar els destins d’un partit socialista que viu hores baixes. Roc Muñoz, en aquesta entrevista, dibuixa com pretén que sigui el seu mandat i adverteix que no serà un home fàcil. Assegura no obstant, que estarà al costat dels militants perquè recuperin l’orgull de ser socialista.
Per què es candidata?
Per responsabilitat. Em van oferir en dues ocasions i vaig dir que no i a la tercera vaig dir que m’ho pensaria. I aquí estic.
Quan parla d’acte de responsabilitat, puc interpretar que els altres no són responsables?
No, no. Jo sóc alcalde de la Canonja i amb això està satisfet tot el meu ego personal. Mai no m’ha interessat en òrgans directius del partit.
Ha estat una peça clau en la independència de la Canonja i ara torna a tenir un paper polític important quan es parla de la independència de Catalunya. Quin paper hi jugarà?
En el passat, de broma, vaig dir a algunes persones que fessin arribar al president Mas que si vol saber com es fa tot el procés de la independència que m’ho pregunti.
És una fanfarronada…
No ho és tant. Jo hauria fet les coses diferents de la manera com s’han plantejat.
Quina seria la seva proposta?
Semblant al que es va fer a la Canonja. Tots els partits dels ajuntaments de la Canonja i de Tarragona estaven d’acord. Van aconseguir que tots els partits del Parlament votessin a favor. No vam trencar ponts, tot el contrari del que s’està fent ara. A vegades per arribar al destí hem d’avançar dues passes i recular tres.
Però els ponts s’han trencat arran de l’estatut i per manca de lleialtat des de Madrid…
Sí, sí no dic que la culpa sigui dels catalans, però havíem de ser molt més insistents a l’hora de convèncer el govern central a negociar. Sempre som a temps de trencar-ho tot, la clau és la persistència i la negociació.
No hem de ser sectaris
El dia 27 de setembre està previst el referèndum independentista… Quin creu que serà el resultat?
Si fem cas de les enquestes, serà un No pels independentistes i ens trobarem en una situació encara més complicada i complexa.
Fracturarem (encara més) la societat… O sigui, Catalunya esdevindrà ingovernable…
La trencadissa social serà realment el gran handicap. Aquestes xuleries innecessàries, com és el cas de la desobediència, no porten enlloc. No hem de ser sectaris. Hem de governar per a tothom.
Quin paper ha de defensar el PSC?
La negociació i el pacte. Hem de traslladar al PP de Madrid i al PSOE la necessitat de seure a parlar i a trobar una solució per a les inquietuds d’una gran part de la societat catalana. Els catalans no podem estar més anys vivint en aquesta situació i en aquest impàs. Això és una crueltat.
El ni-ni del PSC li ha passat factura…
Hem patit una important davallada electoral. Segurament han marxat els millors caps que tenia el partit. No ho hem sabut fer. En política ens hem de posicionar d’una manera clara i directa.
El federalisme és quelcom que la societat no ho ha entès… Ara que caldrà un sí o un no… quin posicionament tindrà vostè com a primer secretari del PSC a Tarragona?
Jo seria partidari del No. Crec que aquesta no és la manera més correcta de portar aquest país, però estem subjecte a les decisions del partit. Entenc que es fa un referèndum de forma correcta, el PSC donarà suport a la consulta.
Canviar la dinàmica
Com a primer secretari a Tarragona quin serà el seu principal objectiu?
Sens dubte, canviar la dinàmica del PSC en l’àmbit de la federació.
Com es fa això?
Escoltar molt i saber que esperen les agrupacions, els militants i la ciutadania en general del partit. Perquè en definitiva tothom desitja tenir un partit proper, algú que els escolti i que tingui capacitat resolutiva. La gent està il·lusionada i esperançada.
Aquest discurs és molt antic… paraules boniques d’un candidat aspirant a líder… És un missatge gastat…
Faré els possibles per marcar un perfil clar i faré els possibles per donar respostes a les inquietuds dels militants. És un repte.
Però vostè tindrà prou poder per fer-ho?
El primer secretari d’un partit l’ha de tenir. Jo arribo sense pedres a la motxilla i això és un avantatge. Em comprometo com a primer secretari a estar al costat de la gent. És fonamental recuperar alguns sectors de la societat que ens han abandonat.
Què diferenciarà el seu mandat del de Josep Fèlix Ballesteros?
Encara no ho sé. Som persones amb tarannàs diferents.
Però corregirà alguna cosa?
La proximitat amb la gent.
Ballesteros no practicava aquesta proximitat?
Només sé el que m’han dit a les agrupacions.
Què li han dit?
Que necessiten veure’ns més i sentir que estem al seu costat, que el primer secretari entengui els seus problemes i tracti de resoldre-les.
Recuperar l’orgull
Acumularà les funcions d’alcalde amb el lideratge del partit… Tindrà temps per a tot?
L’alcaldia per a mi és prioritària i a la Canonja comencem l’any amb uns projectes importantíssims pel desenvolupament del municipi. No obstant això, assumiré el compromís amb les agrupacions, els militants i el poble del nostre territori.
Trobarà un partit esmicolat, fracturat… on el nombre de militants ha registrat una important davallada…
Crec que les coses canviaran quan notin que hi ha algú que els crida a fer coses i els ajudi a sentir orgull de pertànyer al PSC.
M’està dient que al PSC de Tarragona el que li falta és un líder?
… Sí. Sempre falta un líder.
Vostè és aquest líder?
Em presento al càrrec i sé que en un principi no arrossegaré passions. No vinc com a salvador de res.
Miquel Iceta és un bon líder?
És un líder que ens fa quedar bé. És un home que té una ment privilegiada, una cultura enciclopèdica i una rapidesa d’argument i reflexos importants.
Vol dir que s’assemblarà a Miquel Iceta?
No, no, ni de lluny, però també tinc les meves qualitats.
Has de saber dir NO
Vostè serà el nou primer secretari del PSC Tarragona i deixa alguns cadàvers pel camí… Xavi Sabaté és un d’ells… Té por que sigui la seva oposició?
No tinc por a res. No vull ser un líder amb xuleria, vull estar al costat de la gent.
Està preparat per dir No de forma constant?
Sí, però ho has de saber dir. La gent ha d’entendre perquè dius que no. Si dius Sí a tothom i a tot estàs mort perquè estàs enganyant.
Aquesta és la clau de l’èxit de la seva carrera política?
Efectivament. Jo no enganyo.
Està preparat per les traïdories del seu propi partit?
No ho sé. És difícil fer futurologia. Però sé qui sóc i d’on vinc. Tampoc són un home fàcil. Sóc molt executiu…
És prepotent?
No, sóc treballador i executiu, encara que admeto que això es pugui interpretar com a prepotència.
Tornem a Xavier Sabaté… Va dir que no comptava amb ell pels òrgans directius del partit… Cal no oblidar que en Xavi Sabaté és una ment importantíssima en el partit i seria un estúpid si no l’aprofités.
L’aprofitarà?
Segurament.
Doncs, ja s’està contradient…
Fa dos dies era el meu contrincant polític…
Ell va dir que estaria a la seva disposició…
Li prendré la paraula.
Gent de confiança
Qui formarà del vostre equip?
Compto amb el Josep Masdeu, Salvador Ferrer, Inma Costa…
Carles Castillo…?
No. Com a diputat estarà a l’executiva, però no hi estarà al nucli dur.
Què hauria de passar per a què vostè abandonés el càrrec?
No m’ho plantejo. Vinc a per totes.
No tem que la gestió del govern de Ballesteros, nefasta segons l’oposició, pugui perjudicar la imatge del PSC a Tarragona, atenent que la gent pot confondre la federacio amb l’equip de govern?
Crec que no. Jo no estic contaminat per tots els problemes que estan ara mateix damunt la taula a Tarragona. Potser aquesta és una de les raons perquè han pensat en mi.
Un dels seus reptes com a primer secretari és aconseguir que el PSC continuï governant a Tarragona…
És una de les coses que requerirà el nostre esforç. La joia de la corona és Tarragona.
Falta molta feina
Com veu des de la distància tot el que està passant a Tarragona? És la fi d’una etapa?
Falta molta feina, falta marcar les persones que hipotèticament han de substituir el líder (Ballesteros),la qual cosa que no serà fàcil.
Suposo que vostè tindrà en compte la política dels pactes? El tripartit a Tarragona és antinatural?
No crec que sigui antinatural. És positiu perquè dóna estabilitat a la governabilitat. Jo els fomentaria.
Sempre ha mantingut una relació discreta amb els mitjans de comunicació. Què passarà a partir d’ara?
Sempre m’ha costat horrors posar-me davant la premsa. Faré els possibles tractar a tothom per igual sense fer cap distinció.
I què farà davant les filtracions?
Intentaré que no succeeixin. Per això caldrà tenir mà dura dins l’executiva perquè no permetré que ningú marqui més paquet que l’altre.
Seré bel·ligerant
Augura un mandat difícil?
En principi potser sorprendré perquè molts no coneixen a en Roc Muñoz. Si tots estan disposats a treballar amb valentia i amb capacitat de canvi farem una executiva molt, però potent.
Ve per donar guerra?
Vinc per aconseguir que les coses no continuïn com fins ara. En alguns casos seré bel·ligerant. Vinc per intentar arreglar la casa. No serà fàcil, però ho aconseguirem.
REDACCIÓ16 Gener, 2017
La unitat dels cristians, tema al qual dediquem una setmana de pregària cada any per aquestes dates, és un vell anhel que no canvia. El que sí que canvia és l’actitud amb què s’afronta, sobretot des del Concili Vaticà II i els impulsos del moviment ecumènic.
La regidora de Comerç i alhora presidenta d’
persona que va denunciar els fets, van assabentar-se que la parella havia protagonitzat una forta discussió i la dona, espantada amb les escridassades del seu marit, qui la va agredir, va decidir abandonar el domicili, refugiant-se en una botiga del mateix edifici. Els policies van certificar que la dona tenia la part esquerra de la cara enrogida a causa del cop. Després de ser informada dels seus drets com a víctima, la dona va decidir interposar denúncia, a fi d’evitar més maltractaments. Els agents van procedir a la detenció de l’home, acusat d’un delicte de violència en l’àmbit de la llar.
