REDACCIÓ20 Gener, 2017
El preu de la llum marca rècords durant aquesta setmana situant-se per sobre dels 95 € per Mw. Segons les paraules del ministre d’energia Álvaro Nadal la falta d’aigua i de vent, i el consum de França causa de l’aturada nuclear, estan darrere d’aquest augment tarifari. No obstant això, un cop més s’ha d’assenyalar, que no són les condicions meteorològiques les que més pes tenen en aquesta pujada del preu. És la mala regulació del sector energètic que des de 1997 segueix afavorint a un oligopoli elèctric que davant la situació actual i la passivitat del regulador comet abusos tarifaris.
L’auditoria real dels costos energètics és una de les demandes que la societat civil ha reivindicat durant anys i que es segueix sense escoltar per part del legislatiu. Un mercat on l’última energia que entra al sistema és la que marca els preus, permet a les grans companyies elèctriques decidir quina serà aquesta energia i per tant el preu final. Així s’aconsegueix obtenir beneficis milionaris, com és el cas de l’energia nuclear que tenint un cost inferior a 20 € per Mw rep de mitjana entre 50 i 60 €, única raó que justifica el temerari allargament de la seva vida útil.
Un enorme lucre que es suma al finançament que han rebut tradicionalment les empreses energètiques, els 3500 milions d’euros de Costos de Transició a la Competència que es van embutxacar o els continus pagaments per capacitat que premien les tecnologies més obsoletes. A més, hauríem de tenir en compte la borsa que s’introdueix en la llei de 1997 destinada a pagar les amortitzacions de les centrals de carbó, hidràuliques i nuclears.
Per això, des d’Ecologistes en Acció ens agradaria assenyalar que, cal eliminar els beneficis caiguts del cel que reben les grans elèctriques que encara en situacions d’emergència com l’onada de fred se’ls permet seguir duplicant i triplicant el preu real de l’electricitat. Per això, és fonamental abordar una transició energètica immediata que elimini l’actual sistema de tarifació. En aquest sentit les renovables, l’autoconsum, i la millora de l’aïllament dels habitatges són peces clau per reduir la nostra factura. Especialment en un futur energètic amb el preu dels combustibles fòssils en creixement continu.
Finalment i més important, hem de recordar que aquests abusos tarifaris se centren especialment en les famílies més vulnerables, en els 7 milions d’espanyols que ja tenen dificultat per pagar el rebut de la llum o que ja estan en situació de pobresa energètica. Sense que hi hagi a dia d’avui mesures efectives que evitin els talls de subministraments de llum, aigua i calor a aquestes famílies vulnerables a tot l’estat espanyol.
Anex.- Explicació del sistema tarifari.
Instal·lacions ja amortitzades amb diner públic
El sistema de fixació del preu de l’electricitat a Espanya està determinat per la Llei del Sector Elèctric de 1997, (Llei 54/1997 de 27 de Novembre; BOE A – 1997-25340), que va introduir el Govern de José María Aznar canviant dràsticament l’anterior regulació.
El punt de partida de major incidència en els resultats socials, i d’un altre tipus, és una subhasta dels preus de generació proposats per les empreses cada nit, per al dia següent i que es divideixen en fraccions de mitja hora, 48 mitges hores al llarg del dia. És un esquema pensat per a les centrals que s’assumeixen són de règim ordinari: hidràuliques, carbó, nuclears i cicle combinat.
Aquesta mateixa Llei introdueix la formació d’una borsa que serveix per pagar l’amortització de les instal·lacions que van entrar en operació abans de 1997. Són bàsicament: les centrals hidràuliques, les de carbó i les nuclears. Aquesta borsa va ser gestionada per les empreses elèctriques i el sistema financer de tal manera que ja des de fa anys, abans de 2011, totes aquestes instal·lacions es troben amortitzades.
La subhasta de generació hauria de rebre valors associats als costos variables de generació per a les diferents centrals, que des de les empreses es proposen als operadors del sistema elèctric. La subhasta es resol amb el preu de tall, de cada fracció de mitja hora, entre la demanda prevista i la suma de les ofertes, aquest preu s’aplica a totes les instal·lacions que operin a aquesta hora, encara que la seva oferta sigui de molt menor preu .
Les centrals hidràuliques, de carbó i nuclears, ja amortitzades, resulten clarament beneficiades en aquesta subhasta. Per exemple, qualsevol central nuclear té un cost variable inferior a 20 € / MWh i de mitjana ha rebut entre 50 i 60 € per MWh; aquest ingent benefici és la raó que hi ha per l’ allargament de vida per sobre dels 40 anys previstos en el seu disseny que promou el sector nuclear.
Les noves centrals, en operació posterior a l’any 1997, en particular les de cicle combinat, haurien oferir en funció dels seus costos variables, fonamentalment cost del gas natural consumit, i el major pagament que obtinguessin en la subhasta hauria de permetre la realització de l’amortització de les mateixes. És un punt que no queda gens clar en la seva concepció, o que a alguns ens introdueix plantejaments confusos.
Subhasta de generació elèctrica a mitjans de gener de 2017
En aquesta setmana de mitjans de gener de 2017 s’està produint una situació atípica de preus, de la qual es fan ressò els mitjans de comunicació. En el dia 18 de gener, els valors de subhasta s’han fixat entre 67,5 € / MWh, hores vall, i 95,11 € / MWh, molt per sobre d’aquest valor màxims abans esmentada de 60 € / MWh. Vegeu la figura número 1.
Figura nº 1.- Preu del mercat diari d’ electricitat el dia 18 de gener de 2017.
Ens podem preguntar si ha succeït alguna cosa estranya i ha calgut recórrer a energies no previstes en quantitats significatives, i si el combustible utilitzat en aquestes centrals es trobava en nivells de preus molt elevats.
A la figura nº 2 es mostra la corba de demanda elèctrica peninsular al llarg d’aquest dia 18 de gener. És bastant convencional. Ens vam parar a l’hora vall, 4 hores i 10 minuts per veure el desglossament de fonts. Ens trobem amb el fet que dues fonts ja amortitzades, carbó i nuclear suposen en aquesta hora el 46% de la generació, van a rebre un molt bon preu; després, a les hores punta serà millor, rebran al voltant als 90 € / MWh.
Figura nº 2.- Corba de demanda elèctrica a l’Espanya Peninsular el dia 18 de gener de 2017. Per veure la evolució del cercle de la generació desglossada, a la dreta de la figura, és necessari entrar a la pàgina web de Red Eléctrica de España i seguir la corba diària amb el cursor.
La generació eòlica, que està inclosa en el règim especial, no l’ordinari, participa a aquesta hora, de les 4,10, amb un 36,4% del total. Aquest dia el seu esquema de recepció de pagaments li suposarà un bon dia des del punt de vista econòmic. Una cosa semblant passa amb la cogeneració, també concepte inclòs en el règim especial.
Hem de pensar que la generació a partir de les centrals de cicle combinat, compren gas natural d’origen forà, però aquest no té ara un preu especialment elevat, i a més en aquesta hora, de les 4,10, només participen en un 4,1 % de l’aportació total d’electricitat. No sembla que aquest apartat justifiqui aquesta pujada de preus de subhasta.
La seva experiència professional aconsella prudència, tot i que ja està curat d’espants, l’especialista diu que, en casos com aquests, es pot trobar de tot. No obstant això, només cal valorar la importància històrica i científica de les troballes.
