20. Abril 2024

13 Febrer, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ13 Febrer, 2017

Santiago Castellà, director de la càtedra Tarragona Smart City i professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili, podria convertir-se en el primer secretari de l’Agrupació Local del PSC.

SANTIAGO_CASTELLÀSANTIAGO_CASTELLÀ

El pròxim divendres, a partir de les 18 hores, en una Assemblea que tindrà lloc a l’IMET, els socialistes tarragonins podran d’escollir el seu proper líder. Tot i que, els aspirants podran presentar les seves candidatures fins al mateix divendres, sembla que el diputat Carles Castillo i la portaveu del grup municipal Begoña Floria no s’enfrontaran a Castellà.

No obstant això, és possible que, a última hora, pugui sorgir una altra candidatura. Està previst que Santiago Castellà faci arribar a la militància una missiva on argüirà els motius per presentar-se la Primera Secretaria de l’Agrupació Local del PSC a Tarragona. Bego Floria i Carles Castillo podrien fer un pas enrere en la seva voluntat de no presidir l’agrupació socialista per evitar esquerdar encara més el partit. La idea és aconseguir que la candidatura encapçalada per Castellà reuneixi el major consens possible.

Santiago Castellà, poc mediàtic, es presentaria amb el propòsit de fer canvis substancials en el PSC Tarragona, sobretot pel que fa a reconquerir la confiança dels militants i simpatitzants en un moment molt complicat per la formació de la rosa.
Si guanya Santiago Castellà, que arriba sense cap motxilla política, substituiria a Josep Anton Burgasé, que ha ocupat el càrrec de primer secretari local des del 2012, havent estat elegit amb el 89% dels militants que van participar en l’assemblea.

 

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2017

OPINIO CARLES CASTILLOHistóricamente, solo el PSC ha enarbolado una bandera que ahora también agita la plataforma En Comú Podem. Solo nosotros hemos defendido la radicalidad de un proyecto de España y Catalunya en la que todos y todas podamos sentirnos cómodos. Solo el PSC se ha opuesto al discurso verborreico, a veces irreflexivo e impositivo de jugar, como decimos en Catalunya, «A veure qui la diu més grossa», que se expresaría en la lengua de mis padres como «a ver quién la echa más gorda». Permitidme reflexionar sobre esto.

Estoy seguro de que en Catalunya existen manifestaciones literarias equivalentes al grito desgarrado que lanzaba el ingeniero y poeta hernaniarra, Gabriel Celaya: «Fecho y firmo en tierra vasca con la sangre de Unamuno, con lo uno que es lo humano de un unánime clamor, y suplico a Vuestra Eso: ¡déjeme ser español!». Se lo dedicaba a Franco, claro, que, como el PP y otras formaciones políticas, andaba por ahí dando carnés de españolismo y a Celaya, vasco y comunista, no se debían de dar.

En realidad, el poeta –«aspirante a poeta», decía él– reclamaba en ese ejercicio lírico, tener encaje adecuado en un modelo de país que solo acepta como propios a los que responden a determinados arquetipos, determinadas culturas, determinado idioma, himno o bandera. Quería ser español a su manera.

Y yo también quiero ser español a mi forma. Este catalán de sangre cartagenera quiere serlo en una España rica, plural, respetuosa y solidaria (si pudiera ser republicana, ¡también!). Pero quiero poder querer y no me dejan. No me deja Rajoy, que se limita a obligarme y persigue con saña a todos quienes reclaman el derecho a decir «quiero ser español a mi manera» (u otra cosa). Tampoco, desde el mismo planteamiento, me dejan otros, incluso en la familia socialista, aunque esta, como he señalado en otras ocasiones, tiene en sus documentos, negro sobre blanco, que el diálogo debe estar por encima de la imposición (Granada).

(Por cierto, que país este tan raro en el que al día siguiente de que varias personas sean condenadas a decenas de años de cárcel por delitos asociados a actos ilícitos de un partido, el máximo responsable de este sea reelegido con más del 95% de los votos).

Y en la acera de enfrente, tampoco me deja querer ser español el independentismo, que en las últimas décadas ha liquidado algunas de las señas de identidad de nuestro carácter como pueblo amable, inclusivo (aún lo seguimos siendo, ya lo sé, pero no me negarán que no es esa la imagen), contundente pero no beligerante… ¿Qué fue del seny? Creo de corazón que las palabras de Celaya podrían haberse dedicado también a los Mas o Puigdemont que, bien alimentados por la hidra del nacionalismo español y en una suerte de aplicación de la Tercera Ley de Newton, hacen de su capa un sayo y van a cantar con sus acólitos Els segadors, a la puerta de los juzgados en los que se reclama inhabilitar a representantes elegidos democráticamente por la comisión de actos que habían anunciado en sus programas electorales.

Estos días, Catalunya es noticia. Cloacas del Estado, guerra sucia policial, servicios secretos con pocos secretos… Un gobierno catalán que actúa como si el gobierno de España no existiera y luego se lamenta de que los persiguen como a delincuentes. Un gobierno de España que infla el pecho, reivindica la Marca España e ignora, hasta dónde le permiten unas leyes obsoletas y un poder judicial a sus pies, la voluntad de los catalanes y catalanas, tanto de quienes deseamos poder querer ser españoles como de aquellos que, legítimamente, desean lo contrario.

Cuando la política  se vive como un choque de trenes y cada uno de los maquinistas dice, como en aquella vieja película, «chufla, chufla, ¡como no te apartes tú!», estamos abocados al desastre. Cuando un bando (o una banda, no sé) defiende de manera ilegal e ilegítima «vamos a decidir y paso de nuestras leyes porque no me gustan» y el otro bando se cierra en banda, valga la redundancia, y es incapaz de articular un discurso más allá del «no tenéis derecho a opinar sobre esto», el desastre está servido. En serio, ¿alguien me podría explicar que tienen estas personas en la cabeza? No puedo comprenderlo.

Entre tanto, quienes abogamos por el derecho a decidir pero derecho acordado y consensuado con nuestras  normas básicas, tenemos la sensación de encontrarnos a punto de ser arrollados por estos trenes que avanzan de manera inexorable e irresponsable hacia el desastre. Esos trenes que representan uno y otro bando, y a los que no gustará este artículo, que intenta representar a todos aquellos que quieren ser catalanes y españoles a su manera. No de la forma que nos diga nadie. Pero tranquilos porque no, el desastre no va a ocurrir. Ni se va a declarar la República Independiente de Catalunya de forma unilateral ni vamos a tener a la Legión desfilando por la Diagonal. Unos y otros lo saben. ¿A qué juegan?

Carles CASTILLO
Diputat del PSC/TGN al Parlament de Catalunya

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2017

La Unitat TEDAX-NRBQ dels Mossos d’Esquadra va ser sol·licitada, amb caràcter d’urgència, per procedir a la recollida d’una sèrie d’artefactes que es trobaven emmagatzemats en un domicili privat.

tedax Mossos-TedaxEls agents dels TEDAX vam poder comprovar que es tractava de dues granades de morter calibre 50, dues bombes d’aviació incendiàries model B1E alemanyes de 50mm i 50 beines i cartutxos del calibre 7.62.

Els Mossos van recollir els artefactes i els van poder destruir en seguretat.

Convé recordar que en cas de trobar aquest tipus d’artefactes, és important no tocar-los i avisar ràpidament els Mossos a través del telèfon 112. Aquests artefactes poden tenir la càrrega explosiva activa i el pas del temps pot fer-los inestables.


REDACCIÓ13 Febrer, 2017

OPINIODesde hace algunos meses es noticia el cambio de nombre del Santuario de la Virgen del Loreto por el de ‘Ermita del Llorito’. Algo que tiene disgustados e indignados a muchos vecinos de Tarragona que, como yo, crecieron en el seno de una familia con creencias religiosas. Si me lo periten, quisiera compartir con vosotros un recuerdo de mi infancia, de cuando estudiaba en un colegio católico de nuestra ciudad. Se trata de las vivencias que me relató la madre Loreto, una religiosa que entregó su vida por y para los demás. Me explicó de dónde procedía su nombre: “Sonia, mi nombre procede de un Santuario situado en la ciudad italiana del Loreto. Es más, en nuestra ciudad , Tarragona, existe la fuente de las Moriscas y su montaña”.

sonia_ortssLa madre Loreto me explicó también que el 5 de Mayo de 1957, Juan Molas donó la imagen de Nuestra Señora Del Loreto (traída desde Italia) para que en la montaña de las Moriscas se hiciese la bendición y colocación de la primera piedra. “Estuve presente en esa procesión, acompañamos a la imagen desde la ciudad hasta la cumbre de la montaña. Una vez llegamos a la explanada cantamos la Salve y se procedió a dar la lectura del pergamino que ofreció el Ayuntamiento para después colocarlo dentro de la primera piedra para levantar la Ermita del Loreto”, me relató y prosiguió. “Estuvieron presentes en el acto el Cardenal, el Arzobispo, el Gobernador Civil, el alcalde de Tarragona, el señor Rafael Sanromà, el Presidente de la Diputación y las más altas autoridades provinciales de todos los estamentos pero, sobretodo, estuvieron presentes un gran número de ciudadanos. En mi retina aún tengo grabada aquella imagen: la cumbre de la Montaña del Loreto ocupada por una gran muchedumbre cantando a la Vírgen de Loreto, todos llenos de fe e ilusión”.

Años más tarde, volví a encontrarme con la madre Loreto, dimos un paseo por la Rambla de Tarragona y volvió a salir el tema. Curiosa, quise preguntarle ¿por qué hoy en día se denomina ‘santuario’ y no ‘ermita’? Y ella me respondió que “ El 12 de diciembre de 1971 la Ermita, por orden del Arzobispo de Tarragona, Josep Pont i Gol, fue elevada a la categoría de Santuario porque ermita es una capilla pequeña que no suele tener culto permanente, en cambio, Santuario está abierto al culto todos los días del año”.

A día de hoy, el Santuari de la Mare de Déu de Loreto es un punto de encuentro para turistas y creyentes. bajo la dirección de los Padres Rogacionistas, se ha convertido con un gran esfuerzo y trabajo, en un centro de espiritualidad y de culto a Nuestra Señora la Virgen de Loreto. Además de un destino obligado para turistas. Si pasean por sus alrededores, podrán observar la gran belleza de su mirador y de toda Tarragona.

Este mismo año, cerca del Balcón del Mediterráneo, volví a coincidir con la madre Loreto. A pesar de los años y la dificultad para caminar, sigue teniendo esa ilusión y brillo en los ojos que cuando yo era pequeña y me relataba las historias de la creación de la ermita. En esta ocasión, las preguntas las tenía ella: “Sonia, yo ya soy mayor y no entiendo muchas de las cosas modernas que ocurren en nuestra ciudad. Recuerdo que cuando eras pequeña siempre me preguntabas acerca de la Virgen de Loreto y querías que te explicara su historia. Ahora soy yo la que necesito saber. No entiendo algunos cambios que he visto en la ciudad. Venía en autobús y entrando a Tarragona he podido ver varios carteles donde ponía Ermita , en vez de Santuario. ¿Qué ha ocurrido para rebajar la categoría si se sigue dando misa todos los días del año?”. Pero eso no fue lo más escandaloso para la madre Loreto “Y también he podido leer ‘¡Llorito!’ en lugar de Loreto, sino me equivoco es un loro pequeño o ave exótica”. Con una mezcla entre pena y sentido del humor me preguntó también: “¿Por qué han cambiado el nombre de nuestra Virgen?, ¿Ahora todas las mujeres que nos llamamos Loreto nos cambiarán el nombre por ‘Llorito’?”.

No supe qué contestarle. Estaba muy apenada y no pude más que decirle que no se preocupara y que intentaríamos que todo volviera a la normalidad. Como la madre Loreto, somos muchos los que no entendemos que se haya rebajado la categoría de Santuario a Ermita y se haya cambiado el nombre de Loreto.

Personalmente, creo que ni el Ayuntamiento ni el Intitut d’Estudis Catalans deberían tomarse la libertad de cambiar nombres de forma arbitraria. Especialmente cuando se trata señalizaciones de una ruta hacia un edificio privado emblemático, histórico y me atrevo a decir ‘sagrado’. Por todo ello, pido al equipo de gobierno de nuestro Ayuntamiento que reconsidere el restablecimiento de la antigua y correcta nomenclatura de ‘Santuari de la Mare de Déu de Loreto’, ya que forma parte del arraigo, historia, vivencias, creencias y devoción de los Tarraconenses.

Sonia ORTS
Concejal de Cs en Tarragona

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2017

El telèfon mòbil s’ha convertit aquest 2016 en el dispositiu més usat a la província de Tarragona per accedir a Internet, sobrepassant l’ordinador de sobretaula o el portàtil. Així ho ha constatat l’Observatori d’Internet 2016 de la Diputació de Tarragona: el mòbil és el preferit per a un 47% dels usuaris, mentre que l’ordinador de taula i el portàtil es queden en un 23% i un 20%, respectivament.

El percentatge d’ús queda, a més, reforçat per una altra dada: el mòbil és present a un 97% de llars tarragonines, que tenen una mitjana de 2,5 aparells. L’ordinador és present al 88% i les tablets passen del 6% de fa cinc anys al 63% de l’actualitat. Les dades de l’Observatori d’Internet 2016 procedeixen d’una enquesta realitzada per l’empresa CERES entre una mostra de 1.000 persones majors de setze anys i residents a les comarques de Tarragona, el passat mes de novembre.

L’enquesta apunta que un 86% de la població de la província utilitza ja Internet de forma habitual. Un percentatge lleugerament superior al de 2015.

Sobre els perfils concrets, el menor ús correspon a les llars amb un nivell baix d’ingressos -1.200 euros mensuals-, les dones, les persones de més de 55 anys, sense estudis o fins a primaris, dedicades a tasques de la llar i els jubilats. Malgrat això, l’Observatori ha registrat un increment del 30% al 49% en l’ús d’Internet entre els majors de 69 anys. És en aquesta franja, però, on s’aprecia una major diferència entre homes i dones -64% respecte el 37%,-.

Els usos i serveis més habituals a Internet continuen mantenint nivells semblants que al 2015. Des de la cerca d’informació, consulta del correu electrònic, música, jocs i missatgeria.

Continuen, però, a l’alça, la lectura de mitjans de comunicació –del 72% al 77%-, les compres en línia –del 64% al 69%-, la canca electrònica –del 61% al 70ordinadors_%- i, de forma més modesta, els tràmits amb l’administració pública –del 60% al 63%-.

Paral·lelament, un 71% dels usuaris d’Internet té creat un perfil o més a les xarxes socials, xifra que representa un 61% del global de la població. En aquest cas, són les mateixes xifres que a l’any anterior. Facebook és la més utilitzada: un 91% dels ciutadans amb perfil a les xarxes socials en tenen. La segueix Instagram, amb un 31% -només un 17% el 2015- i un 28% Twitter –que creix un 3% i perd la segona posició-.

Un 63% dels usuaris de xarxes socials es considera poc o gens actiu i només un 9% es declara molt actiu –participant amb comentaris i continguts-, metre que un 25% es considera bastant actiu. La majoria restringeix l’accés públic als seus perfils en diferent mesura: des de deixar que una part dels seus contactes hi accedeixi -18%-, donar accés a tots els contactes -48%- o mantenir els perfils totalment públics -16%-.

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2017

La jornada d’aquest dilluns a Tarragona ha comptat amb l’assistència del president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà; el president de Mercadona, Juan Roig, i el president del Grup Godó, Javier Godó. El president de l’Associació Valenciana d’Empresaris critica la manca de “voluntat política” i de “planificació” del govern espanyol

Pla general de l'acte convocat per l'AVE al Palau de Fires i Congressos de Tarragona, en una sala plena de gom a gom de destacats empresaris valencians i catalans, per reivindicar el Corredor Mediterrani, el 13 de febrer del 2017. (Horitzontal)
Alguns dels empresaris presents

Uns 300 empresaris valencians i catalans han fet aquest dilluns a Tarragona una defensa unànime del Corredor Mediterrani. En una jornada organitzada per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) i el Cercle d’Economia, el sector empresarial ha reivindicat la necessitat de complementar la històrica xarxa radial ferroviària de l’Estat amb una connexió circular que relligui la costa entre Algeciras i la frontera amb França.

“Els principals problemes són la manca de planificació i de voluntat política”, ha afirmat el president de l’AVE, Vicente Boluda, qui ha emplaçat el govern espanyol a fixar una data per a la posada en marxa de la infraestructura. En aquest sentit, el president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, ha cridat a convèncer la classe política “que el Corredor és bo per a l’interès general de l’Estat perquè millora la competitivitat de l’arc mediterrani”.

També s’han desplaçat a Tarragona empresaris d’Andalusia i Múrcia. De fet, després de la jornada celebrada a Catalunya, s’han programat dos actes més: un el dia 14 de març a Múrcia i un altre l’11 d’abril a Almeria.

Un dels principals objectius de l’acte ha estat la presentació del canal de comunicació www.elcorredormediterraneo.com, que té com a objectiu informar i impulsar la infraestructura i posar de manifest la seva necessitat i importància. El projecte permet navegar de forma interactiva pel traçat ferroviari gràcies a una gravació realitzada amb helicòpter entre Algeciras i la frontera amb França. També s’ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures adreçada a la societat civil amb el lema ‘Vull Corredor’.

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2017
monica_alabart.jpg

OPINIO MÒNICA ALABARTEl centre de la nostra ciutat està veient com progressivament es tanquen locals comercials i molts pisos van quedant buits. És una evidència. Només cal passejar per la part baixa de la ciutat, o per alguns dels carrers que tradicionalment han format part de l’eix comercial de Tarragona, per veure cada cop més locals comercials tancats. Antics comerços que, desprès d’una trajectòria més curta o més llarga, han hagut d’abaixar la persiana definitivament.

La situació no és fàcil i les causes són diverses: la crisi, les  jubilacions dels comerciants, l’augment dels preus dels lloguers dels locals, el desplaçament dels consumidors cap a centres comercials fora de la ciutat… Sigui per la causa que sigui la realitat és que comencem a tenir al centre de Tarragona  zones amb despoblament comercial i habitacional.

El tancament de locals comercials genera dificultats per a la resta d’establiments oberts,  que passen a tenir més dificultats per  atraure clients, a més del deteriorament que presenten els locals buits i el mal que fan a l’estètica urbana. El comerç és un garant de la seguretat i de la qualitat de vida dels barris. Quan un carrer té botigues és més agradable passar-hi i això genera més seguretat pels veïns que allà resideixen. El tancament dels locals comercials de la ciutat crea una imatge urbana de Tarragona que no beneficia ni als comerciants, ni als ciutadans, ni als turistes. No em vull ni imaginar la cara dels creueristes que aquest estiu  desembarcaran al port de Tarragona quan se’ls ofereixi anar a fer un tomb per la ciutat i, per proximitat, comencin la seva visita per la part baixa…

Els pisos buits al centre són l’altre gran problema de la nostra ciutat. No es tenen dades clares sobre quants habitatges estan buits. Les estimacions difereixen notablement d’unes a les altres.

Per exemple, EMATSA calcula que només consumeixen aigua el 40% dels habitatges de Tarragona, per tant en el cas més extrem podríem arribar a parlar de que més de 30.000 habitatges estan desocupats. Trobem que l’Idescat parla d’uns 7.700 habitatges buits. Una tercera dada, la del Pla Local de l’Habitatge 2012-2018 estima que hi ha entre 15.000 i 18.000 pisos buits. Sigui quina sigui la dada exacta, la realitat és que a Tarragona hi ha milers de pisos buits. La gent que s’emancipa o vol canviar de domicili tendeix a marxar  del centre, fent que mica a mica aquest es vagi despoblant.

Tot i aquesta realitat de despoblament comercial i habitacional  trobem qui  planteja apostes urbanístiques desmesurades, com la de la Budallera, que pretenen crear un nou barri a la ciutat. Un barri previst per 15.500 persones, amb els seus habitatges i locals comercials. Una zona que, en cas de desenvolupar-se, seria de la mateixa mida que  la quarta població de la nostra comarca, amb una població equivalent a la de la vila de Torredembarra. Seria com edificar sis vegades l’actual Vall de l’Arrabassada.

Si ara com ara  ja tenim la quantitat de locals comercials i de pisos buits que tenim, no és difícil preveure què passarà si es crea un nou barri d’aquestes dimensions.  La ciutat es continuarà despoblant i, a més, perdrà un dels seus principals pulmons verds.

És cert que totes les ciutats necessiten espais planificats pel seu creixement futur, però pensem que la prioritat de Tarragona ha de ser la rehabilitació i la regeneració urbanística de la ciutat, unir el centre amb els barris i créixer cap a Llevant des d’una perspectiva realista i de sostenibilitat. La nostra proposta passa per recuperar i rehabilitar el centre i la part baixa de la ciutat. Caldrà pensar si la manera és un pla de recuperació, un pla comercial, un pla de serveis, un pla  integral… però el que és clar és que cal trobar la manera de reimpulsar el centre i la part baixa. Estic segura que tots compartim que crear habitatges per 15.500 persones ben allunyats del centre no és la millor manera de començar.

Mònica ALABART
Regidora d’ERC a Tarragona

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2017

OPINIOEl pròxim dia 20 de febrer se celebra el Dia Mundial de la Justícia Social, la seva finalitat és impulsar una distribució més justa de la riquesa, així com el respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals de les persones per poder mantenir una convivència pacífica entre les diferents nacions.

Lluny d’observar una major igualtat i equitat entre les persones, podem veure com cada vegada l’escletxa de la desigualtat es fa més gran. Veiem com cada vegada són menys els molt rics i molts més els que són pobres. Cristina GuzmánDe fet, hi ha dades tan alarmants com que l’1% de la població disposa de la meitat de la riquesa de tot el món, o el que és el mateix, disposa de la mateixa riquesa que el 99% restant.

A causa de la crisi, hem estat testimonis de la desaparició progressiva de la classe mitjana. Ciutadans que gaudien d’un poder adquisitiu mitjà han vist reduir els seus ingressos de manera progressiva i desmesurada en els últims anys.

És evident que alguna cosa estem fent malament. El Dia Mundial de la Justícia Social es va proclamar l’any 2007 a l’Assemblea General de les Nacions Unides tot al·legant que era un principi fonamental per una convivència pacífica i pròspera i que en el marc de la seva celebració hauríem de posar en pràctica polítiques i activitats per eradicar la pobresa, promoure el treball digne, la igualtat i assegurar el benestar social de les famílies.

Malauradament no tenim res a celebrar, han passat deu anys de la proclamació i les desigualtats s’han incrementat. Lluny d’observar un món millor que ha après dels errors del passat, un món que per damunt de tot respecta els éssers humans i defensa les llibertats fonamentals, ens trobem davant d’un món que abandona milers de persones en camps de refugiats, un món indiferent davant les injustícies.

Prenent d’exemple la qüestió dels refugiats, el nostre President Carles Puigdemont ja fa molt de temps va mostrar a Brussel·les la voluntat i disponibilitat de Catalunya per acollir refugiats. Estem preparats,però tornem a topar amb un govern espanyol que no en vol saber res. Tot i que ens trobem davant d’un deure legal i una obligació moral,l’Estat espanyol es mostra indiferent.

Un altre dels molts exemples és el decret contra la pobresa energètica que es va aprovar al Parlament de Catalunya i que ha estat recorregut pel govern espanyol al Tribunal Constitucional i posteriorment suspès, incomplint de manera fragant  les directives europees.

En algun moment hem de parar i reflexionar, hem d’esbrinar si és aquest el món que volem deixar als nostres fills i filles i actuar, actuar amb fermesa i perseverança. Sabem que és el que cal, només ho hem de posar en pràctica, no ens hem de limitar a les bones paraules i les fictícies intencions i ens hem de centrar en eliminar les desigualtats socials on tothom disposi de les mateixes oportunitats i tingui garantits els drets humans.

Cristina GUZMÁN
Regidora de CiU a l’Ajuntament de Tarragona