REDACCIÓ1 Març, 20171 Març, 2017 | Diari La República Checa
Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
xxx Partners
REDACCIÓ1 Març, 2017REDACCIÓ1 Març, 2017El pròxim 15 de març a les 19 hores l’associació TEDxTarragona presentarà en societat el seu projecte per a la societat, on tothom està convidat. Serà a la Casa Joan Miret de la Rambla Nova i per assitir-hi només cal confirmar l’assitència.
TEDxTarragona és un projecte sense ànim de lucre que pretèn difondre idees per a Tarragona, sortides pels propis ciutadans de la ciutat. En la quedada, l’organització presentarà el seu treball dut a terme en els últims mesos i els esdeveniments que han de venir.
Tot plegat esdevé una cita que cap tarragoní no es pot perdre. Un acte de Tarragona i per a Tarragona.
M.M.
REDACCIÓ1 Març, 2017
Ara que hem deixat enrere el carnaval, cal abandonar la sàtira per uns instants i reprendre debats importants per una ciutat on qui governa sembla que es permeti estar eternament “de festa.” Un govern que viu atrapat en la “mediatització” i, fins i tot, “l’espectacularització” que Mazzoleni i Schultz ens avançaven a finals dels anys 90 i que ja no ens és estranya en el nostre dia a dia. Ens hem acostumat a una dinàmica en què la política respon a l’escenificació. I aquesta és, de moment, la dinàmica que pren un tema central pels ciutadans i les ciutadanes de Reus: la participació.
A Reus, existeix una regidoria dedicada a la Participació, ciutadania i transparència que actua en el marc d’un govern que no fomenta la participació, ni la posa al servei de la ciutadania. Una regidoria que veu restringida la seva activitat a l’àmbit de la diagnosi i la definició “d’estratègies, plans, projectes i directrius” i que, per tant, té poques possibilitats reals que les decisions adoptades transcendeixin l’elaboració d’informes.
Aquesta visió dista molt de la “participació ciutadana” tal com nosaltres l’entenem. Quan pensem en “participació ciutadana” pensem en una participació que hauria de transcendir la regidoria i ser aplicable a la majoria de sectors que abasta la gestió pública; no com una funció aïllada. No entenem que la Regidora de Participació, ciutadania i transparència de l’Ajuntament de Reus, Montserrat Flores, afirmi que “els mecanismes de participació no han d’interrompre la tasca de govern” quan precisament és l’objectiu de la participació ciutadana poder incidir en les decisions polítiques que es prenen durant la legislatura.
Cal que no es redueixi el paper del ciutadà a un vot cada quatre anys inspirat en una “democràcia delegativa”, sinó que caldria considerar-lo part activa en els processos de formulació, aprovació i aplicació de les polítiques públiques. És cert que l’elaboració del futur Reglament de Participació ha comptat amb la col·laboració de reusencs i reusenques, però, precisament perquè l’hem viscut en primera persona, podem afirmar que no ha estat més que un acte organitzat amb voluntat d’argumentar que no se’ns ha deixat fora.
Un altre cas que denota la manca de preocupació per aquest tema és el mal anomenat “Registre ciutadà.” La realitat d’aquesta eina que, suposadament, recull les dades d’aquelles persones que han manifestat explícitament el seu interès per estar informades de l’activitat municipal i desitgen participar en els òrgans i processos que l’Ajuntament porti a terme, és que no funciona de manera activa. És a dir, que no funciona, cosa que significa que ni tan sols aquell grup de persones que desitgen participar del dia a dia municipal poden fer-ho.
Això és més greu quan es tracta de temes cabdals per la ciutat, en què tampoc sembla que la suposada voluntat de fer participar la ciutadania sigui una prioritat. En tenim un exemple en el pacte de ciutat per la salut que es va signar el passat 15 de febrer. Més enllà de les mancances evidents en el contingut del pacte, en l’aspecte formal aquest és un acord gestionat als despatxos entre els diferents partits on en cap moment s’ha demanat de forma oberta la participació de la població.
Un pacte de ciutat no pot ser-ho si no té en compte les opinions de les persones que hi viuen. No sabem què preocupa més als reusencs sobre la situació de l’hospital, ni quines propostes tenen o com creuen que s’hauria de resoldre aquest tema. Fins que no incorporem la participació com a fet transversal en totes les qüestions que afecten les persones no podrem parlar realment de participació ciutadana. Només podrem ser espectadors de les decisions polítiques que se’ns ofereixin, convenientment articulades per no ser res més que això: un espectacle.
Sergi MARTIN i Carlota MORAGAS
Membres de la plataforma denouReus
REDACCIÓ1 Març, 2017Avui estrenaven seient privilegiat a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats i Farmacèutics, els dirigents del PSC (Roc Muñoz i Santiagos Castellà), Jordi Sierra (que avui prenia possessió com a subdelegat del govern) i l’actual comandant d’operacions de la Guàrdia Civil
L’alcalde de Tarragona, en la seva conferència anual sobre l’estat de la ciutat, havia demanat als partits de l’oposició que unissin per construir una gran aliança per tirar endavant els grans projectes de ciutat. Un cop finalitzada la xerrada, a la qual no han assistit els regidors de la CUP ni del PDeCAT, els portaveus de les restants formacions polítiques que conformen l’oposició (Ciutadans, Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republica) han fet una valoració força negativa.
Viñuales acusa Ballesteros de ‘fluix’
El cap de l’oposició, Rubén Viñuales, ha estat un dels més contundents al donar nota a l’alcalde. “Em sorprèn que cada cop ho faci pitjor. Ha estat molt fluix”, sentencia Viñuales, suggerint que Ballesteros comenci “a pensar en plegar” i que obviï la idea de tornar a presentar-se.
En l’opinió del líder de Ciutadans, el batlle tarragoní hauria de fer autocrítica i a “deixar pas a persones que tenen més ganes, més idees i més empenta”. Viñuales lamenta que Ballesteros s’hagi oblidat de la Smart City, de l’ajornament dels jocs o del cas Inipro. “Crec que ell no s’hauria de presentar pel bé de la ciutat”.
Ricomà critica la valentia
D’altra banda, el portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona assegura que s’ha sentit menystingut quan l’alcalde ha deixat anar que tenia l’enemic a casa. La conferència sobre l’estat de la ciutat, a parer de Pau Ricomà, no ha servit per tractar qüestions memorables. De fet, critica Ballesteros per la seva poca valentia i per l’absència d’autocrítica en el seu discurs. “Fa tants anys que fa d’alcalde que ha perdut la perspectiva de ciutat”, ha subratllat.
En relació a la proposta de crear una gran aliança, el portaveu republicà es mostra perplex perquè l’alcalde demana pactes per a temes de ciutat que no són de la seva competència. Qüestionat sobre per què ha aplaudit un cop finalitzada la conferència, Pau Ricomà ha dit que ho ha fet per cortesia i educació.
Arga Sentis decebuda
La portaveu ecosocialista, Arga Sentis, també s’ha mostrat força decebuda, perquè, segons ha dit, Ballesteros ha emprat paraules eloqüents, però ha aportat pocs fets. Ha dit no entendre que l’alcalde vulgui vendre ara com a una bona notícia el fet de voler recuperar la figura del regidor de Barri. “Ens hauria d’explicar perquè els va treure”, exigeix Sentis. Sobre la invitació de l’alcalde per construir una gran coalició, la portaveu d’ICV està convençuda que ho fa perquè té problemes per explicar el pacte que va fer amb el PP i Unió. Arga Sentis ha titllat la conferència de “bastant decebedora”, perquè el batlle no ha estat capaç d’explicar el canvi de rumb per a la ciutat.
Sierra presdisposat a “fer ciutat”
La versió positiva de la xerrada ha arribat per part del subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra que, precisament avui, prenia possessió del càrrec. Després d’assistir a la conferència, el representant de l’estat a Tarragona s’ha predisposat a contribuir a l’estabilitat, fomentant el diàleg.
Ha deixat clar que farà els possibles per aconseguir desembolcallar qüestions importants com pot ser la plataforma del Miracle, l’N-340 o la Tabacalera.
Jordi Sierra ha explicat als periodistes que des del govern central s’hi està treballant i hi ha un comprimís ferm perquè els jocs del Mediterrani, programats per l’estiu del 2018, siguin “un veritable èxit”. El subdelegat ha recordat que no es pot permetre el luxe de desaprofitar les oportunitats que ofereix Tarragona.
REDACCIÓ1 Març, 2017
Enguany, mira que en teníem les ganes i també el propòsit, hi volíem anar i fer-hi cap, i seure i escoltar; i mirar, badar i callar. Volíem anar-hi petés qui petés. Perquè s’ho val, passat el Carnaval, i sempre coses s’hi aprenen, ens dèiem, que qui mana en sap més que ningú i més que nosaltres, segur. Anem a escoltar l’alcalde, a veure què explica, si el Mercat aquest any sí que sí o encara sí que no, i tal dia farà un any, o cinc o deu, o bé obrirà amb bon averany.
Anar-hi ens reconciliava amb aquesta no compareixença nostra -”preocupant”, diuen unes- en actes dels mudats locals, tant dels que manen molt com dels que no manen tant. Perquè passi el que passi i la denúncia que es faci, són ells qui sap la veritat, la veritat i res més que la veritat, tot i que poc sovint la deixin anar perquè, ja se sap, put tant que qui mana se la guarda tota per a si mateix amb la voluntat de no embrutar l’aire que tots i totes respirem.
Anem-hi -dèiem-, a veure si aclarim -oh, ves que bé!- qui va sucar a les obres del Jaume I, o qui treu res de tants edificis buits, tancats a pany i clau, com tenim a Tarragona sense que a ningú dels qui manen els facin pena o els caigui la cara de vergonya. Potser entendrem en què consisteix aquesta mania de no saber què fer amb espais que si estiguessin en mans de gent com cal tindrien ús i contribuirien, segurs del tot ho anem dient, a millorar vida i miracles de milers de persones corrents. La Tabacalera, sense anar més lluny, o el Banc d’Espanya, que és més a prop…
Pensàvem anar-hi perquè, tot i saber que res de nou s’hi sent mai, sempre va bé repetir allò sabut i tenir clar que qui mana aquí no entén l’habitatge com un dret de ciutadania, sinó només com una forma més de guanyar munts de diners, ells, els seus amics i saludats. O com a forma clara d’ingressar tributs per poder pagar els deutes i més deutes de ximpleries monumentals com els Jocs Mediterranis -del 17 o del 18-, un ridícul internacional més gran que cap altre dels que, en tota la seva historia, s’ha fet mai a Tarragona.
Volíem treure-hi el nas per corroborar que, per a l’alcalde, desenvolupar i millorar aquesta, la nostra, ciutat, no té res a veure amb donar vida a qui hi viu o hi vol viure, ni amb fer més habitable el Centre, la Part Alta, la Part Baixa o Ponent… sinó que passa, exclusivament, per seguir allò que dicta qui planeja la ciutat volent-la allargar cap a Llevant on es poden fer cases en el no res per a ningú, allà on curiosament ells tenen propietats i terrenys i els plànols ja tots fets. I font i mamella no paren de rajar.
Teníem intenció de caminar fins a sentir les paraules de Ballesteros, per escoltar-lo lloant tots els qui l’aplaudeixen quan ell els fa l’ullet, per escoltar les seves frases de gratitud vers els “amics” del PP i el Prats, que l’han encimbellat en un lloc molt alt anomenat l’“estabilitat” i que consisteix en no moure’s ni moure mai res no fos cas que amb el moviment tot s’afonés… i mentrestant pols i caspa fan muntanyes tan altes pels carrers de Tarragona que l’activació diària del Neucat esdevé pa nostre, cada dia.
A punt de sortir de casa per escoltar la veu greu de qui es pensa manar, nosaltres que ens creiem sempre, i ara, que d’Inipro “jo no en sabia res” o que “tot va ser mala praxis, mala praxis administrativa”, i tantes mentides superiors, però sobretot perquè ens dóna gust al cor recordar com de ximples ens prenen a totes i tots. Qui serveix de primera línia estant el poder real es troba sempre segur en el seu castell, allà dalt, perquè pensa que si mai els dolents el volen fer fora, amics molt poderosos li posaran una bona porta… giratòria, o potser com al Bustos, el tindran lluny per sempre de la seva glòria.
Les claus de casa a la butxaca, a punt de posar els peus al carrer, per fer cap a la distingida crida i posar el cul en reservada cadira. Tot per seure a tocar dels amos reals que escolten qui parla veient que la corda se li acaba i els cal recanvi però que pateixen perquè el desgast del moviment escàs els podria jugar mala passada si no troben Venerable Mestre, o no tant, que assenyali nous camins de perfecció entre el bo i millor.
I quan ja ho teníem tot a punt, i tot ben preparat, ens n’hem adonat que per Internet hi havia disponibles resums de munts de conferències de ciutat de l’actual alcalde i de l’anterior, que ja no se sap quin és el millor, si Nadal o Setmana Santa. I, sincerament, per perdre el temps escoltant, un cop més, promeses, lloances, llepades i contorsions i trobar-hi, només, com a novetat, una crítica ferotge o no (depèn del dia o de la nit) a l’oposició que ja ronda pel Saló de Plens de forma física i real, no ens venia gens de gust. I plat que no és de gust, deixa’l passar, ens hem dit, que l’any que ve potser millorarà o es refredarà.
Per això, hem aprofitat per fer un tomb per Tarragona, remenar la vida pels carrers i places i intentar no ensumar amb massa força l’olor que tan sovint fa, encara, a no se sap què. Travessant d’un costat a l’altre, saludant qui no parla amb paraules de falsa bonhomia, ens hem acostat a una vella pintada que recorda com n’era de dura la lluita, tant abans com ho és ara. I és per això que hem canviat el to i sense prendre el del dolor l’hem fet una mica més èpic potser perquè en tenim el tic.
Mentre, l’alcalde, parlava i parlava i es negava a saber res més del que li deixen saber i a no fer saber el poc que sap a la resta de la gent tarragonina. Amb total seguretat, com sempre, caldrà deixar d’ensumar per poder olorar i no tenir por de fer-ho amb els narius oberts del tot. Passarà el temps i mai no deixarem de dir-los que tot ho volem saber i com que ells ni volen saber ni volen explicar el que saben, ens ho haurem de fer nosaltres, entre totes, com sempre. Però el dia, ho sabem, arribarà.
I més aviat que tard, com a la València postRita, les portes del balcó principal del nostre Ajuntament restaran de bat a bat a qui hi vulgui treure el cap o el nas sencer i la gent oblidarà el seu actual vergonyós tancament diari i la seva escadussera obertura, només, als manaires locals, acompanyants o a qui en bona sintonia hi està. Seran el símbol evident que la mal olor permanent haurà començat a escampar i la ciutat a cau d’orella haurà mutat el seu crit en tro i riurà les paraules de Montserrat Abelló d’“Avui sóc orgullosa del meu temps”… i podrem retornar a casa i “amb pas més segur, a la vida diària.”
Laia ESTRADA
Jordi MARTÍ I FONT
Regidors de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ1 Març, 2017
El Museu del Port de Tarragona presenta l’exposició “Meteorologia històrica”, que porta al Tinglado 1 del Moll de Costa instruments que ha utilitzat l’home per observar i mesurar les variables atmosfèriques. En concret, es podran observar estris meteorològics i documents originals dels darrers 140 anys. Amb aquesta exposició es podrà observar l’evolució i el progrés científic en el camp de la Meterologia, i a més de poder contemplar la bellesa dels instruments que es van utilitzar els darrers segles.
L’exposició serà gratuïta i apta per a tots els públics, especialment estudiants universitaris, de Batxillerat i Secundària, on podran complementar els seus estudis. Hi estarà al Port de Tarragona a partir del 17 de març i fins el 23 d’abril.
M.M.
REDACCIÓ1 Març, 2017L’alcalde, durant les 12 pàgines del seu discurs, no ha fet cap referència als motius que van motivar l’ajornament dels jocs ni ha dit una sola paraula sobre el cas Inipro. La tònica de la seva compareixença pública ha estat el positivisme i el treballar plegats per Tarragona
L’alcalde de Tarragona ha fet compartit, aquest vespre, amb més de 200 persones la seva visió sobre l’estat de la ciutat.
En un acte, organitzat pel Col·legi de Periodistes i que ha comptat amb la presència de diferents autoritats i representants polítics, empresarials, socials, policials i culturals, Josep Fèlix Ballesteros ha començat per dir que com a cap del govern municipal, i conseqüentment “cap visible d’un engranatge”, la seva principal missió és “fer possible allò que és necessari”.
En un discurs, on ha pronunciat 23 cops la paraula Tarragona, l’edil socialista ha deixat clar que, ara més que mai, “no ens podem permetre el luxe de perdre el temps amb jocs dialèctics i intrigues partidàries”. Ara és el moment, subratlla l’alcalde d’anar per feina i de treballar el present per guanyar el futur.
Anar tots a una
En aquesta tònica i pensant en el futur col·lectiu de la ciutat, Ballesteros ha proposat als grups de l’oposició “una gran aliança” en les qüestions fonamentals del progrés i futur de Tarragona. La construcció d’una gran coalició, segons l’alcalde, aportaria solidesa i permetria “anar tots a una”. 
Ballesteros té clar que el futur de la ciutat només serà possible si “ens ho prenem com una qüestió de totes i tots”.
Almenys en tres ocasions, el cap de l’executiu municipal ha insistit en la necessitat de construir una grana aliança entre tots els grups, aconseguint així “avançar en aquells temes que són estratègics”. En una reflexió en veu alta, Ballesteros ha recordat que “si tots plegats penséssim, més sovint, en el que espera de nosaltres la ciutadania, en comptes de pensar què espera un partit o un altre, probablement algunes actuacions o decisions serien molt diferents”.
Josep Fèlix Ballesteros assegura que ocupa el càrrec sense pensar en les sigles que representa, perquè, en definitiva, el seu compromís és amb Tarragona. De fet, ha volgut deixar clar que no té cap pretensió en concórrer a altres càrrecs polítics – es parla de la possibilitat d’encapçalar la llista del PSC al parlament de Catalunya.
L’edil ha reclamat la responsabilitat dels partits de l’oposició quan s’està vivint “un autèntic canvi d’etapa”. Ha insistit en la necessitat d’abandonar “els petits èxits efímers dins d’un plenari” si es pretén donar respostes a les exigències de la ciutadania.
“Hem de deixar de pensar en allò que és immediat o conjuntural”, quan el que està en joc és “l’èxit futur de la nostra ciutat es digui Jocs 2018, es digui Budellera, es digui IKEA, es digui Mercat o es digui com es digui”. “Hem de passa pantalla, canviar el xip i ser conscients que del que es tracta és de ‘guanyar la guerra i no petites batalles’“.
VIDEO
REDACCIÓ1 Març, 2017
Globally myocardinate interactive supply chains with distinctive quality vectors. Globally revolutionize global sources through services.
REDACCIÓ1 Març, 2017
Completely synergize resource taxing relationships via premier niche markets. Professionally cultivate one-to-one customer service.
