7 Març, 2017 | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Març, 2017

Recordo amb molta tristesa que la meva iaia en va dir un dia “Si un hombre pega a su mujer ella ya sabe porque”. No vaig entendre mai que una dona donés complaença a la violència de gènere amb tanta benevolència i seguretat. Clar que la meva iaia venia d’un entorn molt complicat, d’una generació on les dones eren més mercaderia d’interessos i instruments de plaer que no pas “persones”.

Ella, per desgracia, no va tenir més estudis que les tasques al camp. I naturalment, va viure en un ambient de repressió cultural immens, augmentada per l’aïllament dels cercles educatius i per patir, anys més tard una dictadura on la dona seguia sent “la reina del hogar” i tenia que estar sempre per “complacer al marido”. Repressió, religió, dictadura, caciquisme, analfabetisme…una barreja explosiva i difícil de combatre per una dona de camp que va néixer a finals del segle XIX.

És evident que hem avançat molt des de les hores. La dona té dret al vot, accés a llocs de treball, és independent, compta amb organitzacions feministes, hi ha lleis d’avortament, accés a la universitat… justes o no, progressistes o no és evident que no ens hem d’aturar aquí ni donar-nos per satisfets. I els homes molt menys encara. Sense la plena llibertat de la dona, sense tenir conquerits tots els drets que li han estat negats durant segles, els homes tampoc serem lliures i la societat serà incapaç d’avançar en allò més elemental: la igualtat

A tot això sumem-li la lacra que encara planeja sobre les nostres consciències i les dels governants – incapaços de fer lleis ni programes d’acció que l’aturi – : la violència masclista, que fa comptar, any rera any, assassinats de dones per homes encegats per raons que no arribo a comprendre ni acceptar.

Sembla com si allò que deia la meva iaia encara fos vigent.

I al damunt encara sotmesos al criteri masclista de la religió que segueix considerant a la dona com un ser inferior. No una, ni dues, sinó totes les religions juguen un paper força negatiu en els avanços feministes, capaços de demanar la violació per no portar vel, o proclamar que la “dona no hauria de votar perquè pensa massa”.

Són retrocessos tant importants com negar la importància i el sou per la feina a la casa, ridiculitzar el paper que juga a les universitats i en els llocs de treball, o bé veure amb bons ulls els sous discriminatoris, la violència sexual, i un llarg etcètera fan que la dona lluiti contínuament, sola o acompanyada, per reclamar allò que li correspon.

Milers, milions de dones sortiran al carrer avui a tot el món. Hi haurà una vaga important, emmirallades per les manifestacions als Estats Units contra les polítiques masclistes d’en Trump. Milers, milions de dones conscients que sense la mobilització els governs i la societat en general, seguirà amb la intolerància i amb la negació de drets individuals i col·lectiu.

Jo també sóc una dona, jo també estimo la llibertat, jo no vull ser part ni còmplice d’un món que discrimina per sexe, religió o forma de pensar.

Jordi SOLÉ
Regidor PSC a Torredembarra

REDACCIÓ7 Març, 2017

El Día Internacional de la Mujer pasó a celebrarse el 8 de marzo de 1917 (en Rusia se celebraba desde 1914) porque los acontecimientos que se sucedieron ese día, y que dieron paso a la revolución rusa, fueron protagonizados por mujeres.

En Copenhague, en 1910, todas las asistentes a la Conferencia Internacional de Mujeres Socialistas, habían aprobado la propuesta de la socialista alemana Clara Zetkin de celebrar el Día Internacional de la Mujer.

Las feministas socialistas aspiraban a transformar la sociedad. Defendieron el ideario socialista, denunciaron la doble opresión a la que estaban sometidas las mujeres y reforzaron esfuerzos en organizar a las obreras.

No es Feminismo si no hay vindicación, dice Celia Amorós. Las feministas socialistas reivindicaban la justicia para las mujeres y para el conjunto de la sociedad. Se implicaron en los valores de igualdad para los seres humanos. Trabajaron junto a sus compañeros para alcanzar la fraternidad universal. Incansables defensoras del internacionalismo, militando en la clandestinidad.

Alejandra Kollontai, militante del Partido Socialdemócrata de Alemania, defendía el derecho al aborto, la igualdad salarial, la socialización del trabajo doméstico y del cuidado. Definió que tipo de revolución necesitan las mujeres: la de las costumbres, de la vida cotidiana y de la liberación sexual. Y en estas seguimos.

Casi el 80% de la jornada a tiempo parcial la desarrollan las mujeres. Trabajadoras que nunca superan los salarios de 11.000 euros brutos anuales. La OIT señala que las españolas deberíamos cobrar un 2% más que los varones si se tuvieran en cuenta la comparativa de su capacidades productivas.

La democracia tiene el deber de alentar y proteger nuestra ciudadanía, sin feminismo estará incompleta.

Cuando además se legisla contra las mujeres, contra sus derechos desmontando el estado de bienestar a golpe de tijera, quienes nos gobiernan deberían replantearse su concepto de democracia.

Rocío LEÓN
Secretaria de Políticas de Igualdad de Género
Comisión Ejecutiva PSC Federación XVII

REDACCIÓ7 Març, 2017

Un home podria ser condemnat a dos anys de presó per haver cremat, el juliol del 2015, tres contenidors a Tarragona.

D’acord amb Fiscalia, l’acusat va calar foc a un contenidor de la Plaça dels Carros amb un encenedor que duia “amb la intenció de menyscabar la propietat aliena”.

Al cap d’un parell d’hores, va encendre un contenidor del carrer Orosí i, a continuació, un altre de la Plaça dels Carros, a la part baixa de la ciutat. Els Bombers es van haver d’activar per sufocar les flames dels diferents focs, si bé no consta que es posés en risc la vida de cap persona, segons el ministeri públic.

El Ministeri Fiscal sol·licita que es condemni l’home a dos anys de presó per un delicte de danys per incendi i a pagar 5.700 euros a l’Ajuntament de Tarragona pels danys ocasionats. La vista se celebrarà als jutjats penals.

REDACCIÓ7 Març, 2017

Progressively maintain extensive infomediaries via extensible niches. Dramatically disseminate metrics after resource-leveling processes.

REDACCIÓ7 Març, 2017

En total, l’Ajuntament porta invertits uns 3.200.000 euros en el Teatre-Auditori.

Després de les polèmiques d’aquestes darreres setmanes, l’equip de govern de Torredembarra ha volgut treure pit i ensenyar un dels projectes prioritaris d’aquest mandat, la sala fosca multi usos en què s’ha convertit l’entrada del que un dia ha de ser el Teatre-Auditori Municipal. Només Lluís Suñé, el regidor que darrerament ha centrat tota l’atenció mediàtica, per estar esquitxat en un escàndol relacionat amb un frau elèctric, ha faltat a la presentació.

Iniciat durant l’any 2006, quan era alcalde el socialista Manuel Jiménez, el Teatre-Auditori es va convertir en actualitat i exemple de malbaratament després d’haver duplicat el seu pressupost, va quedar inacabat i va ser objecte d’actes vandàlics i ocupacions.

Sense data d’inauguració
A hores d’ara encara no hi ha una data oficial per a la inauguració de l’equipament cultural. L’obra ha estat obligada per evitar haver de retornar la subvenció que la Generalitat va concedir a l’equipament cultural, uns 600.000 euros.

Aquesta primera fase d’acondicionament ha costat poc més de 183.000 euros, als que s’hi ha de sumar un sobrecost d’uns 40.000 euros, per diverses actuacions que no estaven contemplades en el projecte inicial, i uns 25.000 euros pel mobiliari i altres elements d’escenografia.

Durant la visita efectuada aquest matí, hem pogut veure com només hi havia la tarima desmuntable de la sala, que tindrà una capacitat de 100 persones, i un mostrador movible.

Segons la regidora d’Urbanisme, Clara Solivellas (ABG), l’obra ja ha estat recepcionada per l’Ajuntament i fa pocs dies que va ser visitada per tècnics de Cultura de la Generalitat, qui es van mostrar molt satisfets pels treballs realitzats.

L’alcalde, Eduard Rovira, ha afirmat que es tracta d’una actuació mínima per poder posar en marxa l’equipament, atès que, la inversió total és molt important. No obstant això, no ha volgut pronosticar sobre quan es començarà a treballar en la resta del projecte.

En aquest sentit, la primera fase ha significat modificar, de manera visible, part del que estava construït. Per exemple, s’ha eliminat una de les escales d’accés al pis superior, s’han tapiat els diferents accessos a la platea de la sala gran i s’han reconvertit alguns lavabos originaris en camerinos i magatzems. També s’ha millorat l’entorn.

Ús garantit
Per la seva banda, la regidora de Cultura, Núria Batet, ha assegurat que l’equipament serà utilitzat i que permetrà ser un complement a l’altra sala polivalent del municipi, Cal Maiam. A més, ha recordat que en la redacció del projecte havien participat, d’una manera molt activa, entitats i col·lectius susceptibles d’utilitzar l’equipament.

Pel moment, ja s’està treballant en la confecció d’un programa d’activitats.

J.G.