REDACCIÓ14 Març, 2017
REDACCIÓ14 Març, 2017REDACCIÓ14 Març, 2017El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, i Alimentació informa que a partir d’aquest dimecres, dia 15 de març, fins al 15 d’octubre no es pot encendre foc en terreny forestal. Aquesta prohibició recollida en el Decret 64/1995 té com a objectiu establir una sèrie de mesures per prevenir els incendis forestals.
La norma regula que en els terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, i en la franja de 500 metres que els envolta no es pot encendre foc sigui quina sigui la finalitat.
Especialment, no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.
També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.
Aquest 2017, des de l’1 de gener fins avui , hi ha hagut a Catalunya 67 incendis forestals que han cremat 508,32 hectàrees forestals.
REDACCIÓ14 Març, 2017
La mobilitat i connexió transversal de la nostra ciutat ha estat històricament la carretera N-340. És l’eix viari que relaciona les distintes parts d’una ciutat encara no del tot vertebrada, que està formada per diferents assentaments, la majoria no planificats en el temps i que van utilitzar l’eix viari interurbà com a suport de la seva realitat. Carretera de Barcelona, Rambla Vella, carrer Ramón y Cajal i carretera de València, van ser durant molts anys l’únic eix viari que va fer possible la interrelació de les distintes parts de la ciutat.
En el moment que es fa realitat una primera fase de la carretera de circumval·lació que anava des de la Savinosa fins a l’avinguda de Catalunya, a l’alçada de l’Avinguda d’Andorra, i posteriorment amb la construcció de la traça actual de l’A-7, l’eix de la N-340 històrica deixa de tenir la condició d’eix de via interurbana i s’incorpora com un carrer més de la ciutat. Avui encara és l’eix prioritari i quasi únic que conforma la relació transversal de la Tarragona des de la Móra-Ferran fins Bonavista i la Canonja.
La A-7 és una via interurbana que en el desenvolupament de la ciutat actualment té una part molt significativa dins del teixit urbà de la ciutat consolidada i de la ciutat del futur. La intensitat de trànsit a molt curt termini resultarà impropi per absorbir el trànsit interurbà i l’alternativa ràpida de relació entre les diferents zones de Tarragona. Hi han indicis de contaminació , tant acústica com atmosfèrica, a més d’una elevada intensitat de tràfic amb el conseqüent risc en la seguretat vial.
El Pla Territorial Parcial de Camp de Tarragona i el POUM de Tarragona proposen que la traça de la A-7 des de l’alçada de la part nord de Boscos de Tarragona continuï paral·lela a la AP-7 fins a l’alçada de Vilaseca per tornar a connectar amb la seva traça. Per tant, proposa amb previsió de futur, que la actual A-7 des de Boscos , que és el punt en que l’autovia i l’autopista són pràcticament coincidents, fins a Vilaseca passi a tenir la condició de “Ronda de Dalt” que faci possible una alternativa de més prestacions a la interrelació transversal de la ciutat i estableixi un eix més ràpid, sense la funció de carretera interurbana. Això implicaria augmentar les connexions de la “Ronda de Dalt” amb la ciutat consolidada i el futur planificat; connexions amb la urbanització de la Móra, la carretera del Catllar, la part nord de Boscos de Tarragona, la Budellera, Colls Majors i Cala Romana; connexió amb la Via Augusta que possibilita una connexió amb la Budellera i la vall del Llorito est, connexió amb la vall del Llorito, cementiri i carretera de Pont d’Armentera; connexió amb les avingudes de Catalunya i d’Andorra, connexió amb l’assentament de Joan XXIII, l’eix transversal i el polígon industrial Francolí; connexió amb el Pla Parcial PPU-9 i la Rambla de Ponent de Camp Clar, connexió amb el centre comercial de les Gavarres, la T-11 o carretera de Reus i amb Bonavista. Això seria una veritable Ronda que relacionaria amb eficàcia totes les parts de la ciutat i seria una alternativa a la connexió històrica de la N-340.
És el moment de reivindicar per a tota la ciutat la transformació de l’ A-7 en el seu tram del nostre terme municipal i el de la Canonja, d’autovia amb condició urbana local i interurbana a Ronda transversal.
En aquest país som capaços de construir autovies paral·leles a les autopistes, en referencia a la construcció de la A-7 pràcticament paral·lela a la AP-7 i és per això que caldria proposar com alternativa a la prolongació de la A-7 des de Boscos de Tarragona fins a Vilaseca prevista en el POUM i en el Pla Territorial, que la autopista AP-7 des de Torredembarra fins a Vilaseca fos gratuïta a tots el efectes amb la condició de variant de Tarragona.
Això seria una solució òptima, possible i sostenible, quan sigui realitat la prolongació de la A-7 des de la Móra fins Torredembarra, que ja té el projecte redactat i s’està tramitant.
En definitiva, crec que hem de reivindicar la transformació de la A-7 en la “Ronda de Dalt” de la ciutat i alliberar-la del trànsit interurbà i bàsicament de vehicles pesats.
Josep M. MILÀ
Regidor de Territori de l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ14 Març, 2017
Elvira Ferrando, la regidora de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, ho tenia clar des que va assumir el càrrec. Es considera una dona persistent i una tarragonina lluitadora. 
Volia que el Mercat s’obrís sí o no. Va haver de lluitar i dialogar molt, però al cap i a la fi s’ha sortit amb la seva. És cert que mai plou a gust de tothom i que hi trobarem raons en les explicacions de les parts interessades. En l’entrevista, Ferrando explica alguns detalls de com ha estat i com li agradaria que fos el nou mercat de Tarragona, el qual ha tardat 10 anys en veure la llum. El dijous a les 10 del matí, l’alcalde Ballesteros tallarà la cinta inaugural, donant pas a una nova etapa.
El dia 16 de març passarà a la història de TGN i el seu nom també per haver aconseguit inaugurar el Mercat…
Serà un dia molt especial per tots els tarragonins i tarragonines i em sento satisfeta d’haver contribuït en els dos darrers anys, a fer-ho possible.
Ha estat difícil arribar a aquest dia?
Sí, ja que era un procés que feia molt de temps que s’està gestionant i calia tancar molts temes. Finalitzar les obres, acords amb els paradistes, concurs per a la gran superfície i parades, horaris, sense oblidar que calia obrir als vianants urgentment la zona dels voltants per reactivar els comerços.
Va haver de negociar molt? Quin va ser el moment més difícil?
Han estat moltes hores de treball, dedicació i de converses amb totes les parts implicades: paradistes, empresa constructora, comerços dels voltants, Associacions de Veïns… Era important arribar a acords, malgrat les diferències en algunes ocasions.
Vostè acostuma a dir que és una dona persistent i que no desisteix mai. Tot aquest procés li va provocar insomni?
Sóc persistent i no em dono fàcilment per vençuda. Insomni no, però alguna nit li he donat ‘tombs i tombs al cap” per trobar la millor alternativa a algun entrebanc que anava sorgint.
Abraçades sinceres
Alguna anècdota que es pugui saber ara…?
Més que anècdota, moments concrets. El moment de la recepció de les obres i el dissabte quan vam tancar la carpa i vaig acomiadar-me dels paradistes que no entren al nou Mercat o que es jubilen. Va haver-hi abraçades sinceres. Els he dit i repeteixo que ells formen part de la història del Mercat de Tarragona per sempre.
Què espera del Mercat?
Sé que serà un èxit. Serà el gran centre de dinamització comercial de Tarragona. Un revulsiu per la zona del Mercat i pels seus voltants, i també el motor del comerç de la ciutat com eix de vida comercial.
Tothom hi està d’acord o hi ha algú que continua posa-t’hi pegues?
Que tothom estigui d’acord al 100% és complicat. He intentat escoltar a tothom, per arribar a acords. Sempre hem lluitat pel diàleg.
Ho faria d’una altra manera?
Sempre m’he assessorat amb el meu equip tècnic i he pres les decisions amb la informació que teníem i les circumstàncies del moment.
Quins van ser els moments més durs?
Alguna reunió amb algun col·lectiu implicat. Però, en tots els casos vam intentar buscar les solucions adequades.
Mercadona no va imposar res
Va imposar la data d’obertura o va ser imperatiu de Mercadona?
La data es va parlar i acordar amb la Comissió Negociadora. Els paradistes ens van demanar que fos un dijous, ja que a ells els hi calien cinc dies de trasllat. Mercadona va dir que un cop acordada la data, per la seva logística, seria bo respectar-la.
Què destacaria del nou Mercat? Què té d’especial?
Serà un Mercat únic. És una joia de l’arquitectura modernista, amb instal·lacions del segle XXI. Unes parades espectaculars, amb dissenys avantguardistes, però mantenint l’essència del mercat. Sumarà l’atenció personalitzada al producte de qualitat, tant en venda com en degustació, amb uns horaris comercials d’acord amb el nou model de família, dels hàbits del consumidor, amb un concepte gastro-cultural… Serà un èxit.
Com el vendrem fora? Farà part de la ruta turística?
Des de Comerç hem creat la ZAC (Zona Acolliment Creueristes). S’inclourà la visita i les activitats del mercat, dins de la ruta de turisme de creuers i també dins de la Ruta Modernista, entre altres accions.
Podrà compaginar gastronomia i cultura?
Aquesta és l’aposta. Farem un acord amb les escoles per fer visites/tallers, fires i actuacions teatralitzades i/o musicals de grups de Tarragona.
Què espera d’aquest mercat?
Que sigui un Mercat amb identitat pròpia i que segueixi evolucionant positivament en els temps.
Esbós del carriló
Per a quan el carilló?
En el moment que inaugurem la urbanització de la Plaça Corsini. Esperem que en un mes, aproximadament, puguem presentar l’esbós.
Va estar a punt de llençar la tovallola?
Mai! Des de l’Ajuntament sempre hem estat convençuts que entre tots aconseguiríem tirar el mercat endavant.
REDACCIÓ14 Març, 2017
El portaveu del Grup Municipal de Ciutadans (Cs) a Torredembarra, Toni Cruz, ha emplaçat a les forces polítiques del Consistori a “valorar una alternativa de govern davant la inoperància, la incoherència i la falta de transparència del govern local” en relació a l’escàndol sense resoldre del tercer tinent d’alcalde Luis Suñé sobre una presumpta estafa per enganxar-se de forma fraudulenta a una xarxa elèctrica, la falta de comunicació i diàleg amb els grups de l’Oposició i l’absència d’una explicació cap als veïns.
En una roda de premsa en el Consistori, Toni Cruz ha denunciat “la situació actual de Torredembarra” i ha recordat que “el cas del Lluís Suñé segueix ‘en l’aire’ des de la suspensió del ple extraordinari del 16 de febrer”. En aquest sentit, ha recordat que el regidor d’acció social “segueix donant l’esquena a la ciutadania sobre la seva presumpta innocència”. Per això, Cruz ha insistit a “retirar-li les competències de la regidoria d’acció social per possible conflicte d’interessos fins que no es resolgui el cas”.
Finalment, el portaveu municipal de Cs a Torredembarra ha insistit en “falta de responsabilitat d’alguns regidors, la mala praxi del govern i la falta d’informació cap als veïns i els grups de l’Oposició”. Per això, ha proposat a les formacions polítiques del Consistori optar per “canviar el rumb del govern municipal o continuar amb les males praxis actuals que pateix Torredembarra”.
REDACCIÓ14 Març, 2017
A
rribaran o no a temps?Aquesta ha estat la pregunta que més cops han hagut de sentir els paradistes durant la visita dels mitjans de comunicació a 48 hores de la inauguració del mercat Central. No hi havia temps per a massa conversa. Hi ha massa feina. Massa enrenou. I el temps no perdona. Es mirés cap on es mirés, sempre hi havia un operari o algú netejant. Hi ha molts nervis amb els detalls dels darrers moments. Oblits que poden esdevenir imperdonables pel Dia D.
Tothom treballa a contrarellotge. Hi ha rètols, il·luminació i mobiliari encara per col·locar. El frenesí és una realitat. “Tot anirà bé. 
Hi arribarem”, ens deia una paradista. Però és cert que el proper dijous quan l’alcalde de Tarragona, acompanyat de la regidora de Comerç, talli la cinta inaugural, es toparà amb 7 parades buides i altres acabaran in extremis. La culpa? De la burocràcia, ens repetien.
L’alegria i la il·lusió no fan oblidar els problemes que han hagut de driblar alguns inquilins del marcat. La majoria insisteix en la manca del diàleg per part de l’ajuntament. “En algunes coses no hem pogut opinar. Ens han imposat i nosaltres hem hagut d’obeir i callar”, denuncia un dels propietaris d’una parada a punt d’obrir.
La gerent de ‘Pollastres Pili’ corrobora aquesta queixa, tot assegurant que les parades petites no han tingut ni veu ni vot en el repartiment dels punts de venda. Insisteix que ara mateix tots estan il·lusionats i volem posar fi a 10 anys d’incertesa, de molta lluita i mals de cap.
Pili Borràs confessa que hauria fet les coses d’una altra manera, però la cosa ha anat així i ja no hi ha remei. Sánchez recorda que per estar present en aquesta nova etapa del Mercat Municipal molts paradistes van haver d’hipotecar-se, perquè confien que tot anirà molt bé. Els responsables de la parada ‘Ignasi i Tere’ també opinen que, en relació al repartiment dels locals, es podria haver optat per un sistema més conciliador i participatiu. S’han queixat de la ‘posició’ que els ha tocat, però, ara mateix, no hi ha res a fer.
A la majoria dels paradistes, l’horari “adaptat a les necessitats dels clients” i pensats en el mercat del futur, agrada. Tot i així, hi ha qui assegura que els obligarà a invertir en la contractació de personal per no tancar la parada abans que els altres.
De totes maneres, la qüestió dels horaris podria ser objecte d’anàlisi d’aquí a un any. “Si no convenç a la majoria, s’hauria de fer algunes modificacions”, ens comenta la presidenta dels paradistes, Maria Virgili, qui confia que el mercat acabarà sent un èxit. Ho temps ho dirà.
REDACCIÓ14 Març, 2017
REDACCIÓ14 Març, 2017A les vuit del matí, les persones que passaven per la Plaça Corsini, sobretot les més curioses, no deixaven de mirar a la porta de l’Hotel Urbis, ja que la presència de dos agents de la policia catalana cridava l’atenció. Els rumors i les històries han començat a guanyar volada…
La presència de dos agents dels Mossos d’Esquadra a la porta de l’Hotel Urbis, tot just al costat de la carpa que fins al proper dissabte va acollir el Mercat Central i un cotxe patrulla aparcant damunt la vorera del Carrer Cervantes, ha susictat la curiositat de molts transeünts i ha fet córrer la rumorologia.
Alguns veïns s’han posat en contacte amb el nostre digital, alguns d’ells relatant-nos històries que realment no corresponien minimament a la veritat.
En contacte amb l’hotel, hem pogut saber que la presència policial, en aquest tipus de casos, és força normal. 
“És una presència rutinària”, ens comenten des de recepció, restant importància a aquest fet.
Hem pogut saber que els agents feien d’escorta dels membres del jurat popular que estan allotjats en aquella unitat hotelera i que intervenen en un judici penal. L’acompanyament policial en aquestes situacions és normal, segons fonts dels Mossos, els quals estan complint ordres del jutjat.
REDACCIÓ14 Març, 2017La Secció de Dret Bancari de l’ICAT ha organitzat aquest dilluns una sessió informativa sobre els abusos bancaris, a càrrec de Joan Andreu Reverter, advocat expert en la matèria i president de la secció de Dret Bancari de l’ICAT
La sessió, titulada ‘Què és pot fer davant d’un abús bancari?’, estava orientada a que tant advocats com ciutadans en general siguin conscients de les possibilitats reals que hi ha de que les reclamacions sobre aquestes males pràctiques de les entitats financeres prosperin.
En aquest sentit, Reverter considera que ‘els jutges són cada cop més conscients i estan més sensibilitzats amb les injustícies que han comès les males pràctiques de les entitats bancàries, i per això té molt sentit que les persones que n’han resultat afectades tinguin tota la informació per plantejar-se tirar endavant una reclamació’.
Al ponent l’ha presentat la diputada tercera de la Junta de Govern de l’ICAT, Rocío de Mantaras, que ha posat destacat que ‘és un problema que en els últims anys ha afectat a molta gent i per això des de l’ICAT volem aportar el nostre gra de sorra perquè els afectats siguin conscients dels seus drets i de les possibilitats que tenen per reclamar-los’. A la sessió hi han assistit una setantena de persones.
Males praxis
Reverter ha aprofundit en les diverses modalitats de males pràctiques bancàries que han perjudicat centenars de milers de persones en els darrers anys. Per exemple, les clàusules sòl, que darrerament han tingut molta repercussió mediàtica per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que les invalidava. Sobre aquesta figura, Reverter ha fet una anàlisi crítica de la recent normativa introduïda per l’Estat i ha fet especial incidència en com afecten també a les societats mercantils, a banda dels consumidors.
El ponent s’ha referit també a altres clàusules hipotecàries considerades abusives com la vinculació dels préstecs a l’índex IRPH. En aquest cas, segons Reverter, ‘no es tracta que aquest índex no sigui legal, ja que actualment ho és, sinó que l’abús vindria pel fet que no s’explicava bé als consumidors quins eren els seus avantatges o desavantatges”.
El president de la Secció de Dret Bancari de l’ICAT ha aclarit que si s’aconsegueix la nul·litat d’aquesta tipologia d’abús, això pot comportar que el préstec passi a tenir un interès zero. Una situació que també es dóna en el cas de les hipoteques amb clàusula multidivisa, en les que ‘els consumidors eren induïts a concertar préstecs hipotecaris amb iens japonesos o en francs suïssos.
La informació errònia radicava en què aquestes divises eren més estables, però la realitat és que les famílies que s’hi van acollir, després d’anys pagant, deuen ara més diners que quan van formalitzar el préstec, per les oscil·lacions d’aquestes divises en relació a l’euro’, ha explicat Reverter. Fora de l’àmbit hipotecari, la sessió ha abundat en altres abusos bancaris com dos productes financers d’alt risc que es van comercialitzar de manera irregular i poc ètica. És el cas dels denominats ‘valors Santander’, contra els que ja no es pot demanar la nul·litat, però sí una acció de responsabilitat contractual. O de les ‘SWAPS’, que es venien com si fossin assegurances, però que en realitat eren un producte financer complex i especulatiu, que va comportar una autèntica sagnia per a moltes empreses.
Com en el cas anterior, el termini per demanar la nul·litat ja s’ha exhaurit, però encara es pot plantejar una reclamació per danys i perjudicis per l’incompliment per part de l’entitat financera de les obligacions de diligència, transparència i informació que li imposa la Llei del Mercat de Valors.
