25 Març, 2017 | Diari La República Checa
xxx Partners
REDACCIÓ25 Març, 2017El Nàstic juga a Valladolid (16 hores) amb l’bjectiu de sumar punts i oblidad la desfeta de la passada jornada
REDACCIÓ25 Març, 2017
És un bon moment per als paisatges romàntics. Formats per camps abandonats i edificis en ruïnes. Ideal per a pintors i per a fotògrafs, encara més si hi ha una posta de sol. Però a banda de l’estètica, el que tenim és un continu despoblament de gran part de la nostra geografia des de fa 150 anys. Una evasió constant de gent de l’interior cap a la modernitat i cap a la costa. I això no és ni romàntic ni bucòlic, és lamentable i trist.
Com la força de la gravetat, sembla que el pendent dels rius s’emporta de manera inexorable la població cap a les zones planes i de major aglomeració urbana amb més oportunitats. Però si estem al segle XXI a on tot està connectat i globalitzat i a on la ubicació és irrellevant (almenys teòricament), per què l’interior i la muntanya continuen perdent població?
Hi ha molts factors que expliquen això i que es retroalimenten: envelliment, destrucció del sector primari, menys oportunitats laborals i de formació, … Això significa que no hi ha una solució màgica, però sí elements que puguin revertir almenys en part aquesta tendència.
El nostre paisatge ha d’estar rehabilitat, habitat i gestionat. Si no considerem aquests factors interrelacionats i amb l’ordre que vulguem, no el revitalitzarem.
Com a primer element, caldria tenir en compte el patrimoni rural i, òbviament, de pedra seca. Això significa la seva inventariació, protecció i dinamització. Com a inventari, grans exemples els que fa en Manel Martínez a casa nostra o accions com la Wikipedra o les cartes del paisatge arreu del país. Com a protecció, seria la seva inclusió als plantejaments urbanístics i considerar aquests elements dins la llei de Patrimoni Cultura, com ho haurien de ser molins, xemeneies industrials, forns de calç, fargues, jaciments arqueològics,… I, sobretot el més important, la dinamització. Convertir les pallisses, masies, pobles abandonats, barraques de pedra seca o altres elements en allotjaments turístics podria ser una bona solució.
Com a segon element, seria garantir que esdevinguin espais habitables i habitats. I una manera seria no promoure noves promocions habitacionals que tinguin impacte. Mentre tenim un desenes de milers d’habitatges buits, tenim milers de masies i cases de poble buides. Una reorientació de la planificació urbanística podria ajudar. Per exemple, reduir l’impacte de les noves ampliacions urbanístiques fent que hagin de ser autosuficients energèticament i hídricament i penalitzar-ho fiscalment, com a compensació hauria de servir per a ajudes i bonificacions a recuperar construccions ja preexistents i que no generen nous impactes al territori. Només construir de més el necessari, recuperar allò imprescindible. Potser en lloc de construir més, reconstruirem i recuperarem més. Per què ocupar més territori amb construcció nova quan tenim tants edificis ja construïts que cauen?
I com a tercer element, potser el més important per a garantir la sostenibilitat del projecte seria la implicació directa de les persones per a donar-hi vida: un espai per a viure i treballar, sinó no té sentit habitar. Dissenyar una nova masoveria global en propietat o de lloguer que tingui una gran cobertura legal i fiscal i que permeti generar llocs de treball, especialment al sector primari i al sector serveis. No podrem posar una fàbrica en llocs mal comunicats, però sí que podem recuperar gent per al sector agrícola, ramader i forestal. Si es fa una actuació concreta per a promoure la rehabilitació de patrimoni rural com masies i similars, que es fomenti la seva habitació per a evitar la despoblació del territori i que, alhora, es faci restauració/gestió de l’entorn forestal. Per entendre’ns, podràs rehabilitar amb el màxim de bonificacions tot el patrimoni rural, sempre que gestionis el territori del voltant per a poder evitar incendis i garantir la població al territori tot generant llocs de treball amb l’explotació de la terra i del bosc.
Podem començar a reorientar les polítiques territorials i econòmiques per a què tot el país torni a estar rehabilitat, habitat i gestionat. Rehabilitació, habitació, gestió pot ser una via de repoblació, recuperació i potenciació. Passem a l’acció?
Ferran CIVIT
President d’ERC Camp de Tarragona i diputat al Parlament
REDACCIÓ25 Març, 2017L’Ajuntament de Tarragona ofertarà la totalitat de les seves places ocupades per personal funcionari interí. Aquest divendres s’ha reunit la taula negociadora del personal funcionari i tots els sindicats – ASEMIT, UGT, USOC, CCOO, SPPM-CAT i CSIF – s’hi han pronunciat favorablement.
A la plantilla municipal hi consten 81 places ocupades transitòriament per personal interí que passaran a estar obertes a convocatòria. La consellera de Personal, Ivana Martínez, ha afirmat que les places “són necessàries per al funcionament normal dels serveis” i per això “no han de ser de caràcter temporal”.
L’Ajuntament argumenta el fet d’obrir convocatòria per “posar fi a la precarietat laboral” i assenyala que “les lleis de pressupostos generals de l’Estat havien fixat limitacions al nombre de places que podien oferir-se” i que actualment “no són vigents aquest tipus de limitacions quantitatives”.
Aquestes 81 places que es proposa incloure en l’Oferta d’Ocupació Pública estan pressupostades amb consignació en l’exercici 2017.
A partir d’ara es traslladarà la resolució d’aprovació d’aquesta oferta pública a la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya i a la Subdelegació del Govern, per tal que ho remeti al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, a efectes del seu coneixement i la corresponent publicació.
REDACCIÓ25 Març, 2017Els rellotges s’hauran d’avançar una hora el diumenge de la setmana que ve, dia 26 de març, per adaptar-se a l’horari d’estiu que regeix a tots els països de la Unió Europea. Quan siguin les dues de la matinada, les agulles s’avançaran fins a les tres, i això popularment significa que es tindrà aquell dia una hora menys per dormir.
El canvi d’hora s’aplica sempre l’últim diumenge del mes de març, coincidint pràcticament amb l’inici de la primavera astronòmica, i es manté fins a l’últim diumenge del mes d’octubre.
L’objectiu del canvi horari és ajustar la jornada laboral a les hores de llum disponibles. Avançar el rellotge significa que, a partir del diumenge 26, es farà de dia i de nit més tard. Segons els defensors del nou horari, no aplicar el canvi suposaria desaprofitar hores de llum matutina en un moment en què la majoria de la població espanyola encara no s’ha aixecat del llit. A més, es guanya una hora il·luminada a la tarda, i això té una repercussió positiva en el negoci de la restauració i l’oci.
Segons estimacions de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), l’estalvi potencial en il·luminació durant l’horari d’estiu a Espanya s’estima en un 5%, uns 300 milions d’euros.
El fus horari
Amb l’avançament del rellotge, Espanya queda tècnicament en el fus internacional +2 UTC, davant del +1 UTC de l’hivern (a les Canàries és sempre una hora menys). El canvi horari, no obstant això, no té res a veure amb l’etern debat sobre quin fus seria més aconsellable per a Espanya.
El 1940, Espanya va decidir sincronitzar els seus rellotges amb els d’Alemanya i altres països de l’Europa central tot i que li correspondria una hora menys a causa de la seva ubicació geogràfica més occidental, com Portugal, Irlanda i el Regne Unit. I des d’aleshores ningú s’ha atrevit a canviar-lo.
