REDACCIÓ5 Maig, 2017
La crisi econòmica i la reforma laboral han facilitat noves formes d’explotació de les persones. Explotació és abusar. Abusar de la necessitat de la gent per oferir-los treball en unes condicions laborals i salarials indignes.
Unes condicions sota les quals el treball no dignifica. Treballes per seguir sent pobre. Treballes sense poder traçar un horitzó d’objectius personals. Però a més de seguir sent pobre, malgrat treballar, la misèria salarial actual es projecta al futur, com a conseqüència de les baixes cotitzacions, en migrades pensions i absoluta misèria. El jove que avui treballa de forma precària, viurà la vellesa en la més trista pobresa.
Les noves formes d’explotació tenen moltes cares: falsos autònoms, contractes sense horaris predeterminats i aquella pràctica, estesa i abominable, de “et contracto 4 hores, te’n pago 8 i en faràs dotze”. Com a societat, ens hauria d’avergonyir aquesta situació d’explotació normalitzada.
Potser hagi algú a qui el terme “explotació” li sembli gratuït. No ho és. Manllevo unes paraules que no són ni d’un líder sindical, ni d’un polític d’esquerres, ni d’un professor universitari radicalitzat. Aquestes paraules són d’Antonio Catalán, propietari de la cadena hotelera AC:
“No vale todo. No se puede pagar tres o cuatro euros por habitación. Hoy puedo despedir pagando 20 días por año y empezar a subcontratar. Es lo que hacen los que explotan a las camareras de piso, y lo digo con todas las letras: explotan”.
Malauradament, aquest no és un problema d’un únic sector. Les pràctiques abusives estan molt esteses i la proliferació de empreses multiserveis, sovint filials de grans corporacions, agreugen aquesta situació.
Hi podem fer res les administracions locals per atacar aquest problema? És evident que sí, per això el nostre grup municipal vam proposar al passat plenari que l’Ajuntament de Tarragona fes constar en tots els seus contractes i en les bases dels seus concursos l’obligació que les empreses adjudicatàries i les seves subcontractades compleixin el conveni col·lectiu del sector corresponent. Proposàvem també que una comissió paritària, participada pel sindicats, participés en el control efectiu del compliment d’aquestes condicions.
Aprovar aquesta moció i aplicar-la hagués estat un gest exemplar de l’Ajuntament de Tarragona, que podria tenir efectes en altres ajuntaments. Però per sorpresa nostra, el vot contrari del PSC va impedir que un ajuntament amb majoria d’esquerres aprovés una moció per posar barreres a l’explotació laboral.
Pau RICOMÀ
Portaveu Grup Municipal ERC-MES-MDC
