24. Abril 2024

8 Maig, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ8 Maig, 2017

Representants de l’Associació Espanyola Contra el Càncer tenen previst ‘passejar-se’ per diferents carrers del centre de Tarragona per recaptar diners que es destinaran a costejar aeccles despeses inherents als serveis gratuïts que l’organisme no governamental ofereix als pacients oncològics i als seus familiars i a la investigació contra el càncer.

L’AECC protagonitza i du a terme, al llarg de tot l’any, iniciatives que tenen com a principal objectiu aconseguir mitjans econòmics per a col·laborar amb la lluita contra les diferents malalties oncològiques.


REDACCIÓ8 Maig, 2017
alvaro_sola.jpg

OPINIOEn democràcia, és necessari parlar, des del respecte, de temes cabdals al carrer i a les institucions com pot ser la independència del país. La justícia, totalment dependent, de l’activitat política, no pot perseguir, per via penal, a qui debat, en un parlament, sobre allò que és motiu de xerrada en places, bars i colles d’amics.

alvaro_solaEl govern espanyol està adoctrinant erròniament, aquest poder equitatiu anomenat justícia tot mostrant la complicitat amb els seus amiguets, els quals, molts d’ells, han enganyat la ciutadania i amagant-se darrere d’un plasma com fa Mariano Rajoy mentre, al mateix temps, la corrupció afebleix la societat.

Si volem un país democràtic i menys polític, que vol dir, amb major, també valuosa, aportació ciutadana, es fa irrenunciable, com més aviat millor, eliminar les portes giratòries, els aforaments i els favoritismes judico-polítics per tal de construir una societat on les institucions intentin solucionar els problemes de la gent avergonyida de la nefasta gestió i de l’enriquiment personal de molts dels nostres servidors públics.

Álvaro SOLÀ


REDACCIÓ8 Maig, 2017

OPINIOÉste es el número del artículo del Código Penal para el delito de administración desleal, tras la reforma operada por la Ley Orgánica 1/2015, de 30 de marzo, que tiene la siguiente redacción: “1.

Serán punibles con las penas del artículo 249 o, en su caso, con las del artículo 250, los que, teniendo facultades para administrar un patrimonio ajeno, emanadas de la ley, encomendadas por la autoridad o asumidas mediante un negocio jurídico, las infrinjan excediéndose en el ejercicio de las mismas y, de esa manera, causen un perjuicio al patrimonio administrado.”

¿Y? 

soraya lópezEl día 10 de abril de 2017 el Magistrado Juez titular del Juzgado de Instrucción 30 de Barcelona dictó el Auto de apertura de Juicio Oral contra, entre otros, Francesc-Xavier Farriol Roigés… sí nuestro concejal responsable del Área de Hacienda y Actividad Económica. Se le acusa de un delito de administración desleal y se pide, entre otras penas, dos años de prisión.

Preocupante, por lo menos a mí me preocupa, que un Fiscal, una Acusación Particular y un Magistrado Juez acusen de este delito a quien, por otra actividad pasada, ahora y, desde hace tiempo, administra los impuestos que tanto me cuesta pagar, y no sólo a mi sino al resto de vilasecanos.

Pero lo más indignante de todo es que en el pasado pleno del 28 de abril de 2017 y, ante la pregunta de la concejala del grupo municipal Vila-seca en Comú, Elisabet Sánchez, de si se iban a tomar medidas a este respecto o esperarían a la sentencia firme, el Alcalde respondiese que no “el Sr. Farriol está libre de toda sospecha para este plenario y para este Alcalde es decir para este gobierno y para este Alcalde, si usted no lo comparte es su opinión y es su derecho”. Con dos…

En primer lugar: el plenario lo componen todos los regidores, no sólo el equipo de gobierno, y dudo mucho que estuviesen de acuerdo.

En segundo lugar: aquí no se está hablando de sospechas sino de realidades AUTO DE APERTURA DE JUICIO ORAL CONTRA FRANCESC XAVIER FARRIOL por un delito de administración desleal de fecha 10/04/2017 dictado por el Juzgado de Instrucción 30 de Barcelona.

En tercer lugar: el equipo de gobierno debe administrar el dinero público del municipio con total transparencia, que no dudo que lo hagan, pero esta resolución judicial pone en duda muchas actitudes pasadas, presentes y futuras.

En cuarto y último lugar: señor alcalde no dudo que usted estime en gran medida al señor Farriol, pero pienso que con esta actitud suya se está equivocando. Cuando suceden estas cosas, créame, lo mejor es un retiro temporal, voluntario o forzoso, pero retiro, para poner en orden las ideas, demostrar la firme voluntad de que todo se aclare y preparar convenientemente la defensa.

Es mi opinión y es mi derecho.

Ana SORAYA LÓPEZ
Responsable del Área Legal de Vila-seca en Comú

 


REDACCIÓ8 Maig, 2017

OPINIOEn els últims anys i des del Grup Municipal del Partit Demòcrata hem comprovat i seguim comprovant de primera mà el mal estat de la nostra ciutat, dels nostres barris, de cada carrer i de cada equipament que en forma part. Hem escoltat veïns i veïnes, entitats i associacions de tots els indrets de Tarragona i tots ells coincideixen en un sentiment d’indignació envers l’actual gestió municipal a l’hora de donar resposta a les nombroses i eternes demandes.

La situació ens fa pensar en la coneguda teoria de les finestres trencades dels científics socials James Q. Wilson i George L. Kelling. Aquesta teoria postula que des del moment que un edifici té una finestra trencada, augmenta la probabilitat que es produeixen més actes vandàlics a la zona.Cristina Guzmán

Per què? Doncs perquè una finestra trencada que no s’ha arranjat és símbol d’indiferència, de deixadesa i de descontrol. El missatge que transmet un vidre trencat durant mesos sense cap mena de resposta exterior és que es poden causar d’anys sense que te’n facin assumir la responsabilitat, que no li importa a ningú.

Malauradament aquesta teoria la veiem dia a dia a la nostra ciutat. Un dels exemples més clar és el cas del Centre Cívic de Sant Salvador, on ja fa dos anys que es van trencar un parell de vidres. Aquells dos vidres continuen trencats i actualment hi ha més d’una vintena de finestres esgarrades al mateix edifici, equipament que en els últims estius també ha patit robatoris amb força.

Podríem posar múltiples exemples més: el mal estat de la zona esportiva de La Móra amb les tanques, cistelles i porteries trencades, el deteriorament del mobiliari públic de barris com Campclar i Solimar, els fanals trencats de la carretera principal de La Floresta, la degradació que pateixen nombroses voreres de barris com Riu Clar, Cala Romana i La Llevantina-Bon Sol, etc.

Fa massa temps que els tarragonins i tarragonines reclamen l’arranjament d’aquestes i altres deficiències que veuen dia rere dia al seu barri, als seus carrers. Tant ells com nosaltres ens preguntem el perquè d’aquesta manca de resposta, de la permissivitat d’un equip de govern davant petites reparacions que tan sols requereixen de voluntat política.

La situació actual és complicada però també reversible. Es tracta d’evitar el deteriorament de l’espai públic i de crear una ciutat, neta, ordenada i respectuosa amb els codis bàsics de la convivència. No podem continuar veient-les passar.

Cristina GUZMÁN
Regidora del PDECAT a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ8 Maig, 2017

OPINIOAvui estic fent un somni realitat, un anhel que m’acompanya des de fa lustres.
Aquest és el primer article que publicaré en un mitjà i estaré molt satisfet si aconsegueixo transmetre l’alegria que m’envolta en poder compartir aquestes desordenades lletres.
Intentaré en petites pinzellades i subtilment, entre línies, abduir-vos al meu submón dels pensaments i sacsejar-vos el cap a base de cabòries i reflexions, que segurament seran titllades de demagògia per aquelles persones amb manca d’empatia.

Comencem ….gustau_opinio
Recentment, el xef que va néixer a Manresa, un parell d’anys més tard que jo, va fer bullir les xarxes socials per uns comentaris sobre els becaris que l’acompanyen al seu restaurant amb estrella Michelin: l’Àbac.
Seguint un conveni reglat, en Jordi Cruz dóna l’oportunitat a becaris, amb carència de retribució econòmica i titllats d’esclaus per l’esquerra rància i radical, a formar-se.
Sí, és aquella mateixa gent d’esquerra que defensa les xarxes d’intercanvi i de col·laboració entre membres qui en fa la crítica més sagnant.

Incloure que has passat 3 mesos de becari a l’Àbac és bo per a qui ho realitza? No és un punt que estarà en negreta al currículum?

Tot això em recorda converses viscudes amb persones que fan descàrregues de sèries per internet pel simple fet que són gratis. Persones que sistemàticament critiquen als empresaris que contracten treballadors de forma legal amb contractes temporals per estalviar-se diners.

És la gent que critica al propietari de Zara per donar 3 milions d’euros a creu roja quan mai han donat ni un cèntim a aquesta entitat. És la gent que es queixa d’Amazon, dels grans centres comercial, dels outlets, d’Uber … i van als comerços regentats per asiàtics a comprar les coses per un tema de què s’estalvien uns euros.

A tots, tan de dretes com d’esquerres, espero que no m’acuseu d’intrusisme laboral pel fet d’escriure i opinar sense tenir cap formació al respecte. Espero també que no defenseu els meus interessos econòmics per fer-ho sense rebre ni un sol euro.
Encantat estaré si,en comptes d’un aprofitat que pren el lloc de treball a un jove que ha estudiat Periodisme o a un tertulià a l’atur, trobéssiu en mi, una persona que sense la necessitat de conèixer el concepte “diners”, se sent la més ben pagada del món.

Gràcies Diari la República Checa!
Gràcies per ‘esclavitzar-me’

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007

 


REDACCIÓ8 Maig, 2017

La Biblioteca Central Xavier Amorós va donar cabuda el passat divendres als assistents al debat que proposava una nova edició del TEDxReusSalon, que aquesta vegada portava per títol “Coses de nens?”. Durant la sessió, es va parlar sobre la idea i els reptes d’incloure als infants en el discurs de al informació, intentant explica’ls-hi la realitat i el dia a dia del món on viuen.

TedxReusLa moderadora de l’acte va ser la periodista Laia Servera, presentadora del fins ara únic informatiu per a nens de l’Estat Espanyol, l’InfoK, de TV3. L’esdeveniment va permetre debatre amb els assistents, en bona part professionals de l’ensenyament i del tracte amb nens, la millora que es recull en la societat quan als infants se’ls fa partícips del discurs informatiu adaptant-lo a les seves necessitats.

Durant el debat va quedar palès que el model que l’infoK, l´únic informatiu infantil diari de l’estat, va iniciar fa 16 anys està als màxims nivells de qualitat i d’exigència, comparant-lo amb informatius infantils existents a altres països del món com Newsround de la BBC (Regne Unit) o JeugdJournal de la NOS (Holanda).

M.M.


REDACCIÓ8 Maig, 2017

Els que avui s’han acostat al Club Nàutic de Cambrils han pogut veure un important nombre de periodistes, càmeres fotogràfiques i de televisió. Alguns podien pensar que es tractava de la visita d’algun famós o d’algun governant. De fet, la màxima autoritat de la ciutat, l’alcaldessa de Cambrils, la republicana Camí Mendoza i la seva regidora de Promoció Econòmica, la socialista Ana López també hi eren. El president del Club Nàutic, Ramon Vallverdú, feia d’amfitrió.

fira_martimaEs tractava de la presentació de la Fira Marítima de la Costa Daurada que se celebrarà de l’11 al 14 de maig. Però no és una edició més. És la desena. I enguany s’han preparat activitats, algunes d’elles autèntiques novetats: ioga en pàdel surf, concert, i el Campionat de Catalunya de Salvament i Socorrisme. Però n’hi haurà d’altres, entre elles surf de vela, caiac, submarinisme, batejos de creuer.

L’accés és gratuït. El públic en general podrà acostar-s’hi i gaudir de tot allò que exposaran els 40 estands i apreciar les millors fotografies de Carliños Mca que estan exposades a la Torre del Port.

Durant la presentació del certamen, el president del Nàutic ha insistit en la necessitat de no confondre els esports nàutics amb l’exotisme o l’elitisme. De fet, ha remarcat que la nàutica de Cambrils està destinada, essencialment, a la classe mitjana. Aquesta fira, que comença a ser referència a escala nacional internacional, atenent que és l’única del gènere a la Costa Daurada, pretén, sobretot, potenciar l’afició per les activitats nàutiques.firamaritima__

Un altre objectiu, subratllat per l’alcaldessa, consisteix a apropar el mar als ciutadans, també fora de la temporada estiuenca. Vallverdú ha convidat la població en general a visitar el Club Nàutic i a gaudir-ne de les seves activitats, deixant enrere el mite que practicar la nàutica és cosa per a gent adinerada.

Tant la regidora com la batlle, han coincidit en l’aposta ferma per part del govern municipal en recolzar totes les activitats que representin un reclam turístic i una font d’ingressos pel municipi.

“I la nàutica – en tots els seus vessants – és un sector econòmic important per a Cambrils”, ha sentenciat Camí Mendoza, evidenciant que “tenim moltes activitats per fer i fins i tot poden acabar esdevenint professions en un futur si ho potenciem a les escoles”.

fira_maritimaHan destacat també la importància de la fira pel “posicionament estratègic de Cambrils i la diversificació de l’oferta turística”.
El pressupost d’aquest fira ronda els 60 mil euros, tot i que l’esforç tècnic i humà supera “i molt” aquesta xifra. L’aportació de l’Ajuntament oscil·la els 20 mil euros.

S’espera que durant els quatre dies, passin pel Nàutic de Cambrils més de 16 mil persones.

Una de les personalitats que no es perdrà el certamen és el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que presidirà la inauguració el divendres, a les 17 hores.
El programa complet es pot consultar el web de la Fira.

 


REDACCIÓ8 Maig, 2017

La Policia Nacional ha detingut a tres presumptes jihadistes, un a Salou, un altre a Badalona, marroquins de 21 i 32 anys que anaven a viatjar a la zona de conflicte sirià-iraquià per morir com a màrtirs, i un tercer a Tànger (Marroc) per integració en una cèl·lula adscrita al Dáesh.

policia_Aquesta operació, segons el Ministeri d’Interior, s’ha desenvolupat de manera conjunta per la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional en col·laboració amb la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona i de Tarragona i amb la Direcció General de la Vigilància del Territori del Marroc (DGST) a Tànger.

Els dos detinguts a Catalunya mantenien contactes habituals amb altres arrestats a Espanya per la seva pertinença al Dáesh i amb membres destacats d’aquesta organització terrorista ubicats a la zona de conflicte sirià-iraquiana on tenien intenció de viatjar per a combatre.

Els integrants d’aquesta cèl·lula realitzaven tasques de captació, adoctrinament i reclutament a favor del grup terrorista Dáesh no només en el pla personal sinó també a través de les xarxes socials per compartir vídeos i fotografies incitant a la lluita armada i la comissió d’atemptats suïcides.

Aquestes detencions són continuació d’una important operació conjunta desenvolupada a l’octubre de 2015 per la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional i la DGST marroquina, que va culminar amb la detenció de deu persones, entre Espanya i el Marroc, que realitzaven tasques de captació, adoctrinament i reclutament a favor de Dáesh.

Persuadia la parella
Els detinguts havien manifestat la seva voluntat de fer la jihad i morir com a màrtirs, i per a aquest propòsit veien i intercanviaven de forma reiterada material audiovisual del Dáesh, segons la nota del Ministeri.

A més, en el curs de la investigació, els detinguts van rebre instruccions sobre formació militar, i realitzaven entrenaments en tècniques de boxa i lluita cos a cos.

Igualment havien realitzat tasques d’adoctrinament en persones pròximes del spolicia___eu entorn. I prova d’això, el representa un dels detinguts, que va persuadir a la seva parella per seguir el model del seu germà, desplaçat a Síria a combatre, planejant viatjar a aquesta zona de conflicte per incorporar-se també a les files de la mateixa organització terrorista.

Un dels dos detinguts en aquesta operació es trobava en situació irregular a Espanya en el moment de la seva detenció.

El Ministeri de l’Interior valora un cop més la importància de la cooperació policial internacional com a eix estratègic adoptat per la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional en la lluita contra la principal amenaça definida en el marc de la seguretat nacional.

Operació continua oberta
L’operació, que continua oberta a Espanya, s’està desenvolupant sota la supervisió del Jutjat Central d’Instrucció número 5 i la coordinació de la Fiscalia de l’Audiència Nacional.

 

 


REDACCIÓ8 Maig, 2017

mar_toribio_Comença el bon temps, i conseqüentment l’època dels casaments. No vull parlar de com hem d’anar vestits a casament, o potser sí, tampoc estaria malament considerar com no ens hem de vestir en una cerimònia d’aquest tipus.
Si rebem una invitació dels nuvis a on ens indiquen que volen que tots els convidats vestim amb colors blaus, no anirem de vermell o verd. Anirem de color blau, ja que és el desig de la parella. Segurament aquest color tindrà a veure amb la temàtica de la celebració.

CASAMENTSMolts nuvis que celebren el seu casament a la platja o en un vaixell, fan anar a tots els convidats de blanc, encara que aquest és el color prohibit en un esdeveniment d’aquest gènere, si ens ho demanen… així ho farem.

Ara bé si assistim a un casament formal, les senyores mai ens posarem un vestit de color blanc (ni colors derivats com blanc trencat, crema, beige o uns clars colors xampanys o gris), trauríem protagonisme a la núvia i a més ens podrien confondre amb ella. Un convidat quan busca els nuvis sempre utilitza el sentit visual per trobar el blanc i localitzar-los. Evitarem també els abrics o jaquetes d’aquest color.

Si és un casament al matí, les senyores que estem convidades com a familiars o amics no podem portar un vestit llarg, que es reserva per a cerimònies de tardes-nits, però sí que podem dur un barret. (tenim excepcions com la de la madrina, encara que les tendències estan canviant). Recordem que si sortim de casa amb barret, val més arribar a casa amb ell.

CASAMENTTEn principi ens ho podríem treure quan acabi el ball dels nuvis, però, tantes hores amb un barret al cap, pot fer que els nostres cabells estiguin desordenats i anem mal pentinades, i no valoraria que pot ser millor o pitjor. Per cert, si quan estem a taula tenim la mala fortuna que les dimensions d’aquest complement molesten el comensal que tenim al costat, ens l’hem de treure i tot seguit arreglar-nos els cabells.

Quan la cerimònia no és al matí, les senyores mai aniran amb barret. El color dels homes a la tarda-nit per excel·lència és el fosc.

I la gran polèmica: podem anar les senyores vestides de negre a un casament? Si teniu alguna fotografia antiga d’algun familiar el dia que es va casar, és molt probable que el vestit de la núvia sigui negre. Abans tenyir la roba de negre, era molt costós i complicat i per tant es considerava el color més luxós; i luxe i casaments es van associar.

Hi ha moltes veus que diuen que el negre només és el color del dol i que no s’escau en un enllaç. Personalment crec en el negre com a color del dol, i mai portaria un vestit d’aquest color en un casament a les onze del matí, però penso que en un casament formal de tarda-nit, perquè no podem lluir un color tan elegant si tenim un vestit negre com a fons d’armari?CASAMENT

En realitat tot depèn del vestit, del seu disseny i del teixit. El negre també mostra elegància, a més, si ens fixem en l’etiqueta dels homes (frac, esmòquing), sempre predomina el negre. I si el que volem és diferenciar aquest color del dol, inevitablement hem de jugar amb els complements introduint així un altra tonalitat. Un vestit negre llarg de nit, amb una bossa, unes sabates i un xal o una jaqueta d’un color viu, ja trenca el monocolor i fa que ens diferenciem del negre estricte del dol.

Hi esteu d’acord?

Mar TORIBIO

 


REDACCIÓ8 Maig, 2017

infollon_Lo que a continuación se va a revelar podría ser uno de los mayores secretos de Tarragona, ocultado con celo para no ser descubierto, así como desconocido por sus habitantes, sus visitantes y sus estudiosos. Hemos tenido conocimiento de hechos totalmente extraviados hasta hoy, que ponemos en conocimiento de nuestros ávidos lectores, más allá de cualquier otra consideración y prudencia: el edificio consistorial podría esconder una cámara secreta que guardaría un tesoro de incalculable valor.

camareNo podemos desvelar toda la información de la que disponemos ni de la que, por futuras indagaciones, podamos disponer, pero daremos a conocer una serie de hechos que pondrán sobre la pista a los fieles seguidores de este digital.

Cuando ya era inminente la entrada de los franceses en Tarragona allá por el año 1811, algunas familias adineradas y con importante patrimonio, tanto locales como llegadas de fuera, decidieron reunir sus pertenencias en secreto y ponerlas a buen recaudo bajo la tutela de la comunidad de dominicos de la ciudad, que en aquel entonces tenía su morada e iglesia en el lugar que ahora ocupa el edificio consistorial.

La posterior sangría francesa sobre la población de la ciudad y la voladura de la antes mencionada iglesia dominica en 1813, rompieron la cadena del compromiso de las partes y el secreto quedó solamente en manos de unos pocos, muy pocos. Los acontecimientos que se precipitaron posteriormente, obligaron a mantener el secretismo sobre las riquezas cedidas en custodia a los dominicos. Así las cosas, el pasar de los años conllevó el fallecimiento de los que conocían dicho secreto y aquel tesoro permaneció oculto en algún lugar del entonces convento dominico, actualmente palacio municipal.

Llegó la desamortización de propiedades eclesiásticas de 1835 y el convento dominico pasaría a ser propiedad pública y futura sede del Ayuntamiento y de la Diputación Provincial. En 1841 el arquitecto Josep Batet realiza una serie de estudios sobre el terreno para, posteriormente, diseñar el primer dibujo de la que sería nueva fachada para la sede consistorial en la que hoy conocemos como Plaza de la Font. Y en este punto encontramos la conexión que dará lugar a la asombrosa información que encabeza este artículo.

El arquitecto Batet, ya fuese por casualidad o por algún conocimiento previo, dio con el lugar donde se hallaba aquel excepcional tesoro y decidió mantenerlo en secreto, protegerlo ante la codicia de los más, presumiblemente con la honesta intención de destinarlo a alguna noble causa futura.

Este proceder del arquitecto se debería a sus firmes convicciones filantrópicas y por ello cabe especular si Josep Batet tenía algún tipo de temprana relación con la masonería, inspiradora de ese tipo de valores en la época en la que trabajó Batet. La pista masónica toma mayor cuerpo si se añade a esta línea de investigación la posterior aparición del siguiente protagonista de la historia que estamos alumbrando: el arquitecto Francesc Barbà, a la postre responsable del actual diseño arquitectónico consistorial.càmera_secreta

La relación del gremio de arquitectos con la masonería se remonta a los orígenes de esta institución, haciéndose patente en la denominación que reciben sus cargos internos, claramente relacionados con la terminología de niveles profesionales de los arquitectos y maestros de obra del bajo medievo.

No sabemos exactamente de qué forma traslada Batet a Barbà el secreto del tesoro, pero algún tipo de vínculo se habría establecido entre ellos dos y una común relación de ambos con la masonería podría darnos la clave. De hecho, Barbà entra en la Real Sociedad Arqueológica de Tarragona, sobre la que siempre ha sobrevolado la sospecha de que, en sus orígenes, sus más destacados miembros también lo eran de alguna tendencia masónica. A tener en cuenta que, en aquellos tiempos, era normal que los masones se organizasen en sociedades públicamente visibles, bajo las que podían desarrollar sus actividades filantrópicas y benefactoras, propias de las logias.

Otro dato revelador es que el alcalde Josep María Recasens habría tenido algún conocimiento de estos hechos y, por su cuenta y con máximo disimulo, indagó sobre el asunto. No obstante, la moción de censura de Joan Miquel Nadal habría truncado las pesquisas del brillante investigador de la historia de Tarragona que fue Recasens. Curiosamente, Recasens también fue miembro destacado de la Real Sociedad Arqueológica de Tarragona, entidad de prestigio y excelentes servicios a la ciudad, cuya idiosincrasia encaja pícaramente con los tradicionales valores masones.

No debe extrañar que el edificio que alberga la sede municipal esconda más y mayores secretos de los que se puedan suponer en un principio. Excavaciones recientes han descubierto sorprendentes hallazgos arqueológicos e incluso un refugio antiaéreo de la Guerra Civil, episodio histórico muy cercano en el tiempo, pero que no estaba ni documentado ni registrado arquitectónicamente.càmera_secreta_

¿Dónde esconderían nuestros celosos arquitectos, Batet i Barbà, ese preciado tesoro? Es muy difícil saberlo por simple tanteo o deducción. Los arquitectos de la época eran muy buenos conocedores de las técnicas constructivas que permitían camuflar en una edificación noble todo tipo de pasadizos y cámaras secretas. Los castillos, palacios y casas señoriales de aquella época han regalado innumerables descubrimientos de esta guisa. Y a tenor de la evidencia, el edificio que acoge a nuestro Ayuntamiento es un laberinto de escaleras, recovecos y desniveles.

Lo que sí podemos avanzar es que nuestro actual alcalde, Josep Félix Ballesteros, podría residir políticamente en un edificio que guarda uno de los mayores y más insondables secretos de la ciudad: una cámara oculta que alberga un tesoro, primero custodiado por los dominicos, luego escondido por dos arquitectos y, posiblemente, protegido por la masonería. Es una bella e inspiradora historia, que invita a la investigación y, como siempre en estos casos, a la especulación o a la imaginación literaria.

Eso sí, que quede constancia de que estas líneas nada tienen que ver con el spot del “secreto mediterráneo”. En cualquier caso, sería una paradójica lección de la historia que lo más valioso que podemos encontrar en el edificio consistorial de la Plaza de la Font tenga que ver con nuestro pasado mucho más que con nuestro futuro.

EL INFOLLÓN
#inforepcheca
@laRepCheca