25. Abril 2024

15 Maig, 2017 | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ15 Maig, 2017

infollon_Francesc Roca, recién llegado a los asuntos municipales, que circula en las órbitas más exteriores del socialismo local, que gestiona un área simpática  en el gobierno de Ballesteros, pero que tiene los dones de la equidistancia y del estar donde se debe estar, es el ‘ungido’ por el alcalde para sucederle en caso de un zasca judicial a la alcaldía que obligue al ballesterismo a reinventarse. El juez del caso Inipro está a punto de levantar el secreto de sumario y consecuentemente optar por la apertura del juicio oral.francesc_roca

Carlos Castillo y Begoña Floria, los aspirantes pseudo oficiales a alcaldable, ya no cuentan ni con el beneplácito del propio Ballesteros. Sabemos que tampoco serían aceptados por el PP, actual socio de gobierno, en una eventual reinterpretación, en 2019, del pacto que gobierna hoy día la ciudad. Ellos, sobretodo Castillo, está convencido que sí. ¿Qué le vamos a hacer? Incluso en un futuro consenso que incluya el color naranja no tendrían juego de rótula ni Castillo ni Floria.

En cambio, Roca sí genera ese consenso rojo-azul-naranja, teniendo además el apoyo del alcalde, también el de su alfil “macroniano” Santi Castellá, que poco tiempo ha tardado en desmarcarse de su musa Floria. Si todo eso parece poco, suma Roca su sintonía con el otro “P-P”, factótum siempre presente, Pau Pérez. Se cierra el círculo.

Si tal cosa ocurriese, si a causa de un sartenazo iniproiano Ballesteros cediese su bastón a Roca, hablaríamos de un final insospechado para el ballesterismo; un “the end” fuera de guion y al margen del PSC versión original Ramón y Cajal. Incluso ni versión subtitulada o doblada. Otra película, vamos.ballesteros_6

Solamente hay que observar el fraccionamiento aleatorio que viven los socialistas de la ciudad ante las primarias de su partido: nadie sabe a qué juegan los dos referentes más visibles, Ballesteros y Castellá. Tal es la distancia existencial entre la cúpula socialista municipal y su base orgánica.

Para el alcalde, la sede de Ramón y Cajal está tan lejos como una isla remota. La militancia socialista de Tarragona está náufraga en esa isla. Y lo que Ballesteros está proponiendo como simple S.O.S, dibujado en la arena de la playa, puede convertirse en la nueva esperanza del electorado “crusoe” del post-ballesterismo: Francesc Roca, una proa sobre el horizonte. Ballesteros ha podido descubrir a quien haga olvidarle antes de lo que el propio alcalde desearía.

Así de cruel es la política.

Seguiremos informando…

El Infollón regresa el lunes con otras historias…

 


REDACCIÓ15 Maig, 2017

mar_toribio_Motivada per una consulta molt curta, feta a través del LinkedIn, sobre l’article dels casaments – publicat la passada setmana, avui parlarem de les lligadures, espero traduir-ho bé, que en castellà coneixem com a los tocados.

Quan les senyores ens pentinem per a una celebració, com és un casament, sovint ens agrada dur alguna cosa als cabells que ens ressalti molt més la nostra imatge o que lligui amb un dels colors de la nostra vestimenta o tot el contrari, que afegeixi un punt de color diferent i trenqui el monocolor. I és aquí quan entren en jocs los tocados.

TOCADO_BODAAquesta peça va al cap i el cobreix la majoria de vegades parcialment, però no sempre. Es col·loquen a la dreta, i us preguntareu: per què? Com sempre ens referim als costums: la senyora anava acompanyada de la seva parella a un casament i era el braç dret del senyor el que li oferia per agafar-se.

D’aquesta manera el tocado quedava situat a l’altre costat sense molestar a l’acompanyant i sense dificultar la conversa i la visió entre els dos. Avui dia podem anar acompanyades, o no, a un casament, però respectarem aquesta norma.Hi ha botigues especialitzades que quan els compres, ja t’ensenyen com els ha de posar. També, no cal dir-ho, si vas a una perruqueria, t’ho indicaran i a més t’assessoraran sobre quin és el pentinat que més et podrà afavorir.

TOCADOEm preguntaven si es podien lluir de dia o de nit… Doncs estan permesos de dia i també de nit amb una petita diferència: durant el dia poden ser més grans i a la nit són més petits. No obstant això, el més important és que tu t’hi sentis còmoda.

D’altra manera estaràs pendent durant tota la celebració d’aquest complement, que, per cert, no te’l podràs treure fins a arribar a casa. Això té la seva lògica, ja que per treure’l et desmuntaries el pentinat. Dur un tocado és com dur una joia, la portes per lluir i has d’oblidar-te, ha de formar part de tu.
Ja hem comentat que a un casament de dia les dimensions no importen i pot ser gran, però no arrisquis amb un estil extravagant com els que veiem cada any – al juny – a les curses d’Ascot: cridaries massa l’atenció i a més trauràs protagonisme al vestit que portis.

La clau és que has d’anar elegant, però no s’ha de parlar més de tu que de la núvia. Per cert, si el teu tocado et dificulta fer dos petons per saludar a altres convidats, llavors fes una encaixada de mà.

15-07-2011

Si el casament és de tarda-nit, la norma és que solen ser més petits, però això no exclou que pugui ser més sofisticat. És a dir, com més llarg és el vestit més petit, ha de ser el tocado.

M’agradaria tanmateix comentar-te que queda molt més adaptat si portes el cabell recollit o semi recollit i no facis un ús abusiu dels altres complements, si no et veuràs massa artificial, i el que busquem és la naturalitat: que estiguis afavorida i que et sentis segura.

Quan el compris ja veuràs que estan elaborats amb diferents materials, tria un lleuger i d’estiu. En el cas que el casament sigui a la primavera o a l’estiu…i en el cas que a les invitacions no s’especifica com has d’anar vestida, no triïs mai el color blanc.

Espero haver pogut esclarir els teus dubtes.

Tots els lectors que podran posar-se en contacte amb mi i formular les vostres inquietuds i demanar consells a través del correu del digital.

Fins dilluns…

Mar TORIBIO

 


REDACCIÓ15 Maig, 2017

OPINIOUs imagineu que jo dissabte, juntament amb els meus amics, agafo uns patins en línia i surto de Cambrils amb destí Reus per la TV-3141?

Comencem ….
Aquest passat dissabte, aprofitant el bon temps, vaig decidir treure la moto i anar a agafar uns revolts amb un amic, el Jordi.gustau_opinio

Com fem habitualment abans de sortir planifiquem una ruta i busquem on pararem a fer el cafetó i on farem unes braves com a segon avituallament.

Concretament aquest dissabte ens va fer trempar una ruta que sortia del Vallès Occidental i ens portava pel Bages, Moianès, Osona, Vallès Oriental, Maresme i que finalitzava altre cop al Vallès Occidental, 300 kilòmetres per carreteres comarcals molt virades i salvant tres ports de muntanya.

Un cop comprovada la pressió dels neumàtics i equipar-nos amb els guants ,pantalons amb les proteccions adequades, caçadora, botes … Ens posem el casc i sortim…

Al llarg de les gairebé 6 hores sobre la moto ens vàrem creuar, avançar i “patir” centenars de ciclistes de totes les edats i gèneres. Pocs anaven sols, molts en grups reduïts i d’altres que recordaven l’escamot del Tour de França!!
Pujaven els ports per carreteres estretes on cap grup enfilava el camí en fila única. Molts anaven en formació de 2, previst i normativament correcte, i altres es movien de forma anàrquica.

Crec que tothom té dret de fer ús de les vies públiques, crec que uns pocs ciclistes no generen un problema però estic convençut que la gran quantitat que actualment hi ha per les carreteres genera problemes de convivència i risc d’accidents.

Com puc avançar deixant 1,5 metres de distància al ciclista si la via no ho permet?
He de circular al seu ritme tota l’estona?
Pot un grup de ciclistes avançar-ne a un altre?

Si un ciclista impacta amb un cotxe, serà el més mal parat, però si és degut a una pèrdua del control de la bicicleta qui es farà càrrec de la reparació del vehicle?
No tenen assegurança obligatòria. No paguen cap mena d’impost de circulació. No van degudament identificats amb una “matrícula” i poden circular per carreteres on avançar-los està tipificat com a infracció.

El conseller d’Interior de la Generalitat, Sr. Jordi Jané, explicava que els ciclistes morts o ferits greus en vies urbanes catalanes va augmentar un 31% l’any 2016 respecte al 2015 i en les interurbanes un 11%.
Cal reglar-ho de forma urgent, ja quel, com a societat, no ens podem permetre que cap més ciclista perdi la vida en les carreteres del nostre país.

Amics ciclistes, molt a favor de compartir els drets de les vies públiques amb vosaltres, molt a favor també que creïn un normes que regulin els vostres deures o em trobareu ben aviat patinant i creant el caos per aquelles rutes que cada dissabte us feu vostres fins a agafar una “pàjara”.

Gustau VILELLAS
Crimimòleg

@tavitu007