22 Maig, 2017 | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Maig, 2017

Tarragona, cultura en decadència Tarragona és Patrimoni de la Humanitat des de l’any 2000, però realment li estem fent honor? Crec que no. Altres ciutats catalanes sense tants reconeixements, algunes veïnes, tenen ajuntaments que fan una aposta més valenta i decidida per la cultura.

A la nostra, s’ha retrocedit en cultura, patrimoni i festes els darrers anys, una qüestió que ens preocupa als i les joves de la ciutat. Considerem urgent recuperar el terreny perdut. En els últims anys hem sigut testimonis d’innumerables actuacions polítiques que no han fet cap favor a la cultura de Tarragona. Hi ha espais museístics de gran valor tancats, com són la Casa Castellarnau i la Casa Canals; i altres que es troben en un perillós mal estat de conservació, com és la Casa de la Festa, que recentment ha tornat a patir goteres.

L’equip de govern del PSC-PP continua sense admetre els seus errors, sense donar solucions i mai ha acceptat les propostes presentades pel Grup Municipal del Partit Demòcrata encaminades a millorar la situació actual. Un altre emblemàtic espai caracteritzat per la deixadesa és l’Auditori del Camp de Mart. L’Ajuntament ha renunciat a conservar-lo en bon estat i ha optat per suspendre el Festival d’Estiu que tradicionalment acollia.

Costa d’entendre que l’any passat l’equip de govern salvés in extremis el Festival per després deixar-lo perdre aquest 2017. Des de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) trobem incomprensible que en una dècada l’equip de govern no hagi estat capaç de millorar les instal·lacions d’aquest auditori a l’aire lliure, un dels millors a Catalunya.

En les últimes setmanes hem tornat a ser espectadors de flacs favors a la cultura. El govern de la ciutat ha declarat replantejar-se el festival de curtmetratges REC i el festival de fotografia SCAN perquè cal avaluar-ne el retorn econòmic.

Des de quan la cultura que promou una administració pública ha d’aportar-li beneficis econòmics? De veritat pretenen tirat pel terra el treball realitzat durant tants anys? La JNC reclamem mantenir els festivals existents, promocionar-los, fer-ne tota la ciutadania partícips i apostar per la cerca de noves oportunitats. Un altre exemple recent: La Tabacalera.

És lamentable que 9 anys després de passar a ser de titularitat municipal, aquest espai segueixi desaprofitat amb magatzems de grans dimensions buits i degradats. És totalment lògic el sorgiment de moviments com la Plataforma Oppida.

Cal que l’equip de govern escolti i faci cas a la ciutadania, la qual reclama cultura. La JNC volem més espais públics per a activitats culturals, que Tarragona s’impregni de músics i artistes pels escenaris i els carrers, posant-los facilitats i no traves.

I què passa a la nostra ciutat amb la cultura i l’oci? Per què l’equip de govern vol allunyar-los quan sempre han estat compatibles? S’està buscant una cultura elitista i aïllada del dia a dia de la ciutadania?

Des de la JNC apostem pel model contrari: cultura com a oci, cultura present en tot moment, cultura en tots els racons de la ciutat. I és en aquest model de cultura i oci, que on hi encabim les festes i apostem fermament per elles.

Hem reclamat, per exemple, recuperar la revetlla de Cap d’Any, oblidada per l’equip de govern, i major suport al Carnaval, que ha patit una davallada pressupostària del 85% des que governa el PSC. La cultura no ha d’existir només per aconseguir un retorn econòmic, és una inversió en persones que dóna un important retorn humà. És la clau de volta del coneixement i de la capacitat de reflexió.

Diògenes de Sinop deia que “la cultura és un saber que flueix espontàniament”. A Tarragona flueix i l’Ajuntament intenta frenar-la. L’actual equip de govern no governa ni pren decisions. El seu lloc l’ha de suplir la ciutadania, evidenciant un fi de cicle. Cal refrescar Tarragona.

Ramon VILALTELLA

Cap Local de la JNC Tarragona

REDACCIÓ22 Maig, 2017

La causa, que continua sota secret de sumari, està oberta pels delictes contra la salut pública – per venda al detall de cocaïna i marihuana -, receptació, blanqueig i pertinença organització criminal.

El jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per a tres persones detingudes en l’operació antidroga de dijous passat al barri tarragoní de Sant Salvador.

Segons el TSJC, del total de 20 persones detingudes en l’operatiu dels Mossos d’Esquadra, només 10 van acabar passant a disposició judicial.

Així, a banda dels detinguts que han ingressat a la presó, els altres set han quedat en llibertat provisional amb l’obligació de comparèixer periòdicament davant el jutge.

A tres d’ells, a més, se’ls ha retirat el passaport i no poden sortir del país.

L’operatiu, que també va comptar amb la participació de la Guàrdia Urbana de Tarragona, es va desplegar dijous per diversos habitatges del barri de Sant Salvador -especialment a la zona d’Interblocs-, el carrer Reial i l’Avinguda de Catalunya. mossos_helicopter

Un centenar d’agents d’ambdós cossos policials van participar en la intervenció, que va arrencar cap a les cinc de la matinada. A més d’accedir a una desena d’immobles, la policia també va registrar vehicles i es va endur caixes amb material intervingut.

Els Mossos d’Esquadra van mobilitzar efectius de l’Àrea d’Investigació Criminal (AIC), la Brigada Mòbil (BRIMO), l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), la Unitat de Seguretat Ciutadana, la Unitat Canina i l’helicòpter.

REDACCIÓ22 Maig, 2017

Nano Rivas, el nou entrenador del Nàstic ha estat clar i contundent, aquest migdia, en la seva presentació oficial com a nou tècnic de l’equip grana i ha explicat que no li agrada “la situació que viu l’equip” i que “tant de bo” no hagués estat contractat en aquestes circumstàncies.

“Afronto el repte amb molta il·lusió, no vinc a demostrar el que sóc com a entrenador, vinc a salvar l’equip”, ha manifestat Rivas, conscient que en tres partits serà complicat implantar una idea futbolística.

Nano Rivas arriba a Tarragona després de rescindir contracte amb el Getafe, club en el qual ha treballat aquesta temporada com a primer entrenador del seu filial, deixant a l’equip madrileny en la sisena plaça de la Tercera Divisió.

La presentació oficial ha comptat amb la presència del president del Nàstic, Josep Maria Andreu, i el director esportiu de l’entitat catalana, Emilio Viqueira.

“Confiem plenament en Nano, ningú esperava el que estem vivint”, ha declarat el president, convençut que la solució de tornar a portar a qui va ser segon entrenador de Vicente Moreno la passada campanya al Nàstic era la millor opció per intentar aconseguir el objectiu de la permanència.

“El màxim responsable sóc jo, no em preocupa el meu futur ara mateix”, ha explicat Emilio Viqueira en un exercici d’autocrítica a la gestió de la plantilla realitzada aquesta temporada.

REDACCIÓ22 Maig, 2017

La policia continua interrogant diferents persones que, d’una forma directa o objectiva, han pogut presenciar a situacions que poden ser delictives. En els propers dies, anirà a declarar un exempleat i una senyora de la neteja

L’escàndol que implica el Tanatori de Tarragona, per presumptes irregularitats relacionades la gestió i els embalsamaments i conservació dels cadàvers, continua donant que parlar.

Els Mossos d’Esquadra han decidit investigar algunes de les conductes que poden ser passible de delicte contemplat pel Codi Penal. Fins al moment, els investigadors van acudir a les instal·lacions del Tanatori Municipal per recavar informacions que puguin substanciar les denúncies fetes arribar a la policia.

El jutge avaluarà responsabilitat
Els agents policials van estar més de 6 hores recollint documentació i material que podrà servir de prova a l’hora d’imputar delictes. El forense ja va ser interrogat i aquest dimarts està previst que un altre extreballador hagi de respondre a les preguntes dels investigadors. Ara per ara, i segons ha pogut saber aquest digital, tots els empleats (administratius inclosos), comptable, gerent i forense estan investigats (situació processal que substitueix la figura de l’imputat). Serà el jutge instructor qui haurà de decidir la responsabilitat penal de cada un dels investigats.

Davant d’aquestes circumstàncies, els Mossos d’Esquadra estan treballant per aconseguir que exempleats expliquin què saben de tot aquest enrenou mentre van desenvolupar funcions en el tanatori municipal, però que no hagin realitzat cap embalsamament, conservació o cap altre acte que pugui constituir un delicte. No obstant, la majoria d’exempleats tenen por a possibles represàlies.

Amagaven documentació?
Fonts properes a la investigació han confirmat que també està citada a declarar una de les empleades del servei de neteja. Hi ha sospites que, durant la visita dels Mossos al tanatori, s’ha amagat documentació compromesa en una de les taquilles dels treballadors.

Per dissipar dubtes, els investigadors volen que la treballadora testifiqui i que doni la seva versió dels fets.

REDACCIÓ22 Maig, 2017

Una seixantena d’establiments salouencs ofereixen les seves millors tapes i una cevesa San Miguel a 2,5€

Per sisè any consecutiu, el Gastrotour Salou Food Experience aplega les millors propostes gastronòmiques de 58 restaurants de Salou. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Salou, a través de la Regidoria de Promoció Econòmica, Comerç i Mercats, el municipi salouenc es convertirà, a partir del divendres 26 de maig, i fins al primer diumenge de juny, en una ruta gastronòmica de nivell. Pel preu de 2,5 €, es podrà degustar una tapa elaborada amb productes de primera qualitat, i acompanyada d’un quinto de cervesa San Miguel. Tota una crida als amants del bon menjar.

Cada restaurant vinculat al Gastrotour Salou Food Experience oferirà una tapa d’alt nivell. El Restaurant Lunattic, per exemple, ofereix ‘La Vieira se va al monte‘, una tapa que combina una vieira en textures d’all, acompanyada d’un sorbet de cítrics i una broqueta de baldana D.O. Deltebre i cansalada ibèrica. Per la seva banda, el Rock & Grill Cafe porta ‘l’Homenatge a Rolling Stones‘, un Wellington de galta de vedella cuinada a baixa temperatura amb formatge Idiazabal, acompanyat d’una sangria de gerd i un tall de gelat de torró. Altres propostes són el Timbal Gastromur, del Restaurant Mur Mur, o el Summer is coming, del Sunset ST.

A més de gaudir de l’alta cuina al millor preu, amb deu tapes s’entrarà en un sorteig de diferents premis. I a banda del Gastrotour, també s’ofereixen dues rutes de tapes alternatives. Una va destinada als més petits de la família, la Baby Tour, on els nens podran gaudir de plats adaptats al seu paladar. L’altra té com a protagonistes els gossos, per als quals també hi ha una ruta de tapes, a través dels establiments animals i veterinàries del municipi.

“Presentem aquest programa en quatre idiomes –català, castellà, anglès i francès– i busquem que hi hagi una vinculació més directa entre la tapa i el restaurant” ha destacat la regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Mercats, Martina Fourrier. Per la seva banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha agraït la col·laboració de l’associació de Comerciants Salou 365 i de San Miguel, i ha afegit “Aquest gastrotour permet promocionar els nostres establiments, i alhora aconseguim un turisme familiar i local, principalment de ciutats com Tarragona, Reus i Cambrils.

Marc MOLINA

REDACCIÓ22 Maig, 2017

Vaig ser regidor de l’Ajuntament de Reus del 2007 al 2011. Vaig exercir responsabilitats de govern. Quan va finalitzar aquest període vaig tornar a la meva feina. Mai he opinat públicament de res d’aquells qui van succeir-nos en les responsabilitats de govern. Sóc un dels 60 imputats (investigats) del mal anomenat cas Innova, concretament en la separata 1 (cas Shirota). Han passat set anys i no he obert boca. Avui faré una excepció.

Fa encara no quinze dies el Tribunal de Cuentas ha emès una sentència en la qual exonera de tota responsabilitat als imputats (investigats) d’aquest cas. Per qüestions de temporalitat en la presa de decisions (no era membre de l’Ajuntament el març de 2007 quan el Consell d’Administració d’Innova va donar llum verda per avalar una operació de 3 m €) no sóc cap dels exonerats d’aquest procés del Tribunal de Cuentas, però si que formo part dels imputats (investigats) pel Jutjat del Penal 3 de Reus, on fa anys que espero poder-me defensar.

No obstant això tots els investigats en aquesta separata hem pagat la pena del “telediari” que és aquella que ha aparegut constantment als mitjans de comunicació, aquella que ens ha declarat culpables a l’avançada i no ha respectat la presumpció d’innocència, aquella que ens ha declarat culpables als diaris i innocents als jutjats.

Se’ns ha acusat durant set anys de ser uns “presumptes” delinqüents i uns corruptes. Els mitjans no han estalviat tinta a escriure pàgines i pàgines que m’han estigmatizat en judicis paral·lels sense cap tipus de base probatòria i ens ha sotmès a un linxament de valoracions subjectives, a cada qual més interessada o partidària atribuint culpes i responsabilitats a l’avançada.

El lliure exercici del dret a la informació ha acabat per realitzar un judici paral·lel que allargat en el temps ha constituit una autèntica erosió de la honorabilitat dels investigats que ha acabat calant en la opinió pública i estigmatizant persones que sota l’etiqueta de “presumptes”culpables ara resulta que són innocents. Qui ens retorna la reputació perduda? Qui ens retorna el malestar i ens restableix el patiment d’aquests anys? Ningú.

Sovint sol passar que en el món de la informació global en el qual vivim prima més la rapidesa, el tuit, el clic i el fet de publicar notícies sense cap tipus de fonament que el rigor, la qual cosa condiciona per sempre la imatge i la honorabilitat de persones sotmeses a un procediment judicial. Cal que alguns hi reflexionin, però de ben segur que ningú es sentirà aludit.

Al seu dia aquest procediment judicial (parlo de Shirota Functional Foods) va començar perquè es va presentar una denúncia i l’Ajuntament de Reus s’hi va personar. Ara, resulta que el Tribunal de Cuentas exonera els investigats i els declara innocents. Igualment el jutjat del Mercantil de Tarragona va fallar fa ja dos anys que el concurs de Shirota Functional Foods no va ser culpós de manera que tampoc es va apreciar cap tipus de conducta delictiva.

Queda un tercer capítol judicial al Jutjat del Penal 3 de Reus, on fa anys que esperem poder-nos defensar i poder acabar aquest calvari, però sense saber ben bé el perquè es veu que el tema està aparcat sine die, a l’espera de recursos que no es resolen, la qual cosa lamina el dret a la presumpció d’innocència dels encausats, tot i que sembla que a ningú li importi.

Per fi la sentència del Tribunal de Cuentas ve a dir que el ple de l’Ajuntament de Reus, constituït en Junta General d’Innova no va rebre cap advertiment de legalitat per part del seu fedatari jurídic, i això ho manifesta una persona que mai va creure en el projecte de Shirota i que de fet va dimitir del seu Consell d’Administració.

Estic imputat penalment perquè vaig aixecar el dit a una votació d’una reunió celebrada el 29 de febrer de 2008 al ple de l’Ajuntament de Reus, constituït en Junta General de Shirota, pel qual es va ratificar una decisió presa el març del 2007 quan ni tan sols era regidor. Vaig convalidar aquest acord perquè ningú em va advertir que podia ser contrari a llei, tot i que calia un informe preceptiu de la secretaria jurídica que mai es va fer, tal i com recull la sentència del Tribunal de Cuentas. Mai he participat en cap conxorxa per prevaricar, ni cometre delictes de malversació de diners públics. La meva oposició a Shirota era política perquè mai vaig dubtar que els acords que es prenien al si de l’Ajuntament de Reus eren des del punt de vista jurídic legals. No em preguntin per què no es van fer aquests informes que no em pertoca respondre-ho. En tot cas vaig ser l’únic conseller que quan va conèixer d’aprop el projecte de Shirota vaig dimitir del seu consell d’administració. Repeteixo, per qüestions polítiques, atès que entenia que no ens pertocava com a Ajuntament participar d’aquests projectes. Però aquesta opinió i posicionament admet la tesi contrària perquè estem parlant de posicionaments polítics. Mai vaig tenir coneixement ni ningú em va informar que jurídicament el finançament d’aquest projecte podia ser contrari a llei. Tampoc vaig votar la transformació de l’aval a préstec participatiu d’Innova a Shirota. No entenc perquè estic encausat penalment ni perquè fa més de 4 anys que no puc defensar-me. Suposo que la investigació judicial en algun moment o altre haurà d’analitzar tot això.

Han passat els anys, ens han estigmatitzat i hem pagat la pena del telediari. Culpables mediàtics i innocents als tribunals. El procés judicial té 3 nivells diferents, el Jutjat Mercantil de Tarragona ens va declarar innocents, el Tribunal de Cuentas també. Queda el penal 3 de Reus, del qual demano la presumpció d’innocència i em declaro innocent. Se’m fa molt estrany que pels mateixos fets dos jutjats et declarin innocent i un tercer em declarés culpable, jutjant els mateixos fets. Però no ho diré molt alt, no sigui cas… A aquestes alçades la meva capacitat de sorpresa és molt alta. Mentre la decisió judicial no arriba, continuo sent culpable mediàtic, atès que hi ha mitjans que segueixen amb la cançoneta. Amb el perjudici personal que això suposa per als encausats que ens estigmatitza i perjudica molt. Qui ens rescabala aquest patiment?

Ernest PARIS
Exregidor de l’Ajuntament de Reus

REDACCIÓ22 Maig, 2017

Aquests dies estem gaudint del Festival cultural internacional Tàrraco Viva, que s’ha convertit en tot un referent mundial, i he pensat que com a homenatge aquest gran esdeveniment que tenim a casa, a l’organització i a tots aquells amants del mateix donar una pinzellada de l’etiqueta a l’antiga Roma. Felicitats a tots i per una nova edició.

La toga era la vestimenta habitual a l’antiga Roma. Qualsevol ciutadà lliure, la podia dur però variava l’ornamentació i els colors segons: la responsabilitat, l’estatus o l’edat. La més comuna era la toga blanca i ha quedat la història que fins i tot per blanquejar-les més alguns polítics feien servir guix. Càndida, vol dir: del color blanc i d’aquí la paraula candidats, els de la toga blanca .

Els nens també la portaven i es feia una cerimònia religiosa i familiar per passar a la toga viril que simbolitzava el pas de la infantesa a l’adolescència i l’adquisició dels drets de ciutadà.
Ens queixem del nus de la corbata però vestir-se amb la toga no era fàcil, cito textualment: “La gran base de la toga es col·locava al damunt de l’espatlla esquerra, l’extremitat inferior queia fins a la meitat de la cama, pel davant del cos.

El braç esquerre sostenia la tela i la resta es portava cap al darrerE sota l’aixella dreta”.
Ja veieu que era molt elegant i majestuosa però segurament poc pràctica pel dia a dia, així que no es portava per fer feines de treball diari, que és quan duien la túnica: una tela amb mànigues fins als colzes i un cinturó per ajustar-la.

D’aquí podem pensar que realment la toga marcava en certa manera l’etiqueta a Roma.
No totes les togues eren blanques, ja he comentat que feien servir colors. Jo només parlaré del porpra: es revestia de porpra tota la toga quan algun general romà tornava de la batalla amb un triomf, era una toga cerimonial que també la duia la reialesa o la importància de les bandes teixides de porpra.

Amb el temps, aquest color s’ha entrellaçat amb la corona i l’església, la raó pot ser que en aquells segles era molt costós produir-lo, ja que es treia a partir de la tinta d’uns caragols marins Les precioses i difícils de trobar caragoles que han associat durant molt de temps, el color porpra al poder.

Mar TORIBIO

REDACCIÓ22 Maig, 2017

El dimarts vinent, dia 23 de maig amb la conferència que porta per títol: Un nou estat en una Europa en canvi, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya Sra. Neus Munté, clourà el cicle “Europa: parlen els pobles” que l’Òmnium Cultural del Tarragonès i l’Assemblea Nacional Catalana a Tarragona, iniciàvem el passat mes de març amb el primer cicle programat “Catalunya: parlen les persones”.

Aquests, han estat dos cicles, en els quals els ponents ens feien arribar tota una sèrie de mirades i opinions les quals volien transmetre l’actualitat al nostre país i alhora fer palès les reivindicacions sobiranistes de diverses nacions i pobles en el context europeu.

Aquests cicles han volgut ser plurals, entenedors i molt didàctics.

L’iniciàvem amb la xerrada a càrrec del Sr. Joan Font i Pere Grau que ens varen fer arribar les condicions dels treballadors públics davant del referèndum. L’ordre i la claredat en l’exposició va donar a tot el públic assistent, confiança i determinació de cara a fer un Referèndum d’acord a la voluntat que expressa el 80% de la població del nostre país.

Aquestes conferències estaven estructurades amb una participació plural de diferents mirades cap al moment que viu el nostre poble.
Per aquesta raó el cicle, Catalunya: parlen les persones, les conselleres dels espectres polítics que hi ha al Consistori tarragoní varen expressar els diferents punts de vista de la situació en què es troba el procés. Llenguatge directe, clar i transparent. Ens varen fer arribar tota una lliçó de democràcia viva. Es complementà aquesta mirada local, fent un exercici reflexiu de Catalunya, d’aquesta Catalunya que ve i que en cap cas tornarà a ser mai més el que era perquè les persones han fet moure les velles estructures polítiques i organitzatives dels partits polítics que fins ara han dirigit les institucions. D’aquesta manera, els diferents ponents, Xavier Antich, Josep-Lluís Carod-Rovira, Suso de Toro, i Montserrat Tura van donar arguments per fer-nos veure que el camí, el nou camí està traçat i que no hi ha, en cap cas, possibilitats de tirar endarrere.

I per posar fi i donar arguments més enllà d’aquesta mirada interna del país el Dr. Ramon Cotarel·lo ens va justificar amb un argumentari magistral que Espanya sense Catalunya pot ser una gran oportunitat per tornar a pensar-se, per tornar a organitzar-se.
Un altre objectiu que es va assolir de manera excel·lent va ser el desenvolupament del segon cicle que duia per títol: “Europa: parlen els pobles”.
De tots és sabut que Europa és un mosaic de pobles que de mica en mica busquen la seva raó de ser, volen que se’ls respecti pel que representen de cultura, de llengua i d’identitat.

Mai s’ha pogut silenciar uns pobles, les fronteres dels quals han estat imposades per herències monàrquiques o bé per conquestes i botins de guerra.

Amb l’exposició de l’exlendakari Juan José Ibarretxe i el president de l’Assemblea de Còrsega i de Corsica, Jean-Guy Talamoni vàrem constatar que les reivindicacions sobiranistes dels pobles dins del context europeu són el motiu pel treball constant i decidit de les persones que integren les diferents societats.

Tots dos ens varen fer arribar el missatge que per assolir aquesta sobirania ens cal ser tenaços, estar units i sobretot segurs de nosaltres mateixos. Ambdós manifesten que el moviment independentista català és un mirall en molts aspectes pels futurs moviments dels diferents pobles que hi ha a Europa, especialment per la força de la gent, per la seva transversalitat, per la no existència de violència, i per la cohesió que s’ha demostrat entre la societat civil i els partits polítics.

Afegir que, la participació en nombre d’assistents va ser considerable atès l’interès que desperta i motiva el tema i ha respost a l’esforç organitzatiu d’ambdues entitats a Tarragona.

Estem satisfets i orgullosos d’haver-ho pogut dur a terme. Constatem que en aquests moments no s’havia realitzat un cicle de tan alt nivell per la seva qualitat i la vàlua de cadascun dels ponents.

En qualsevol cas, l’Òmnium del Tarragonès i l’Assemblea Nacional Catalana a Tarragona, continuarem treballant plegats per fer arribar a tothom el missatge que Catalunya té dret a voler-se organitzar i a decidir què vol ser i com vol ser en aquest esdevenir tan pròxim que és el desenvolupant del segle XXI.

Rosa Maria CODINES FARRÉ
Presidenta d’Òmnium Cultural del Tarragonès

Carles Xavier GÓMEZ MARTÍNEZ
Coordinador de l’Assemblea Nacional Catalana a Tarragona

REDACCIÓ22 Maig, 2017

En el PP de Tarragona andan deshojando la margarita de su liderazgo. La rampante e inexplicada salida de Alejandro Fernández, abandonando el Ayuntamiento para recalar en Barcelona, ha generado incertidumbre y un creciente desasosiego en las filas populares locales.

Nadie es insustituible, pero sí puede ser irremplazable. El ínclito Alejandro, tras sortear todo tipo de vicisitudes, había logrado llevar el PP al gobierno de la ciudad. ¿Qué ocurrió? Pues que el líder popular no se reconocía en su nuevo papel, restringido a las estrecheces normativas de la municipalidad y permanentemente salpicado por los líos e incompetencias de su principal socio de gobierno, el PSC. No se encontraba nada a gusto Alejandro, aunque intentase disimularlo centrifugando su activismo hasta el paroxismo político.

Pero su salida, ciertamente, no fue por efecto catapulta desde Tarragona si no por desplazante ascendente desde Barcelona. Por eso, ahora mismo, Alejandro Fernández – uno de los mejores más profesionales de la política tarraconense – deambula por la política catalana sin saber muy bien qué rumbo lleva o hacia qué puerto va.

Por su parte, el PP en Tarragona, como fuerza política, ha extraviado su perfil propio y vive la vida de otro, en este caso, la vida municipal del PSC. Resulta sorprendente como, en el poco tiempo transcurrido desde el salto de cama de Alejandro hasta hoy, los populares han invisibilizado su discurso de ciudad, que con tanto esfuerzo fueron perfilando, desde los tiempos del elegante Francesc Ricomà, hasta la irrupción del defensor de la gamba de Tarragona. De no producirse un golpe de efecto, el PP va camino de perderse en la fiesta y dejar la pista de baile entera para los chicos y chicas de la “orange party”.

BALLESTEROS_ALAJENADO La nostalgia del que se fue a hacer las “barcelonas” y las urgencias de los que se quedaron para vestir al santo Ballesteros en Tarragona, han llevado a que crezca la idea de que Alejandro Fernández debe regresar para encabezar la lista de las próximas municipales de 2019. Nadie en su actual grupo municipal va a poner objeción alguna y tampoco vendrán a poner palos a la rueda alejandrina desde la subdelegación del gobierno.

Añádase que crece la preocupación en las filas socialistas, pese al romance en el que viven los del pacto de gobierno de cara a la galería, ya que las cosas no son como nos las quieren vender. Y es que el entorno del alcalde observa preocupado el declive del peso político popular en la ciudad y las consecuencias que podría tener en 2019, cuando ya se acerca el ecuador del mandato.

Siendo una apuesta personal de Alejandro Fernández el apoyo del PP al evento olímpico, una celebración digna de los Juegos Mediterráneos en 2018 sería el pretexto perfecto para anunciar el retorno del hijo pródigo popular a su ciudad, con el objeto de ponerse al frente del partido de cara a las municipales de 2019. Y es que como en casa, en ningún sitio.

Nos vemos el próximo lunes

EL INFOLLÓN

REDACCIÓ22 Maig, 2017

«El POUM de Tarragona és intocable», «No el modificarem perquè va costar molt, vam estar molt de temps fent-lo, deu anys, i en va sortir un document de consens», «Tothom hi va votar a favor, excepte ICV que no hi va votar en contra sinó que es va abstenir», «No insisteixin més que no tocarem el POUM»… i tantes i tantes afirmacions que de cop i volta esdevenen mentides. Mentides que contradiuen les afirmacions anteriors, repetides i tornades a repetir per la boca del suposat regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà; la suposada hereva de la finca, Begoña Floria; i qui mana fins que li fotin la coça tot i que diu que es vol tornar a presentar, Ballesteros l’alcalde. Ens hi estan acostumant de tal manera, a les mentides, que aviat haurem de dir, quan es doni el cas -i de moment no es dóna massa-, quan facin una afirmació i en quaranta-hores no esdevingui mentida, que «Finalment, el Govern de la ciutat de Tarragona no ha dit una mentida.»Serà, però, un fet excepcional…

Dijous 18 de maig de 2017, les de l’Equip de Govern feien públic el seu canvi d’opinió respecte a la impossibilitat de modificar el POUM, després que ERC-MES-PDC fes pública la seva intenció de demanar un ple extraordinari sobre urbanisme a la ciutat. Sense que hi tingui res a veure –perquè mai res del que fan té res a veure amb res ni ningú que no siguin ells mateixos-, ara el suposat regidor d’Urbanisme, Josep M. Milà, ha anunciat que modificaran el POUM que fins al passat dijous no només era intocable sinó que, a més, no es podia tocar.

Se li ha aparegut el braç incorrupte de la Tecla en somnis? Magí de la Brufaganya ha ressuscitat i l’ha anat a veure per dir-li que prou d’aquest color? Què ha passat per a aquest sobtat canvi de maneres i intencions? Doncs res de l’altre món. Han passat reunions llargues, de prop de cinc hores, d’una que no és ell, amb l’afectat major que es vol folrar amb alguns plans urbanístics i, per art de màgia, ara el POUM ja és tocable. Tocable per a què? Doncs per fer més barata la urbanització de les zones que l’amic del Milà vol urbanitzar. Dic «amic del Milà» perquè José Luis García, president de la Junta de Compensació del PP24-la Budellera és amic de l’actual suposat regidor d’Urbanisme; i no ho dic ni ho escric amb segones intencions, que no calen. Amic i col·laborador des de fa anys i panys… i no l’han perduda, l’amistat; la col·laboració, tampoc. García continua mirant amb ganes cap a la Budellera i Terres Cavades malgrat ara l’anomenin Vall del Llorito. I Milà i el seu despatx d’arquitectes hi tenen molt a veure perquè en bona part en van fer la planificació, tot i que es veu que ell ja no hi treballava, es veu i és.

És clar que Tarragona no és València, una expressió que hem sentit més de cinc cops al plenari municipal per deixar clar que aquí l’especulació immobiliària no és l’objectiu número 1 dels constructors en connivència amb els polítics que manen. És clar que Tarragona no és València, perquè allà, ara, els corruptes són perseguits i els especuladors cada cop ho tenen pitjor, i tot perquè tenen un govern que vol fer net i no continuar afavorint els de sempre facilitant-los pràctiques urbanístiques voraces. Tarragona no és València (ni Marbella, afegeixo jo) però d’una i de l’altra se n’extreuen exemples i ensenyances… I aprofito per si algun company o companya periodista gràfic guarda o té aquella foto impagable del regidor Ángel Fernández, l’alcalde de Marbella Jesús Gil, el Nadal tarragoní i l’aleshores president del club José Luis García a la llotja tarragonina vestits amb ulleres negres… per al sol…; que la faci pública, que hi ha documents que no hem de perdre i formen part de la nostra història col·lectiva més recent…

Anem al tall. Tarragona no necessita ni un pis nou més i molt menys encara un barri sencer nou, no necessita la Budellera plena de ciment, i no ho necessita perquè a hores d’ara tenim 15.000 pisos buits habitables i els darrers anys no creixem en quantitat d’habitants. Diu l’alcalde Ballesteros que cal construir per recaptar més impostos, però fins i tot a això hi tenim solució. Que pagui l’Església l’IBI i creixerà la recaptació. I a banda, és ben clar que sí, que cal canviar el POUM, però per blindar espais com la Budellera i Terres Cavades i aturar les pràctiques especulatives sobre el territori i la ciutat de les quals n’estem més que fartes.

Només faltaria que, a més de destruir la ciutat per enriquir-se, els sortís més barat fer-ho perquè els seus representants a l’Ajuntament els ho arreglin de forma que encara hi guanyin més diners. Potser ja n’hi ha prou de tant acumular diners per despossessió. Siguin una mica persones i abandonin aquesta avarícia extrema que tenen tatuada al front com a marca de fàbrica!!! I totes hi sortiran guanyant. I Tarragona no serà València… ni Marbella!

Jordi MARTÍ
Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

Older Posts

22 Maig, 2017 | Diari La República Checa

xxx Partners

RAMON VILALTELLA: Tarragona, cultura en decadència

TRES DELS DETINGUTS DE L’OPERACIÓ ANTIDROGA A SANT SALVADOR JA ESTAN A LA PRESÓ

NANO RIVAS: No m’agrada la situació que viu el Nàstic

IMPUTATS TOTS ELS TREBALLADORS DEL TANATORI DE TGN

TORNA EL GASTROTOUR SALOU 2017, ALTA CUINA A PREU LOW COST

Una seixantena d’establiments salouencs ofereixen les seves millors tapes i una cevesa San Miguel a 2,5€

ERNEST PARIS: Presumpció d’innocència i judicis paral·lels

L’ETIQUETA A L’ANTIGA ROMA

ROSA Ma. CODINAS i CARLES XAVIER GÓMEZ: Un nou estat en una Europa en canvi

EL RETORNO DE ALEJANDRO FERNÁNDEZ A TARRAGONA

JORDI MARTÍ: I ara volen canviar el POUM, que Tarragona no és València