23. Abril 2024

22 Maig, 2017 | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ22 Maig, 2017

OPINIO

 

L’homeopatia és una ciència que…
Perdó!
L’homeopatia és una pseudociència que…

gustau_opinioPseudociència?
“Pseudociència: El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, “mentider”, “fals” i del llatí ciència) s’aplica a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Per tant, pseudocientífic té el sentit de pretesament científic, i la pseudociència seria el conjunt de coneixements que tenen la pretensió de ser científics i es presenten com a tals, però no segueixen el mètode científic”.

Comencem ….
Fa pocs dies vaig anar a dinar amb un amic que feia molt temps que no ens veiem al port d’Hospitalet de l’Infant.
Com és normal durant la primera hora de la trobada ens vàrem dedicar a parlar, comentar i descriure allò que creiem més interessant i emocionant de les nostres vides.(Els fills, la feina, la salut i la política eren els assumptes estrelles).

La nostra relació era una mica especial,era el resultat d’una amistat forjada a base d’estius passats al costat de Vandellòs.
Junts experimentarem les primeres sortides nocturnes tot esperant la matinada, les primeres borratxeres a base de combinats dolcíssims, confidències amoroses a la platja a ritme de la remor del mar parlant d’aquelles noies que compartien amb nosaltres les vacances any rere any. En resum,compartint junts els estius dels 3 als 20 anys,al poble més tranquil de la Costa Daurada…

De sobte, després del segon gintònic, tot va canviar.
Intentaré abduir-vos i fer vostre el diàleg que vàrem compartir.
Sense motiu aparent ell em va dir:
-” Vaig tenir greus problemes d’estómac i després de provar mil coses, que no em van funcionar, vaig provar l’homeopatia i m’ho va solucionar”.
Jo, que sóc més realista, li vaig replicar:
-“l’homeopatia no serveix de res. És un frau que factura 1000 Milions d’euros anuals.
Les empreses Boiron, Heel, Dhu es reparteixen la majoria del pastís”.
I vaig afegir:
“Les farmacèutiques tradicionals facturen anualment 700.000 milions d’euros, només 7 vegades més . Bayern, Glaxo smith Kline, Merk i Novartis són les més importants.”

Ell a casa seva tenia un verdader arsenal de boletes plenes de placebo, segons em va explicar, en tenia pels refredats, per la fatiga, per dormir millor, per donar als nens de mode preventiu per la tos i fins i tot un que estava fet exclusivament per ell. Era el Sant Grial de la seva existència, era aquella combinació exacta que ell requeria per trobar l’equilibri del seu cos (a mi em va recordar a les mongetes màgiques de bola de drac).

Després de molt enraonar i discutir, va acceptar que possiblement s’estava prenent boletes de placebo, d’aigua, d’aire, però afegint un que li era igual, que no volia discutir més, que a ell l’homeopatia li anava bé encara que fos per simple suggestió.

Quan marxava cap a casa li vaig dir:
-“Doncs jo cada 15 dies truco al tarot. Comparteixo els meus problemes amb una persona que em tira les cartes d’una forma especial i els meus mals desapareixen.
De fet, només em gasto 80 euros al mes i estic fantàsticament bé tant físicament com emocionalment i l’autoestima em desborda”.
Ell em va dir:
-“Collons! Com pots gastar-te 80 euros al mes en aquesta farsa?”
Jo li vaig respondre:
-“Farsa? A mi em va bé encara que sigui per simple suggestió!!

El tarot i l’homeopatia en el fons són el mateix, de fet, quan algú em diu que hi ha metges que creuen en l’homeopatia i la recepten, els hi explico que això no la fa verdadera.
De fet conec metges que creuen en Déu.

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007

 


REDACCIÓ22 Maig, 2017

ENTREVISTA

Mario Rigau va ser el president de la candidatura del Tarragona 2017. Era l’home de confiança de l’alcalde Ballesteros per aconseguir portar els jocs a Tarragona. No obstant, la relació es va truncar i Rigau va haver de marxar sense el reconeixement que el creu que es mereixia. En aquesta entrevista, l’empresari fa un repàs a l’actualitat de la ciutat i no evita parlar del procés judicial (Inipro) on l’alcalde és un dels investigats. Confessa que no serà alcaldable als Pallaresos. També parla de la seva actual relació amb el secretari general de la UGT, Joan Llort

mario_rigau1mario_rigau1Fa un any vostè va fer unes declaracions molt crítiques amb el Comitè Organitzador de Tarragona 2017. Continua pensant el mateix?
Aleshores vaig posar damunt la taula 4 elements crítics que feien poc viable el projecte. El primer era que les instal·lacions no arribarien a temps al juny del 2017 i els fets m’han donat la raó perquè finalment es van haver d’ajornar un any els Jocs. El segon: l’infra finançament dels jocs i en aquest sentit ja hem vist que s’ha produït una injecció econòmica del govern de Madrid molt més important que la que inicialment plantejava el Comitè Organitzador.

Com tercer element vaig situar la impossibilitat d’organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud sense la participació, en primera persona, del Consejo Superior de Deportes i a la vista està que la seva absència durant quasi 5 anys va ser un greu dèficit. I per últim, vaig dir que la màxima direcció del Comitè organitzador havia d’estar en mans expertes i també en això els fets m’han vingut a donar la raó amb el canvi de Villamayor per Víctor Sánchez.

No m’han fet cas en res
Es podria dir que li han fet cas en tot…
No, no. No m’han fet cas en res. Jo vaig dir allò que pensava tothom que hi entén d’això. El més sorprenent era que a Tarragona quasi ningú en parlés en termes de gestió interna del projecte de manera pública i oberta. Si alguns pensaven que callant feien costat al projecte es van equivocar molt.

I ara creu que els Jocs són viables?
El nou Comitè Organitzador ha de fer recompte dels recursos econòmics amb els quals pot comptar objectivament i encaixar el projecte en aquests límits. No serà fàcil, però ho poden fer. Contràriament al que veia fa un any, ara mateix els Jocs del 2018 són viables, encara que continuen les dificultats i els perills, sobretot si l’Ajuntament no pren consciència que no hi haurà una nova oportunitat com la de l’ajornament. Ara mateix l’Ajuntament i el Comitè Organitzador haurien de moure’ns  per terra, mar i aire, però no veig que això sigui així.

Que li sembla el projecte de l’Anella Mediterrània?
És el millor de tot el que s’ha fet des d’un punt de vista de llegat, però l’encert del model urbanístic i el seu aprofitament real i cost de manteniment encara s’està per veure. Caldrà esperar uns anys per sortir-ne de dubtes.

Comissió sense sentit
Què pensa del paper de la Comissió Informativa dels Jocs que es va crear amb els grups municipals?
El qumario_rigau2e ha posat al descobert la comissió és que anava tan perdut el govern com l’oposició. Ara mateix, amb la incorporació del Consejo Superior de Deportes, no veig massa justificat el treball d’aquesta comissió. En tot cas, podria servir perquè aclareixin la seva posició amb els Jocs algunes forces polítiques que estan, com es diu en castellà, “en misa y repicando”.

Tornaria a formar part del Comitè Organitzador com en algun moment s’ha especulat?

En cap cas i de cap manera. Vaig fer la feina que se’m va encarregar portant els Jocs a Tarragona, juntament amb un gran equip humà, i ara calen altres persones amb altres perfils professionals.

Víctor Sánchez és el perfil adequat?
Víctor és un veterà en el Comitè Olímpic Espanyol i la seva experiència dins el Comitè Tècnic dels Jocs Mediterranis sembla un aval important. No ho té fàcil per moltes raons, però que els Jocs surtin bé podria ser el seu passaport per a reptes encara més importants dins l’olimpisme.

A quins reptes es refereix?

Víctor és una persona amb ambicions i molta preparació. Pot aspirar legítimament a moltes coses. Però no puc concretar més.

Se sent menyspreat per l’alcalde Ballesteros?
No, en absolut. L’alcalde pren decisions polítiques i jo les prenc per claus personals i professionals. Vàrem fer un bon equip que va portar els Jocs a Tarragona malgrat tenir moltes coses en contra i, després, cadascú ha fet allò que creia millor pels seus interessos. Sí que em sap greu, en canvi, que no s’hagi reconegut més la feina de l’equip de la candidatura i de persones clau en l’assoliment dels Jocs com és el cas de Feliciano Mayoral, Vicent Añó, Theresa Zabell o Juan Luis Navarro. Van ser molt importants, insisteixo.

Implicació política
Com veu la situació política de la ciutat i la de l’alcalde en concret? A vostè també se li ha implicat en alguna opció política com Ara Tarragona o Ciutadans.
Tarragona és massa presonera de les seves ansietats col·lectives. No cal que contínuament la ciutat demostri res així mateixa ni a ningú perquè això genera una permanent frustració.
En canvi, sí que trobo a faltar un full de ruta clar pels propers  10 anys, amb eixos prioritaris d’acció conjunta, però difícilment ho podrà fer aquest govern municipal actual, que mostra símptomes d’un cert cansament i desorientació. També les incerteses polítiques i institucionals a Catalunya no conviden a pensar massa en la planificació del futur quan ningú sap que serem o farem el 2 d’octubre d’enguany. Però tot i així, penso que cal fer un esforç de prognosi.
Sobre les meves expectatives polítiques, tinc bones relacions personals amb Cervera, Rivelles, Viñuales i molts altres, però confondre això amb aspiracions polítiques és un error. Ja fa temps que passo molt de les especulacions sobre si faré o deixaré de fer.

Així doncs, aposta per un canvi polític a la ciutat?
Qui ha de decidir això del canvi són els electors. Jo només situo determinats paràmetres que em semblen interessants. Per exemple, el contingent industrial de Tarragona és extraordinari i en canvi no veig l’ajuntament predisposat a aconseguir millorar les ràtios de confort d’aquesta indústria. Sorprèn que tot hagi de venir per decantació natumario_rigau3ral. És un exemple que ens mostra allò que no s’ha fet i difícilment es farà si no es renoven il·lusions.

Podríem dir del turisme i del patrimoni el mateix que la indústria. Són assignatures pendents des de fa massa temps. Posem l’exemple sagnant del patrimoni paleocristià i el que podria generar-se al voltant d’ell amb una adequada estratègia de ciutat. Però sembla que a la ciutadania ja li va bé com està tot. Estan en el seu dret, però crec que haurien de ser més exigents amb els seus responsables polítics pel que fa als projectes de ciutat.

Tarragona no podem ser la ciutat dels mil i un projectes. En canvi, tenim prou capacitat i singularitat per fixar-nos tres o quatre grans eixos de desenvolupament a futur. No calen més, però els que escollim fem-los bé. No pot ser que cada regidoria sigui un projecte en si mateix.

Ballesteros alcalde el 2019
Veu Ballesteros com a alcalde el 2019?
No sé si ell voldrà tornar-se a presentar i si determinades circumstàncies li permetran, però si finalment es torna a presentar, penso que té moltes opcions de tornar a ser alcalde, encara que intueixo que necessitarà més suports dels que ara mateix té incorporats al pacte de govern.

Com valora aquest pacte de govern PSC-PP-UDC?
Estava en el guió. Ballesteros no podia fer altra cosa i l’oposició tampoc. Tots en el seu paper. En tot cas, qui més marge de maniobra té en aquest moment per saltar-se aquest guió és Ciutadans.

Creu en els consensos? Creu que aporten realment alguna cosa positiva o només són per salvar cadires?mario_rigau4
Posem per exemple el Port de Tarragona. És una institució que per encert dels seus successius presidents i per cultura de ciutat, ha generat consens institucional i polític. I els resultats han estat òptims i són quantificables. Té un full de ruta i unes prioritats. Els consensos són importants i les persones que són capaces de generar-los encara més.

Alcalde diu la veritat
Quina opinió té dels casos de presumpta corrupció a l’ajuntament que estan sent investigats?
Sobre el tema que més ha donat que parlar, Inipro, en el cas concret de l’alcalde, tot i que em sorprèn la seva actitud desafiant en el procés, la meva convivència amb ell durant molt de temps em porta a pensar que diu la veritat sobre la seva innocència.
D’altres temes, no en tinc prou elements de valoració per pronunciar-m’hi. Però segurament caldria fer un plantejament global del model d’empreses municipals i de la gestió des del mateix ajuntament. La millor oportunitat es va donar quan Ballesteros va arribar per primer cop a l’alcaldia el 2007, però en aquell moment Ballesteros  va optar per donar continuïtat al que hi havia. Ser prudent a curt termini pot significar imprudència a llarg termini. I és el que, vull suposar, està passant.

Bona relació amb Joan Llort
Quina relació té amb l’actual secretari general de la UGT de Tarragona?
Relació poca per raons lògiques de les nostres activitats tan diferents, però tinc un excel·lent concepte del company Joan Llort. La seva escola sindical és a peu de fàbrica i de territori i això li dóna tot el credencial per conduir el sindicat.

En canvi la seva relació amb Jordi Salvador, predecessor de Llort, va ser dolenta. Per què?
No vaig tenir una relació dolenta. Únicament dic que el seu perfil és idoni pel que fa a ara mateix, no per ser un dirigent sindical. Però és la meva opinió. Els companys i companyes del sindicat el van escollir repetidament de forma molt majoritària, o sigui, que ha de tenir virtuts que jo no he sabut apreciar.

mario_rigau5Tornaria a ocupar càrrecs al sindicat?
(Riu). No, segur que no. Mantinc la afiliació per una qüestió sentimental, però ja no tinc res a fer en el sindicalisme, tot i que penso és el gran maltractat de la nostra democràcia.

No seré candidat als Pallaresos
Vostè està al capdavant d’algunes entitats del municipi que resideix, els Pallaresos, i això també ha fet que s’especuli amb una possible candidatura seva a l’alcaldia del poble. També ho desmenteix?
Radicalment. Faig activisme social per compromís personal i no tinc cap ni una d’ambició per entrar en el joc polític municipal. Intento ajudar, si m’ho demanen, amb qui governi el municipi, sigui del color que sigui. Res més.

Com veu el procés català cap a la independència?
Per les raons que sigui i que no he parat a analitzar, mai he desenvolupat l’impuls independentista. Sóc català d’arrel, però em sento còmode com estic. En tot cas, el que em preocupa és que el procés independentista sigui presoner d’urgències parcials i no col·lectives. No sóc capaç d’identificar un poble català independentista que vagi més enllà de la meitat de la població. Tenim un problema a resoldre entre nosaltres abans que amb la resta d’Espanya i pensar que això ho solucionarem amb un referèndum és interessat, forçat i, sobretot, perillós.

 


REDACCIÓ22 Maig, 2017

 

OPINIO PAU RICOMÀL’anunci de canvi de titularitat de l’Hotel Imperial Tarraco i el seu tancament provisional coincideix en el temps amb un debat al carrer respecte als inconvenients del turisme. Amb el poc espai que m’ofereix un article no podré fer altra cosa que apuntar algunes qüestions.

– Qualsevol activitat productiva comporta beneficis però també conseqüències no desitjades. Això passa amb la indústria, la logística, el turisme…i amb qualsevol altra activitat. El més intel·ligent és tractar d’acotar i reduir les conseqüències no volgudes. El que no té sentit és carregar-se l’activitat.

– Els estudiosos del turisme parlen de la “capacitat de càrrega” d’un espai –ciutat o monument-. Aquell punt en què la massificació fa que els costos de preservació, de conservació i de convivència superen els beneficis de l’explotació turística dels espais. Tarragona, ciutat Patrimoni Mundial, amb poc més de 2000 places hoteleres, està molt lluny d’arribar al llindar de la seva capacitat de càrrega turística.

– De la mateixa manera que no té cap sentit, pensant en el benestar de les persones, imaginar-nos una Tarragona postindustrial dedicada preferentment al turisme, també cal considerar que el turisme comporta un conjunt d’oportunitats econòmiques, socials i culturals a les quals no podem renunciar.

– Les ciutats petites/mitjanes com Tarragona tenen la seva oportunitat en aquell àmbit una mica imprecís que coneixem com a “turisme cultural” –que segons sembla és el turisme desitjat per tothom-, en la utilització dels seus recursos patrimonials i en la consolidació de festivals i esdeveniments periòdics. A Tarragona tenim molta feina a fer si volem ensenyar bé la història. Ens cal recrear l’experiència d’un relat històric i per fer-ho ens hem d’acompanyar de l’aplicació de les noves tecnologies.

– L’organigrama municipal, amb tres conselleries separades per dirigir el patrimoni, la cultura i el turisme, és una font constant de disfuncions i de problemes de gestió. Si hi afegim que la titularitat dels nostres monuments està repartida entre l’estat, la Generalitat i el municipi, advertirem que les dificultats són importants. Almenys, allò que depèn de l’Ajuntament hauríem de mirar de fer-ho fàcil.

– M’he de referir a les infraestructures hoteleres. Hi ha de tot, però diria que no estem massa a prop de l’excel·lència. Malauradament, els retrets que per la seva mala conservació i poca adaptació a les exigències dels clients actuals s’han fet a l’Imperial Tarraco, les podríem fer a algun altre hotel “històric”. No s’hi val a badar.

– L’oferta de places turístiques a través d’establiments no convencionals, és a dir pisos turístics, és una realitat que es consolidarà. No podem ni fer veure que no existeix, ni maximitzar les seves conseqüències. Cal gestionar-ho per evitar greuges indesitjats. En aquest sentit, que l’equip de govern PSC-PP-Unió rebutgés, al passat mes de novembre, una moció del nostre grup per la regulació dels pisos turístics demostra molt poca visió i nul·la capacitat d’adaptació a la realitat canviant.

– Finalment, convé assenyalar que les bones dades turístiques del darrer any, i segur que de l’actual, a la ciutat de Tarragona –fonamentades sobretot en el nombre de visitants que no pernocten- s’ha de contextualitzar. Totes les ciutats turístiques del país viuen aquest fenòmen, en gran part per la desastrosa situació dels nostres competidors turístics naturals, els països del Nord d’Àfrica. Esperem que la situació d’aquests països millori, sobretot pel patiment que suposa per a tanta gent. Quan això passi, qui hagi fet els deures en forma de gestió eficient i d’actualització de la seva oferta, se’n sortirà. Qui hagi viscut cofoi, però sumit en la confusió permanent, decaurà.

Pau RICOMÀ
Portaveu Grup Municipal ERC-MES-MDC

 


REDACCIÓ22 Maig, 2017

tarracoViva0
 Tarragona torna a ser Tàrraco. Des de diumenge passat i fins a la setmana vinent, s’han programat més de 430 activitats en la 19a edició de Tarraco Viva, que enguany mostra els lligams de la cultura romana amb la grega.
El programa també guarda un espai als actes dedicats a l’emperador Adrià, considerat una figura que representa la simbiosi grecoromana.tarracoviva2
Els actes se centren a Tarragona però el festival també esquitxa altres municipis de la demarcació amb influència romana, com Altafulla, Vila-rodona o Cambrils, on aquest diumenge un esclau ha fet de guia en una visita a la Vil·la de la Llosa.El director del certamen, Magí Seritjol, ha celebrat que any rere any els ciutadans s’involucren més en el patrimoni i que no ho sentin com un àmbit exclusiu d’arqueòlegs i museòlegs. “Si hi ha ciutats que vibren amb el bàsquet, per què no podem vibrar amb la història i les pedres?”, s’ha preguntat.

En aquesta línia, Seritjol ha explicat que Tarragona hauria de seguir la mateixa dinàmica que altres ciutats catalanes, on hi ha passió pel bàsquet, com a Badalona, o a Girona, amb ‘Temps de flors’. En aquest cas, però, pel patrimoni i durant tot l’any.

tarracoviva6“Les pedres parlen de persones i de societats. Aquestes pedres d’aquí parlen de nosaltres, no de gent extraterrestre, eren avantpassats nostres i van generar la societat que ara tenim”, ha explicat Seritjol, que creu que a poc a poc, després de 19 anys de festival, els ciutadans senten “el patrimoni no com una cosa dels arqueòlegs o museòlegs, sinó també seu”.

Tot i això, els organitzadors consideren que encara s’ha de treballar més per captar l’interès de la societat cap a la història i el patrimoni del territori. “Si la gent sent que el patrimoni interessa, hi haurà més suport per la conservació i més investigació”, assenyala el director, “és un cercle màgic en què més divulgació fa que hi hagi més interès, més recursos i tothom surt guanyant”.

Així, Seritjol rebutja que el patrimoni s’hagi de limitar a “tenir peces ben conservades i un bon llibre” sobre patrimoni, perquè amb això “no n’hi ha prou”: “Si la gent no se’l sent seu, a tot això li falta una pota”. És una pota que estarien aconseguint amb Tarraco Viva, que teixeix un territori “amant de la història”.

MAGI SERITJOLEntre les idees de Seritjol perquè el patrimoni sigui transversal i capti interès durant més mesos de l’any –”Si tens un gran museu i només és per turistes i especialistes, és un fracàs”, considera-, hi ha el foment de grups de recreació on els ciutadans participin, organitzar cicles de conferències o tastos romans.

“Que els jaciments siguin pedres vives i tota l’activitat al servei del jaciment”, ha reclamat. Així, hi hauria múltiples possibilitats perquè l’interès per Tarraco no es limités a dues setmanes a l’any, tot abordant, per als veïns del territori, “les arrels de la nostra cultura”.

Tarraco Viva continua enguany el fil encetat en l’edició anterior d’unir una altra civilització a la romana. En la 18a edició es va aprofundir en els egipcis i, enguany, en la cultura grega. La figura que resumeix aquesta idea d’aquest any és l’emperador Adrià.

tarracoviva1“Lliga molt perquè era molt filogrec, era un emperador romà però gairebé més grec que romà”, ha definit el director del festival, que ha teixit un programa amb un centenar de novetats que profunditzen en aquesta temàtica. Segons Seritjol, “sense la simbiosi entre les dues cultures no ens hauria arribat la cultura grecoromana a nosaltres”.

“És una manera que el nostre públic vegi que a l’antiguitat el Mediterrani no era estrictament Roma sinó que hi havia moltes civilitzacions i llengües. Intentem esbrinar tota aquesta complexitat”, diu.
Per fer-ho, es repassa la cultura grega des de la vessant teatral, de l’origen de l’art, fan un repàs en la política i, a partir de tot plegat, s’aconsegueix un mapa de diferències i similituds entre grecs i romans.

tarracoviva4A tall d’exemple, el festival programa un “viatge artístic del mite al logos” mitjançant un taller per adults sobre “La Mesura de la Bellesa” on es prenen les relacions proporcionals entre les mesures humanes dels grecs, que consideraven la bellesa objectiva.

La 19a edició de Tarraco Viva va començar diumenge passat i s’allargarà fins diumenge vinent, quan està programada la cloenda que enguany abordarà ‘El gran fòrum provincial de Tarraco’ per intentar apropar el gran monument de l’antiga Tarraco i esbrinar per què es va construir i qui el va impulsar.

Fins aleshores, hi ha centenars d’activitats –algunes de les quals de lliure accés i d’altres per les quals es requereix una entrada. Seritjol ha animat tothom a acostar-se al festival i ha reclamat que ho facin “amb l’esperit de coneixement per aprendre coses”: “no està pensat per anar i veure què trobo, la intenció és aprendre coses, veure diferències entre grecs i romans…”, ha dit.

Més enllà de Tarragona, on es concentren la majoria d’actes, altres municipis han programat activitats.

tarracoviva7A la Vil·la romana de la Llosa, de Cambrils, una seixantena de persones han seguit una visita guiada per un ‘antic esclau’ per la Vil·la per mostrar a famílies –i molts nens- com vestien els romans que van viure al municipi a tocar del mar, com menjaven o com es rentaven.

A banda, s’ha programat un concert on han sonat, de la mà del grup Ludi Scaenici, instruments antics, sobretot de vent, recreats a partir d’escrits de Ciceró, Quintilià, Varró, Livi, Sèneca, Horaci o Ovidi.

També des de Cambrils s’ha pogut veure una recreació històrica de les legions baiximperials, amb Septimani Seniores.