24. Abril 2024

25 Maig, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ25 Maig, 2017

Quatre persones de la mateixa família han estat detingudes per la Guàrdia Civil en una intervenció a Reus. Els agents han registrat, aquest matí, cap als vols de les sis de la matinada, tres domicilis i una finca agrícola a la capital del Baix Camp, arran d’una investigació relacionada amb droga.


guardiacivil_
De fet, la Guàrdia Civil ha intervingut 266 plantes de marihuana, 10 grams de cocaïna en dosis, 20 grams d’haixix, 800 euros en metàl·lic i diversos estris necessaris pel pesatge i distribució de la droga.

La investigació va començar durant el mes de gener, gràcies a la col·laboració ciutadana que aportava informació relacionada amb determinats domicilis del barri Gaudí de Reus on es podria estar traficant amb substàncies estupefaents.

Arran d’aquesta informació i de les investigacions dutes a terme, per part de la Guàrdia Civil, es va poder situar tant els domicilis on es practicava la venda de substàncies a la menuda, com les persones responsables del mateix, concloent que en els domicilis investigats es traficava amb diverses substàncies estupefaents a qualsevol hora del dia o de la nit.

Amb aquestes detencions es dóna per desarticulat aquest grup, en desmantellar els punts de venda que tenien establerts.

Els detinguts en unió de gènere decomissat seran posats a disposició del Jutjat d’instrucció número 3 de Reus.

 


REDACCIÓ25 Maig, 2017

 

OPINIOCom era, per desgràcia, previsible l’enconament de les posicions immobilistes tant per part del Govern del PP com del Govern de Junts pel Sí i els seus socis parlamentaris de la CUP ens han situat a tots al llindar d’un escenari d’imprevisibles conseqüències.

ballesteros_inipAra mateix ningú és capaç de pronosticar que passarà a Catalunya els propers mesos tenint present la voluntat de la Generalitat de convocar un referèndum vinculant o sí o sí que anirà acompanyat de l’aprovació “exprés” de les anomenades lleis de desconnexió d’Espanya, per la via d’urgència, sense debat parlamentari, ni informació prèvia als grups de l’oposició, ni al poble de Catalunya.

La fenomenal incomprensió d’uns i la gosadia aventurera d’uns altres està situant el país als peus dels cavalls del xoc de trens institucional davant el desconcert de la tan proclamada majoria silenciosa, el sofert ciutadà, que escolta atònit expressions com aquestes: “no cederemos ni un milimetro en nuestras posiciones”, “no hay nada que hablar más allá de impugnar las decisiones ilegales del Parlamento catalán ante los tribunales”, o bé “volem negociar però el referèndum es farà enguany o sí o sí”, “la democràcia espanyola és de tan baixa qualitat que no mereix ser defensada”, entre d’altres sentències similars que s’escolten quasi cada dia. I no per part de determinats opinadors exaltats, no, sinó per part de persones amb responsabilitats institucionals que tenen l’obligació de seure a parlar i resoldre els problemes dels ciutadans.

Potser aquesta actitud tan inflexible amb les opinions alienes, aquesta desqualificació, burla i, fins i tot, criminalització de les posicions considerades adversàries, m’ha recordat l’exemple de l’escriptor i humanista francès Albert Camus. Del seu exemple i de la seva valentia.

En un situació infinitament pitjor –la guerra d’Algèria que enfrontava als independentistes algerians amb als colons francesos- Camus va tenir l’extraordinari valor de defensar el diàleg entre ambdós grups, que formaven part de la mateixa societat, i demanar un “acord cívic” que posés fi a la guerra i reconegués una societat amb sentiments d’identitat nacional plurals. Diàleg? Negociació? Acord? Centenars de francesos que rodejaven el local d’Alger on Camus feia la seva proposta llançaven pedres contra els vidres de la sala mentre cridaven “Camus traïdor!”. L’endemà, quan es dirigia a l’aeroport, eren els manifestants independentistes els que l’amenaçaven i escarnien: “Camus traïdor!”. Camus va tornar a Paris afligit i frustrat…

Frustrat però persistent. Persistent en la convicció de què quan el mite, sigui el que sigui, imposa el seu relat unilateral el diàleg cívic és la primera víctima. “Cada cop que un conciutadà nostre és exclòs del “poble” tots som exclosos amb ell. La llibertat és indivisible. Ha de ser per a tots o no serà de ningú.”

I afegia: “quan la incomprensió genera més incomprensió s’entra en un deliri que exaspera i torna impossible el diàleg racional que es substituït per quatre consignes i exhortacions a “no cedir” davant les raons del considerat adversari. El paper dels humanistes no ha de ser disculpar una de les incomprensions i condemnar l’altre ja que això tan sols encoratjarà la determinació de l’exclòs i radicalitzarà les seves posicions dogmàtiques. Cap problema humà s’ha resolt dient: no t’escolto.”

Rellegeixo aquestes frases i lamento enormement que en aquests moments no tinguem a Catalunya i Espanya més persones amb responsabilitats institucionals de la vàlua i dimensió ètica d’un Albert Camus. Se’ns dubte amb Albert Camus al Palau de la Generalitat i a la Moncloa el previsible xoc de trens s’evitaria. S’evitaria i els ciutadans de Catalunya i del conjunt d’Espanya en serien els beneficiats perquè, com molt bé afirmava l’humanista francès, la llibertat del poble és indivisible i no pot construir-se sobre la base d’excloure la meitat de la població. La llibertat no pot ser mutilada. Ha de ser per a tots o no serà de ningú.

Josep Fèlix BALLESTEROS
President de la federació del PSC del Camp de Tarragona i alcalde de Tarragona

 

 


REDACCIÓ25 Maig, 2017

RAMONGRAU_CREU ROJAPILARMILLIAN_CREU ROJAPot semblar dur i cruel, però és la convicció de la coordinadora provincial de la Creu Roja a Tarragona. Anna Sabaté està convençuda que “mai més no tornarem a tenir les taxes registrades abans del 2009”. Sabaté es referia a les dades de pobresa, durant la presentació del Xè estudi ‘La cronificació de la pobresa’ de l’Observatori.

Els resultats de l’informe són  alarmants i preocupants. Demolidors.  A Tarragona un 59% de les persones – entre els 50 i els 60 anys –  ateses per la Creu Roja pateixen pobresa crònica i 8 de cada 10 són víctimes de pobresa severa, amb ingressos inferiors als 568 euros.CREU_ROJA

L’estudi també mesura tant la durada com la intensitat de la pobresa. Pel que fa a la durada,  el 44,2% de les persones enquestades pateixen pobresa crònica , o sigui, des de fa més de tres anys.

Per aquesta raó, la responsable de l’Observatori, Anna Sabaté entén que quan fa uns anys es parlava de nouvinguts a la pobresa, “ara ja estem parlant de crònics”. És a dir: “les persones nouvingudes a l’exclusió social han vingut per quedar-s’hi”, sustenta Anna Sabaté.

L’any 2016, la Creu Roja va atendre 27 mil persones en programes de lluita contra la pobresa.

 

 


REDACCIÓ25 Maig, 2017

L’emissora líder a Catalunya, RAC1 porta la seva cursa més emblemàtica a la ciutat de Tarragona. Després de l’èxit de les curses a Barcelona, l’any 2015, i a Girona, l’any passat, enguany és Tarragona la protagonista d’aquest esdeveniment lúdico-esportiu, que es realitzarà pels carrers de la ciutat el 18 de juny.

cursa RAC1El recorregut serà de 5 quilòmetres, amb inici i arribada al Port de Tarragona, i recorrerà els punts més importants de la ciutat, com la Part Alta, l’amfiteatre romà, la Plaça Imperial Tarraco, la Muralla romana, etc.

A més, l’arribada serà tota una festa, amb l’actuació de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau i el grup de música XEIC!, que tocarà en directe des de l’escenari. Un equip de RAC1 s’hi desplaçarà per emetre en directe el programa Via lliure de Xavi Bundó. El preu de l’inscripció a la cursa és de 7 euros.

M.M.


REDACCIÓ25 Maig, 2017

 

OPINIO IVANA MARTÍNEZJa s’apropa l’estiu i com cada any la conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona ha programat el Festival Sota la Palmera, entre l’1 de juliol i el 5 d’agost. Aquesta és una programació que es consolida amb la seva dotzena edició, i que de nou dona oportunitats als i les joves creadors de la ciutat i del Camp de Tarragona de tenir un espai d’exhibició i promoció de les seves ofertes.

Aquest Festival sorgeix amb la intenció de canviar clarament el model cultural per a joves que existia a la ciutat, apostant per la cogestió dels recursos existents i la coprogramació. Aquest any fins a 40 propostes han contactat amb el Servei Municipal de Joventut, ja sigui per correu electrònic, xarxes socials o gràcies al treball dels dinamitzadors juvenils situats als espais joves del Kesse i la Palmera, als quals vull agrair la seva feina feta. En aquest punt cal destacar també el treball fet per Vòrtex, NunnyG, Genovesa Narratives teatrals, TGN Swing i Club Vinil que participen en l’assessorament del Festival Sota la Palmera.

Aquest any, un dels grans objectiu del Festival és apostar per la projecció i visualització de dones creadores, com a agents actives, creatives i líders de l’acció. Així pujaran a l’escenari i participaran en la coprogramació del festival més de 50 dones joves. Hem treballat molt des del departament de Joventut de l’Ajuntament per detectar i posar en valor les produccions culturals de noies creadores per reforçar la seva emprenedoria i apoderament, com a part important en el desenvolupament cultural.

La 12a edició del Festival Jove la Palmera ha programat un total de 40 activitats en 21 dies, que passen des de les nits de pallasses i clown, sessions de dj’s o concerts de fins a 15 bandes, 6 d’elles locals, d’estils molt variats, però propers a joves de totes les edats. Un any més, també hem organitzat el cinema a la fresca, 5 dies de projeccions audiovisuals proposades per la conselleria de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona.

Les 40 activitats del Festival són 100% d’accés lliure, apostant de nou per fer arribar la cultura a tothom. Posar barreres a l’accés a la cultura, és posar barreres al coneixement,  a la societat, i especialment als més joves, als quals hem d’apropar-la, promovent actes i espectacles culturals on la presència i l’autoria jove hi són garantides.

És per això que Festivals com el de Sota la Palmera són essencials per fer aquesta aproximació cultural a la joventut, amb actes que s’adaptin a la seves inquietuds  i,  que a més,  es fan en espais pensats especialment per a ells. Un dels dos espais joves que tenim a la ciutat i que demostren l’aposta clara que ha fet aquest govern municipal per la joventut i per les seves associacions.

En definitiva, com a consellera de Joventut, us animo a assistir a algun dels 40 actes del Festival Sota la Palmera, d’accés lliure i a gaudir de la cultura de joves i per a joves durant aquest estiu.

Ivana MARTINEZ
Regidora de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ25 Maig, 2017
antonio_lopez_opinio.jpg

 

OPINIO ANTONIO LÓPEZJa ho diu el refranyer popular: “ahir deia blanc, avui diu negre” dónde dije digo, digo diego. Un refrany que es podria aplicar a l’actual alcalde i al seu equip de govern. Per què? Tots recordareu els seves crítiques referides a unes presumptes tales indiscriminades als nostres boscos; uns fets que denunciaven a l’opinió pública ara farà un any. El que es van oblidar d’explicar és que aquesta tala es duien a terme perquè eren reclamades pels propietaris forestals veïns del Catllar, després d’haver fet un projecte tècnic per part de l’enginyer forestal i amb llicència del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el vist-i-plau de Bombers i supervisat per ambdós organismes. L’Ajuntament no participava per a res en aquestes tales, només controlava el pas per camins públics i el degut cobrament de la taxa corresponent.

Recordo breument el que he exposat perquè precisament aquest dies hem vist com s’amunteguen milers de pins al costat d’algunes urbanitzacions, i que, per tan, s’han realitzat tales d’arbres. Com és possible? Si fa un any es denunciaven aquelles tales! La resposta que se’ns ha donat és que aquestes tales -organitzades per l’Ajuntament- responen a una qüestió de seguretat. Bé, sí, però es que creuen que fa un any no responien a aquests mateixos criteris de seguretat? Què ha canviat per promoure una actuació que fa un any es denunciava?

Quin canvi d’opinió més sorprenent! I això que les actuals tales es fan sense estudi tècnic. Com a conseqüència directa d’això, podem observar com es talen pins de 60, 70, 80 i fins a 100 cm de diàmetre, com es passa amb maquinària d’alt tonatge pels boscos, que destrueixen camins, el sota-bosc, marges de pedra seca, arbustos protegits com el llentiscle, margallons i alzines, i deixant ferits de mort altres pins per ferides irreparables.

Però no acaba aquí la cosa, i és que aquest treballs que es realitzaven per tres empreses del municipi, no sabem com però han anat a parar a l’empresa Gil Forestal de… Teruel!

Per tot això, des del GM Socialista volem deixar clar als membres del govern i a la ciutadania que no estem en contra de la seguretat a les urbanitzacions; ans al contrari, durant el nostre mandat ja vam donar ajudes a les juntes de les urbanitzacions perquè, segons ordena la llei, són qui han de realitzar els treballs de neteja perimetrals. Tanmateix, denunciem que es deleguin els treballs a una empresa de fora de la província i sobretot, el cinisme d’impulsar ara, allò que es criticava tan durament fa un any.

Antonio LÓPEZ
Cap de Llista del PSC del Catllar

 


REDACCIÓ25 Maig, 2017

OPINIOMolta gent, tot ple. La majoria amb cabell blanc (qui té sort de tenir cabell, es clar), moltes panxes crescudes degut a l’acumulació dels anys i ulleres, moltes ulleres de tant llegir o per la vellesa, a saber. Pocs joves, però n’hi han.

Pujant les escales veig el nom d’en Millet, fins i tot el  Restaurant porta el seu nom. Què haurem de fer? Em pregunto.

Oh, perdó, us parlo del Palau de la Musica Catalana, aquell lloc emblemàtic; sí, aquell lloc on en Pujol va llençar octavetes; sí, aquell lloc on el partit d’en Pujol va llençar diners cap a les butxaques, o caixes del partit. Tant si val!!.

I us parlo del concert d’en Raimon. Imperdonable l’oblit.

Jordi SoléVaig al galliner, que no té res a veure amb les gallines, però sí amb els “de la cuchara”, o els que som despistats i esperem a comprar l’entrada a darrera hora. Mai se sap!. No hi havia estat mai al galliner, però la visió des d’allà dalt és esplèndida.

El Palau es veu immens, majestuós i reforça encara més el seu significat cultural, i entens el perquè de moltes coses d’aquell lloc: el patrimoni, l’escalfor de la sala, la visió de les seves pintures i els seus símbols. Tot es veu diferent des de tan amunt. I m’agrada. Llàstima que el protagonista es vegi tant petit, però m’és igual, és en Raimon i la sonoritat del lloc et permet escoltar-lo fins i tot millor que al pati de butaques.

Feia molts anys que no veia en Raimon en directe. Potser masses, diria jo. La seva veu s’ha endolcit, ara sona com més tendra, més harmoniosa fins i tot. Deuen ser els anys i la maduresa. La musicalitat de les cançons és més suau, mantenint la força de sempre. Difícil d’aconseguir, però possible vist el que he vist.

Tinc la impressió que molts dels que érem allà hem viscut el procés d’en Raimon de la mateixa manera que ell: indomables, rebels inconformistes, fins i tot revolucionaris. Ara som més pensadors, més crítics no només amb la societat que ens toca viure, sinó amb nosaltres mateixos. És una mica allò que ens anàvem a menjar el món i… bé, ja sabeu: decepcions. No és això companys, el vent passa molt de pressa, seguim sent d’aquests món per molt que tossudament ens revelem. Seguim aixecant el puny, seguim sense creure amb les pistoles i som conscients del silenci no resignat d’on venim.

Ara però, aquestes lletres ens fan deixar anar una imperceptible llàgrima damunt les galtes, no per ràbia, no per desesperació, sinó perquè ens omplim de records. Pensem en companyes i companys que ens han deixat pel camí, o aquells que fa temps que els hem perdut de vista i que cridaven amb nosaltres i amb en Raimon el conegut  “No, jo dic NO” .

En canvi pels joves… ah els joves. Al meu costat, una noieta aplaudia amb un gran somriure als llavis. Els seus ulls eren d’esperança i d’il·lusió. Aplaudia tant fort com aplaudeixen els nens quan van a un circ i veuen per primer cop un lleó, o un trapezista o una domadora de tigres descarada…o un pallasso. Què son els cantautors sinó pallassos seriosos?

Ara els que ja tenim certa edat ens emocionem amb les fantàstiques cançons d’amor del cantant de Xativa: Com un puny, Parlant-me de tu, o un Veles a Vent que ens transporta a un lloc màgic ple de passat i de futur. Deu ser la maduresa, o potser tot és més senzill i simplement enyorem amors. Ai, aquelles xiquetes i els nostres primers amors!

Hem crescut amb en Raimon i amb les seves cançons. I segurament la noieta del meu costat també ho farà. Segurament d’un altra manera, amb altre concepte, amb una altra lectura de les seves cançons. I ho prefereixo així… o no. Qui sap!

Jordi SOLÉ F.
Regidor del PSC a l’Ajuntament de Torredembarra

 


REDACCIÓ25 Maig, 2017

OPINIO JESUS GELLIDAAl crit de “Sí és Sí”, Pedro Sánchez era rebut en la mateixa sala del carrer Ferraz on, l’octubre de 2016, va ser defenestrat per l’aparell socialista controlat a l’ombra per Susana Díaz. Com un au fènix que reneix de les seves cendres, Sánchez recupera la secretaria general del PSOE de la mà d’una majoria de militants de base del partit. Una victòria davant la vella guàrdia socialista i l’establishment mediàtic i financer que van maniobrar per cessar-lo. Un terratrèmol polític dins i fora del PSOE, que veurem si significa una transformació o una impostura per ressuscitar una de les potes del malmès bipartidisme del règim del 78.

Amb una participació històrica del 80% de la militància, Sánchez va obtenir el 50’21% dels vots, davant el 39’94% de Díaz i el 9,85% de López. Més de 10 punts de diferència i 15.000 vots entre el nou secretari general i la baronessa andalusa, atorguen al renascut Sánchez una segona oportunitat per liderar el PSOE. Díaz aconsegueix molts menys suports que avals, llastrada pel suport implícit a la investidura de Rajoy. Sánchez guanya en tots els territoris, excepte a Andalusia on ho fa Díaz i al País Basc on guanya l’exlehendakari. El reelegit secretari general obté un resultat magnífic a Catalunya, amb un 82% dels vots, constatant un ampli suport de la militància del PSC.

Sánchez obté un millor resultat que en les anteriors primàries que va guanyar quan era el candidat de l’aparell. Obligat per la situació, Sánchez ha enarborat una retòrica regeneradora, esquerranista i democràtica, a través d’una campanya basada en dos idees força: el “No és No” al PP i “les decisions les prenen les bases”. Una estratègia de comunicació política amb la que  Sánchez ha estat capaç de mobilitzar a la militància socialista contra l’aparell del partit, en una clara rebel·lió contra la cúpula. Una derrota clara i contundent de l’estratègia mantinguda per la vella guàrdia a través de la Gestora.

Aquest resultat complica la legislatura al PP i la governabilitat de l’Estat. Si Sánchez continua fidel al seu discurs, els socialistes competiran amb Podem com a líders de l’oposició a Rajoy i, els populars deixaran de tenir un possible aliat en l’essencial. La voluntat del nou secretari general és la de prioritzar l’entesa amb Podem allà on hi hagi les condicions per fer-ho. Amb aquesta situació els suports del PP disminueixen i el risc d’eleccions augmenta. No obstant, el PP ha estat capaç de construir, sense el PSOE, una raquítica -però suficient- majoria per als pressupostos,  mitjançant una complicada geometria variable.

Segons Sánchez, ara “és el temps de construir el nou PSOE per regenerar España”. Una crida explícita a la unitat i a fer fora Rajoy de la Moncloa. Un intent de renovar el PSOE, on el gran repte del nou secretari general serà el de cosir un partit fracturat i recompondre ponts amb l’actual cúpula -que ha tingut en contra-, per acabar amb la caiguda lliure en quant a suports electorals. En aquest sentit, recordar que el PSOE ha passat d’obtenir el 43’9% dels vots, 169 escons, a les eleccions de març de 2008, a un 22’6%, 85 escons, en les darreres eleccions generals de juny de 2016. Aquesta reconstrucció del PSOE ja ha començat i haurà d’afrontar un Congrés, els propers 17 i 18 de juny, per definir el futur del partit.

Un nou escenari canviant, on la qüestió és on es situarà el “nou” PSOE en el tauler polític respecte a quines polítiques públiques i quin encaix entre Catalunya i l’Estat espanyol. Un gir en les mesures a favor de la majoria social i de la plurinacionalitat de l’Estat, o una continuació de l’austeritat i del centralisme, en una nova fugida cap a endavant del sòcio-liberalisme? Un canvi real de programa o una retòrica reformista que porti a una regeneració molt limitada del PSOE per a que res canviï?

Per Jesús GELLIDA
@jesusgellida