29. Març 2024

Juny 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ13 Juny, 2017

La policia entén que el director del Festival Internacional de Música de Cambrils i dels Balls esportius de Salou ha estafat a molts inversors a través d’un frau piramidal

Antoni Mas Samora, el director del Festival Internacional de Música de Cambrils i dels balls esportius de Salou, va ser de detingut pels Mossos d’Esquadra per estar implicat en un frau piramidal de més de 200 milions d’euros. Arran de l’operació Auriga, la policia entén que el propietari de les empreses PubliOlimpia SL i BCN 2003 SL, de 64 anys, ha pogut cometre un delicte d’estafa i falsedat documental.

antoniMasEls Mossos, després d’una denúncia anònima, van començar a investigar si Antoni Mas podria haver orquestrat un important frau financer de tipus piramidal, aprofitant-se de la seva empresa per oferir un alt rendiment financer als inversors, si els estafats invertien diners presumptament destinats a la compra d’espais publicitaris de grups i mitjans de comunicació d’àmbit estatal i la seva posterior cessió i venda a grans societats per tal que s’hi anunciessin.

L’ara arrestat, segons la investigació, falsificava i simulava les factures amb aquestes amb empreses que suposadament volien anunciar-se en la televisió i obtenia el capital dels inversors aportant contractes i factures falsificades com a garanties. Amb aquest modus operandi, Antoni Mas podria haver-hi arribat a defraudar molts inversors, en un total de 200 milions d’euros.

Els Mossos d’Esquadra recorda a totes les persones que hagin estat víctimes d’aquest frau que es posin en contacte amb qualsevol comissaria. La investigació continua i no es descarten noves detencionsantoni___mas+.

Cambrils espera mantenir el festival
D’altra banda, l’Ajuntament de Cambrils, presidit per la republicana Camí Mendoza, ha emès un comunicat on deixa clar que, en aquests moments, està treballant perquè el FIM se celebri del 27 de juliol al 13 d’agost. El consistori recorda que va adjudicar l’organització del festival a Publiolimpia través d’un concurs públic, qui es fa càrrec de tots els riscos de l’esdeveniment.

L’Ajuntament només es limita a cedir gratuïtament el Parc del Pinaret i a donar suport personal de la brigada i de la Policia Local.

En aquests moments, l’equip de govern estudia totes les alternatives possibles amb l’objectiu que no es cancel·li el festival.

 


REDACCIÓ13 Juny, 2017

Cap a on volen portar Tarragona? Quins projectes duran a terme en el cas que siguin els escollits per governar la ciutat? Quina model cultural teniu per a Tarragona? Què han fet durant aquests dos anys? Aquestes són algunes de les preguntes que hauran de contestar els representants dels partits polítics que intervendran en el debat que tindrà lloc al Corte Inglés aquest dimcres

debat_pleÉs hora de fer balanç. La majoria dels partits polítics aprofiten l’equador del mandat per donar comptes als ciutadans i explicar què han estat fent i quins són els seus projectes fins a les eleccions municipals del 2019.

És normal que el govern lloï la seva tasca i que l’oposició critiqui la inoperància del partit que hi governa. Aquest dimecres, a partir de les 19 hores, la sala Àmbit Cultural del Corte Inglés de Tarragona, acollirà els representants de les diferents forces partidàries, els quals compartiran amb el públic la feina que han desenvolupat durant els darrers 730 dies.

En un debat, moderat pel periodista Ricard Checa, els polítics hauran de pronunciar-se sobre diferents assignatures com potser l’urbanisme, la neteja de la ciutat i el Turisme, entre d’altres. També tindran l’oportunitat d’explicar, de forma informal, cap a on volen portar Tarragona i com es pot avivar l’orgull tarragoní.

L’acte és obert al públic en general i està limitat a l’aforament de la sala.

 


REDACCIÓ13 Juny, 2017

EXCLUSIVAL’empresari Blas Niubó és el propietari d’un àtic, situat davant l’actual auditori de Torredembarra. Tenia intenció d’independitzar l’àtic de la resta de l’edifici. Però el secretari i altres tècnics municipals no ho veien clar, d’acord amb la llei, i van emetre informatiu desfavorable. Comença, doncs, una caça de bruixes i una querella criminal amb l’objectiu d’apartar-les de les seves funcions a l’ajuntament. La Guàrdia Civil sospita, d’acord amb unes converses telefòniques, que s’havia orquestrat un pla contra els funcionaris públics. En aquesta conxorxa podria estar implicat el mateix l’exalcalde i l’aleshores interventora de l’Ajuntament de Torredembarra. L’objectiu era decapitar tot el sistema de control d’Urbanisme perquè persones de confiança de Masagué poguessin donar llum verda a expedients sospitosos i en alguns casos perjudicials als interessos de l’ajuntament. El jutge ja investiga aquest nou escàndol. 

secretariTorreTorredembarra, en l’àmbit judicial, no deixa de sorprendre o definitivament ja no ens sorprèn gens. Recentment, es va obrir el judici oral contra l’actual secretari de l’ajuntament torrenc (i altres funcionaris) per un presumpte delicte de prevaricació en relació a legalització del ‘cas de l’àtic’ de l’edifici propietat de l’empresari Blas Niubó, imputat en una de les peces del cas Torredembarra. La denúncia la va interposar l’arquitecte José Maria Crespo, persona molt propera a l’empresari Blas Niubó.

El denunciant va requerir al jutge que s’apartés totes les persones querellades “(…) de tots els assumptes personals i professionals, així com els que fan referència a la Societat Protectora d’Animals de Torredembarra”. José Maria Crespo, d’acord a un document datat de 07/06/2011 que aquest diari ha tingut accés, fonamenta la seva sol·licitud en considerar que si no se’ls aparta de les seves actuals funcions “podrien destruir proves de cara a un futur judici” o continuar cometent presumptes delictes.

C0nnexió delictiva
El més curiós de tot aquest entramat és que l’Àrea de Delinqüència de la Guàrdia Civil, intercepta unes converses telefòniques que podrien posar en relleu “una possible connexió entre el ‘cas de l’àtic’ (propietat de l’empresari Blas Nuibó, imputat en el cas Torredembarra) i la querella interposada per l’arquitecte Crespo contra el secretari municipal perquè el funcionari públic no emetia informes favorables a les pretensions de l’arquitecte, al servei de Blas Niubó. Aquest cas està sent investigat pel Jutjat número 8 del Vendrell.

daniel masague
Daniel Masagué el dia que va ser detingut

En una de les transcripcions de les escoltes telefòniques podem llegir que el dia 27/05/2014, l’exalcalde Daniel Masagué va trucar a Blas Niubó citant-lo i a l’arquitecte Crespo (el querellant) a una reunió a l’alcaldia. Un dia abans, Masagué es reuniria amb Esther Agulló, interventora de la seva confiança. En una de les converses també es pot saber José Maria Crespo es va reunir amb l’arquitecte Jaume Vila, un home de la total confiança de Daniel Masagué.

400 mil euros d’indemnització
La trobada entre Blas Niubó i Crespo, segons les escoltes realitzades per la Guàrdia Civil, va anar bé i que “(…) havia d’analitzar el tema de la demanda penal i la indemnització”. S’entén que el pla orquestrat passava per exigir una indemnització de 400 mil euros al secretari i als tècnics municipals. “(…) Hem pactat (amb l’Esther) que els 400 mil euros els faríem trimestral perquè els pressupostis quadressin”.

De fet, en la conversa enregistrada el dia 28 de maig del 2014, Blas comenta a Esther Agulló que ni ella ni l’alcalde haurien de parlar amb l’advocat Oscar Bru (imputat en el cas Torredembarra) perquè “t’enganyarà i et trairà”. En relació a l’objectiu de demanar als funcionaris municipals querellats una indemnització, Blas Niubó recorda a Esther Agulló que “(…) a aquest senyor (secretari municipal) l’alcalde el pot apartar de la feina per prevaricació i sobre el tema econòmic, els 400 mil euros – que ho demani –, perquè com ha prevaricat no és l’ajuntament el responsable subsidiari.jutge torredembarra

De moment sí, però després se li pot demanar els 400 mil euros”. Esther Agulló, segons les gravacions, contesta que Blas Niubó té raó. Blas Niubó també deixa clar que el jutge podria embargar els sou als denunciats i suspendre’ls de la feina.

Recorda que l’arquitecte Jaume Vila havia declarat a favor de l’arquitecte Crespo (autor de la denúncia) i ho va fer “molt bé”. Niubó també explicava a Esther Agulló que s’havien “consensuat les coses” amb l’alcalde Masagué.

‘Joder’ l’Auditori
En una de les converses captades per la Guàrdia Civil, més concretament el 13 de juny del 2014, Blas Niubó emplaça l’arquitecte Crespo a una reunió, a les 20 hores, amb Daniel Masagué per tal que expliqui al batlle “les coses que queden per fer”. En la mateixa trucada, Niubó deixa clar que li va dir a l’alcalde que “en relació a l’Auditori”, de seguida que “Crespo arregli el tema dels ‘4 pajaritos’ (referint-se al secretari i els tècnics municipals denunciats) i un cop es guanyi la sentència t’ajudarem a ‘joder’ l’Auditori Terra, però si no, no (…)”.
Els investigadors entenen que el contingut de les converses interceptades no deixen, marge a dubtes: apartar els funcionaris per aconseguir els seus propòsits personals.

torre_GCInvestigats, de nou
La Guàrdia Civil està convençuda que Daniel Masagué, Esther Agulló, Jaume Vila, José Maria Crespo i Blas Niubó eren els protagonistes d’un pla preconcebut per perjudicar l’ajuntament i fer creïble la denúncia per prevaricació, tràfic d’influència i malversació contra els quatre funcionaris denunciats: Rafael Orihuel (secretari municipal), Magda Suñer, (arquitecte municipal), Elena Cosculluela (cap servei jurídic d’Urbanisme) i Antonio Ripoll (arquitecte municipal).

El jutge ha decidit obrir una peça separada per investigar aquesta possible conxorxa contra els funcionaris municipals. Jaume Vila i Blas Niubó estan imputats – també ho estan en la peça principal del ‘cas Torredembarra –  per la comissió de presumptes delictes contra l’administració.

El secretari municipal, Rafael Orihuel, que no ha volgut fer cap comentari a aquest digital, ja va ser citat a declarar sobre aquest nou escàndol a Torredembarra.

 


REDACCIÓ13 Juny, 2017

 

El Consell Comarcal del Tarragonès va lliurar, seguint el suggeriment d’alguns municipis, les distincions de Mèrit de Serveis Distingits, amb l’objectiu d’honorar persones o entitats que amb la seva tasca hagin contribuït a augmentar el prestigi d’uSONY DSCn municipi del Tarragonès o de la comarca en el seu conjunt. L’acte de reconeixement es va celebrar al Casal Municipal de Creixell, i va comptar amb una intervenció musical del Conservatori de Música de Vila-seca. Ja en l’acte de lliurament, es va distingir a quatre persones i quatre asociacions.

Josep Zaragoza i Solé, de El Catllar, va ser distingit per la seva tasca en història i arqueologia; Maria Mercè Figuerola Cañellas, del Creixell, per la seva tasca a la Parròquia, Càritas i el Banc d’Aliments; Batista Pallejà Amposta, dels Pallaresos, per la seva tasca de cohesió en el municipi en els darrers 30 anys; i Nora Arilla Ràfols, de Perafort, pels seus campionats de Catalunya i Espamya de natació, van ser els distingits a nivell personal.

I pel que fa a les associacions, Les Monges Associació Cultural, de Roda de Berà, va rebre la distinció pel seu treball amb els joves del municipi des  dels anys 70; Moto Club Salomó, per la seva projecció amb la participació de pilots d’èlit com Marc Màrquez o Rosa Romero; l’Associació Grup de Sardanes de la Nou de Gaià, per la seva història des dels anys 40; i la Sala Trono de Tarragona, per la seva tasca en favor del teatre, amb l’organització del FITT, el Festival Internacional de Teatre de Tarragona.

M.M.


REDACCIÓ12 Juny, 2017

La 5ª edició de la Jornada Fem Francolí va aplegar el passat diumenge prop de 150 persones. L’acte era un dels principals de la Setmana de la Natura, en la que s’han realitzat uns 300 actes arreu de Catalunya per conscienciar a la ciutadania de la necessitat de preservar el medi ambient i el patrimoni natural. L’activitat estava organitzada per l’Associació Aurora, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i la col·laboració de GATA.

francolí castellers de la il·lusióL’acte ha començat amb un pilar de quatre aixecat pels Castellers de la Il·lusió. Després dels parlaments, s’ha fet una foto de grup i a continuació s’han iniciat les diferents activitats de descoberta i conservació de l’entorn natural del riu Francolí. D’una banda, s’ha realitzat un taller per donar a conèixer l’entorn fluvial i les diferents espècies vegetals que podem trobar-hi. I per l’altra, s’han fet tasques de manteniment de les darreres plantacions. Aquestes activitats, a més de contribuir a la conservació de l’entorn fluvial del riu Francolí, pretenen donar a conèixer els seus valors naturals i conscienciar als ciutadans que els espais naturals són llocs que cal cuidar i preservar.

M.M.

 


REDACCIÓ12 Juny, 2017

Èxit rotund de la cinquena edició del Triatló de Cambrils, que va aplegar ahir a 900 triatletes entre les categories olímpica, sprint i supersprint. Des de les 8 del matí, la platja de la Riera es va omplir d’espectadors i banyistes per veure en directe l’inici de la prova amb la secció de natació. Els carrers de la ciutat van comptar amb la presència de moltes persones durant tot el matí veient passar als participants per la secció a bicicleta, mentre que a la meta els corredors van ser rebuts per bona part dels espectadors que havien seguit la prova durant el matí.

triatló de cambrils 1El campió d’Espanya de Mitja Marató, Jaume Leiva, es va imposar en la categoria olímpica masculina. Leiva va deixar el tram de la bicicleta en sisena posició i a 5 minuts del líder, però va oferir un recital en la seva especialitat i es va emportar la medalla d’or amb quatre minuts de diferència i un temps de 1:55:34, seguit de Jose M Castelló i Antonio Urbano.

D’altra banda, la categoria olímpica femenina se la va emportar Núria Florencio amb un temps de 2:16:29, que va treure més de sis minuts a Laia Rosselló i Majo Muñoz, segona i tercera, respectivament.

M.M.


REDACCIÓ12 Juny, 2017

L’Associació de Jubilats i Pensionistes del Morell va organitzar un viatge cultural a Romania on 40 membres de l’entitat van poder gaudir i conèixer les peculiaritats del país romanès del 26 de maig al 3 de juny. El viatje és part del projecte anual “Coneixem Europa”, que porta els viatge romania el morelljubilats morellencs a recórrer diferents punts del continent. En aquest sentit, l’any passat van descobrir les regions franceses de Bretanya i Normandia, mentre que en aquest any 2017 la destinació escollida ha estat Romania.

L’expedició morellenca va gaudir de l’experiència de visitar els llocs més emblemàtics d’aquest país, com ara Bucarest, Sinaia, Predeal, Sighisoara, Sibiu o Brasov, així com degustar la cuina romanesa i conèixer les tradicions i costums del país durant l’estada cultural. L’Associació de Jubilats i Pensionistes del Morell és una entitat molt activa, que organitza un ampli ventall d’activitats per a la gent gran del municipi. Amb 400 membres, l’associació és un dels nexes d’unió més importants entre els morellencs  i les morellenques

M.M.


REDACCIÓ12 Juny, 2017

mar_toribio_Avui seguirem parlant de l’etiqueta en certs actes solemnes, que a vegades requereixen unes pautes i seguint-les evitem situacions complicades d’originalitat que ens poden fer sentir desplaçats.

En l’etiqueta civil masculina més usual es contempla el jaqué (morning dress), es fa servir molt per casaments, encara que també el veiem en actes oficials o lúdics (Ascot, recepcions del cos diplomàtic, Pasqua Militar). És una peça de vestir que prové d’Anglaterra, i la feien servir els cavallers anglesos per muntar a cavall, i aquesta és la raó que la jaqueta (levita) estigui oberta pel darrer. A poc a poc aquesta peça tan elegant va derivar amb canvis en el jaqué que coneixem actualment.JAQUE1

Si no en teniu, heu de saber que hi ha tendes que els lloguen i si només ho heu de fer-lo servir un cop, segur que us sortirà més econòmic. Si ets el nuvi i no un testimoni et recomano que te’l facis a mida, que sempre et quedarà millor i també que li donis un toc diferent per diferenciar-te dels altres convidats que el portin.
El jaqué es porta durant el matí fins que cau la tarda. Es compon d’una levita negra o gris marengo, amb un pantaló color gris a ratlles, camisa blanca, corbata i armilla grisa, Amb les corbates i les armilles s’han fet evolucions i la tendència és afegir altres colors.
Segur que heu vist fotografies de l’actual rei d’Espanya amb jaqué i corbata d’un color vistós. Potser la corbata més famosa va ser la de Marichalar quan es va casar amb la infanta Elena, que va sorprendre i no va deixar indiferent a ningú.

A aquesta moda també s’hi han afegit els néts de la reina Elisabet II, donant un aire més fresc a l’etiqueta i fins i tot han dut l’armilla d’un altre color, aportant un punt més juvenil a aquesta peça de vestir. Ara, tampoc siguem tan visionaris com per fer combinacions amb texans o d’altres teixits, personalment aquests experiments a mi no m’agraden, a més si ens especifiquen el dress code, és perquè intenten evitar l’originalitat de les persones que assisteixen a un acte determinat i que podria ser molt desafortunada.

JAQUÉRespecte a les sabates han de ser negres de cordons o tipus mocassins i els mitjons del mateix color que les sabates, no feu combinacions amb els mitjons fent servir un altre color, ja que estèticament queda bastant malament.
És possible que alguna vegada hàgeu vist a una persona amb un jaqué gris, el fa servir molt sovint el príncep Carles d’Anglaterra i està elegantíssim. (jaqué mid-gray)

Segur que algú té a la memòria fotos d’algun personatge públic amb algun complement i portant jaqué. Si, com a complements podeu portar el barret o els guants, però es fan servir poc, encara que els vam veure fa poc al casament de Francisco Rivera que anava amb barret de copa i també tots els seus convidats, segurament ho devia especificar així a la invitació.
Però la pregunta és: com vestim les senyores si la nostra parella va amb jaqué?

En principi, com és durant el dia, anirem amb un vestit de còctel, recordeu tots els complements que podem portar i que ja hem comentat a d’altres articles i si l’acte al qual assistim és molt solemne, a la invitació ja ens indicaran com hem d’anar.


REDACCIÓ12 Juny, 2017
ALCALDE1.jpg

infollon_

Como el Saturno de Goya, Josep Félix Ballesteros también podría devorar a sus hijos políticos, si así lo exige el guion de su supervivencia. El alcalde ha demostrado su insaciable capacidad politicófaga con los suyos. Ballesteros se asemeja a esas plantas perfumadas y cromáticamente irresistibles, que atrapan a los incautos insectos para devorarlos lenta y viscosamente.

ballesteros__Ahora que Ballesteros cumple 30 años de su entrada como concejal en el Ayuntamiento y 10 años de su llegada a la alcaldía, en esa doble efeméride, es bueno hacer memoria de los caídos por la causa ballesteril. Esta es la necrológica política del alcalde (y disculpen, amigos mios, si me falla la memoria):

–          Carme Crespo

–          Maria José Elices

–          Carles Cepero

–          Anna Díaz

–          Carlos Castillo

–          José Cosano

–          Dolors Herrera

–          Teresa Rubio

–          Xavier Tarrés

–          Joan Sanahujes

–          Sandra Coloma

–          Victoria Pelegrín

–          Manuel López Pasca

–          Antonio Rodríguez

–          Patricia Antón

–          Natalia Rodríguez

–          Francisco Zapater

pau perez confeDe los concejales socialistas que han acompañado a Ballesteros en sus listas electorales, solamente un reducido grupo ha sobrevivido al avatar del alcalde, aunque algunos ya huelan a cadáver. Y es que Ballesteros es un verdadero y adorable  sepulturero político.

De todos los supervivientes, sin duda, el que le iguala la longevidad política es Pau Pérez, que desde 2003 ha sido la sombra del alcalde. Con humor lo digo, esta pareja de inseparables compañeros de viaje podríamos compararlos a la famosa pareja del Señor de los Anillos: Frodo y Sam.

A esta lista de agraviados se le pueden sumar los descartados por Ballesteros en 2003 y que formaban parte del grupo municipal liderado por Xavier Sabaté: Teresa Segués, Pere Valls y Minerva Castillo.

Incluso cabría añadir a la lista algún nombre que sin ser concejal podría considerarse caído por la causa. Entre todos ellos destaca, con nombre propio, Gustavo Cuadrado. x_sabate7Pero no deberían andar muy lejos de esta luctuosa lista otros como el ya mencionado Xavier Sabaté.

Algunos casos fueron verdaderas orgías caníbales: Dolors Herrera, Sandra Coloma, Patricia Antón y Natalia Rodríguez. Curiosamente todas mujeres… recuerden el símil de la planta atrapadora.

Otros casos, en cambio, vivieron salidas apacibles, acolchadas, como José Cosano, Manuel López Pasca o Pere Valls, todos ellos en el club de la “Vía Láctica” del alcalde, o sea, agarrados, de momento, por la teta. Lo digo con cariño, claro está.

Mención especial para Carlos Castillo, viva imagen del cuadro de Goya. Incluso ahora que se ha liberado de la falsa paternidad política de Ballesteros, sufre ese estigma que impide a los susodichos sacudirse el pegajoso sello ballesteril.bego_castillo

Capítulo aparte para Begoña Floria. Ay, Bego, Bego… Ha pasado de ser la teniente O’Neill del ballesterismo a sufrir el repudio al estilo de Juana de Arco. Habrá que esperar algún tiempo, pero Floria, la todopoderosa Bego, acabará fuera del tablero de juego del alcalde, apartada de mala manera, y entonces hablará, vaya que si hablará. Denlo por seguro.

Y es que en política, los muertos siempre acostumbran a estar muy vivos.

Estamos en contacto…

Hasta lunes…

Y recordad que El Infollón está en todas partes…

 


REDACCIÓ12 Juny, 2017

OPINIO JORDI MARTÍJa tenim data i pregunta. Després de tant demanar-ho i de repetir-ho fins a fer-nos pesats, esperant que la cosa anés més ràpida que no va per acabar i tancar tant de temps de no-res en nom d’un procés que no existeix perquè som al mateix lloc d’on arranquem, ja tenim data i pregunta. Ara sí que podríem dir que comencem un «procés», però com que aquesta paraula està més que gastada millor diguem que enterrem el «procés» i avancem cap a l’autodeterminació. Una autodeterminació circumscrita a les quatre províncies dependents de l’Estat espanyol, cal tenir-ho en compte, que no són el meu marc nacional sinó només un tros d’ell.

Així doncs, ja tenim referèndum d’autodeterminació explicat públicament, encara que amb molts detalls per concretar però amb els dos principals, quan i què, clars i diàfans. Tan clars i diàfans que des de l’Estat espanyol, el partit més corrupte d’Europa, els de l’IBEX 35 i la colla dretana que es diu «socialista» han embogit i no paren de dir ximpleries contra tanta claror. La darrera, que aquest referèndum és un cop d’estat; si ho fos, seria un cop d’estat surrealista, cal dir-ho, ja que seria el primer que consistiria en deixar votar, posar urnes i acatar la decisió de la majoria… El quart gran partir a nivell estatal encara no ha concretat la seva acceptació o negació però continuarem informant…Referendum

L’1 d’octubre de 2017, a les ciutadanes i ciutadans de Catalunya ens preguntaran «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?» i jo, sense cap mena de dubte, si hagués de fer cas només del text de la pregunta i no pensar en res més, respondria ràpidament que «no». No vull cap estat per a Catalunya, igual que no en vull cap per als Països Catalans, cap per a Espanya i cap per a França, cap per a Andorra i cap per a Itàlia. De fet, no vull cap estat per a cap tros de terra del món, per a cap espai territorial governat per homes o dones que tingui unes lleis unificadores i negadores, per tant, de la diversitat humana que s’hi encabeix, sempre al serveix dels amos de sempre. No vull cap estat que serveixi a les classes dirigents per estossinar les que no dirigim -ni volem dirigir-, que per a això és el monopoli de la força, la violència necessària per mantenir l’explotació de la majoria.

Ara bé, que jo a nivell general no vulgui estats no m’impedeix veure que el món està organitzat avui en dia en estats i mentre no s’estengui la revolució mundial llibertària que ens ha d’alliberar d’ells, tenir-ne un o altre també ha de ser conseqüència de la decisió majoritària de la població que l’hem de patir i, alhora, que ens ha d’atorgar algunes millores en les nostres vides personals i col·lectives.

Tinc clar que una de les millores evidents que aquest estat català hipotètic ens pot oferir és que, mentre que l’Estat espanyol és una monarquia restablerta per l’anterior dictador Francisco Franco, el possible estat catalunyès serà república o no serà i, tot i que jo no sigui republicà, entre república i monarquia tinc clar què trio. Per mi, basar res en la línia ascendent de sang està fora de la història.

Tinc clar que un referèndum d’autodeterminació és un espai de decisió que no existeix si no es fa. I jo ho vull decidir tot, també, mentre existeixen estats, l’espai de món on habito i la forma legislativa que aquest té per relacionar-se amb la resta d’estats mentre aquesta forma existeixi. Per això també penso que és millor triar que quedar-nos igual, fins i tot en el cas que la tria sigui quedar-nos al Regne d’Espanya.

Tinc clar també que l’estat català, tingui o no tingui «llengua oficial», que jo penso que no cal, com a mínim en tindrà tres de vives i reconegudes (català, occità i espanyol) les mateixes que ara ja té. I entre aquestes tres, dues de minoritzades que hauran d’esdevenir objecte d’especial protecció per tal de mantenir i restablir-ne tots els àmbits d’ús.

Tinc clar que l’hipotètic estat català és un espai on tot estarà per fer i, per tant, tot hi és possible. Caldrà lluitar molt per aconseguir-ho però lluitant sabem, també, que podem arribar molt més enllà d’on ara som precisament perquè no partim d’apriorismes. A l’Estat espanyol les estructures de dominació es reprodueixen amb tant de mestratge que els canvis estructurals els veig pràcticament impossibles, tot i que encoratjo qui hi lluita que no abandoni i insisteixi. La meva solidaritat, com a internacionalista que sóc, no deixarà de ser-hi.

Així que, un cop tancada l’etapa «processista», toca ara obrir l’etapa autodeterminista sobre la qual caldrà donar notícia, opinar, debatre i no parar, perquè vénen tres mesos primers en què caldrà ser-hi per dir i decidir; i després, encara més. I és clar que no serà fàcil perquè l’Estat espanyol i la cultura política dominant en la majoria dels partits més votats no situen la democràcia com a mètode de tria de com volem ser ja que compten amb apriorismes que sempre passen al davant, com la unitat nacional… d’Espanya.

I és clar, també, que en els darrers decennis els principals canvis esdevinguts a l’Estat espanyol han tingut actors vius que no tenen res de democràtics, com per exemple l’exèrcit. Per tant, caldrà estar atents i veure com uns ens volen negar i com altres ens volen entabanar dient que organitzar una votació és un cop d’estat i cal aturar-ho i prohibir-ho. Quan la «novaparla» acabi de treure el nas, novament, caldrà fer-la fora.

Som-hi doncs, que abans que res tenim dret a decidir, totes i tots, i a això és al que ara anem i aquest és el que exercirem l’1 d’octubre. I que tinguin clar els qui manen que, després i ara mateix, la tria sobre allò que volem no la reduïm ni la reduirem a un estat o altre, perquè alguns, malgrat el pas del temps estovi les paraules i la manca del seu ús continuat sembli que les haguem desat, ho continuem volent tot.

Jordi MARTÍ FONT
Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona