29. Març 2024

5 Juny, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ5 Juny, 2017

 

FOPINIO JORDI MARTÍa dies que això del procés va deixant rastres de canvis que podrien ser determinants per a tot el que vindrà, de la mateixa manera que podrien no voler dir res més que un allargament que no seria el primer cop que es dona ni molt menys. De fet, l’única lògica del procés fins al dia d’avui és aquesta: passar i esperar. Anem per punts, per exemple, deu:

1.- Germà Gordó, el pare superior del tant per cent, es veu que no plega tot i que fins i tot els del seu partit, la vella Convergència repintada, li ho han demanat. I és que qui no sap fer res més poca cosa pot fer si no fa, precisament, allò que sempre ha fet i que és l’únic que sap fer.

2.- Es veu que ara Òmnium i l’ANC també demanen data i pregunta, com si fossin de la CUP, tot i que és clar que no imiten aquesta organització perquè tothom sap, menys la dreta dretana espanyola i el seus periodistes (deixeu que els anomeni així tot i que no ho són), que la CUP ni marca temps ni dona idees al procés en general, o això diuen i repeteixen.

3.- El gran debat sobre la compra d’urnes sembla que s’ha resolt de la millor manera. Dos empresaris les faran i així, de pas, alguna cosa en trauran i alguna feina donaran. «Donar feina»,quina expressió, no?

4.- Al món sencer es veu que ens miren, opinen i, segons qui ho explica, tot és bo o tot és dolent. Des d’aquí, sabem ben clarament que fer-ho és fer-ho i parlar de fer-ho és tota una altra cosa, precisament l’única que ara i des de fa anys tenim.

5.- Fent recopilació d’articles i textos sobre el procés per a un proper llibre, m’he adonat que la rebaixa del discurs propi és tan gran que fa feredat. «Ho volem tot» i «Capgirem la història» situats avui com a lemes sonen estranys i llunyans, sense cap mena de dubte, i això cal que ens faci reflexionar.

6.- Al setembre hi havia d’haver un referèndum i es veu que encara hi pot ser. Però també n’havia d’haver un al 2014, un altre al 2015 i de moment només tenim no-res. I de tot le que diem poques coses acaben passant. Sembla com si anunciéssim sempre no ja impossibles sinó no realitzables.

7.- Mentrestant, es veu que els moviments socials han revifat no se sap com després que la desaparició de munts d’activistes en el no-res de les institucions ens fes desaparèixer del calendari públic… Quin munt d’afirmacions fetes damunt visions subjectives interessades….

8.- Sí que és veritat que la il·lusió que molta gent d’aquella de «jo no em poso en política» va desapareixent i tothom amb qui parles l’únic que vol és que el que hagi de passar passi com més aviat millor. I de moment, no passa. Potser no ha de passar res…

9.- L’Estat continua amenaçant i amenaçant. De fet, no crec que l’Estat hagi fet res més en els darrers tres-cents anys, però és clar que quan ho fa es converteix en notícia i estén la por entre qui ja en té. I ningú sap què passarà ni com reaccionarem al que passi.

10.- Sembla que els Comuns encara no han decidit què faran quan passi quelcom, si és que passa, tot i que jo continuo entestat a pensar que com que són demòcrates de veritat no només defensaran el referèndum decisiu sinó que se la jugaran per defensar-lo. Altres, dormen a la palla com sempre han fet…

Quan tot s’acabi -ja em direu quan-, caldrà fer allò que sempre cal fer: balanç i veure a on érem, a on som i a on podem anar. De moment, la son creix i passa la vida.

Ara, però, sense cap mena de dubte, ens cal una vaga general per ampliar les lluites que ens donen la vida quan les guanyem i, sobretot, quan les lluitem. La son fuig quan ens belluguem i no quan denunciem els lladres de vida als seus propis tribunals on els seus parents fan de jutges. Només ens podem reapropiar de la vida si vivim, no si esperem no sabem què. I per guanyar la vida ens cal lluitar, un cop més, cent, mil. Com sempre, la lluita és el camí i aquesta és al carrer!

Jordi MARTÍ FONT
Regidor de la Cup a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ5 Juny, 2017

OPINIOCada dia som receptors de noves negatives, que comencen per la crisi financera i acabant per la inseguretat, fruit d’un terrorisme descontrolat, però sense oblidar les greus dificultats per fer front al pagament de les pensions o la incapacitat de l’Estat i els seus governs per trobar respostes possibles per temes com l’atur, la immigració o la pobresa amb totes les seves variables.

Davant el marc referit, poques són les notícies que ens permetin mirar el futur amb optimisme, malgrat que és vital saber reconduir els temes, si no volem trobar-nos ancorats en un model de frustració social i d’impotència, que el que garanteix, d’entrada, és consolidar un món ple de dubtes sense capacitat de recuperació.
lluis_badia
La realitat és que ja altres vegades la negativitat ha estat un fet que ha afectat la globalitat, com és el cas de les guerres mundials, i en aquells moments vàrem ser capaços de sobreviure i avançar per trobar unes millores socials i de progrés impensables. Per tant, crec que el primer que hauríem de ser capaços de fer, hauria de ser la superació d’aquesta negativitat, en funció d’una sèrie de qüestions objectives que avui podem “percebre” com diferents però que han de donar-nos l’opció per superar l’esvoranc on estem instal·lats.

Els nous models de negoci, diferents però que ja comencen a ser generals per una gran part dels nostres conciutadans, com és el mercat per internet, que afecta béns i serveis a tots els nivells, és un apunt a valorar en la seva justa mesura, també tot el que suposa la informació rebuda de manera automàtica en qualsevol lloc de la terra o, fins i tot, els avanços mèdics impensables, són fets objectius que per si mateixos ens haurien de posicionar en un marc d’optimisme.

Segurament, com tot canvi, el tema tindrà oposició per aquells que veuran els seus drets consolidats en perill, qüestió lícita, però la ferma realitat posa de manifest que tot això és un “tsunami” que no té contenció i al que hem de fer front des del seny si no volem “que ens passi per sobre”.

La història ens revela que els canvis sempre han costat i que han tingut les seves reserves a l’hora de posar-se en pràctica, però que en el temps sempre s’han fet realitat, si realment suposaven uns beneficis per la majoria de la societat, per tant, no ens càpiga cap dubte que “les noves formules” seran realitat més aviat que tard.

Podria seguir en la línia de negativitat de veure tot el dolent que ens envolta i claudicar per impotència de resposta, però el que és evident és que el progrés no s’aturarà i el nou món seguirà avançant en totes les variables, per tant, no estaria de més reestudiar la situació a tots els nivells i començar a implementar les transformacions tecnològiques, enteses de manera àmplia, que toquen a nous models d’emprenedoria o de negoci, però també tenen gran incidència en altres camps, són la garantia de sortir de la frustració i tornar a tenir la il·lusió necessària per reconduir un marc global en positiu.

Lluís BADIA

Advocat


REDACCIÓ5 Juny, 2017

Un total de 25 menors han estat identificats com a víctimes d’aquests abusos, entre els quals hi ha diversos de menys de 14 anys, als quals la Policia Nacional ha posat en situació de protecció i ha avisat als seus progenitors, perquè extremin les mesures de precaució.

policia_nacionalLa Policia Nacional ha detingut dos homes, un de 45 anys a Tarragona i un altre a Valladolid, acusats de manipular a menors a través de perfils falsos a internet perquè els enviessin imatges pornogràfiques que després difonien a Youtube.

Un d’ells, segons la Policia Nacional, havia estat detingut fins a dues vegades per abusos sexuals a menors, i utilitzava un perfil fals per assetjar a les seves víctimes.

Els agents van iniciar la investigació després de detectar diversos vídeos en el lloc web Youtube en els quals menors utilitzaven els dispositius electrònics dels seus pares per gravar contingut pornogràfic i difondre-ho a través de la xarxa.

Un dels perfils que compartia aquests continguts, suposadament d’un menor, pertanyia a un dels detinguts, un home de 45 anys resident a Tarragona que ja comptava amb antecedents i al qual els agents van confiscar al seu domicili un elevat nombre d’arxius relacionats amb pornografia infantil.

Una acció de la Policia Nacional (arxiu)
Una acció de la Policia Nacional 

A més, van descobrir que assetjava sexualment a dotze menors, mitjançant tècniques de “grooming” (xantatge sexual a través d’internet), per aconseguir que li enviessin fotografies i vídeos pornogràfics de si mateixos.

També va ser detingut un altre home per difondre el mateix tipus de continguts a Valladolid i utilitzar una xarxa WIFI aliena per evitar ser descobert.

Els agents de la Policia Nacional continuen investigant el material intervingut per comprovar la possible participació de més persones en aquests fets delictius.

 


REDACCIÓ5 Juny, 2017

 

OPINIOAmb la memòria fresca pels darrers actes de Tarraco Viva, penso ja en l’any vinent i en com seguirem treballant des de la nostra ciutat, amb orgull i perseverança, en ser un model de gestió pública del patrimoni històric, i especialment en la seva difusió i socialització.

En temps convulsos, de crítica fàcil i de vegades baixa solidaritat i autoestima, anima veure com milers de tarragonins i tarragonines s’han bolcat en el nostre festival cultural per excel·lència. I de cara al 2018, amb els Jocs Mediterranis com a aparador, encara ho farem amb més força, projectant la nostra ciutat al món.

bego1“Amb la interpretació, coneixement. Amb el coneixement, estimació. I amb l’estimació, protecció”. Aquesta cita, de Freeman Tilden, reflecteix des del meu punt de vista l’esperit que impregna la nostra aposta de ciutat pel patrimoni històric com a motor social, cultural i econòmic. Tenim vocació de ser la ciutat que millor sap explicar la història i també la que treballa amb més intensitat en els reptes de la societat actual respecte a la investigació, protecció i difusió del patrimoni. Els nostres monuments són més que pedres, són la nostra raó de ser, l’eina que ens ajuda a entendre el nostre present i ens permet reflexionar sobre el futur que volem construir.

De vegades sento dir que no sabem quin és el projecte de ciutat i m’esvero una mica, potser perquè em sembla més que evident. Tarragona mira al futur a través dels ulls de la cultura en maridatge amb la indústria i el coneixement. Ho ha fet sempre i ho fa cada cop amb major claredat d’objectius malgrat l’escassetat de mitjans dels temps actuals. Tarraco Viva és un exemple d’aquesta ambició humil però constant de tenir un paper protagonista en el Mediterrani, amb una línia de treball perfectament definida de forma col·lectiva i un tempos seré.

El festival forma part del que som i del que volem ser, un projecte que també passa pel futur de la Tabacalera, aquest immens complex que definirem enguany per tenir un full de ruta que ens permeti avançar sense improvisar constantment. Hem de convertir la Tabacalera en un gran centre de coneixement amb Tarraco i el patrimoni històric com a dinamitzadors principals, en diàleg constant amb el coneixement, la creació i el foment d’indústria cultural. Tarragona és hereva del seu passat clàssic i Tarraco ens inspira cap al futur. És un bon camí que em compromet i m’enorgulleix des de la responsabilitat que els ciutadans i ciutadanes m’han atorgat.

Begoña FLORIA
Regidora de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ5 Juny, 2017

 

OPINIOL’Ajuntament de Valls ha aprovat el III pla de polítiques de gènere i d’igualtat de Valls, que constitueix un conjunt ordenat d’objectius i mesures que ens han de permetre desenvolupar una estratègia integral orientada a millorar i equilibrar la situació de dones i homes a Valls a partir d’una anàlisi de diagnosi prèvia d’aquesta situació.

Es tracta d’un instrument àgil, dinàmic i realista la finalitat del qual és aconseguir en el municipi de Valls una equitat de gènere real i efectiva entre homes i dones, una igualtat integral que traspassi l’àmbit formal de la igualtat de tracte i oportunitats i arribi als nostres imaginaris simbòlics.Nuria Gavarro_opinio

Una vegada definits el marc conceptual de les polítiques d’igualtat i analitzada la vessant normativa, l’elaboració del present pla es va fer en un marc de treball transversal i participatiu. És un pla transformador en el sentit que surt de la planificació per àmbits i l’avaluació d’actuacions dels plans anteriors i aposta per una planificació estratègica centrada en consolidar els principis que han d’orientar l’acció política.

Aposta per la formació en tots els àmbits i a totes les persones, com a estratègia de sensibilització i generadora de presa de consciència. És un pla que fa necessari crear estructures per treballar de manera participada, coordinada i transversal.

Transformar la societat i les seves creences implica reflexió i presa de consciència, implica fer responsable a cada persona del canvi. Considerem que una societat igualitària és responsabilitat de totes les persones i aquest pla fomenta la responsabilitat comunitària a través de l’assumpció de la responsabilitat individual.

L’impuls de la redacció de plans locals de polítiques de gènere i igualtat sorgeix del reconeixement de les desigualtats i discriminacions existents per raó de gènere i de la voluntat per transformar aquesta realitat. Per aquest motiu és important i imprescindible aplicar la transversalitat de gènere. Les actuacions previstes en aquest pla s’encaminen a afavorir la igualtat de dones i homes en tots els àmbits de la societat i a propiciar un model de ciutadania més igualitari, basat en el respecte i l’equitat.

Les reivindicacions vers la igualtat entre homes i dones en diferents moments històrics han propiciat les polítiques de gènere que actualment s’estan posant en marxa arreu de Catalunya. Com tot, les polítiques d’igualtat han sofert canvis i han evolucionat al llarg dels últims anys, de polítiques per a les dones a polítiques per a la transformació social. Des d’aquest activisme i des de la implicació institucional s’ha anat treballant per eliminar les desigualtats de gènere, avançant i aconseguint diferents reptes que semblaven inassolibles. Malgrat això, sabem que ens queda molta feina per fer i el camí de la plena igualtat és encara molt llarg i ple de resistències patriarcals.

Amb aquest pla, que té una vigència fins al 2019, es pretén iniciar una nova etapa a Valls de transformació social cap a estructures més igualitàries, iniciem noves estratègies de treball basades en la transversalitat i la cooperació interdepartamental i amb la ciutadania associada i s’assumeix la responsabilitat conjunta en la seva implementació. El Consell Consultiu de les Dones i la tècnica d’igualtat de l’Ajuntament de Valls vetllaran per aconseguir aquest objectiu i en faran un seguiment i avaluació periòdica que faran arribar a tots els agents i persones implicades.

El III Pla de Polítiques de Gènere i d’Igualtat de l’Ajuntament de Valls 2017-2019 és un pla de tota la ciutadania, per a tota la ciutadania i on de ben segur tota la ciutadania veurà millorada la seva qualitat de vida arran de la seva implementació.

Núria GAVARRÓ 
Regidora d’ERC de Participació Ciutadana i Igualtat a l’Ajuntament de Valls

 

 


REDACCIÓ5 Juny, 2017

mar_toribio_Qui no s’ha preguntat mai, què portem a casa d’uns amics quan ens conviden a dinar o sopar? I si és el nostre cap qui ens convida o aquell client amb qui hem tancat un tracte? Com ho farem per quedar bé? Avui donaré uns consells per sortir airosos d’aquestes situacions.
Fer un regal, és una manera elegant d’agrair que ens han convidat, però vigileu ha de ser un detall senzill. Si anem a casa d’amics de confiança, preguntarem si portem alguna cosa, o si sabem que hi ha nens sempre quedarem bé amb un detall pels petits, però tot canvia si la trobada ja és més formal i qui ens convida està relacionat amb el nostre àmbit laboral o simplement és un conegut. Recordeu que els regals sempre es donen quan entrem a la casa, mai al davant d’altres convidats.

Regals que podem i no podem fer:
Les flors: és un regal efímer i diu molt de qui les regala. Eviteu portar-les el mateix dia, ja que no sabeu les dimensions del menjador, ni la decoració del mateix o si l’olor pot molestar o interferir amb el del menjar o amb altres flors que ells tinguin de decoració. Heu d’intentar esbrinar que qui us convida no és al·lèrgic a aquestes. A mi sempre m’agrada enviar-les el dia abans o l’endemà de la celebració amb una nota d’agraïment, d’aquesta manera les podran col·locar a on volen i no els hi obligo a fer-les servir com a centre de taula. També és una manera de no destacar davant dels altres convidats. És molt lleig quan algú està repetint constantment el que ha portat als amfitrions.sopar amics

Les ampolles de vi, siguem conscient que si apareixem amb dues ampolles de vi, no anem bé. Primer, estem obligant en certa manera a què les obrin en aquell àpat, i segurament ja tenen fet el maridatge del dinar/sopar, a més si no sabem quants convidats som, el vi pot donar per fer una degustació. Si regalem un vi que sigui una ampolla d’un vi especial que donarem a l’entrada i l’objectiu és que els amfitrions la degustin en una altra ocasió especial per a ells. També podem portar un licor diferent, un vi de gel, o un licor d’or, d’arròs que són propostes diferents i innovadores.

Dolços, tal com succeeix amb el vi, no ens presentarem mai amb les postres, perquè el menú hem de pensar que ja el tenen definit i els hi faríem canviar. Podem portar uns bombons, unes trufes o uns macarrons que ara estan tan de moda, i que sempre es poden treure amb els cafès. Vigilem que els amfitrions no siguin diabètics.

Llibres, si sabem que qui organitza el sopar és aficionat a la navegació, a la pintura, a la gastronomia o té un hobby que és la seva passió, podem portar un llibre especialitzat en la matèria que sempre serà ben rebut, en aquest cas, adjuntarem el tiquet-regal, sempre sense el preu, per si ja el tenen que el puguin canviar.
Recordeu: mai regaleu un detall personal ni massa ostentós. Cal tenir en compte que, no rares ocasions, el més és menys.

 

 


REDACCIÓ5 Juny, 2017

OPINIOSens dubte, els historiadors qualificaran el segle XXI, com el segle deshumanitzat. Enllà de les guerres del segle XX, que mal justificaven en la consciencia col·lectiva les morts i el dolor, l’actual crisis dels mals anomenats refugiats – ja que ningú els refugia –, i dels migrants de l’Àfrica que moren cada dia al mar Mediterrani, no admet cap justificació ni consol.

Una societat despistada i adormida per un sistema que no té altre fi ni objectiu que la consecució d’uns interessos econòmics, on les persones no són res més que contribuents i consumidors. Un sistema econòmic en hores baixes que s’aferra al poder fent fora als polítics que fins ara l’havien servit, per erigir en governants a empresaris com Trump i Macron.

hector cabreAquesta societat calla i no exigeix, bàsicament perquè s’ha insensibilitzat i allunyat de l’ésser per convertir-se en un producte més dels bancs i els estats. Qualsevol persona amb responsabilitat política suficient que no es posicioni i exigeixi que es respecti el dret a la vida i salut dels éssers humans haurà de ser considerada autora de la mort i el dolor de refugiats i migrants.

La Comissió Europea va aprovar al 2001 una directiva on els estats membres adoptaven el compromís de “fomentar un esforç equitatiu per acollir a dites persones i assumir les conseqüències de la seva acollida”, per tal de “garantir una protecció immediata de les persones”. D’aquí van sorgir les “quotes” per acollir que els estats membres han incomplert de forma sistemàtica. L’article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix que “en cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil, i a gaudir d’ell, en qualsevol país”.

No cal dir, que tots els països de la Unió Europea van subscriure aquest tractat. El Conveni Europeu de Drets Humans està vermell de tanta vergonya pel seu incompliment contumaç. En el seu article tercer del protocol quart, es diu que “queden prohibides les devolucions col·lectives d’estrangers”. (pensin en l’acord criminal que va subscriure la Unió Europea amb Turquia.) Un acord que consisteix –diguem les coses pels seu nom – en contractar els serveis del govern turc perquè siguin ells qui s’embrutin les mans de sang impedint l’entrada a Europa dels migrants i refugiats.

A la Constitució Espanyola, el seu article 13.4 recull que “els ciutadans d’altres països i els apàtrides podran gaudir del dret d’asil a Espanya”. Un dret que la pròpia Llei d’Estrangeria recull al permetre la demanda d’asil tot i no tenir un visat per romandre a Espanya. L’actual panorama evidencia el que ja sabíem: que els drets humans són pels estats de la Unió Europea un mer adorn decoratiu, buit, sense contingut ni capacitat pràctica per defensar-los.

Són molts les persones i els col·lectius que hem exigit l’aplicació de la legislació en drets humans però la trama burocràtica, el matrix administratiu i judicial conciençudament creat durant anys pel sistema, impedeix dur les reclamacions a bon port.

El sistema està fortament blindat. Interesant l’acció conjunta d’Stop Mare Mortum i el Col·legi d’advocats de Barcelona anunciant la presentació d’una demanda Contenciós administrativa davant el Tribunal Suprem per exigir l’execució de la Decisió de la UE d’assignació de quotes per l’acollida de persones refugiades. Prèviament es va fer un requeriment al President del Govern, el qual encara no ha estat contestat. Veurem com acaba. Culpables i Covards, els qui poden pressionar des de l’aparell institucional i callen, no exigint la salvació d’altres éssers humans.

No ens cansarem de denunciar-los públicament perquè en un futur millor estiguin identificats quan siguin jutjats en uns nous judicis de Núremberg on, de ben segur, també planejarà en l’ambient aquella incomoda pregunta de: com potser que tots ho permetéssim?

Hèctor CABRÉ PLANA
Advocat en representació de la Secció de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Tarragona

 


REDACCIÓ5 Juny, 2017

Pel que fa a l’evolució del negoci en 2017, Dow Chemical ha augmentat el seu volum de vendes un 8% respecte al mateix període de 2016, però Valero ha evitat fer pronòstics sobre com pot acabar l’exercici.

dowDow Chemical, que va tancar 2016 amb una facturació de 1.051 milions d’euros a la Península Ibèrica, un 13% menys que el 2015, estudia ampliar les seves instal·lacions a Tarragona.

El president de Dow Chemical Ibèrica, Anton Valero, ha assegurat que “si el mercat va responent com està responent en els últims anys, podria donar-se el cas que ampliéssim les nostres instal·lacions a Tarragona”. Ara per ara, estan estudiant diverses “opcions”, i de moment, “no tenim tancada cap”.

Dow Chemical disposa d’un complex industrial a la província de Tarragona que consta de dues parts: el subpolígon nord, on es fabriquen olefines i que està situat a la Pobla de Mafumet, i el sud, on hi ha la planta de derivats d’etilè, en la Canonja.

Al subpolígon nord hi ha les plantes de cracker i octè, úniques al món pel seu nou procés de producció.

Dow Chemical va invertir l’any passat més de 11 milions d’euros en millores de manteniment i en els processos de parada de les seves plantes a la Península.

Valero ha assegurat que el 74% de la producció de Dow Chemical a Espanya es destina a l’exportació i que, en el cas de Portugal, aquest percentatge arriba al 90%.

Així doncs, els 1.051 milions d’euros que Dow Chemical va facturar l’any passat – 1.209 milions en 2015- a la Península només inclouen les dades de vendes a Espanya ia Portugal.

Valero ha assegurat que la facturació d’un exercici està molt condicionada pel “preu del cru”, que l’any passat va estar en valors mínims.

Tot i la caiguda de la facturació, Valero s’ha mostrat satisfet pel volum de vendes i pels marges assolits, i ha assegurat que el mercat en 2016 va ser dinàmic.valero

Dow Chemical compta amb 801 empleats a Espanya i amb 87 més a Portugal, i més del complex industrial de Tarragona, disposa de centres a Ribaforada i Tudela (Navarra), Cases Terrenys (Portugal) i d’una seu central i una oficina de vendes a Madrid.

Valero ha afirmat que Dow Chemical va contractar a unes 50 persones l’any passat i que la plantilla anirà “a l’alça” en aquest exercici, encara que principalment per renovar personal que es jubila.

Dow Chemical està immersa en un procés de fusió amb la també nord-americana Du Pont, una integració que creu que amb prou feines tindrà impacte laboral a Espanya, perquè “no hi ha molt solapament” entre les seves activitats.
 


REDACCIÓ5 Juny, 2017

OPINIOEncara que sembli mentida, la paraula taxidermista no té res a veure amb el professional que analitza la pell d’un taxista, concretament la d’un taxista de pell fina.

Comencem…

Portem ja uns mesos on cada dia escoltem per la ràdio, llegim als diaris o ens mostren per la televisió el malestar del gremi dels taxistes per l’aparició d’unes plataformes que,segons ells, els fan competència deslleial.

Més lluny de la realitat i com algú amb 2 dits de front va dir… “La ignorància es cura llegint”.

-Esteu preparats?
-Us espanta llegir 620 paraules? (ja en porteu 101)

– Som- hi!

Una mica d’història com introducció en format de vaselina narrativa.gustau_opinio

Com deuen saber tots aquests taxistes que paralitzen les ciutats i posseïdors de la veritat absoluta, ja a l’edat mitjana existien alguns gremis especialitzats en el transport. Els cotxers de carruatges i els llogaters de cavalls i mules sobresortien de la resta.

L’any 1864 l’ajuntament de Barcelona va aprovar el primer reglament municipal on figurava el terme “cotxe de places” per primera vegada, perquè les “tartanes” començaven a generar problemes de trànsit a la ciutat . De fet, van aprofitar la mateixa normativa per informar quina havia de ser la “correcta” conducta del seu xofer.

A finals de segle, coincidint que les diligències i el ferrocarril van desaparèixer del paisatge urbà, es va fer un pas endavant i van implementar les llicències i crearen un impost (taxa) per tots aquells que aprofitaven els carrers de la ciutat per obtenir un benefici personal.
Simultàniament en el temps visqueren el naixement del tramvia, esdevenint aquest fet com el gran detonant del progrés en el sector del transport públic.

A principis del segle XX i a causa de 2 fets molt rellevants, el sector va evolucionar cap al concepte que actualment entenem com a taxi.
Per una banda Wilhelm Bruhn, un enginyer alemany, va començar a comercialitzar un aparell que mesurava temps i distància (taxímetre), invent que havia creat a finals del segle XIX. Per l’altra banda la companyia Hispano-Suiza es va dedicar a comercialitzar els seus automòbils fabricats en sèrie (taxis).

Avui, un segle més tard, esteu lluitant pels vostres drets i parlant en plata, des de l’empatia, és una putada això que us passa, però això és el que definim com a progrés.
Segurament en un passat els criadors de cavalls, els constructors de carruatges i els Cotxers també van lluitar per allò que els donava a menjar.
Segurament en el moment que els ajuntaments van decidir imputar una taxa a tots els que vivien del transport de persones va generar un conflicte.

El meu besavi va ser dels primers, per no dir el primer, taxista de Manresa, el Sr. Vilaró. Ell era una institució al municipi i és el responsable que cada any per Sant Cristòfol ens reunim tota la família al voltant d’una taula per celebrar aquesta efemèride.

Amics Taxistes, podeu ajornar la vostra condemna a mort o resistir en l’existència tal com la teniu concebuda de forma infinita. Us informo que l’evolució passarà per damunt d’aquell que no s’adapti tot acceptant la sentència que avui ja està escrita.

Entenc que encara porteu les vostres fotos a revelar, que no compreu els vols per internet, dedueixo que seguiu anant en carruatges, que no compreu en grans magatzems i que en un futur pròxim defensareu i us mobilitzareu pel gremi dels mecànics que figuraran en massa a les llistes de l’atur quan els vostres cotxes siguin elèctrics….

Seguiria donant motius per mostrar-vos que teniu la lluita perduda però veig a l’aplicació del meu mòbil que en un minut tinc l’Uber esperant-me a la porta de casa.

Salut!

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007

 


REDACCIÓ5 Juny, 2017

infollon_Esta semana hemos visto cómo una deflagración fiscal y mediática achicharraba al ex gerente de la Empresa Municipal de Transportes Públicos de Tarragona (EMT), Mario Cortés, y a la actual presidenta de dicha empresa municipal, Begoña Floria. Vaya escándalo!!!

El alcalde Josep Félix Ballesteros, que ya viene soportando la carga de lo suyo, ha gestionado precavidamente su distancia para con el presunto asunto.

mario_cortes_caraY es que esta empresa pública de transportes, no es la primera vez que está en el ojo del huracán político. Creada en 1982, por su consejo de administración ha pasado el Pantone político al completo. Ya en 2011, cuando se produce el recambio en la gerencia de la empresa con la salida del fallecido Jesús Trasobares y la entrada de Mario Cortés, saltaron chispas por la cláusula contractual de 350.000 euros que se le debía abonar al gerente saliente Trasobares. Creo que no equivocarme.

En aquellos años estaba al frente de la EMT un joven Carlos Castillo, que tuvo que lidiar con todo tipo de dificultades, hasta que el nuevo cartapacio del alcalde, tras las elecciones municipales, designó a Begoña Floria como presidenta de esta empresa municipal, ahora baqueteada por Cs, la fiscalía y el propio consejo de administración de la EMT.

Con Floria ya al frente de la EMT, Mario Cortés se afianzó en la gerencia, simultaneando su cargo con el de administrador único de la empresa Euro Tecnics Electronic S.L. (simplemente lo apunto a modo de curiosidad) y más recientemente, concejal en el municipio del Albiol, donde ocupa el cargo de 1er teniente de alcalde como responsable de Servicios Municipales, Licencias de actividad y Gestión de Bienes Patrimoniales (¡Oh yeah!). Cortés fue sustituido en la gerencia de la EMT por Néstor Cañete, que al parecer nunca supo ni quiso nada de ninguna VISA. Uno tanto y el otro tan poco.

mario_cortes__Ha sido el partido de Rubén Viñuales quien ha alumbrado el caso desde el seno del consejo de administración. La decisión de llevar a la fiscalía los documentos es del todo acertada y aunque una parte o la totalidad de los gastos realizados con la VISA del gerente puedan ser justificados, la medida adoptada por Cs es la correcta, digan lo que digan Ballesteros y Floria. No obstante, señalaremos que publicar dicha información también es lógico y consecuente, diga lo que diga Ciutadans, por lo “bagini”, en los corrillos consistoriales.

Y si afinamos más el oído, escucharemos ecos del entorno de alcaldía acusando a un imaginario “gay power” de tejer una red de concupiscentes complicidades mariquitas entre estamentos periodísticos, políticos y judiciales para acosar al gobierno tripartito de la Plaza de la Font. ¿Han pensado estos inquisidores mentales que la razón de que este digital publique, con rigor periodístico, todo tipo de informaciones inconvenientes del gobierno de Ballesteros se debe a los errores de dicho gobierno y a la profesionalidad del medio?

No hablemos del consejo de administración de la EMT y su nulo celo vigilante sobre el uso de los recursos públicos municipales, salvo la representante de Cs: Sonia Orts. Tras la comparecencia de Orts a Fiscalia todos se apuntan al carro, pero deberían presentar dimisiones en cadena y por duplicado al haber pasado por alto permanentemente un hecho, como mínimo, chocante e inmoral con una gestión administrativa rigurosa en tiempo de dificultad económica. ¿A qué se dedican los miembros de los consejos de administración de las empresas municipales? Son demasiados los escándalos que se han ido conociendo en diferentes empresas públicas mientras en sus consejos de administración ha reinado la zoqueta paz de los floreros.bego4

Finalmente diré que a Begoña Floria se le amontonan los problemas. El caso Inipro, la tarjeta “black” de la EMT y sumen también el conflicto laboral con la Guardia Urbana (consecuencia de un regalo envenenado): queda claro que el caldo con cicuta se lo sirven en tres tazas a “la Bego”.

Viendo a Floria sola en la rueda de prensa (del pasado martes) y después ante su consejo de administración, intentando justificarse con cara de pocos amigos y explicaciones algo peregrinas, ella que ha sido la empoderada de Ballesteros para repartir leña, qué quieren que les diga, tengo la sensación de que su trayectoria política ha encallado. Creo que más de uno está decepcionado. Ella es una luchadora incansable que se ha comido todo tipo de marrones, pero bien sabe Floria que ya no se va a quitar la mancha por mucho que la frote o quiera matar al mensajero.

Ella es periodista y sabe de qué va todo esto. ¿O no?

Hasta el lunes

El Infollón