24. Abril 2024

7 Juny, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ7 Juny, 2017

L’Oficina Antifrau de Catalunya investiga per quin motiu diversos llocs clau de la gestió de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) han estat ocupats amb càrrecs de confiança i no amb funcionaris de carrera, com marca la llei, així com l’increment de contractes i pujades de sous a l’àrea de gerència.

URV_La URV, confirma un portaveu, ja ha tramitat “la informació requerida, on s’acredita que s’han aplicat els procediments legals vigents”. No obstant això, declina donar la versió institucional del cas per desconèixer l’abast i contingut de la investigació d’Antifrau.

Els serveis jurídics de la URV han detallat que Antifrau, a més d’abundant informació genèrica sobre processos de contractació, ha requerit les dades del gerent, Manuel Molina; la cap de Recursos Humans, Josepa Gallofré, de la seva filla Mireia Alberich, contractada com a tècnic mitjà de gerència i d’un matrimoni, emprada ella com a cap de servei de gestió acadèmica, mentre que el seu marit és tècnic superior de gerència.

Un cas singular
Aquests llocs de treball depenen de la gerència, dirigida per Molina des de fa 23 anys, pràcticament des de l’inici de la universitat, que l’any passat va complir el seu 25è aniversari. La llarga trajectòria del gerent, un cas singular a les universitats espanyoles, s’explica, segons el portaveu i els serveis jurídics de la URV, per “la política continuista que sempre ha tingut aquesta universitat”.

Molina va accedir a la universitat per lliure designació com a càrrec de confiança, encara que a partir del 2012 consta com a laboral en la relació de llocs de treball de la URV. Per això s’investiga ara si el seu contracte es va modificar de personal d’alta direcció a personal laboral sense que la plaça hagués sortit a concurs, segons les mateixes fonts. El portaveu de la URV assegura, però, que el contracte no s’ha alterat i segueix sent de confiança.

La cap de recursos humans és una eventual -un càrrec de confiança nomenat al seu torn per un altre càrrec de confiança-, una figura que no pot exercir tasques de gestió exclusivament reservades a funcionaris, segons la llei. Per ocupar aquesta plaça, la Relació de llocs de treball de la URV estableix que s’ha de tenir una llicenciatura i Gallofré, amb una llarga trajectòria sindical, té una diplomatura en Relacions Laborals.urv

És responsable, entre d’altres, de processos d’accés i retribucions d’una universitat amb més de 2.500 empleats i una amplia diversitat laboral que va des del personal d’administració i serveis a catedràtics i becaris. Malgrat el estratègic d’aquest càrrec, ocupat anteriorment per una funcionària de carrera, no ha sortit a concurs públic.

Creixement sostenible?
Els serveis jurídics de la URV han argumentat que la llei preveu excepcions i s’han mostrat convençuts que no hi ha cap irregularitat en les contractacions, ja que estan aprovades col·legiadament pel consell social i la junta de govern de la universitat tarragonina. Tant és així, que, segons el portaveu, “des de fa uns vint anys, la política de personal de la universitat és que les places de caps de servei siguin eventuals”.

La URV també justifica el creixement de l’àrea de gerència per la reorganització impulsada pel rector Francesc Xavier Grau en el seu segon mandat (2010-2014) “per cobrir les necessitats del gran creixement que havia experimentat la URV i per fer aquest creixement sostenible”.

Segons la URV, en declaracions al Periódico, el context era optimista, amb aportacions estatals als Campus d’Excel·lència Internacional, però des del maig del 2011, amb les retallades, aquesta àrea ha decrescut. No obstant això, Antifrau vol confirmar que es tracta d’una reducció real.

 

 


REDACCIÓ7 Juny, 2017

L’Associació de Veïns del Port es troba en ple procés de preparació i programació de les Festes del Barri del Port, que tindran lloc al barri el darrer cap de setmana de juliol. Per tal de sufragar part dels costos de la revista del programari d’actes i dels diferents actes què s’hi programin, l’Associació de Veïns ofereix als establiments del barri diferents formes d’anunciar-se poder col·laborar.

fetes barri del portD’una banda, els establiments tindran la possibilitat d’anunciar-se per 30€ a mitja plana, o 60€ a plana sencera, a la revista d’actes. Una altra opció és convertir-se en col·laborador patrocinador d’un acte en concret, costejant-lo, a canvi de què el nom de l’establiment sigui anomenat a megafonia durant la seva realització i aparegui just sota l’acte al programa.

L’associació de Veïns del Port lamenta que hi ha poca voluntat per part del col·lectiu comercial del barri per col·laborar i dinamitzar el teixit associatiu entre veïns i establiments. Una millor relació entre les dues parts suposaria una millora pel barri, així com una major activació econòmica del barri. En aquest sentit, l’associació fa una crida a la col·laboració dels establiments del Barri del Port per fer arribar idees i propostes que es puguin incloure en el programa.

M.M.


REDACCIÓ7 Juny, 2017

Tarragona ja disposa d’un circuit d’entrenament d’aigües obertes. El CN Tàrraco i el Club de Vela Platja Llarga van inaugurar ahir a la platja homònima el primer camp d’entrenament de natació d’aigües obertes de la comarca. Consisteix en un circuit de boies en forma de “llapis” situat a la zona de bany tocant al Club de Vela que per les seves característiques esdevindrà en tot un epicentre de referència d’aquest esport a Catalunya.

circuit aigües obertesL’acord entre els 2 clubs que sumen entre ells una massa social de 3000 socis, permetrà oferir un gran nombre de serveis als usuaris. D’una banda, els tècnics del CN Tàrraco oferiran entrenaments regulars cada setmana destinats a totes les edats i nivells, mentre que el Club de Vela oferirà els vestuaris, suport de caiacs i vigilància des de terra.

El recorregut d’aquest primer circuit s’anomena “el llapis”. Ho composen 9 boies que dibuixen 2 rectes paral·leles que estan connectades per un triangle a l’extrem est. Qualsevol distància entre boia i boia sempre és de 50m. El disseny del carril permet experimentar en pocs minuts els canvis de corrent i vent possibilitant així un millor aprenentatge. La ubicació del circuit és d’alta seguretat ja que es troba en una zona de poca profunditat (de 2,5 a 3,5 m), allunyat a més de 600m de zona rocosa i amb vents habituals que empenyen cap a costa.

M.M.

 


REDACCIÓ7 Juny, 2017

Un dels objectius de l’estudi era trobar mètodes senzills i ràpids per verificar la varietat de whisky, ja que hi ha tantes que són fàcilment adulterables.

whisquiiInvestigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Tecnològica de Gdansk (Polònia) ha aplicat tècniques analítiques ràpides per diferenciar les begudes alcohòliques segons la seva forma de producció i el seu origen botànic.

Els investigadors han aplicat espectrometria de masses per les aromes, espectroscòpia ultraviolada-visible per al color i espectroscòpia infraroja per al gust per diferenciar cinc grups de whisky amb diferents orígens i formes de producció.

Però la meta principal era emular amb aquest tipus de mostres el treball dels panells de tast en les seves valoracions.

D’aquesta manera, l’espectròmetre de masses (HSMs) actuaria com ho fa el nas humana, l’espectroscòpia infraroja (FTIR) ho faria com ho fa la llengua, mentre que l’espectroscòpia ultraviolada visible (UV-Vis) faria d’ull.

Es configura d’aquesta manera un panell electrònic de tast que proporciona, en pocs minuts, una empremta digital i amb informació química de cada producte.

L’estudi pot ser útil per dur a terme un control de qualitat basat en mesures químiques i, també, per ajudar els panells tradicionals en el seu treball rutinari.

whisquiiiEl sistema es basa en l’origen botànic i no a la regió ni el mètode d’elaboració del destil·lat.

Si bé fins ara hi havia diferents estudis elaborats mitjançant la cromatografia de gasos, és poc usual emprar els mètodes que s’han seguit en aquest treball amb aquesta finalitat.

Així, aquest sistema de sentits electrònics pot distingir entre els destil·lats irlandès, espanyol, escocès, bourbon i Tennessee.

Els millors resultats s’han obtingut amb l’espectrometria de masses, que és la que determina el contingut en volàtils i, per tant, la que pot proporcionar informació sobre la seva aroma.

Gràcies a les anàlisis també s’han trobat diferències dins de cada grup de whisky, el que posa de manifest que aquestes no es deuen únicament a la matèria primera, sinó també a la forma de producció.

El whisky s’obté principalment de la destil·lació de cereals -cebada, sègol i civada bàsicament- maltejats i dessecats sobre foc de torba; ha de madurar com a mínim tres anys en bótes de fusta i n’hi ha de molts tipus, en funció del país productor.whisqui

A Europa s’elabora principalment a partir d’ordi de malt, aigua i additius com el blat i el sègol, però els mètodes de producció canvien depenent de la zona.

Per exemple, el whisky irlandès i l’escocès es produeixen amb cereals similars, però, en l’irlandès és de triple destil·lació i l’espanyol usa un destil·lat de blat de moro que el fa més semblant a l’americà, el bourbon.