29. Març 2024

28 Agost, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ28 Agost, 2017

Rovira ha recordat que no passarà la vida desmentint les notícies o informacions inexactes o interessades. El seu tarannà – insisteix – està pautat per la discreció i treballar en silenci, sense encendre els ànims.

L’alcalde de Torredembarra, el republicà Eduard Rovira, no té dubtes que “un grup reduït (3 o 4 persones), algun d’ells policia” vol “fer sang” i “dirigir la població” en contra de l’actual equip de govern. Són persones que, segons el batlle, “tenen enyorança de l’antic govern”.

Eduard Rovira ha fet aquestes declaracions a l’emissora municipal de la Torre després de les diferents notícies publicades a la premsa i que donen compte de possibles irregularitats en el govern tripartit. L’alcalde està convençut que darrere de les filtracions i intoxicacions als mitjans de comunicació estan funcionaris que tenen com a objectiu principal “perjudicar l’acció de l’actual govern”.

Alguns d’aquests funcionaris estan afectats, segons ha dit, per expedients oberts per l’actual govern municipal per si cal sancionar-los, que fan conxorxa entre ells i amb algun altre element extern relacionat amb les trames del govern anterior.

En relació a la polèmica de les terrasses, i en concret al bar No se, Rovira ha dit que tot s’ha fet segons la llei i que quan hi ha hagut arguments per sancionar s’ha sancionat i que no totes les actes aixecades pels agents de la policia contenien arguments suficients per poder-ho fer.
Fent referència a la carta del sindicat de la policia, publicada en exclusiva per aquest digital, l’alcalde diu no entendre per què un sindicat es queixa a través de la premsa i no a la comissió paritària, que és l’òrgan on es troben regidors i funcionaris per debatre i resoldre qüestions laborals.

Eduard Rovira lamenta que sigui un sindicat qui vulgui dirigir una feina tècnica de la prefectura de la policia i que posi en dubte la gestió pública.

En aquest sentit, assenyala que la política municipal és posar ordre a les terrasses i aquesta tasca, juntament amb els protocols d’inspecció, ha estat encomanada a la Regidoria de Comerç amb un esperit educatiu i no sancionador, sempre a l’empara de la llei. D’aquesta manera, la policia local està més lliure per ocupar-se’n d’altres aspectes importants per a la ciutadania.

Eduard Rovira, en una entrevista de 50 minuts a Ona La Torre, diu que és evident que hi ha un grup de persones aviciades que pretén perjudicar la imatge del seu govern.

ENTREVISTA: 

 


REDACCIÓ28 Agost, 2017

ANAV informa en la seva memòria que en els últims anys s’ha preparat a nivell tècnic i documental per allargar l’explotació més enllà dels quaranta anys.

L’Associació Nuclear Ascó i Vandellòs (ANAV), que gestiona les dues centrals nuclears tarragonines, treballa per allargar la vida de les dues plantes.

Al 2020 venç el permís d’explotació de Vandellòs II; el 2012, el d’Ascó I i per a la seva renovació les plantes entraran en l’anomenada operació a llarg termini.

Així, les parades de recàrrega de combustible del reactor i manteniment serveixen també per avaluar els components i, si cal, aplicar mesures correctores.

Un comitè, el de Gestió de vida (CGE), s’encarrega d’avaluar diferents aspectes del funcionament i també de resoldre propostes de millora amb enfocament a l’operació a llarg termini.

Quan ANAV demani una nova autorització d’explotació de les centrals nuclears, haurà d’aportar un Pla integrat d’avaluació i gestió de l’envelliment (Piège).

A més d’aquest pla, haurà de presentar una proposta addicional de l’estudi de seguretat amb anàlisi que justifiquin la gestió de l’envelliment de les estructures, sistemes i components de la central en el període d’operació a llarg termini.

Finalment, és obligatori aportar una revisió de les especificacions tècniques de funcionament, incloent els canvis.

 


REDACCIÓ28 Agost, 2017

Ahora que todo parece estar calmado después del atentado de Barcelona y Cambrils. Me paro a pensar, reflexionar y analizar las reacciones. Me paro a pensar después de tener la mente perdida unos cuantos días. Es obvio que, después de vivir una tragedia tan de cerca, la mente se bloquea. Parece ser un drama que no acaba ni acabará nunca.

Por mi condición social, marroquí e inmigrante en Cataluña, y, por poseer una ideología que intenta superar el hecho de distinguir las personas en función de su origen, religión, género, etnia, edad y condiciones económicas, me ubico entre dos visiones totalmente comprensibles.

El rechazo hacía la comunidad musulmana que nace después de cada atentado terrorista y que exige a ésta repudiar el terrorismo como si fuera una obligación y, por otra parte, la comunidad musulmana, que se siente señalada con un dedo inquisidor que les sitúa en el mismo nivel que los terroristas.

¿Islamofóbia? ¿racismo? No me gusta calificar las personas con etiquetas. La reacción del rechazo no deja de ser comprensible, es una herida emocional que nace por alguna consecuencia sufrida, nace del miedo y de la preocupación. Calificar las personas hace que dividamos la sociedad en dos partes, los malos y los buenos. Los verdugos y las víctimas. Es un panorama que caracteriza unos en diabólicos crueles y, otros, en mártires victimizados. Nadie es cien por cien malo ni bueno, si reflexionáramos un poco sobre ¿qué es lo que lleva el ser humano a rechazar alguien? La respuesta es el miedo, y, sobre ¿qué es lo que lleva el otro a sentirse rechazado? La respuesta es que está persona acepta ser rechazada, por lo tanto, le afecta. Ahora bien, cuando se convierte el rechazo en agredir, personalmente lo llamaría violencia más que islamofóbia.

Somos conscientes que existe un rechazo a la comunidad extranjera, a los inmigrantes económicos. No es algo nuevo. Pero el rechazo que recibe la comunidad musulmana o marroquí, cada vez aumenta más que al resto de la inmigración ¿Por qué? ¿Existe el rechazo? Sí, pero no debemos afrontar este problema desde el victimismo y darle tanta importancia le alimenta. Y, cuando salimos a la calle para rechazar el terrorismo, tal vez no deberíamos hacerlo bajo pancartas tipo el “islam es paz”. Por más que nos duela, es una realidad innegable que existe un islam que no es nada pacifico, estamos ante un islam terrorista y violento. Cierto que no es el mismo que conocieron nuestros padres y abuelos, porque tienen suerte que muchos de ellos solo aprendieron el islam que se transmitía a través de la inocencia, bondad, solidaridad y, con valores pacíficos.

La comunidad musulmana, estamos ante un problema muy grave, gravísimo. No es casualidad que todos los terroristas de hoy en día sean musulmanes. Deberíamos aceptar que el islam de hoy ya no es mismo que nos enseñaron nuestros abuelos. Reconocer que hay un islam que es terrorista y violento. No es cuestión de salir a justificarse ante el mundo con pancartas, tampoco se trata de alzar la voz gritando “no en mi nombre”, y tampoco se trata de hacer el gesto de “Soy musulmán, no soy terrorista. abrázame si no tienes miedo”, no hace falta gestos de victimismo, créete que no somos culpables. Se trata de aceptar un problema que causó tantas y tantas masacres y, aún no hemos sido capaces ni de aceptarlo ni de reconocerlo. Es trabajo de las mezquitas aclarar donde acaba el islam y donde empieza el radicalismo.

Y, además de crear campañas contra la islamofóbia, crear campañas para denunciar cualquier sospecha del radicalismo en las mezquitas, vía pública e incluso en nuestras casas. ¿Deberíamos parar el rechazo? Sí. Pero vamos a parar primero los “nuestros”. Vamos a aceptar que estamos ante un islam diferente, un islam radical, un islam terrorista. Vamos a cambiar este islam, empezando por aceptar su existencia. No, no es suficiente decir “No en mi nombre”. Tampoco se trata de poner un policía en cada mezquita, sino la implicación de los musulmanes, trabajando en red entre administraciones, mezquitas y autoridad policial.

Respecto a los terroristas de Ripoll, estoy dolida. Muy dolida porque un nuevo islam, que no es religión de los musulmanes, está haciendo el mal más que el bien, causa dolor más que alegría, está llevando a nuestros jóvenes al infierno. No hay que perder de vista un factor que considero importante mencionar, la educación. Cómo han podido felizmente vivir seis meses entre idas, vueltas y desapariciones por medio sin que sus familiares y amistades se enterasen. La educación, como en todas sociedades patriarcales, los niños y niñas recibimos educación u otra en función de nuestro sexo. Si preguntáramos a los padres sobre sus hijas, nos sabrían decir hasta las veces que acuden al cuarto de baño.

En cambio, los hijos no tienen nada que perder, ni tienen himen entre sus piernas, por lo que no pasa nada si salen a la calle sin avisar, no pasa nada si llegan tarde a casa y tampoco pasa nada si duermen en casa de desconocidos. ¿Para qué preocuparse por un hombre que no tiene nada que perder? con eso, no quiero decir que en todas las familias se vive así, pero en la mayoría sí. También existen padres que controlan a sus hijos e hijas demasiado, pero pierden el control y la autoridad cuando llegan éstos a la adolescencia. Y, en muchas otras, la comunicación entre padres-hijos no existe.

Una parte de la problemática es esta, que en los tres casos llevan al descontrol familiar, lo que hace que el hijo sea fácilmente captado por los terroristas, porque los jóvenes adolescentes sin futuro es el perfil terrorista buscado. Una vez captados, estos jóvenes, empiezan a rezar, leer el Corán, tratar bien a los padres. A ellos, los progenitores, les alegra ver a sus hijos volver al camino correcto. Creen que ya han tomado consciencia, después de mucho esfuerzo en exigirles que recen y que nunca les hicieron caso. Es normal que se alegren al verles más cercanos a Dios. Desgraciadamente, al final, se acaban llevando una sorpresa. ¿Cómo van a sospechar?

Todo nace por algún motivo, no es que seamos ángeles y ellos demonios, no es que seamos víctimas y ellos verdugos. Nada de esto. En una conversación con, Angel Belzunigui Eraso, profesor de sociología de la URV, me dice: “los individuos deberían poder expresar y tomar el control de sus vidas sin ningún aditamento comunitario-cultural”. Sí, soy marroquí y de origen musulmán. Acepto que tenemos un grave problema de adaptación, integración e inclusión. Es algo que ni en esta generación, ni en la futura podemos conseguir. Es mucho más complejo, al menos yo no tengo fe en que se cambiará. Sabiendo que en España el tipo de inmigración marroquí procede de pueblos con escasos recursos. Para conseguir tener la libre expresión y control de sus vidas, deberíamos empezar con la libertad religiosa en el país de origen, pero, tal como vamos en Marruecos, no será de inmediato.

Personalmente, creo que los planes de integración no es que sean insuficientes. El problema radica en que se está intentando integrar una generación perdida, la de mis padres. Por ello, considero prioritario prestar más atención a las hijas e hijos. Por mucho que vayan a colegios y tengan amistades de otras nacionalidades, dentro sus casas hay otra educación, otra cultura y otra ideología religiosa.

El islam que una minoría ha convertido en intranquilidad, enemistad y en guerras, no es islam de paz y, mientras haya intereses económicos detrás de las guerras, no será pacifico. Mientras haya quien alimente los terroristas, el islam no será pacifico. Mientras haya quien predique la violencia como método para lograr sus fines, el islam no será pacifico. Mientras haya la división de la sociedad entre victimismo y “verduguismo”, mientras exista el “ellos” y “nosotros” no erradicaremos el rechazo y seguiremos hablando de islamofóbia.

Hakima ABDOUN
Activista Social

 


REDACCIÓ28 Agost, 2017

Un home de 77 anys ha mort aquest dilluns a les 10:30h del matí a la platja del Cristall a Miami Platja, després que els efectius del SEM l’intentessin reanimar sense èxit.

 

Els fets han passat el matí d’avui dilluns a la platja del Cristall a Miami Platja, a Mont-roig del Camp, quan en aquesta platja encara no havia començat el servei de socorrisme.

L’home de 77 anys, ha estat atès en un primer moment pel socorrista d’una piscina propera a la zona qui ha intentat reanimar al banyista a l’espera que arribessin els efectius del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM)

Al lloc dels fets han arribat tres dotacions dels Mossos d’Esquadra i un helicòpter i una ambulància del SEM. Els sanitaris han continuat les maniobres de reanimació, pero ja no han pogut fer res per salvar la vida del banyista.


REDACCIÓ28 Agost, 2017

A l’entrada del centre sanitari la parella del detingut va insultar l’agent que l’acompanyava, el va escopir i li va donar dos cops de puny a la cara. Va ser detinguda per atemptat contra els agents i citada a judici ràpid, a l’endemà, al Jutjat d’Instrucció núm. 6 del Vendrell. 

Comissaria de la Policia Local de La Torre

La Policia Local de Torredembarra va detenir una parella de 26 i 27 anys. Els fets van succeir després que a la centraleta de la Policia Local es va rebre una trucada, a les 9.15 h, en què s’informava d’una baralla entre dues persones davant d’un bar del carrer dels Indians.

El passat divendres, en arribar la primera patrulla al lloc dels fets van trobar un home, a la cantonada entre els carrers de Gibert i dels Indians, que va indicar als agents que havia estat agredit per un jove que es trobava en aquell moment davant del número 11 del carrer dels Indians.

En arribar al local, els agents van haver de reduir l’individu en vàries ocasions, fent falta fins a quatre efectius per evitar que aquest agredís veïns, policies i a si mateix. Durant l’actuació policial va aparèixer la seva parella que en primera instància va col·laborar amb els agents però que tampoc va poder calmar-lo.

Com a resultat, es  va procedir a la detenció del noi  per desordres greus, lesions a una persona, danys a un vehicle que es trobava estacionat al carrer i resistència i desobediència als agents de l’autoritat. Aquest va ser traslladat al CAP de Torredembarra perquè se l’assistís de les ferides.

 


REDACCIÓ28 Agost, 2017

No és la primera vegada que ingressa a la presó, ja que en 2012 va passar un mes a la presó de Figueres, en qualitat de preventiu, acusat d’un delicte d’abusos sexuals.

Driss Oukabir, un dels quatre detinguts pels atemptats de Catalunya, ha interposat un recurs davant l’Audiència Nacional contra el seu ingrés a la presó, arran de l’atemptat terrorista de La Rambla de Barcelona.

Oukabir és la persona a nom del qual va llogar la furgoneta utilitzada en l’atac que va deixar un balanç de 16 víctimes mortals -l’última va morir ahir per les ferides sufridas– i uns 130 de ferits.

Driss Oukabir, de 28 anys i origen marroquí, és un dels dos investigats als quals el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va enviar a presó la setmana passada per la seva vinculació amb els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. L’altre va ser l’únic supervivent per l’explosió d’Alcanar.

Durant el seu interrogatori, Oukabir, germà d’un dels terroristes abatuts a Cambrils, va reconèixer que va llogar dues furgonetes que van ser utilitzades pels terroristes però que ho va fer pensant que eren per fer una mudança i es va desvincular de la cèl·lula gihadista, ja desarticulada.

En un primer moment va dir als Mossos que el seu germà petit, Moussa, podria haver-li robat la seva documentació per llogar les furgonetes per por.

A més, va negar tenir cap coneixement que l’imam de Ripoll (Girona), Abdelbaki És Satty, mort a la casa d’Alcanar, estigués adoctrinant joves del poble.

Segons la investigació, Driss Oukabir, anomenat La Mostela, va adquirir dos bitllets per als passats dies 12 i 13 en un locutori, l’amo ha quedat en llibertat.

Quan va declarar davant el jutge Fernando Andreu, Oukabir, amb aspecte descurat i cansat, es va mostrar preocupat per la presó a la qual aniria i per si hi correria perill, segons han detallat fonts jurídiques.

 


REDACCIÓ28 Agost, 2017

David González assegura que ha estat l’accident de trànsit més greu de la història mai registrat a les carreteres de la capital de la Costa Daurada. Un conegut del conductor que va perdre la vida asegura que era una persona molt prudent al volant. Van morir després d’un dinar  una paella a Cambrils per acomiadar-se de les vacances d’estiu

El regidor David González

No hi ha hagut excés de velocitat. De moment, aquesta és l’única certesa que té la Policia Local de Salou en relació a l’accident mortal d’aquest diumenge a la tarda. El regidor de seguretat ciutadana, el socialista David González, ha explicat als periodistes que els investigadors descarten aquesta possibilitat.

Els agents investiguen les circumstàncies del tràgic accident. Estan esbrinant si la porta del vehicle aparcat al carrer estava oberta o es va obrir de cop, obligant que el conductor del 4×4 sinistrat fes una maniobra descontrolada fins a envair el carril contrari, topant amb l’autocar que transportava unes 10 persones.

També s’investiga si el conductor del vehicle accidentat, de 83 anys, era l’únic ocupant que duia el cinturó de seguretat cordat. Els informes de l’autòpsia i l’atestat policial serà lliurat aquesta tarda al jutjat de guàrdia. No es descarten noves diligències policials ni el desplaçament del magistrat al local per conèixer la zona i analitzar les diferents possibilitats. Cal recordar que en l’accident van perdre la vida cinc persones (el conductor, la dona i la germana i un matrimoni amic resident a Reus). El regidor

A les 12 del migdia s’ha fet un minut de silenci en honor a les víctimes. L’alcalde Pere Granados es troba fora del país. Marc Montagut assumeix de forma accident la presidència del consistori.

VIDEOS

EL REGIDOR ESCLAREIX ALGUNS DUBTES DEL SINISTRE

UN MINUT DE SILENCI EN HONOR A LES VÍCTIMES

 UN AMIC EXPLICA QUE LES VÍCTIMES HAVIEN ANAT A ‘ACOMIADAR-SE’ DE L’ESTIU, MENJANT UNA PAELLA A CAMBRILS

 


REDACCIÓ28 Agost, 2017

El major dels Mossos d’Esquadra Josep LLuís Trapero denuncia que la policia catalana no rep tota la informació que des de la policia internacional s’envia a Madrid. També esclareix que la Guardia Civil no va demanar entrar amb els TEDAX a la casa d’Alcanar.

Josep Lluís Trapero, el major dels Mossos d’Esquadra, ha advertit avui que la policia catalana no surt “ben parada” en el repartiment de la informació d’organismes de seguretat europeus per part de la Policia Nacional: “la informació que afecta a Catalunya no passa de Madrid cap aquí, no flueix”.

“En aquest repartiment, el cos de Mossos no sol sortir bé lliurat i això vol dir que la informació que afecta Catalunya no passa de Madrid cap aquí. No flueix. Això és així i no m’ho pot discutir ningú”, ha denunciat, deixant clar que la informació policial procedent d’altres països, com de l’àmbit europeu, arriba “per una finestreta controlada pel Cos Nacional de Policia, que la reparteix”.

El major també ha advertit que els Mossos d’Esquadra no tenen actualment coneixement de cap investigació del Ministeri d’Interior sobre els imams a Catalunya.

“De l’imant de Ripoll sabíem molt poc, per no dir pràcticament res. Sabíem el nom de pila”, ha lamentat Trapero, que ha assegurat que si els Mossos d’Esquadra haguessin tingut aquesta informació, l’haurien treballat.