29. Març 2024

29 Agost, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ29 Agost, 2017

La protesta d’aquest dimarts davant l’estació de Tarragona l’han convocat els mateixos vigilants, sense el suport de cap sindicat. Durant la concentració s’han exhibit pancartes reivindicatives i s’ha cridat que no volen ser “indigents de la seguretat”.

Més de mig centenar de persones s’han concentrat aquest migdia davant l’estació de Tarragona per reclamar un conveni “digne” per al sector dels vigilants de seguretat privada.

L’acció de protesta, organitzada pels mateixos membres del col·lectiu, ha servit per reclamar més mesures de protecció per fer front a les amenaces i agressions “diàries” que pateixen al seu lloc de treball, especialment en trens i estacions. Entre d’altres qüestions, reclamen poden disposar d’armilles antibales i d’armes, atès el nivell 4 d’alerta antiterrorista, i que se’ls consideri agents de l’autoritat.

Manifestació el 27 setembre
Un portaveu dels vigilants, Claudio Rebull, ha explicat que demanen un plus salarial de perillositat -equiparable al dels treballadors de Metro de Barcelona- ja que el seu sou és d’uns 900 euros mensuals. A nivell estatal, el col·lectiu està cridat a manifestar-se el 27 de setembre a Madrid i amenaça de convocar una vaga indefinida.

Rebull ha explicat que volen disposar d’un sou digne i d’un plus de perillositat, per passar d’un salari de 900 euros al mes a una retribució base d’uns 1.400 euros. A més, tenint en compte la situació d’alerta terrorista volen poder disposar de més “mesures de protecció” com ara armilles antibales i armes, ja siguin de munició o pistoles elèctriques.

 

“Als trens només portem una defensa i unes esposes i, si hi pugés un suposat terrorista, no tenim cap protocol ni mitjans suficients per poder actuar”, ha lamentat.
Malgrat tot, el més habitual són usuaris que no paguen el bitllet que responen de forma agressiva a l’actuació dels vigilants. “Els hem de reduir, retenir i lliurar-los als Mossos d’Esquadra”, ha explicat.

Els vigilants denuncien que l’ambigüitat de la llei fa que estiguin desprotegits perquè, si bé la llei catalana els considerava “autoritat”, la majoria de jutges s’escuden en la llei òmnibus estatal que no ho contempla. “Surt molt barat al delinqüent agredir-nos, apedregar-nos i pegar-nos”, s’ha queixat.

Precarietat laboral
Els vigilants han lamentat que continuen “amb els mateixos mitjans” des de l’antiga llei de seguretat privada de 1992 i que, malgrat la reforma del 2014, la seva situació no ha millorat. El col·lectiu, que negocia un nou conveni laboral, tem que es produeixin noves retallades salarials i que s’agreugi la situació de “pèrdua de drets i precarietat laboral”. També ha denunciat l’aparició d’empreses de baix cost que mantenen els seus marges de benefici i paguen salaris “irrisoris” als empleats.

Un altre vigilant, Justo Rubio, ha explicat que s’està negociant el conveni col·lectiu -el 5 de setembre se celebrarà l’onzena reunió amb la patronal-, i avisen que no acceptaran noves retallades ni la pèrdua de drets.

Per aquest motiu, el sector està convocat a una gran manifestació a Madrid que tindrà lloc el 27 de setembre i no descarta portar a terme una vaga indefinida per fer visible el seu malestar.

 


REDACCIÓ29 Agost, 2017

Els Mossos d’Esquadra han detingut a cinc persones acusades d’infringir la Llei de protecció d’animals a dues gosseres il·legals, on s’ha trobat 65 gossos en mal estat i a tres finques particulars, on n’hi havia 22, situades al Baix Ebre i a Ribera d’Ebre.

Les investigacions dels Mossos d’Esquadra van començar, a finals d’abril, a una finca del Perelló on es va trobar un gos en mal estat. Un mes després, en una finca de Bítem, a Tortosa, es van trobar vint gossos en males condicions, i el 19 de maig es troba un altre gos en una finca de Tortosa.

El 28 de juny i el 14 d’agost es van localitzar dues gosseres il·legals en finques de Miravet, on tenien 40 gossos sense aigua i menjar, i a Alfara de Carles on hi havia nou gossos en condicions sanitàries pèssimes. El dia 16 d’agost es va tornar a actuar a la finca de Bítem ja que el propietari no havia millorat adequadament les condicions dels seus gossos.

La Policia ha denunciat fins a cinc persones per infraccions de la Llei de protecció d’animals. En tots els casos, els agents van comprovar com en diverses finques de la comarca, dues de les quals eren utilitzades com gosseres il·legals, els propietaris tenien gossos sense aigua i menjar.

En algun cas, també es va detectar que els animals no tenien cap lloc on resguardar-se, havent d’estar al sol a temperatures extremes. Les actes, que van ser elevades als serveis territorials de Territori i Sostenibilitat, preveuen sancions econòmiques des de 401 fins a 2.000 euros.

 


REDACCIÓ29 Agost, 2017

Tot i que es tanca l’actuació d’ofici, el Síndic continua treballant en aquest cas a partir de les queixes rebudes dels ciutadans que havien quedat suspeses en espera de rebre la resposta de l’Administració. En cada cas, caldrà veure quina és la solució que s’ha donat als afectats i si aquesta es correspon amb la informació rebuda pel Síndic.

Davant les notícies aparegudes en diversos mitjans de comunicació per la confusió que genera la zona blava en la intersecció dels termes municipals de Cambrils i Vinyols i els Arcs, el Síndic de Greuges  va decidir intervenir-hi d’ofici.

Els problemes van començar aquest 2017, quan els ajuntaments de Cambrils i Vinyols i els Arcs van fer una oferta de zona blava separada i amb preus diferents. Actualment, cada zona blava està gestionada per una empresa diferent, mentre que fins aleshores una única empresa les gestionava les dues.

Amb l’arribada d’una segona empresa, l’hora d’aparcament en zona blava, la sanció d’anul·lació, el període d’operativitat i els descomptes per als residents han passat a ser diferents en ambdós municipis. Això fa que a les persones que no són de la zona els resulti difícil adonar-se que depèn d’on s’aparqui s’és a un municipi o a un altre, la qual cosa comporta tarifes i condicions diferents.

Per poder estudiar el cas, el Síndic es va adreçar als dos ajuntaments afectats i els va demanar informació sobre les mesures que tenien previst endegar per resoldre aquesta problemàtica.

D’acord amb les respostes obtingudes dels dos ajuntaments, el Síndic valora positivament les mesures adoptades perquè els usuaris puguin identificar ràpidament el municipi en què es troben (s’han fet treballs de pintura viària amb el nom del municipi al qual pertany l’aparcament, s’han instal·lat vinils identificatius, s’han instal·lat plànols per facilitar-ne la ubicació…) i l’atenció que s’està donant a les persones que han rebut butlletins de denúncia (atenció presencial i telefònica que inclou recomanacions sobre com procedir).

 

 


REDACCIÓ29 Agost, 2017

Barraques seran presents a les Festes de Santa Tecla després que l’Ajuntament hagi decidit incorporar les activitats de la coordinadora al programa de festes de Santa Tecla.

Finalment l’ajuntament de Tarragona ha decidit no deixar fora del programa de festes de Santa Tecla les activitats de la coordinadora de Barraques. Segons ha explicat la tinent d’alcalde de festes, Begoña Floria, l’ajuntament dóna per tancada la polèmica que, en opinió de la regidora, mai s’hauria d’haver generat.

A canvi, Floria, confia en el bon criteri de la coordinadora de Barraques i espera que les festes segueixin sent l’espai plural de convivència ciutadana que sempre les ha caracteritzat.

La regidora ha explicat que les festes de Santa Tecla sempre han estat uns dies on la sàtira política hi ha tingut un paper destacat i ha afegit que dels 475 actes programats només un ha generat aquest conflicte, és per això que espera “que imperi el seny”.

 


REDACCIÓ29 Agost, 2017

He dit i repetit en diverses ocasions que no crec en l’existència d’intel·lectuals tal com eren vistos i definits per les esquerres marxistes als seixanta i setanta del segle passat. Crec i penso que cada una de nosaltres té prou capacitats per mirar, pensar, opinar, dir i debatre. Totes som intel·lectuals igual que tots som cossos. Cap i pota, és clar I sé, també, que no tots tenim les mateixes possibilitats dialèctiques, però això no ha de ser motiu, segons la meva opinió, per deixar d’expressar-nos i dialogar. Ara bé, és lògic que entre la gent que llegim, escoltem o mirem n’hi hagi que ens aportin més ganes de pensar i de dir, més arguments més o menys ben construïts que ens acabin esperonant a voler saber, voler participar i voler pensar.

Un dels més grans en aquest aspecte, almenys per a mi, es diu Gregorio Morán, escriu en castellà, va néixer el 1947 a Oviedo, és barceloní dels de sempre tot i haver viscut també a Madrid i París, i des del 1988 escrivia articles a «La Vanguardia» sota el darrer títol genèric de ‘Sabatinas intempestivas’. Com molta altra gent del moment ve del PCE de la Transició, que va retratar en un llibre més que clar («Miseria y grandeza del Partido Comunista de España») i va rematar a «El precio de la transición». He de dir que quan la gent de Metromuster va presentar a Tarragona «Ciutat morta» jo mateix els vaig dir que no entenia per què sortia Morán al reportatge; això abans de veure’l. Quan es va acabar la projecció, em vaig posar a llegir-lo. Fins aleshores sempre l’havia considerat part de «La Vanguardia» i aquest diari sempre ha pudit a poder. Així que, com a conseqüència de l’embolcall -digueu-me ximple-, els pocs cops que l’havia accedit ho havia fet sense massa interès pel que deia i amb ben poc per la forma, tot i que sí que havia notat que aquesta era bona.

Ara, la mateixa «Vanguardia» i el seu director Màrius Carol, una i altre antiindependentistes (o per dir-ho millor, sempre de qui mana i de moment mana Espanya) li han fet arribar un burofax per acomiadar-lo. Les xarxes bullen sobre els motius de l’acomiadament, sobre la disminució de la llibertat d’expressió, sobre l’atac de Morán a l’independentisme com a motiu de l’acomiadament… Moltes ximpleries som capaços de dir. Més se’n diran. El que és cert és que amb la desaparició de la seva secció a «La Vanguardia» es tanca una finestra d’aquelles estranyes que alguns mitjans del règim que sigui tenen no se sap si per oxigenar-se i no acabar podrint-se totalment o per tal que ningú no pugui dir que no tenen de tot. Un espai que tenia també «El País» amb Haro Teclen, per exemple, i que en el cas de Morán anava combinat amb una sèrie de llibres excel·lents que us recomano de totes totes penseu el que penseu políticament parlant.

Entre els seus llibres he llegit amb fruïció la seva feina com a biògraf de Suárez, d’un home gris de qui en va explicar el no-res en dues ocasions; la seva anàlisi de la la transició espanyola en forma d’autòpsia cultural a «El cura y los mandarines»; o la seva crònica de la Catalunya contemporània fins a la conversió e Mas en independentista a «La decadencia de Cataluña contada por un charnego». Crec que són llibres lloables i recomanables de forma absoluta. Primer, perquè estan excel·lentment escrits i fa goig avançar per les paraules de Morán escrigui del que escrigui; segon, perquè les dades i els coneixements que aporta són enciclopèdics i l’autor és capaç de dotar les anècdotes de categories sense trair la veritat que sempre té com a objectiu; i tercer, perquè la seva visió, des d’un espanyolisme banal antiespanyolista, des de Barcelona i amb els ulls oberts i la paraula atrevida, sense amo ni cap que li mani res, doten les seves idees d’aire en tots els sentits. Un dels grans autors del periodisme espanyol que m’atreviria a situar al costat d’un dels seus més admirats autors, lliure com ell, Rafael Barrett, sobretot per allò del combat lliure d’idees i paraules.

Personalment i políticament discrepo de moltes de les seves idees però seria una ximpleria absoluta no entendre que els nostres caps es belluguen només quan som capaços de confrontar els nostres pensaments amb altres que ens esperonin a saber més, a aprendre a interrogar-nos i a debatre. Sense els textos de Morán serà una mica més complicat pensar de forma completa i complexa i és per això que caldrà buscar-lo on sigui; és de la mateixa pasta que Guillem Martínez. I és per això que esperem que no deixi d’escriure, però alhora també esperem que cap mitjà, precisament dels que no admeten dissidències, vulgui passar per progressista i el posi entre merda feixistoide, racista o anticatalana (terrible que «anticatalana» sigui ja una categoria periodística a l’Estat espanyol). En tot cas, segur que la seva veu sabrà no caure on ungeixen els dissidents de la dissidència nacional en un estat que no l’admet, i es mantindrà lliure com fins ara, alhora que incòmoda i lúcida.

Ho esperem. I en tot cas ho fem lloant la llibertat d’expressió total, de totes i tots i, alhora, recordant la seva defensa del lliurepensament efectiu i aquella definició del nacionalisme català que feina en un text sobre Pujol titulat ‘La paz pujoliana’ inclòs dins «La decadencia…» quan deia que “Como me importa un comino y ya soy mayorcito y no tengo que pedirle permiso a nadie para decir lo que pienso, voy a escribir sobre aquí sin necesidad de dorarle la píldora a cierto personal autóctono, contando lo perversos que son allá, para así “contextualizar” nuestros defectos de acá. O como algún imbécil titulado suele decir, el nacionalismo catalán es una reacción frente al nacionalismo español. Siempre tuve para mí que el nacionalismo catalán ha de ser algo más consistente que eso, porque el nacionalismo español ha sido simplemente la expresión edulcorada del fascismo”.

Jordi MARTÍ FONT
Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Torredembarra

 


REDACCIÓ29 Agost, 2017

El Departament de Salut ha informat que un dels ferits de l’atemptat de Barcelona ingressat a un dels centres hospitalaris de Catalunya ha empitjorat i ha entrat en estat crític. 

Amb l’empitjorament del darrer ferit que estava en estat greu, tornen a ser 5 les persones ingressades que estan en estat crític. Segons el darrer balanç queden amés, 2 ferits greus, i 11 menys greus, per la qual cosa, resten ingressades 18 persones, una menys que ahir.

Del total de víctimes que encara estan ingressades a diferents hospitals, 15 van patir l’atemptat a Barcelona i 3 a Cambrils.

A l’Hospital Vall d’Hebron hi ha 4 ferits ingressats, a l’Hospital Clínic n’hi ha 3 mentre que la Mútua de Terrassa i l’Hospital de Sant Pau atenen 2 ferits cadascun.

A l’Hospital Sagrat Cor, al de Bellvitge, al Centre Fòrum, a l’Hospital del Mar i al Germans Trias i Pujol, continuen ingressats 1 a cadascun.

A banda hi ha dos ferits ingressats a centres hospitalaris aragonesos.

 


REDACCIÓ29 Agost, 2017

El conseller ha afirmat que és “evident” que la Policia Nacional no va fer arribar als Mossos d’Esquadra informacions com ara que Abdelbaki És Satty havia estat investigat per aquest cos ni que se li hagués punxat el telèfon. Forn diu que si s’hagués facilitat més informació sobre l’imant, la policia catalana haguera actuat “d’una altra manera”.

El conseller d’Interior

El conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha revelat avui que el mosso a qui un col·lega de Vilvoorde (Bèlgica) havia demanat el gener de 2016 informació sobre Abdelbaki és Satty, el suposat cervell de la cèl·lula que va atemptar a Catalunya, li va respondre al març que ja estava a Ripoll.

Forn ha insistit que el missatge que l’agent de Vilvoorde va remetre al correu personal d’un mosso, a qui havia conegut en unes jornades internacionals, no suposava cap alerta, ja que es limitava a demanar informació sobre l’imam, que buscava feina a la mesquita d’aquesta localitat belga.
“Volia demanar-te si hi ha la possibilitat d’indagar sobre una persona que vol treballar aquí, a Vilvoorde, com imant Al fitxer adjunt trobareu la seva identitat. Sé que s’està plantejant anar a Barcelona al febrer i que està casat allà. Com més informació puguis compartir sobre aquest individu, millor!”, indicava el policia belga en el seu missatge.

El missatge de la policia belga als Mossos

El conseller ha ressaltat que el correu no diu en “cap moment” que la policia belga tingués “alguna pista” sobre Es Satty i que en la resposta, que es va tramitar al març en el marc d’una comunicació “informal” per correu electrònic, s’assenyalava que l’imam ja era a Catalunya, però no a Barcelona, sinó a Ripoll.
“Es respon al que pregunta amb la informació que tenim, i és que no hi ha cap tipus de sospita per part de la Policia sobre aquesta persona. Sí que li responem que no està a Barcelona, sinó a Ripoll. El correu electrònic de demanda no diu en cap moment que la policia belga té alguna pista”, ha remarcat Forn.

Forn també ha denunciat que la Policia Nacional no va donar “tota la informació necessària” els Mossos d’Esquadra abans dels atemptats de Catalunya, el que atribueix a una “voluntat política” en considerar a aquest cos com una “policia de segona”.

 

 


REDACCIÓ29 Agost, 2017

L’Ajuntament d’Alcanar va celebrar la nit de dilluns una reunió amb els veïns de la localitat en què es va explicar la seqüència dels fets ocorreguts a Alcanar a partir de la primera explosió a la casa d’Alcanar Platja. Segons el consistori, no tenien cap “advertiment legal” ni denúncia sobre cap fet delictiu a la urbanització i els terroristes no tenien cap vinculació amb el municipi.

Els veïns van manifestar els seus dubtes sobre la presència dels terroristes a Alcanar i la gestió de la primera explosió. Segons alguns veïns, en cap moment es va sentir olor de gas, i per tant, no entenien per què no es va plantejar, des del primer moment, hipòtesis diferents de la d’una explosió de gas.

Segons que va explicar el quart tinent d’alcalde d’Alcanar, Jordi Bort, “En un primer moment es pensa en l’explosió de gas i es prioritza la recerca de víctimes i supervivents com sempre es fa. Els serveis d’emergències estaven allí a sobre les bombones, el govern municipal aquella nit també hi vam anar, i us asseguro que si ho haguéssim sabut, no les hauríem xafat”.

Una versió que ha corroborat el cap de la Policia local d’Alcanar que ha explicat que des de la primera explosió i fins a la segona, després de 16 hores, es pensa que ha estat gas, és a partir de la segona explosió quan la investigació se centra en la possible fabricació de bombes i la recerca de terroristes.

Cap vincle amb el municipi
L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, va afirmar que no tenia cap “advertiment verbal” ni denúncia sobre cap fet delictiu a la urbanització. Tampoc els havia arribat al govern municipal ni a la Policia Local que ha explicat que ni la companyia elèctrica, ni la propietat de la casa, una entitat bancària, havien contactat amb l’ajuntament per l’ocupació de l’habitatge.

Tampoc els terroristes que hi residien tenien cap vincle amb el municipi ni, segons va explicar la regidora Carme Navarro, amb la comunitat musulmana del terme. “Ni estaven empadronats ni tenien cap contacte amb gent del poble.

Els serveis socials de l’Ajuntament continuen atenent a la parella d’afectats, empadronats al municipi, que no pot tornar a casa i no té cap allotjament alternatiu.

Els Mossos d’Esquadra continuen treballant a la zona amb una detonació diària al xalet ensorrat.

 


REDACCIÓ29 Agost, 2017

A primera vista pot sorprendre que un alcalde d’Unió Democràtica – partit recentment extint –  estigui tan implicat en el referèndum de l’1 d’octubre. El batlle del Pla de Santa Maria, Mateu Montserrat, assegura que no posarà cap entrebanc per la votació de la consulta independentista. Diu que estarà al costat del president Puigdemont i, de moment, farà cas omís de les amenaces del govern central i del Tribunal Constitucional. Montserrat no avança, almenys de moment, si es tornarà a presentar a l’alcaldia i si s’afiliarà al PDECAT. 

L’alcalde Mateu Montserrat

L’alcalde del Pla de Santa Maria farà costat del president de la Generalitat en relació al referèndum de l’1 d’octubre. Mateu Montserrat, en un entrevista a aquest digital, ha assegurat que exercirà el seu dreta vot i està convençut que una important majoria recolzarà la convocatòria electoral. “Cal estar units per arribar on hi volem arribar. Separats no ho aconseguirem”, ha remarcat el batlle, subratllant que farà tot el que sigui necessari perquè la gent pugui votar tranquil·la i còmodament. I això implica que “si hem de cedir locals, ho farem sense cap complex”.

El cap de govern del Pla de Santa Maria, que també és diputat a la Diputació de Tarragona, creu que el govern ha de fer dur a terme la consulta sobiranista, perquè, ara mateix, “ja no podem tirar enrere”. No obstant això, és conscient que cal que els executius de Rajoy i Puigdemont han de seure i dialogar. “Algú haurà de baixar del ruc”, diu Montserrat, recordant que les posicions radicals no contribueixen a la resolució del conflicte.

Malgrat tot, diu que l’estat no enviarà els tancs a Catalunya. “Això és ciència i ficció i forma part de les pel·lícules dels anys 60. Tranquils que no veurem els tancs entrar per la Diagonal de Barcelona. Tothom està condemnat a seure i haurà d’estar disposat a negociar”.

El batlle diu que anirà a votar

Al ser qüestionat si les amenaces del Tribunal Constitucional, no el condicionen a l’hora de col·laborar perquè se celebri el referèndum, Mateu Montserrat hi ha respost negativament, deixant clar que “en cada moment anirem fent el que pertoca”. “És trist i indigne veure com ens està tractant l’estat només perquè volem votar”, confessa l’alcalde d’Unió Democràtica, assegurant que s’està posant en entredit la democràcia, per una actitud injusta per part del govern central i del Tribunal Constitucional.

Interrogat sobre si es presentarà com a cap de llista a les municipals del 2019, el batlle ha optat per la prudència, perquè, en primer lloc, “encara no ho sé” i, en segon, perquè “falta molt de temps”. Amb tot, està convençut que l’actual equip de govern té encara molt de recorregut, però “en política no és aconsellable fer plans a llarg termini”.

En el cas que es presentés a la reelecció, Mateu Montserrat hauria de canviar de partit, atenent que Unió Democràtica ja no existeix. El més probable és que Montserrat s’uneixi al PDECAT, però és una decisió que no vol prendre-la abans del referèndum previst per l’1 d’octubre.

 


REDACCIÓ29 Agost, 2017
Daniel_Rubio.jpg

El passat dijous 17 d’agost es van produir els fatídics atemptats terroristes a la Rambla de Barcelona i hores més tard, un de frustrat a la nostra ciutat veïna de Cambrils gràcies a la ràpida resposta i al desplegament dels Mossos d’Esquadra i altres cossos de seguretat. De fet, la Guàrdia Urbana de Reus va cedir alguns vehicles als mossos i en tot moment van estar a disposició de la operació policial. Crec que també es de rebut agrair la seva actitud. Dit això, torno a línia principal d’aquest article.

Mentre aquella ominosa tarda seguia amb atenció diversos mitjans de comunicació i les xarxes socials rajaven centenars de titulars, alguns d’ells confosos i divergents, el meu cap em va traslladar a dos moments tràgics que han marcat de la història la comunitat internacional i del nostre país. L’11 de setembre de 2001, on dos avions segrestats van impactar contra les torres bessones de Nova York i el matí dels atemptats de l’11 de març de 2004 on deu explosions simultànies i provocades van fer esclatar quatre trens de rodalies a Madrid. Tant els gratacels en flames, com la fotografia aèria dels trens esmicolats són les imatges que em venen al cap d’ambdós infortunis.

El mòbil em bullia i als pocs minuts d’haver-se produït l’atemptat de Barcelona quan encara no hi havia confirmació per part de la Generalitat del pitjor dels escenaris – un grup radical yihadista havia atemptat a la Rambla de les flors de Barcelona – començo a rebre vídeos de testimonis que estaven passejant pel mercat de la Boqueria i per les rambles que encara no s’havien emès per les televisions generalistes. Alguns d’ells bastant desagradables. Gent gravant a les víctimes i passejant-se entre els tolls de sang. La pregunta que se’m suscità en aquell moment fou “a quin nivell d’humanitat hem arribat perquè una persona prioritzi en agafar un mòbil i es posi a gravar en comptes de trucar a emergències o socórrer a les víctimes i ferits dels atemptats. Sobre aquesta qüestió vaig publicar l’únic post al meu facebook el qual va rebre infinitats de likes i comentaris, alguns d’ells també manifestant-se a favor de la llibertat de publicació. Com a periodista sempre he defensat i defensaré la lliure publicació. Ara bé, per damunt del dret d’informar entenc que hi ha el d’ajudar a les persones ferides en moments excepcionals. Sobre aquest punt podem obrir un gran debat, però ara no toca.

Quan he dit que només vaig publicar 1 comentari a facebook és perquè sabia que és molt fàcil que algú caigui en la possible interpretació de la politització d’una tragèdia i ho volia evitar. Tant és així, que vaig demanar al meu partit que només féssim un comunicat de condolença per les víctimes, els ferits i els seus familiars.  Dintre meu quelcom em deia que d’aquest atemptat terrorista alguns mitjans de comunicació, partits polítics, polítics,  organitzacions pseudo polítiques i altres “variétés”  intentarien treure profit. Malauradament així ha estat.

Des del minut 1 hem pogut veure com s’ha polititzat i s’han interpretat per totes bandes del les declaracions President del Govern i el President de la generalitat, articulistes publicant que Catalunya havia actuat com Estat en la gestió dels atemptats, que l’Alcaldessa Colau somriu i està feliç mentre es fan les ofrenes florals en memòria de les víctimes… Després va entrar en escena el que s’ha convertit en l’home de moda – el major Trapero – amb el seu famós “buenupuesmoltbépuesadiós”  entrant a debat si les rodes de premsa només han de ser en castellà o poden ser bilingües.

I el darrer capítol de la politització ve amb la convocatòria de la manifestació. Dos situacions que al meu parer són lamentables. La primera,  les regidores de la CUP afirmant que el rei i el govern són indirectament responsables dels atemptats i que si el rei assisteix a la manifestació elles no hi assistirien. I la segona i per a mi més vergonyosa; les declaracions del president de la ANC, Sr. Jordi Sánchez, fent una crida popular a portar estelades a la manifestació. Sr. Sánchez, dissabte us vau equivocar. Com també es van equivocar els que repartien banderes espanyoles. Malauradament una manifestació contra el terrorisme es va convertir en una reivindicació a favor o en contra del “procés” cridant a una agitació massiva polititzada.

Si se’m regiraven els budells en veure com algú pot jugar a fer de reporter espontani entre les víctimes no us vull dir quina sensació he tingut quan s’ha aprofitat una manifestació per la pau, en memòria de les víctimes, ferits i familiars dels atemptats per fer proclames en clau política sigui quina sigui i vingui d’on vingui.

Les úniques banderes que tenien lloc aquest dissabte són les d’estar a favor de la pau, pel dret a la llibertat, per la seguretat ciutadana, en contra del terrorisme, en contra de la violència, en contra del racisme. Per sort, milers de persones van fer onejar aquestes banderes. Banderes i crits allunyats dels missatges polititzats i a prop de les necessitats més humanes.

Si del ”11-S o del 11-M” recordo els gratacels en flames i els trens fets ferralla, d’aquest 17 d’agost em quedo la imatge dels pares del nen de 3 anys que va morir a la Rambla abraçant-se al imam de Rubí com a símbol d’esperança. Em quedo amb els aplaudiments espontanis cap als Mossos d’Esquadra com a símbol d’agraïment. Em quedo amb les cues de persones als hospitals per donar sang de forma voluntària com a símbol de generositat. Em quedo amb un passeig marítim de cambrils i unes rambles de Barcelona plenes de gom a gom com a símbol d’humanitat. Em quedo amb les manifestacions que han omplert la Plaça Mercadal de Reus com a símbol de fraternitat

Daniel RUBIO        
Regidor d’Ara Reus a l’Ajuntament de Reus