REDACCIÓ30 Agost, 2017
S’acostuma a carregar sobre l’escola la responsabilitat de solucionar i d’assolir objectius quan la societat no sap com fer-ho. L’educació a l’escola sempre s’ha presentat com la gran medecina, el gran antibiòtic d’ample espectre que pot amb tot. Cal ser conscients que la seguretat vial, la recollida selectiva, la sensibilitat mediambiental, la integració cultural i social i fins i tot el gust per la lectura són objectius on l’escola és necessària però no és suficient. Sobretot no pensem ara que l’escola és la solució al terrorisme gihadista. Que ningú pensi ara que això li farem arreglar a l’escola
És possible que a principis del segle passat, l’educació a l’escola es veiés com la condició necessària i suficient per arreglar els problemes i realment ho fos en gran mesura. Però quan la professora dels joves que van atemptar a Barcelona i Cambrils, diu “…no tenien el perfil perquè algú pensés que això podia passar..”, “Li dones voltes i voltes i intentes lligar caps però tot això s’escapa de tot el que podries pensar”, es posa en evidència que no hi ha diagnòstic, fins i tot que no som capaços de fer-lo. Amb els paràmetres i models que tenim no diagnostiquem, no ens ajuden a evidenciar allò que ara per ara ens és inevidenciable. No sabem quin problema tenim i l’educació a l’escola i els esforços en integració no han estat suficients.
Em ve al cap l’oportuna cita de Mario Benedetti: “Quan crèiem que teníem totes les respostes, de cop, van canviar totes les preguntes”.
La definició del problema del terrorisme gihadista, les seves veritables causes, no les tenim clares i, per tant, estem lluny de la solució, perquè la policia, els bol·lards, les accions de benestar, el treball d’integració són receptes que pal·lien els símptomes, però no són la resposta a un problema que encara no hem definit. L’escola pot fer molt per contribuir a solucionar els problemes, però ens cal molt més.
Tindrem i tenim especialistes de tota mena, acostumats a explicar el que passa segons un prisma reduït, sota un prisma particular de la seva disciplina del saber que no ens explica tot el problema. Sentim i sentirem parlar de models de convivència i no convivència, d’asimilacionisme, de multiculturalitat, d’intercultaritat, de vegades amb veus d’especialistes que senten càtedra d’allò que és correcte i del que no ho és, i malauradament el problema continua i continuarà present.
Una avaluació i recerca més antropològica, més íntima, ens pot assenyalar millor les causes i així saber què cal fer i no fer? Francament no ho sé, no m’atreveixo ni a assenyalar cap altre camí que no sigui tornar a refer les preguntes. Preguntes que de moment encara no ens hem fet. És el moment de fer-les i fer-les bé, d’escriure l’enunciat del problema i donar bones respostes i solucions on l’escola hi té un paper necessari, però no tot, ni de lluny.
Jordi FORTUNY
Regidor d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
Fa un parell de mesos, des del col·lectiu denouReus, vam demanar al Ple del nostre Ajuntament que se’ns donés una explicació sobre per què no s’havia donat compliment amb el compromís de plantejar un pressupost mínimament participatiu per l’any 2018. No vam obtenir cap resposta més enllà d’amagar-se en disquisicions tècniques que poc tenien a veure amb el nostre suggeriment.
Ja sabem que és molt habitual en general, i per part del govern reusenc en particular amb especial èmfasi, no complir mai la paraula política donada, però poques vegades un compromís tant clar i evident amb la ciutadania ha estat tan descaradament incomplert pel nostre alcalde. El problema, òbviament, és que no creuen gaire en això de la participació i, per tant, els hi fa nosa. Com exemple evident tenim que després d’un procés participatiu minso i anèmic, el famós Reglament de Participació Ciutadana de Reus està desaparegut en combat. Vostès creuen que després de més de dos anys en el mandat, a hores d’ara encara no tinguem una cosa tant reclamada com establir mecanismes nous i eficaços per tal que la gent pugui participar en el dia a dia de les decisions que ens afecten? Doncs no, encara no el tenim. Òbviament estan esperant a que el mandat avanci una mica més i presentar-lo més endavant, per tal de rendibilitzar-lo com a obra de govern. Però no es tracta d’això, senyors, no es tracta de fer un reglament per tal que l’apliquin els altres, sinó que el seu compromís era fer-lo i facilitar la participació ara, i no l’any 2019. En tot cas aquesta és la política del Sr. Pellicer i els seus adlàters, deixar-ho tot pel darrer any confiant en que la memòria dels ciutadans serà curta
La Fundació de la CEPTA (Confederació d’Empresaris de la Província de Tarragona) i la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili impartiran la segona edició del curs de Gestió Executiva per a petites i mitjanes empreses, entre aquest mes de setembre i el gener de 2018.
El magistrat Andreu argumentava que “La gravetat de les penes que comportarien aquests delictes que s’estan investigant fa necessari que la presó provisional sigui l’única mesura possible per assegurar la permanència i disponibilitat dels investigats durant el procés”, recollia la resolució judicial del 22 d’agost.
L’alcaldessa de Cambrils, des dels atemptats, no ha parat un sol minut. Intenta, en totes les seves intervencions públiques, transmetre un missatge de tranquil·litat i de normalitat. Camí Mendoza (ERC) enalteix el paper dels cossos i forces de seguretat de l’estat. La seva rapidesa i eficàcia han contribuït a una imatge de seguretat i a evitar que els turistes no cancel·lessin les seves vacances. La batlle no ha volgut pronunciar-se sobre els xiulets al rei, assegurant que hem de destacar, sobretot, la unitat de la ciutadania i el clam contra el terrorisme. 
El jugador, de 25 anys, es converteix en el tretzè fitxatge del club grana per a la present campanya i arriba per incrementar la competència en la zona de mitjos ofensiva del Gimnàstic de Tarragona.
