25. Abril 2024

15 Setembre, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ15 Setembre, 2017

Mariano Rajoy, que s’ha desplaçat aquest avui a Barcelona, ha felicitat la Guàrdia Civil per haver requisat aquesta tarda 100.000 cartells de propaganda de l’1-O de la Generalitat de Catalunya. El president del govern espanyol ho ha dit a Barcelona, durant un acte de partit al costat de la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, o del president del PP a Catalunya, Xavier Garcia Albiol.

Els cartells s’han requisat a l’impremta Marc Martí del Poblenou, al carrer Pallars, 110. La Guàrdia Civil busca des de la setmana passada material relacionat amb el referèndum a diferents impremtes del país.

La primera que van escorcollar va ser a Constantí, després que el nostre digital ho hagués publicat en exclusiva, que allà es podria haver imprès el llistat de votants per l’escrutini.

. Avui han entrat en altres quatre (Poblenou, Sant Feliu de Llobregat, Hospitalet i Badalona).

Rajoy ha advertit el president Puigdemont que no subestimi el poder de l’estat, perquè, diu el cap del govern central, el poder de la democràcia espanyola és molt fort.

“L’Estat seguirà actuant perquè és la seva obligació”, ha continuat, alhora que ha advertit els independentistes que no han de “subestimar la força de la democràcia espanyola”.

Per enèsima vegada ha garantit que no hi haurà referèndum el proper 1 d’octubre, i ha assegurat que és la majoria de la societat qui pensa així. “Tenim al nostre favor la llei i ells no tenen ni un suport, així que us demano a tots tranquil·litat”, ha remarcat el president espanyol, que s’ha adreçat especialment als alcaldes “amenaçats” pel president de la Generalitat, ha dit, per no voler col·laborar amb l’1-O.

 


REDACCIÓ15 Setembre, 2017

Correos no distribuirà material relacionat amb el referèndum d’autodeterminació. Des de la direcció de l’empresa pública de missatgeria s’ha fet arribar a totes les oficines de Catalunya perquè requisin tota la documentació referent a la consulta sobiranista.

Els Correus no col·laboraran amb l’1 Oct

No obstant aquest ordre, cal recordar que els ‘carters’ només poden fer-ho en els casos que es detecti el material sense necessitat d’obrir l’enviament perquè fer-ho seria incórrer en un delicte.

En la carta de la direcció de Correus s’alerta els responsables de les sucursals que el Tribunal Constitucional va declarar il·legal tot el relacionat amb el referèndum. Per tant, l’empresa s’ha d’abstenir a realitzar l’admissió d’enviaments. En cas d’incidència es demana posar-se en contacte amb el cap de sector.

Des del sindicat Comissions Obreres han denunciat que la notificació de l’alt tribunal deixa els treballadors de Correus en una “situació d’indefensió” i han demanat que no es posin en risc els empleats públics. La responsable de comunicació de CCOO a Correus, Juana Cerezo, ha assenyalat que es tracta “d’un conflicte polític que necessita una resposta política”.

La majoria dels treballadores assegura que no pensen obrir cap sobre o paquet. Aquest divendres ja han suspés el repartiment d’una revista només perquè en el seu interior hi havia un article sobre la consulta sobiranista.

 


REDACCIÓ15 Setembre, 2017

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) esperarà fins el proper dilluns, dia 18, per dicidir si admeten a tràmit la querella presentada ahir dijous, dia 14, per la Fiscalia, contra Neus Lloveras i Miquel Bruch.

La sala d’admissions del TSJC s’ha reunit de forma excepcional, la tarda d’avui divendres, per resoldre si admetien a tràmit la querella presentada per la Fiscalia contra la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, i el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, per promoure i organitzar el referèndum de l’1-0, a través dels alcaldes.

A diferència de les querelles contra la Taula del Parlament i el Govern pel referèndum, l’admissió de les quals a tràmit es va decidir en unes hores, els magistrats han donat per acabada aquesta tarda la seva reunió sense haver aconseguit cap acord.

Els tres magistrats reprendran la seva reunió dilluns que ve per decidir si acorden obrir una recerca sobre la querella de la Fiscalia.

La sala d’admissió, integrada pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, i els magistrats Carlos Ramos i Jordi Seguí, s’han reunit de forma excepcional aquesta tarda per resoldre si admeten a tràmit la querella de la Fiscalia, presentada ahir, en la que acusa la presidenta de AMI, Neus Lloveras, i al president de l’ACM, Miquel Buch, de promoure i organitzar el referèndum de l’1-0, a través dels alcaldes.

Igual que als membres del govern català, la Fiscalia acusa Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), i a Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar (Barcelona), dels delictes de desobediència, malversació i prevaricació per dur a terme “actes inequívocs de promoció i organització” d’un referèndum “inconstitucional”.


REDACCIÓ15 Setembre, 2017

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, l’alcalde d’Amposta, Àdam Tomàs, i l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, són els tres primer alcaldes de la demarcació de Tarragona que han estat citats per la Fiscalia a declarar el proper 21 de setembre, en qualitat d’investigats i hauran de comparèixer acompanyats d’un advocat. 

Els alcaldes han rebut la notificació de Fiscalia per fax. Tant l’alcalde de Reus com el d’Amposta, han afirmat que no tenen cap inconvenient en presentar-se davant de Fiscalia acompanyats del seu advocat, però han assegurat que encara no han decidit si s’acolliran al dret de declarar o no.

Pellicer i Tomàs han ratificat la seva intenció de continuar “amb el full de ruta previst”. L’alcalde de Reus ha assegurat que la seva decisió és inalterable i l’alcalde d’Amposta ha dit que la citació “no modifica en res la posició” del consistori ampostí en referència a la cessió de locals per l’1-O perquè consideren que estan “responent al mandat del poble”.

L’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, també ha rebut la citació de la Fiscalia i haurà d’anar a declarar el proper 25 de setembre.

Altres demarcacions

Pel que fa a la resta d’alcaldes de tot Catalunya que han decidit cedir locals per a la celebració del referèndum de l’1-O, a Lleida ha rebut la notificació, per correu electrònic, l’alcalde de Pont de Suer, José Antonio Troguet, que esta citat pel proper 19 de setembre.

Ni a Girona, ni a les comarques centrals, ni a l’àmbit metropolità es té constància que els alcaldes compromesos a col·laborar amb l’1-O cedint equipaments municipals hagin estat citats.

 

 


REDACCIÓ15 Setembre, 2017

La Guàrdia Civil ha detingut a un total de 25  narcotraficants, membres de 4 bandes, que operaven entre Tarragona i Reus. L’última fase de l’Operació Cancerbero s’ha dut a terme als barris Gaudí i Sant Josep Obrer de la ciutat de Reus.

La darrera fase de l’Operació Porter, feta ahir dijous per la Guardia Civil,  ha permès la desarticulació de dues de les bandes de narcotraficants que operaven a Reus i la detenció de vuit persones de nacionalitat espanyola i marroquina.

La policia va dur a terme cinc registres domiciliaris en els que es van intervenir 1.210 plantes de marihuana, 26 grams de cocaïna, 18 grams d’haixix, 5.700 euros, una arma de salva, quaranta cartutxos, una pistola Taser, un vehicle i útils per a la manipulació i venda de droga.

L’Operació Cancerbero es va iniciar a finals de 2016 en detectar-se al barri Gaudí de Reus un clan familiar dedicat al tràfic de drogues al detall i al robatori de substàncies a altres organitzacions de narcotraficants.

Aquesta organització disposava de diversos domicilis on traficava amb tot tipus de substàncies estupefaents i estaven relacionats amb membres d’altres bandes criminals assentades a Reus i Tarragona.


REDACCIÓ15 Setembre, 2017

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Presidència, Jordi Turull, han demanat aquest divendres la recusació de quatre magistrats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per considerar que “els tribunals espanyols no són imparcials per jutjar causes que porten origen en un conflicte polític”.

L’incident de recusació és contra els tres membres de la sala d’admissions que va admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra els membres del Govern pel referèndum de l’1 d’octubre, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i els magistrats Carlos Ramos i José Francisco Valls Gombau. Però també es demana la recusació de la magistrada instructora de la causa, Mercedes Armas.

La recusació, però, s’hauria de fer extensible a la resta de membres de la Sala Civil i Penal del TSJC, perquè també han estat escollits pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que, alhora, és escollit pel Congrés de Diputats i el Senat.

En un escrit de 22 pàgines, l’advocat de Puigdemont i Turull, l’exdegà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Jaume Alonso-Cuevillas, argumenta que el sistema d’elecció de les cúpules judicials a l’Estat està polititzat i que fins i tot el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) ho va denunciar en dos informes del 2013 i 2016, en els quals recomanava establir per llei “criteris objectius i requisits d’avaluació” pel nomenament dels rangs més alts del poder judicial, com és el TSJC, per “garantir que els nomenaments no posin en qüestió la independència, imparcialitat i transparència” del procés de selecció.

En aquest sentit, el lletrat recorda que tots els membres de la Sala Civil i Penal del TSJC són nomenats pel CGPJ, un terç després de la proposta d’una terna per part del Parlament, i la resta directament proposats pel CGPJ. Recorden que els membres del CGPJ són nomenats pel Congrés de Diputats i el Senat, atenent a les seves majories.Per això, l’escrit explica que en el conflicte polític entre la Generalitat i el govern espanyol, el català està en inferioritat de condicions davant de la justícia.

 

 


REDACCIÓ15 Setembre, 2017

La Fiscalia de Tarragona ha obert diligències per l’acte unitari d’inici de campanya del referèndum celebrat ahir dijous al vespre a la Tarraco Arena Plaça.

La Fiscalia està recollint tota la informació sobre els actes vinculats a la campanya pel referèndum i encara no s’ha fet cap requeriment a l’empresa gestora de la TAP, ni s’ha citat ningú a declarar.

La Tarraco Arena Plaça és propietat de la Diputació de Tarragona que té externalitzada la gestió a l’Agència de Publicitat Internacional Catalana.

 


REDACCIÓ15 Setembre, 2017
montoro.jpg

El govern espanyol ha aprovat  un nou sistema d’intervenció de pagaments i a partir d’ara substituiran a la Generalitat en el pagament “de la majoria de les partides essencials” per tal de garantir, segons el ministre Montoro, “que cap pagament de l’administració es destini al referèndum il·legal”.

El nou sistema, que el ministre d’Hisènda, Cristobal Montoro, anomena de “control de pagaments” es fara través d’un mecanisme similar al del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). L’Estat es farà càrrec del pagament de “bona part de les nòmines”, crèdits i transferències dels serveis públics bàsics i obliga la Generalitat a comunicar a l’Estat tots els préstecs pendents.

El govern espanyol dóna 48 hores a Puigdemont perquè adopti “un acord de no disponibilitat” i, en cas que no ho faci, serà el mateix ministre qui l’acordarà. Per Montoro, el govern espanyol no substitueix les competències catalanes sinó que només “garanteix” que cap pagament de l’administració es destini al referèndum “il·legal”.


REDACCIÓ15 Setembre, 2017

El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ha ordenat a la Fiscalia Superior de Catalunya i a la del Tribunal Suprem que citin a declarar en qualitat d’investigats els alcaldes de Tortosa, Mollerussa, la Seu d’Urgell, Valls i Vilanova i la Geltrú. Maza també ha ordenat obrir diligències per investigar si aquests ajuntaments estan “cooperant en l’organització del referèndum il·legal”.

La Fiscalia citarà aquests cinc alcaldes que tenen la condició d’aforats ja sigui perquè són diputats al Parlament o al Congrés dels Diputats.

Aquests alcaldes formen part de la llista dels 712 que aquesta setmana el ministeri públic ja ha anunciat que citarà a declarar per col·laborar amb l’1-O, però per la seva condició d’aforats només poden anar a declarar a aquestes fiscalies.

El ministeri públic creu que l’actuació d’aquests alcaldes en relació al referèndum podria ser constitutiva dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.

En el cas de l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, Maza ha demanat que sigui el fiscal en cap de la sala penal del Suprem qui el cridi a declarar, ja que és diputat al Congrés.

Mentrestant, Maza ha demanat a la Fiscalia Superior de Catalunya que citi a declarar l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, el de Valls, Albert Batalla, i la de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras. Tots ells són diputats al Parlament.

La Fiscalia també es querella contra Neus Lloveras per la seva actuació com a presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).