19. Abril 2024

4 Octubre, 2017 | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ4 Octubre, 2017

El líder del PP Català, Xavier García Albiol, ha denunciat avui davant els Mossos d’Esquadra diverses “amenaces de mort” dirigides a ell i a la seva família a través de Twitter, davant les quals ha assegurat: “poden tenir la seguretat que no em van a callar”.

A través del seu compte en aquesta xarxa social, Albiol ha alertat de les “diverses amenaces de mort” rebudes, adjuntant captures de pantalla d’alguns tuits amenaçadors.

Entre aquests tuits presentats davant la policia catalana, hi ha per exemple un que reclama que “torni ETA” perquè “caldria matar-lo a ell i la seva família”; un altre que li repta a acudir sense el seu escorta policial i que “un dels dos no sortirà”; o un altre que el titlla de “nazi” i l’avisa que en una Catalunya independent ell i la seva família tindran “l’entrada prohibida”.

“La meva família i jo estem rebent diverses amenaces de mort. Les vaig a denunciar i poden tenir la seguretat que no em van a callar”, ha deixat clar el dirigent, després d’això fonts del PPC han confirmat que ja ha presentat la denúncia davant els Mossos d’Esquadra.

 


REDACCIÓ4 Octubre, 2017

Sento les paraules del successor per línia directa de Felip V, rei d’infausta memòria que va cremar Xàtiva (amb la gent dins) i va arrasarr Barcelona fins a deixar-ne només runes.

Rei, també, a qui guerrillers com el prioratí Carrasclet es van enfrontar tota la seva vida i a qui mai no van considerar com a res més que un ocupant a qui calia fer fora. Parla Felipe VI per la tele i diu que està molt preocupat per la situació a Catalunya. En parla com el rei d’un estat colonitzador que és. Només Albiol i els que ell considera “Catalanes de bien” l’aplaudeixen i una hora després de començar el poble de Catalunya sencer el contesta… amb una cassolada de les que farien història si no fos que des de fa una setmana cada dia a les deu se sent arreu i cada dia més fort.

Sense cap mena de dubte, algú a qui ningú no ha triat (i si algú el va triar va ser Franco per línia successòria) no hauria de tenir dret a opinar sobre la democràcia amb el tractament que a les opinions d’aquest personatge donen els mitjans de comunicació de l’Estat que el té com a rei. Podria opinar arreu del que volgués: a casa, al forn de pa, a la feina, però casa seva l’hem pagada entre totes, a comprar no hi va mai i treballar no sap què vol dir. Tot i això, podria parlar de tot, perquè cal que tothom parli, però sense tele, ni diaris, ni ràdio, ni Internet que li amplifiquessin l’odi que vessen les seves paraules contra els que ell pensava que érem súbdits i ens ha descobert com a persones lliures.

No només opina amplificant el discurs d’odi del PP (o del PSOE o Ciutadans, que si fa no fot són el mateix) sinó que repeteix exactament el mateix que la dreta espanyolista autoritària i militarista de sempre ha convertit en mantra. És obvi que havia de ser així, però és clar també que mai més ningú en aquest tros de món tindrà en compte un fill de reina que l’únic que té d’interessant per dir és el dia que abdicarà i deixarà en pau els qui encara en són súbdits. Perquè és segur que, passada la proclamació de la república catalana, els pobles d’Espanya també esdevindran república o repúbliques.

Parla el rei i entenc perfectament com de miserable pot arribar a ressonar la paraula “democràcia” en boca de qui és el màxim cap de l’Estat que va intentar provocar el terror a Catalunya diumenge passat. Les goles de les 800 persones ferides per la seva policia tenen clar que allò no és “democràcia”. “Unidad y permanecia de España” peti qui peti són paraules que li escauen molt més, a ell i al seu Estat. A nosaltres ja fa dies que no. Que plegui i es posi a treballar, dropo més que dropo!, rei més que rei! I que ens deixi en pau!… a nosaltres i a la resta.

Jordi MARTÍ FONT
Regidor de la CUP a Tarragona

 


REDACCIÓ4 Octubre, 2017

La Unió de Guàrdies Civils ha presentat una denúncia davant la Fiscalia de l’Audiència Nacional per sedició, desobediència i omissió del deure de perseguir delictes contra el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per organitzar “un operatiu fraudulent i ineficaç” del 1- O amb el qual “va alterar l’ordre social”.

Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil

L’associació de guàrdies acusa Trapero de transmetre als seus subordinats “ordres vagues, poc precises i inconnexes, per de facto, desobeir un acte judicial, impedint el compliment de la resolució judicial” del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Segons la denúncia, les actuacions del major dels Mossos d’Esquadra “van ser dirigides a fi d’impedir, fora de les vies legals, l’aplicació de les lleis i incomplir estrictament les ordres judicials i de la Fiscalia”.

La denúncia s’ha anunciat després que la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela hagi citat per al divendres com investigats per “sedició” a Trapero; al president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez; al d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; i a una intendent de la policia catalana pels disturbis del 20 de setembre.

 


REDACCIÓ4 Octubre, 2017

“Sí, sóc jo i estic bé”, potser ha estat la frase que més he repetit des del diumenge 1 d’octubre, repetint-la sovint amb un somriure forçat als llavis, amb un punt de vergonya, una mica de cansament i amb molt agraïment.

I sí, sóc jo al que el dia del nostre referèndum li van obrir el front amb un cop de porra a Tarragona, després que els cossos repressius de la democràcia, vestits de Policia Nacional, armats amb armadures, cuirasses, porres i armes de foc assaltessin l’IES Tarragona per endur-se una cosa tan perillosa com una urna amb vots. I sí, són meves les imatges, que potser heu vist, que han sortit per televisió i la premsa, que han provocat missatges de suport de tot arreu.

Els dies posteriors a l’agressió he rebut centenars de missatges de suport i moltíssima gent s’ha apropat a mi a les manifestacions, i pel carrer, molts només amb una mirada, altres amb la indignació i la ràbia als ulls, i molts m’han donat les gràcies. I, sincerament no sé per què, no les mereixo en absolut, l’única diferència entre el que em va passar a mi i el que van patir molts altres són les imatges, perquè algú va fer una foto o un vídeo.

Als que hem de donar les gràcies, les gràcies de veritat i de tot cor, els veritables herois de l’1 d’octubre són les persones que van anar a votar sabent el perill que comportava, perquè van continuar omplint els col·legis tot i saber com actuava el gobierno de l’estat espanyol i els seus matons.

Els veritables herois són els voluntaris que, mans en l’aire s’afrontaren als monstres de la repressió, el veritable heroi és el meu amic Àlex, que va plantar cara als policies per evitar que rematessin la feina. Els veritables herois som tot i cadascun de nosaltres que diumenge vam plantar cara, des del primer votant fins a l’últim bomber, als periodistes imparcials, als sanitaris valents, a la gent del carrer, perquè diumenge potser ens van robar els vots, però ens van deixar un sentiment de lluita que mai podran vèncer, la lluita pacifica d’un poble que sap que ha guanyat.

Jo continuaré, el temps que duri, donant les gràcies, rebent petons d’àvies amb llàgrimes als ulls, i emocionant-me quan algú simplement en reconegui i em miri als ulls, però no ho faré en nom propi. Permeteu-me que quan respongui “estic bé” ho digui en nom de tots, que quan digui, ens queda feina a fer, sigui perquè tots en som conscients.

Espero que a tots se’ns curin les ferides, les físiques i les emocionals, que tanquin totes però que ens deixin les cicatrius ben a la vista, per recordar-nos que l’1 d’octubre del 2017 vam ser tossudament democràtics i vam plantar cara.

Salut, somriures i endavant amb la República!!

Sergi ALBARRAN
President d’ERC Tarragona