REDACCIÓ6 Octubre, 2017Josep Subirats i Piñana, periodista i polític tortosí, ha mort als 97 anys d’edat, a Barcelona, on residia. Subirats i Piñana va ser redactor i director del diari El Pueblo de Tortosa durant la República i la Guerra Civil i delegat de propaganda de la Generalitat. També va ser membre de la Comissió dels Vint que va redactar l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1978 i de la Comissió dels Vint-i-un que va redactar el definitiu el 1979.
Josep Subirats i Piñana va nàixer a Tortosa l’abril de 1920 i va ser un important activista antifranquista durant la Guerra Civil i la Transició. La seva carrera periodística va començar amb només 14 anys, quan va entrar com a redactor al diari El Pueblo de Tortosa, del qual en va ser director entre 1937 i 1938. Va ser designat com a delegat de Propaganda de la Generalitat ja que era el secretari de l’Associació de Premsa de Tortosa.
Va passar set anys a la presó de Pilats de Tarragona i en diferents batallons de treballs forçats. El 1944 se li va commutar la pena i va quedar en llibertat. Un cop alliberat l’estiu de 1945, va reprendre la seva tasca periodística formant part del consell de redacció de ‘La Humanitat’ i dirigint el diari clandestí ‘Ara’ entre 1946 i 1947.
Com a polític va formar part d’ERC des dels anys 40 fins a l’inici de la Transició i l’any 1977 va ser escollit senador, després de presentar-se com a independent en la llista de l’Entesa dels Catalans i va entrar al PSC, un any més tard, amb la unificació socialista.
Fill predilecte de Tortosa des de 2002, Subirats Piñana va ser també conseller del Tribunal de Comptes d’Espanya i magistrat del Tribunal de Comptes Europeu.
Subirats i Piñana va exercir com a professor de Política Fiscal d’Empresa a la UAB i va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili el 2004, coincidint en el 25è aniversari de la Constitució. Va rebre també la Medalla del Mèrit Constitucional, la Gran Creu del Mèrit del Gran Ducat de Luxemburg i la Creu de Sant Jordi.
Després dels fets succeïts el passat diumenge 1 d’octubre a Catalunya, com a professors/es universitaris en els àmbits del Dret internacional públic i Dret internacional privat, del Dret de la Unió Europea i de les Relacions internacionals de les universitats catalanes, volem manifestar el nostre absolut rebuig a la utilització de la violència i la vulneració dels drets humans més elementals per part de les forces i cossos policials de l’Estat.
Els observadors internacionals diuen que el referèndum no va poder complir amb els estàndards internacionals, però en cap moment no han dit que el referèndum no sigui vàlid ni legítim. Que ningú s’enganyi! Quan tens un Estat en contra; quan t’envien forces militars, com la Guardia Civil, a robar-te les urnes; quan has de dissenyar un sistema per fer arribar les urnes al col·legis electorals amb la complicitat de tota una població; quan has de defensar i fer guàrdia tot el dia perquè no et robin la democràcia, evidentment no pot ser un referèndum a l’ús, no pot ser un referèndum estàndard.
Josep Ramon Tules, més conegut com a ‘Pitu Mosquits’, ha concedit una entrevista al nostre digital, durant la qual ha confessat que és una de les persones que va actuar el passat diumenge, durant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, com a representant de l’administració. 
El lliurament de premis va tenir lloc aquest dijous i va comptar amb la presència dels membres del jurat i dels participants en el concurs organitzat pel l’Autoritat Portuària. Cristina Roca va ser la guanyadora de la millor fotografia i Mariona Fernández de la imatge més creativa.
Pitu Mosquits, en una entrevista al nostre digital, ha explicat que, conjuntament amb altres 5 persones, es va fer els possibles per fer arribar les urnes i les paperetes al col·legi electoral que es va muntar a l’antiga fàbrica de la Chartreuse, a la baixa de la ciutat.
Pitu Mosquits assegura que, malgrat estar davant un referèndum celebrat amb moltes dificultats, “vam fer les coses legals”. Diu que és fals que s’hagi omplert urnes abans de precintar-les. Reconeix que no va poder aguantar les llàgrimes quatre o cinc ocasions, sobretot per l’emoció de veure com avis i gent amb cadires de rodes i crosses s’apropaven als col·legis electorals per exercir el seu dret de vot en un dia històric per a Catalunya.
