26. Abril 2024

Octubre 2017 | Pàgina 2 de 82 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ31 Octubre, 2017

En la roda de premsa que ha donat avui a Brussel·les, l’expresident Carles Puigdemont ha dit que això prova que el que busca amb les querelles la Fiscalia és “venjança, no justícia”.

La Fiscalia General de l’Estat ha aclarit que el títol de “Més dura serà la caiguda” que apareix en la capçalera del document que va enviar ahir amb les querelles contra el recentment destituït Govern català i diversos diputats és d’un document anterior privat i que “en cap cas “es va voler” frivolitzar”.

En un comunicat enviat avui arran d’algunes informacions sobre aquesta frase, a la qual ha al·ludit l’expresident català Carles Puigdemont a Brussel·les (Bèlgica), la Fiscalia General de l’Estat afirma que la denominació de l’arxiu era “Comunicat de premsa Catalunya 2017” i que aquesta altra frase està continguda en les propietats del document, dins dels “metadades”.

Segons la seva versió, la denominació “Més dura serà la caiguda” respon “a un document anterior de caràcter privat i que res tenia a veure amb les causes pel procés independentista”.

“Aquest document anterior de caràcter privat es va utilitzar simplement com a suport per redactar l’esborrany”, aclareix el comunicat per afegir que “en cap moment s’ha pretès frivolitzar o fer escarni en relació amb les querelles pel procés independentista desenvolupat a Catalunya”.

 

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2017
violència2.jpg

L’informe del Servei municipal d’atenció a les persones víctimes de les càrregues policials l’1 d’octubre conclou que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van vulnerar els drets humans amb l’objectiu de “generar pànic entre la població civil i desmobilitzar”.

 

El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha exposat avui les conclusions de l’informe realitzat després del tancament d’aquest servei, que ha atès 294 persones, del que es desprèn que “hi va haver un ús excessiu de la violència per crear pànic “i que” no es van seguir els protocols establerts per a aquestes situacions”.

Aquest servei, posat en marxa amb caràcter d’urgència, ha tingut l’objectiu d’oferir orientació i assessorament jurídic a les víctimes de les càrregues policials i als seus familiars, a més d’atenció i ajuda psicosocial.
Per a això, es van obrir tres línies d’actuació: l’atenció jurídi

ca, per ajudar els afectats a interposar la denúncia davant el Jutjat de Guàrdia de Barcelona i també per recopilar material probatori; l’atenció psicosocial, amb l’objectiu de valorar el trauma i aportar eines per afrontar-; i finalment les intervencions comunitàries, en els principals centres i escoles afectats.

L’informe no només recull les lesions sofertes durant les càrregues policials, sinó que també posa l’accent en el tracte que considera com humiliant i vexatori rebut per algunes persones.
A més, recull el seguiment del cas de l’afectat per un impacte greu de bala de goma a l’ull, que va necessitar intervenció quirúrgica urgent i que està a l’espera de saber si podrà recuperar la visió.

L’Ajuntament de Barcelona conclou que “es van vulnerar els drets humans i fonamentals com la llibertat d’expressió, la integritat moral i el dret de reunió i manifestació pacífica, en contra de la legislació estatal i internacional”.

A més, condemna rotundament l’ús de bales de goma, que està prohibit a Catalunya i, “si bé la prohibició no és d’obligat compliment per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, no eximeix que el seu ús s’hagi de fer seguint els protocols establerts”.

Asens assegura que “a la gent li va agafar per sorpresa l’ús de pilotes de goma, ja que no esperaven trobar-se en un lloc on està prohibit”.

La directora de l’àrea d’atenció psicosocial del Centre de Defensa dels Drets Humans Iridia, Irene Santiago, ha afegit que la majoria de persones ateses presentaven “un estat de xoc per una realitat inimaginable i inesperada”.

L’informe també denuncia la manca de reconeixement públic i social per part de les autoritats espanyoles, que ha generat un silenciament del dolor viscut, ocasionant diversos casos de revictimització de la persona.

Pel que fa a l’atenció psicosocial, Santiago ha assegurat que durant la primera setmana es van haver d’atendre diverses crisis d’ansietat, i que 5 d’elles van haver de ser derivades a serveis especials.
Asens ha conclòs l’exposició assegurant que aquest informe, amb el recompte d’atesos i les conclusions extretes, serà traslladat al jutjat que està investigant els fets i es farà especial seguiment de les denúncies interposades pels atesos, ja que actualment, ha dit, “s’està veient una Fiscalia poc disposada a investigar”.

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2017
ricardCheca.png

Les paraules que escric avui provocaran crítiques. En soc conscient. Però ho faré igualment. I no ho faig des de la perspectiva ideològica, sinó humana. Fa temps que, per motius professionals, assisteixo a tota mena de manifestacions. I, darrerament, amb el denominat procés, no he parat de sortir al carrer.

No obstant això, he de confessar que en la concentració del passat diumenge, al Passeig de Gràcia, sota el lema «Tots som Catalunya», vaig tenir por. Mai no m’havia sentit tan incòmode en una manifestació que es proclamava tranquil·la i festiva. No entraré en la lluita de xifres a què ens tenen acostumats els organitzadors i la policia local.

Només criticaré la presència dels radicals que embruten i malmeten la imatge dels que volen pronunciar-se lliurement i defensar el seu punt de vista. I em refereixo als radicals de tots dos bàndols. Als que porten l’estelada o la ‘rojigualda’. En la manifestació, convocada per la SCC, hi havia molts ultres que només pretenien intimidar o provocar destrosses.

Els vaig trobar a la plaça d’Urquinaona i, més tard, a la plaça de Sant Jaume. Vaig poder veure com insultaven periodistes de mitjans catalans, acusant-los de manipuladors i, en alguns casos, impossibilitant que exercissin les seves funcions. Insisteixo que no estic d’acord amb cap tipus d’intimidació ni d’amenaces. Ja siguin d’aquí, d’allà i del planeta Mart.

Vaig veure cares que traspuaven odi, ràbia, voluntat d’ajustar comptes. Sí, sí… a les manifestacions independentistes també hi ha cridòries, però no noto aquesta ràbia, aquesta sensació de violència, encara que de gent sonada n’hi ha a tot arreu. A la plaça de Sant Jaume, just davant l’entrada del Palau de la Generalitat, vaig tenir por.

La mateixa sensació que vaig viure el dia que la Policia Nacional va carregar contra els civils a la plaça Imperial Tàrraco. La diferència és que a la plaça de Sant Jaume eren civils descontrolats proferint improperis i insults contra la policia, en aquest cas l’autonòmica. No, no… no defenso els Mossos. Per a mi es tracta d’una policia més, com la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. Els paguem per fer de policies.

El problema ve quan uns quants eixelebrats insisteixen a fer mal i defensar les seves ideologies amb actituds feixistes o extremistes. Amb cerveses a la mà  i sense respectar la presència de menors d’edat –alguns d’ells amb pancartes– provocaven i escampaven la por (i tinc vídeos del que estic dient).

M’he adonat que no són capaços d’advocar els seus posicionaments amb respecte i seny. No, no… no serveix allò de la majoria silenciosa.

La cosa va de respecte. Jo també estic avorrit i cansat del procés i del neguit i les fractures socials que això està provocant, però no penso amenaçar, intimidar o protagonitzar episodis violents. Continuaré sortint al carrer i espero que els radicals es tranquil·litzin i que la denominada majoria silenciosa faci sentir la seva veu amb tota força, però que no utilitzi la força per tenir raó.

La solució implica defensar punts de vista intentant driblar les emocions i recordar que els polítics –que només pensen en clau electoralista– no podem destruir la convivència social. Això depèn, únicament i exclusivament, de nosaltres. Als carrers hi ha cabuda per a tothom, a excepció de la violència gratuïta.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2017

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha afirmat avui en una roda de premsa a Brussel·les que tornarà a Espanya “ràpidament” si hi ha “garanties” judicials.

“Si hi ha garanties immediates i tracte just, si es em garanteix un judici just amb separació de poders a Espanya, el que s’ha d’esperar d’un país europeu. Si és així, tornarem ràpidament”, ha assegurat.

VIDEOS