Octubre 2017 | Pàgina 2 de 82 | Diari La República Checa

Les paraules que escric avui provocaran crítiques. En soc conscient. Però ho faré igualment. I no ho faig des de la perspectiva ideològica, sinó humana. Fa temps que, per motius professionals, assisteixo a tota mena de manifestacions. I, darrerament, amb el denominat procés, no he parat de sortir al carrer.

No obstant això, he de confessar que en la concentració del passat diumenge, al Passeig de Gràcia, sota el lema «Tots som Catalunya», vaig tenir por. Mai no m’havia sentit tan incòmode en una manifestació que es proclamava tranquil·la i festiva. No entraré en la lluita de xifres a què ens tenen acostumats els organitzadors i la policia local.

Només criticaré la presència dels radicals que embruten i malmeten la imatge dels que volen pronunciar-se lliurement i defensar el seu punt de vista. I em refereixo als radicals de tots dos bàndols. Als que porten l’estelada o la ‘rojigualda’. En la manifestació, convocada per la SCC, hi havia molts ultres que només pretenien intimidar o provocar destrosses.

Els vaig trobar a la plaça d’Urquinaona i, més tard, a la plaça de Sant Jaume. Vaig poder veure com insultaven periodistes de mitjans catalans, acusant-los de manipuladors i, en alguns casos, impossibilitant que exercissin les seves funcions. Insisteixo que no estic d’acord amb cap tipus d’intimidació ni d’amenaces. Ja siguin d’aquí, d’allà i del planeta Mart.

Vaig veure cares que traspuaven odi, ràbia, voluntat d’ajustar comptes. Sí, sí… a les manifestacions independentistes també hi ha cridòries, però no noto aquesta ràbia, aquesta sensació de violència, encara que de gent sonada n’hi ha a tot arreu. A la plaça de Sant Jaume, just davant l’entrada del Palau de la Generalitat, vaig tenir por.

La mateixa sensació que vaig viure el dia que la Policia Nacional va carregar contra els civils a la plaça Imperial Tàrraco. La diferència és que a la plaça de Sant Jaume eren civils descontrolats proferint improperis i insults contra la policia, en aquest cas l’autonòmica. No, no… no defenso els Mossos. Per a mi es tracta d’una policia més, com la Guàrdia Civil o la Policia Nacional. Els paguem per fer de policies.

El problema ve quan uns quants eixelebrats insisteixen a fer mal i defensar les seves ideologies amb actituds feixistes o extremistes. Amb cerveses a la mà  i sense respectar la presència de menors d’edat –alguns d’ells amb pancartes– provocaven i escampaven la por (i tinc vídeos del que estic dient).

M’he adonat que no són capaços d’advocar els seus posicionaments amb respecte i seny. No, no… no serveix allò de la majoria silenciosa.

La cosa va de respecte. Jo també estic avorrit i cansat del procés i del neguit i les fractures socials que això està provocant, però no penso amenaçar, intimidar o protagonitzar episodis violents. Continuaré sortint al carrer i espero que els radicals es tranquil·litzin i que la denominada majoria silenciosa faci sentir la seva veu amb tota força, però que no utilitzi la força per tenir raó.

La solució implica defensar punts de vista intentant driblar les emocions i recordar que els polítics –que només pensen en clau electoralista– no podem destruir la convivència social. Això depèn, únicament i exclusivament, de nosaltres. Als carrers hi ha cabuda per a tothom, a excepció de la violència gratuïta.

Ricard CHECA
Periodista