29. Març 2024

4 Novembre, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ4 Novembre, 2017

Ciutadans ha registrat al Congrés dels Diputats una bateria de preguntes sobre l’adjudicació d’un contracte per l’organització dels Jocs Mediterranis que s’han de celebrar a Tarragona l’any vinent.

Al text, el diputat de C’s per Tarragona, Sergio del Campo, fa referència a unes informacions publicades en premsa que alerten de “possibles irregularitats” en l’adjudicació d’un contracte per 1,29 milions d’euros a una empresa amb només dos mesos de vida, que va ser creada un mes després de l’obertura del concurs, Bornan.

El diputat qüestiona quins elements concrets s’han valorat de l’empresa per concedir-li el contracte en detriment de les altres tres candidates, per què se li va atorgar la concessió si el preu i l’experiència eren pitjors que les altres empreses presentades i també sobre el control del govern espanyol, el COE i el Consell Superior d’Esports per controlar el moviment de fons per part de la Fundació Tarragona, organitzadora dels Jocs.

Ciutadans assenyala que “les alarmes apareixen” quan aquesta nova empresa obté el contracte perquè tot plegat “xoca” contra les característiques que més puntuen en les condicions, com l’experiència prèvia en esdeveniments similars. A més, afirmen, l’adjudicatària tampoc hauria presentat l’oferta més baixa.

El govern del PSC a Tarragona va assegurar dijous que una de les empreses que no va guanyar el concurs va presentar un recurs, però va defensar “el procediment” seguit i el regidor comissionat dels Jocs, Javier Villamayor, va apuntar que tot plegat es deu a “les rivalitats” entre les empreses del sector.

 


REDACCIÓ4 Novembre, 2017

Santi Vila va desmentir que es fessin servir fons públics de la Generalitat per organitzar el referèndum de l’1-O perquè així ho havia acordat el Govern i Carles Puigdemont va donar ordres que no es destinés cap partida a aquesta consulta.

Santi Vila amb el seu advocat

L’exconseller d’Empresa Santi Vila va reconèixer en la seva declaració davant la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, que va negociar amb el Govern una sortida a la situació política de Catalunya, que passava per renunciar a l’article 155 de la Constitució a canvi que Puigdemont convoqués eleccions.

Vila va explicar en la seva declaració que l’acord ja “estava tancat”, però que no es va dur a terme perquè Moncloa no va voler cedir amb la intervenció de l’administració autonòmica, alhora que Carles Puigdemont va rebre pressions per continuar amb la declaració unilateral d’independència (DUI).

En el seu acte, la jutgessa destaca que Vila, que no va precisar qui va ser el seu interlocutor a Moncloa, va dimitir com a titular d’Empresa la vigília de l’aprovació de la DUI al Parlament, de manera que “va desistir voluntàriament de prosseguir amb el procés sobiranista” .

L’exconseller d’Empresa, a més de a les preguntes del seu advocat defensor, va contestar al fiscal ia la jutgessa, a diferència dels altres exmembres del Govern que han entrat a la presó.

En la seva declaració, Vila va explicar que ell era membre del Govern de Puigdemont, del que es considera amic i al que va expressar la seva lleialtat, però que no era diputat, per la qual cosa no va votar cap resolució al Parlament sobre la independència.

No obstant això, va admetre que va signar la convocatòria del referèndum de l’1-O perquè va ser un acord col·legiat de tot el Consell Executiu de la Generalitat i no una conducta individual.

Durant la declaració, Vila ha reconegut que és partidari de la independència de Catalunya, però mitjançant el diàleg amb l’Estat i amb un referèndum pactat, a més fins i tot es va mostrar disposat a renunciar a aquesta opció política si això pogués generar violència.

Vila va explicar a la jutge que en comprovar que la seva posició a favor del pacte havia fracassat i que s’anava a aprovar la DUI, va deixar el Govern i el seu càrrec com a conseller d’Empresa.

 


REDACCIÓ4 Novembre, 2017

L’Agrupació reformista de policies (ARP), en el seu perfil de Twitter, ha repudiat que des del compte oficial del sindicat policial es difonguin, públicament, “missatges parcials, incendiaris i mancats de professionalitat”, atenent “el moment convuls” en relació al conflicte Catalunya-Espanya.

L’ARP assegura que “crispar l’ambient” només ajuda a “dificultar la tasca de molts policies”. El missatge del Twitter és il·lustrat amb dues fotos de personalitats polítiques i policials de Catalunya on se’ls va ficant una creu a mesura que es complica el seu futur professional i personal.

L’ARP és un sindicat de Policia Nacional progressista, reformista i defensor dels Drets Humans.

 

 


REDACCIÓ4 Novembre, 2017

Tarragona i l’esport tarragoní ha tingut un paper protagonista durant el XII Sopar Solidari, organitzat per l’ONG ‘Esport Solidari Internacional’ presidida pel tarragoní Josep Maldonado. El Nàstic Genuïne ha rebut l’admiració, l’escalf i l’aplaudiment de les pràcticament 600 persones que s’han reunit a l’Hotel Catalonia Barcelona Plaza.

Els capitans de l’equip Nàstic Genuine, Álvaro i Rubén, així com el judoca Eloi Moreno (entrenat per Javier Rodríguez) han pujart a l’escenari per rebre un sentit i emocionat homenatge pel seu esforç i dedicació, en una nit on d’ha volgut distingir que no hi ha diferències ni impossibles sempre i quan la força voluntat impera.

A l’acte han assistit el president i director del Nàstic, Josep Andreu i Lluís Fàbregas, la consellera del club tarragoní, Conxita Esteve, així com el president del Port de Tarragona, el delegat a Tarragona de la Federació Catalana de Fútbol i l’alcalde de Valls, Albert Batet.

El sopar, que ha comptat amb la presència de moltes cares conegudes de la vida social, periodística, cultural i esportiva, ha servit perquè el president d’ESI, Josep Maldonado, demanés més implicació, tot i reconèixer que Catalunya és un poble força solidari. Sense voler entrar mai en el camp políitic, Maldonado ha ditq ue té esperança que els consellers i líders socials encarcerats siguin alliberats el més ràpidament possible. Tot aixó durant una vetllada pela de solidaritat i molt d’amor….

HOMENATGE EN CLAU TARRAGONINA

DISCURS DEL PRESIDENT JOSEP MALDONADO


REDACCIÓ4 Novembre, 2017

El president Carles Puigdemont ha assegurat en una entrevista amb la televisió francòfona belga RTBF que està disposat a presentar-se a les eleccions del 21-D encara que hagi de ser candidat des de l’estranger. En un primer avançament de l’entrevista, que s’emetrà íntegrament aquest vespre a partir de les 19.30h, Puigdemont ha dit que pot entregar-se “a la veritable justícia”, la de Bèlgica, “però no a l’espanyola”.

Puigdemont també ha dit que no té “por” de parlar amb el president espanyol, Mariano Rajoy i que ell sempre està “disposat a dialogar”. El cap del govern ha avisat a la televisió belga que “no és normal i és extremadament barbàric” que els representants escollits democràticament pels catalans facin front a penes de 30 anys de presó. “No es pot parlar de democràcia si aquestes són les regles del joc”, ha lamentat.

A l’entrevista, ha recordat que ell lidera el “govern legítim” de Catalunya i que va ser “escollit” en unes eleccions per servir “la voluntat dels catalans, que ha estat anul·lada de forma totalment il·legal”. El president ha assegurat que va demanar a Mariano Rajoy “garanties” per fer unes eleccions “en condicions de normalitat”, sense els líders de l’ANC i Òmnium a la presó, però no les va aconseguir.

A més, Puigdemont ha criticat que “la noció de diàleg polític” del govern de Rajoy sigui empresonar el govern català. “Fer-nos entrar a la presó no és la solució, al contrari”, ha advertit, afegint que el projecte independentista català “mai” ha estat violent.

En l’avançament de l’entrevista difós fins ara per RTBF, Puigdemont també ha explicat que “l’única solució” a la situació catalana és “el diàleg” i ha criticat l’actitud del govern espanyol. El president també ha dit que vol ser “molt prudent” amb la política interna de Bèlgica i que és al país davant de la manca de “garanties jurídiques” a l’Estat.