26. Abril 2024

8 Novembre, 2017 | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ8 Novembre, 2017

Dijous 21 de desembre, data de les eleccions a Catalunya, serà dia no lectiu en aquesta comunitat, on els centres escolars no faran classe, de conformitat amb la normativa vigent en matèria electoral.

El govern espanyol recorda que així s’estableix en l’article 13.4 del Reial Decret 605/1999 que diu que “en el cas que el dia fixat en els corresponents decrets de convocatòria per a la celebració de les eleccions no sigui festiu, es considerarà inhàbil a efectes escolars en el territori corresponent “.

El dia següent, el divendres 22 de desembre, serà dia lectiu, de manera que els centres escolars de Catalunya s’impartiran de nou classes amb normalitat, tal com marca el calendari escolar de Catalunya per al curs 2017-2018. Serà el darrer dia abans de les vacances de Nadal.

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2017

L’Ajuntament de Dublín ja va aprovar a principi d’aquest any una proposta també presentada per PBP per hissar la bandera de Palestina en protesta “per l’ocupació” de Gaza i Cisjordània.

L’Ajuntament de Dublín ha confirmat que votarà el pròxim 4 de desembre una moció presentada per una formació d’esquerra anticapitalista per hissar durant un mes la “bandera catalana”, una proposta que ha dividit al consistori.

El projecte va ser aprovat el passat dijous amb el vot a favor de set membres del Comitè de Protocol i de cinc en contra, entre ells la presidenta d’aquesta taula, Deirdre Heney, del partit centrista Fianna Fáil (FF).

La moció va ser presentada pel regidor John Lyons, del partit People Before Profit (El Poble Abans que els Beneficis), aparegut en l’escena política d’aquest país després de la crisi econòmica de 2008, i que compta amb tres diputats nacionals i nombrosos representants en les administracions locals.

El text indica que el seu objectiu és mostrar “solidaritat” cap a la “ciutat de Barcelona” –agermanada amb Dublín – i “condemnar la repressió i violència perpetrada pel Govern espanyol” durant el referèndum il·legal celebrat a Catalunya el passat 1 d’octubre.

Heney creu que la proposta podria ser aprovada en la votació del proper 4 de desembre, ja que els grups que la defensen tindrien majoria si els donen suport regidors independents de divers signe de l’Ajuntament, l’alcalde, Mícheál MacDonncha, pertany al partit nacionalista Sinn Féin.

L’autora de la moció, Tina MacVeigh, ha insistit que aquest gest pretén “únicament” mostrar la “solidaritat” de Dublín amb “el poble català” i que no es tracta d’un “atac contra els espanyols” ni d’una mesura “política”, doncs, va dir, no” es reconeix tampoc la DUI”.

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2017

El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat definitivament  la declaració unilateral d’independència (DUI) acordada pel Parlament de Catalunya el passat 27 d’octubre, una decisió que ha adoptat en acceptar l’incident d’execució presentat pel Govern, en virtut del qual ja l’havia suspès cautelarment.

El ple del TC ha decidit, a més, denunciar per desobediència a les seves sentències a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa, tal com demanava l’incident presentat per Mariano Rajoy.

El Tribunal Constitucional va suspendre el passat 30 d’octubre la DUI en admetre a tràmit l’incident d’execució del Govern. Ara l’ha anul·lat definitivament.

A més, en el ple convocat per a aquest matí, l’alt tribunal ha anul·lat també definitivament la llei de transitorietat catalana, que també havia estat anul·lada provisionalment i que pretenia convertir Catalunya en una república.

L’Executiu sol·licitava així mateix en el seu incident una nova denúncia del Constitucional, per desobediència, contra els membres de la Mesa del Parlament i davant la fiscalia. Aquesta és una altra de les mesures adoptades també avui pel TC.

Aquesta deducció de testimoni per desobediència conduirà amb tota probabilitat a una nova querella del fiscal contra Forcadell i altres membres de la Mesa que hagin desobeït al TC (el que exclourà de la querella a José María Espejo, de Ciutadans).

A més, el Constitucional ha perdonat les multes que va imposar als responsables de l’administració electoral de l’1 d’octubre, Josep Maria Jové i Montserrat Vidal.

L’alt tribunal té previst adoptar aquesta mateixa resolució, anul·lar les multes, per als síndics electorals de l’1-O, a qui també se les va imposar. No obstant això, aquesta mesura no s’ha notificat encara.

El Constitucional (TC) va multar amb 12.000 euros diaris al que va ser número 2 de Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové; i amb 6.000 euros diaris a Montserrat Vidal, cap d’àrea de processos electorals de la Generalitat.

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2017
ricardCheca.png

Mentiria si digués que el procés sobiranista no em té cansat i, fins i tot, fastiguejat. Però no només el procés sinó també l’estira-i-arronsa motivat per l’aplicació del malaurat article 155.

Estic preocupat. Tot és un despropòsit. Un sense sentit. La manca de seny ha esdevingut la protagonista quan s’hauria d’imposar la negociació i el diàleg.

En les darreres setmanes he experimentat sensacions i sentiments que sovint posen traves a la independència periodística. Però, com deia Unamuno, els subjectes no podem ser mai objectius, a banda que no vivim en una redoma de vidre. Per tant, no sempre resulta fàcil practicar la imparcialitat davant d’injustícies majúscules. Repeteixo que en aquest procés, totes dues bandes han ultrapassat les línies vermelles i han estirat massa la corda. Ara, tot és incontrolable i imprevisible.

Ja ningú no pot controlar un poble dividit i angoixat. Hi ha més sentiment que no pas política. I això no és gens positiu. És una olla a pressió que, si esclata, pot arribar a ser dramàtic. En les darreres setmanes, insisteixo, hem viscut a una judicialització tremenda de la política i una politització brutal de la justícia. El fiscal general de l’estat –reprovat pel Congrés– sembla el braç executor del govern de Rajoy i la jutgessa Lamela s’ha convertit en la cara del descrèdit judicial. Sí. Sí.

Aquest procés farà mal a les institucions catalanes, però també a la credibilitat de la justícia. Sobretot, posa en evidència la separació de poders, exigible en un estat de dret. Em costa de creure que un magistrat pot enviar una persona a la presó –pel delicte de rebel·lió– després de dedicar-li només 5 minuts del seu temps. I a més a més, la mateixa jutgessa (abans tenia entre mans el cas Gürtel) no va concedir els advocats més de 24 hores per preparar la defensa davant de penes que poden sobrepassar els 30 anys de presó. Això és just? Què hi ha al darrere? Vull confiar en la independència judicial, però amb episodis com aquests –on els mitjans saben per avançat què passarà i quan passarà– és pràcticament impossible.

Inicialment, no entenia la fuga de Puigdemont cap al bressol de la democràcia europea. Ara ho entenc i aplaudeixo la seva iniciativa. No pot ser que a Bèlgica se’ls tracti com a persones i se’ls interrogui durant el temps que faci falta i a Espanya són tractats com a terroristes. No sé com acabarà la seva extradició, però encara que sigui pel tracte, Bèlgica s’ha distingit de la justícia espanyola, que sembla actuar amb prejudici i ràbia.

Tal com han anat les coses confesso que també desconfio que Puigdemont i els seus consellers tinguin un tracte digne i un judici just. La justícia sembla que ha deixat de ser cega i equilibrada i això és un perill per a la democràcia. No entenc que el fiscal general de l’estat actuï com una vedette, saltant de plató en plató, quan s’hauria de guiar per la prudència i la discreció.

El seu comportament no contribueix a apaivagar els ànims ni a dignificar la justícia. Ans el contrari. I em temo que en les properes setmanes s’hagi de lamentar alguna desgràcia humana, perquè l’odi injectat en els missatges d’alguns partits polítics podrà fer-se visible, agafant tothom desprevingut.

Potser la carrera cap al 21D s’hauria de fer basada en el sentit comú, la normalitat i la voluntat de dialogar i deixar d’actuar amb aritmètica electoralista. Si no és així… tot això podria acabar molt malament.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2017
alvaro_sola.jpg

Sabeu que les nostres escoles són una estructura d’estat, en el sentit més ampli del terme, i que la immersió lingüística catalana és un model d’èxit. Tenim la sort de comptar amb bons directors i claustres de docents que malgrat les complexitats troben solucions i respostes. Que ens eduquen als infants i joves perquè esdevinguem ciutadans crítics, resolutius, autònoms i lliures.

Ens transmeten, amb coratge, els valors imprescindibles per forjar-nos com a persones compromeses. Treballem i enfortim plegats els principis d’una societat democràtica, pacífica, dialogant i respectuosa. I ho fem perquè és la nostra responsabilitat. Aquests darrers temps hem vist com es menystenia, sense cap raó, la tasca educativa catalana. Som i seguirem sent, no tingueu dubte, una societat unida i mobilitzada per defensar la seva manera de fer i educar.

Els alumnes aprendrem que viure vol dir prendre decisions, però que l’educació sempre ens farà una mica més lliures. I pares i professors, així us ho demano, seguiran teixint una xarxa de complicitat i confiança per enfortir el procés educatiu.

Segons Herbert Spencer, educar és formar persones aptes per governar-se per si mateixes, i no per ser governades per altres. Quina gran lliçó que sempre hem de tenir en compte si volem una escola de valors, d’humanitat, integradora i inclusiva.

Álvaro SOLÁ

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2017

L’aturada de país convocada per la Intersindical-CSC no està tenint una incidència massa elevada en la majoria dels sectors d’activitat econòmica, a excepció de l’educació, però sí que està afectant a la mobilitat ciutadana, amb talls de trànsit en nombroses carreteres i serveis ferroviaris.

L’aturada, convocada en solitari per la central minoritària Intersindical-CSC, és la segona que viu Catalunya en poc més d’un mes i ha tingut un seguiment “mínim i residual en la pràctica totalitat de sectors econòmics”, segons el Govern de Mariano Rajoy.

Al centre de Tarragona, la majoria de botigues, cafeteries i altres comerços han obert les portes amb normalitat, tot i que la vaga ha tingut un major seguiment en algunes capitals de comarca.

Els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, s’han desmarcat d’aquesta convocatòria, que coincideix amb una jornada de mobilitzacions a tot Catalunya per demanar la llibertat dels exconsellers del Govern empresonats i dels líders d’Òmnium i ANC.

Precisament, diversos milers de persones s’han concentrat aquest migdia davant la delegació del govern de Catalunya, al carrer Sant Francesc. Més de 2.500 persones han reclamat, pacíficament, la llibertat dels presos polítics.

VIDEO

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2017

L’actriu i model Pamela Anderson entén que una Catalunya independent d’Espanya “no és la fi del món” i considera legítim que els catalans puguin celebrar un referèndum per decidir sobre el seu futur polític.

“La pregunta, però, és si és semblant desastre que Catalunya es convertís en independent. No és una mala idea, si es gestiona de manera apropiada, i no és la fi del món”, va escriure Anderson en una entrada del seu bloc personal.

“Crec que el futur d’Europa com un continent de nacions-estat és obsolet. Les nacions-estat són el passat”, va afegir l’actriu, que va dir que pot imaginar una Europa de “regions” i de “ciutats-estat” dins de una tendència per “anivellar” el poder del nivell central al dels estrats locals.

“Els catalans s’han sentit reprimits durant molt de temps i havien de fer alguna cosa. El Partit Popular (del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy) és el tipus de partit que treballa sobre la base de la provocació i ha estat durant una dècada mostrant a els catalans, i prèviament als bascos, un dit “, ha apuntat.

Així mateix, l’actriu va destacar la identitat cultural de Catalunya i va exalçar la seva aportació a l’economia espanyola “sense obtenir molt a canvi”.

Anderson va dir que “no està molt clar” el percentatge de catalans que “realment volen la independència”, tot i que el va situar en “gairebé la meitat”, però va defensar que, més enllà del resultat final, els catalans haurien de tenir una oportunitat de “tracte just “similar al del referèndum per la independència escocesa al Regne Unit.

“Suport al poble català i el seu dret a determinar el seu futur i com governar els seus assumptes”, ha conclòs.

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2017

Avui he tingut un malson i m’he despertat ben suat i amb fortes palpitacions. He somiat que tenia un diari a les mans i llegia tot de notícies sobre el Parlament i el Govern de Catalunya: ‘La majoria parlamentària de C’s, PP i PSC-PSOE tomba el model educatiu català’, ‘El govern d’Arrimadas-Albiol imposa el castellà com a llengua oficial a les institucions catalanes’, ‘La dreta unionista tira endavant la llei que il·legalitza les entitats sobiranistes’,… Buff! Afortunadament he obert els ulls i m’he adonat que tot allò no era real. Però uns segons després m’ha passat pel cap que aquells titulars de premsa no anaven pas tant desencaminats si el 21 de desembre entre tots i totes les demòcrates d’aquest país no fem una tasca preventiva i votem massivament sí a la República Catalana legítimament constituïda el 27 d’octubre.

Divendres passat vam proclamar la República des del Parlament de Catalunya, i ara ens toca fer-la efectiva i defensar-la amb totes les nostres forces i amb unitat d’acció.

El Govern de la República és el més legítim de tots els que ha tingut Catalunya fins a dia d’avui perquè va ser escollit en les eleccions amb més participació, al voltant d’un 78 per cent, el 27 de setembre del 2015. Cal defensar la República junts i juntes, les institucions i la gent, amb dignitat, civisme i pacíficament. Ara, la millor manera de fer-ho és aprofitar l’oportunitat que ens ofereixen les urnes el 21-D, amb qui els independentistes i republicans tenim un idil·li. Ens les estimem, les vam protegir amb els nostres cossos sota la pluja de porres i elles ens ho van agrair deixant-nos un 90% de vots favorables a la independència.

Realment a algú li fa mandra tornar a les urnes? Els sobiranistes ja portem set anys mobilitzats i fent feina, però Europa i el món sencer no han pres consciència fins ara de la situació que viu Catalunya. Cal aprofitar el moment, hem de ser conscients de la internacionalització de la nostra causa. Ara és l’hora de seguir i no pas de defallir. Hem d’anar a les urnes per vèncer i convèncer. D’una victòria clara n’ha de sortir la legitimació en clau internacional de la República.  Fins i tot pot ser entès com el referèndum pactat que ens ha de permetre fer passes més definitives si el resultat és extraordinàriament convincent. No oblidem que els qui demanen eleccions en clau plebiscitària i diuen ‘votarem!’ a favor de l’unionisme són PP, PSOE i C’s. Fins fa poc no s’havien hagut de mobilitzar perquè no veien perillar el seu sistema immobilista, però ara tenen por. I tenen la ràbia de l’ofès, perquè s’han de manifestar i han de sortir al carrer amb la seva bandera, com un indepe qualsevol. Ho tenim a tocar, i ells ho saben.

Les institucions catalanes han estat ocupades de manera il·legal pel govern espanyol, a partir del cop d’estat constitucional del 155. Ara mateix la República Catalana no té tota la capacitat d’imposar-se que voldríem. No tenim cap altra opció que seguir endavant, que acumular forces, que seguir carregant-nos de raons. L’Estat ha sigut incapaç d’aplicar el 155 que pretenia, volent arrasar les nostres institucions. La ràpida convocatòria de les eleccions n’és la constatació. Europa els ha recordat que a la gent se la guanya amb la força dels arguments i no amb l’argument de la força. Aquesta és la nostra primera victòria. Guanyem-los les eleccions del 21-D i despatxem el 155.

L’Estat espanyol ha impulsat, en paral·lel, el front judicial contra la Mesa del Parlament i el Govern català. És tant descarat com indigne. L’1-O ens va mostrar la brutalitat policial i ara ens ensenya l’extremisme judicial. Davant d’aquest atac a les persones i institucions del país hem de recompondre les nostres forces i estratègia, hem de dissenyar una acció unitària i ho hem de fer ràpid. El coratge que ha demostrat Catalunya aquests dies és tan alliçonador i té tanta força que tard o d’hora acabarà traduint-se en la consolidació de la República Catalana plena i veritablement justa i democràtica. Hem de mantenir l’actitud guanyadora que ens ha dut fins aquí i trobar els punts d’unió entre partits i entitats per aconseguir la victòria definitiva. El món ens observa amb atenció. Nosaltres, amb determinació i un somriure als llavis, hem d’aprofitar l’avinentesa per fer realitat el somni republicà.

Jordi CARTANYÀ
Primer Tinent d’alcalde i regidor de benestar Social i Habitatge de l’Ajuntament de Valls

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2017

Aquests dies hi ha gent, probablement no poca, que viu pendent de l’intercanvi epistolar entre els presidents del Govern d’Espanya i de l’autonomia catalana. Potser també els preocupa el futur immediat del Major en cap dels Mossos i encara més el dels dos consellers a l’ombra que semblen manar molt, sense cap mandat democràtic, en el dia a dia del que alguns en diuen política a Catalunya.

Dóna la sensació que això distreu l’atenció de qüestions que són essencials a qualsevol democràcia representativa del nostre entorn, com ara la salut, els serveis socials i l’atenció a la dependència, l’ensenyament, la qualitat dels transports, la seguretat, l’economia, i un llarg etcètera que conforma el nucli de la política en un estat social i democràtic de dret descentralitzat com el nostre. Un estat en què els poders legislatiu, executiu i judicial són i han de ser independents i en són pilars fonamentals. Sense la separació efectiva dels tres poders trontolla la democràcia.

Quan a mitjans d’agost d’enguany va començar l’actual període de sessions al Parlament de Catalunya, tot indicava que entraríem en una fase d’incertesa com a conseqüència de la voluntat de la majoria parlamentària de treballar al marge de l’ordenament democràtic, basat essencialment en la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. El cop contra la democràcia va culminar els dies 6, 7 i 8 de setembre, en el primer ple ordinari, reconvertit en extraordinari sobre la marxa per obra de Junts pel Sí i la CUP, amb la col·laboració de la presidenta Forcadell i altres membres de la Mesa del Parlament. Un ple en què es va suspendre, de facto, l’ordenament democràtic en què es fonamenta l’autonomia de Catalunya.

Des d’aquella vergonyosa sessió en què els drets de milions de ciutadans catalans van ser trepitjats per una majoria parlamentària, que no social, el Parlament de Catalunya ha deixat de banda les seves funcions legislatives i de control i s’ha posat al servei exclusiu de la voluntat del Govern de la Generalitat, situat fa temps al marge de l’ordenament democràtic.

Després d’haver-se suspès tres dels plens ordinaris previstos, d’haver-se boicotejat les sessions convocades de diverses comissions, la senyora Forcadell i quatre membres més de la Mesa han tancat el Parlament i han prohibit l’activitat parlamentària dels representants de tots els catalans. Més enllà del victimisme que els caracteritza, el que està passant amb les institucions democràtiques de la Generalitat de Catalunya per voluntat dels separatistes queda definit en dues paraules: Democràcia segrestada.

Matías ALONSO
Diputat de Ciutadans al Parlament de Catalunya

 

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2017
arga.jpg

Sembla que a la Generalitat li costa una mica acabar d’engegar el negoci que abans es deia Barcelona World i ara es dirà, o no, Hard Rock Entertainment World o alguna cosa així. La llicència s’havia de donar aquest setembre, però ara l’empresa ha demanat una pròrroga i caldrà esperar a una data indeterminada d’octubre, mes ple d’incertesa, perquè digui definitivament si està interessada o no i posi diners sobre la taula. Es veu que instal·lar un casino, un hotel i botigues –oci familiar de tota la vida, vaja- en una garriga entre Vila-seca i Salou propietat de La Caixa és extremadament complicat.

Aquest interès bancari en vendre els terrenys, i aquest ball de noms que suposadament el volen comprar i després es fan el ronso,  acompanya el projecte des del primer dia. Recordem que va arribar un magnat americà que volia muntar un Eurovegas –així li deia ell- tocant a Barcelona. Un paradís de joc i altres diversions, com al Vegas original. O potser no volia, i jugava a fer l’oferta per obtenir millors condicions pel que  ja estava negociant a Madrid. El cas és que la Generalitat li va comprar el farol i li va posar la catifa vermella, i després, quan va marxar sense haver amollat ni un euro, es van quedar tots amb un pam de nas. Però això no va fer defallir els nostres esforçats consellers, que aleshores es consideraven “el govern dels millors”.

En Mas Collel se’n va anar a Macau, pàtria de l’oci familiar xinès, i va contactar amb les famílies adequades. Els germans Ho, grans propietaris de ruletes i escurabutxaques, van consentir a obrir una sucursal a Catalunya, assessorats pel senyor Bañuelos, de Veremonte, societat experta en operacions immobiliàries a València que té reputació d’acabar sempre el que comença, o gairebé sempre, o mai. Aleshores va entrar La Caixa en l’afer, i es va determinar que tanta distracció i tanta alegria s’havia de fer al Tarragonès, al costat de Port Aventura. Això sí, li dirien Barcelona World, que es un nom que deu facilitar la disposició dels jugadors a jugar.

Ves a saber per què,  al cap d’un temps aquests homes de negocis tampoc no ho van veure clar –tenen un gran olfacte per a les seves coses, i no és recomanable dur-los la contrària-, i la Generalitat es va tornar a quedar sense parella de ball. L’aparició del Hard Rock és va celebrar, doncs, com aigua de maig. O d’agost. Un miracle de Sant Magí.

I ara ve quan aquesta prestigiosa marca americana comença a arrufar el nas. Perquè de fet són una marca, no una empresa. Cosa que vol dir que ells posen el nom sempre i quan obtinguin bones condicions dels promotors i puguin atreure socis comercials, que són els que duen els diners. Com els intermediaris i comissionistes de tota la vida, vaja. Si Hard Rock signa l’adjudicació, hauran d’avançar uns pagaments que, ara com ara, sembla que no els facin gaire gràcia. I mentre, La Caixa esperant col·locar-li a algú la seva garriga i la Generalitat aparentant un optimisme oficial que deu ser gairebé obligatori per sortir de l’embolic on s’han ficat.

I mentre s’allarguen, anys i anys, tots aquests tripijocs, trobem a faltar un projecte econòmic seriós i fonamentat per a aquestes comarques. Un pla sostenible que posi en valor tots els recursos que tenim, que produeixi ocupació de qualitat i ofereixi garanties de sostenibilitat de cara al futur.

Totes les llumeneres que ens han ofert meravelles per al Camp de Tarragona no han estat capaços de veure més enllà del solar que hi ha al costat de Port Aventura. Encara és hora que presentin un discurs, mínimament articulat, sobre què proposen, de debò, per al nostre territori.

Arga SENTÍS
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA