28. Març 2024

9 Novembre, 2017 | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ9 Novembre, 2017

Els 6,2 milions d’euros que el pressupost de la Generalitat del 2017 preveia destinar a ‘Organització, gestió i seguiment de processos electorals’ es van bloquejar i per tant no es van arribar a gastar.

Així ho explica la interventora general del Govern, Rosa Vidal, en un certificat que els advocats dels consellers han entregat a l’Audiència Nacional juntament amb les al·legacions, després que la jutge Carmen Lamela hagi imposat una fiança per un import de 6,2 milions al president Carles Puigdemont i els consellers.

El certificat, amb data 31 d’octubre, assegura que cap partida d’aquest programa dels pressupostos no es va fer servir per al referèndum perquè el TC havia resolt que fer-ho era inconstitucional.

La interventora exposa que, dels 6,2 milions d’euros consignats al programa 132 del pressupost de la Generalitat “d’Organització, gestió i seguiment de processos electorals”, només es van comptabilitzar compromisos de depesa per un import de 25.521 euros.

D’aquests, 19.366 es van gastar al febrer i 6.181, al juny. En tots dos casos, les despeses corresponen al manteniment “ordinari i evolutiu d’un sistema informàtic” que no tenia res a veure amb l’1-O, tal com assegura Vidal.

La interventora recorda que el 5 de juliol el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional i nul·la la disposició addicional 40 de la llei dels pressupostos, de manera que les partides del programa 132 eren “inconstitucionals” si es destinaven a l’organització del referèndum. “A la vista d’aquesta sentència, la intervenció general va realitzar les actuacions necessàries per al bloqueig de qualsevol ús i execució de les partides pressupostàries mencionades a partir d’aquest moment”, subratlla.


REDACCIÓ9 Novembre, 2017

Juntament amb Salvadó, destaquen els noms del fins fa poc delegat Govern al Camp de Tarragona i regidor de Valls, Òscar Peris; l’alcalde de l’Ametlla de Mar i vicepresident de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) Jordi Gaseni; o el diputat al Parlament de Junts pel Sí i president regional d’ERC al Camp de Tarragona, Ferran Civit, entre d’altres.

L’exsecretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó,que va ser detingut per la Guàrdia Civil a causa del ‘procés’,  serà un dels noms destacats de la candidatura d’ERC per a la demarcació de Tarragona a les eleccions al Parlament del pròxim 21 de desembre.

Els republicans van celebrar aquest dilluns i dimarts al vespre congressos comarcals al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per escollir els noms que formaran la candidatura sense precisar encara la composició final i l’ordre, que seran decidits pròximament.

Al Camp de Tarragona, al costat de Peris i Civit – escollits respectivament pels congressos comarcals de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, respectivament –, hi figuren la periodista i fins fa poc responsable de comunicació de la Delegació del Govern al Camp de Tarragona, Raquel Sans – com a independent –; la regidora d’ERC a Reus, Noemí Llauradó – la més votada en el cas del Baix Camp –; així com l’alcaldessa de Marçà, Maria del Carme Folch, per la comarca del Priorat.

En el cas de la Federació de l’Ebre, a banda de Salvadó – elegit pel Montsià- i Gaseni – pel Baix Ebre –, la regidora republicana de Tivissa i consellera comarca Montserrat Perelló representarà la comarca de la Ribera d’Ebre; la regidora d’Arnes i consellera comarcal Neus Sanromà ho farà per la Terra Alta.

Aquests candidats, així com la resta d’elegits als congressos d’aquesta setmana al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, configuraran la llista per la demarcació juntament amb els escollits pel congrés comarcal d’aquest dimarts al Baix Penedès, amb la diputada de Junts pel Sí i vicepresidenta del Consell Nacional Teresa Vallverdú.

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2017

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit que respecta totes les decisions judicials encara que li “agradin més o menys” i, per això, ha evitat pronunciar-se sobre el que pot decidir el Tribunal Suprem després de la declaració dels membres de la Mesa del Parlament de Catalunya.

“El que facin avui els membres de la Mesa del Parlament ho respecto i respecto també les actuacions de la Fiscalia i dels jutges i, per descomptat, les seves decisions”, s’ha limitat a assenyalar.

Només ha insistit que a ell li correspon prendre les decisions que són pròpies de l’Executiu, mentre que el Parlament té la seva comesa i els jutges tenen la funció que marca la Constitució.

“Jo la respecto sigui quina sigui la seva decisió, m’agradin més o menys”, ha reiterat.

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2017

Dos ciutadans txecs han estat interrogats, a la comandància de la Guàrdia Civil, en qualitat d’investigats, acusats d’un delicte d’estafa continuada a través d’Internet. L’operació Hardware I està sent investigada per les autoritats judicials de la República Txeca.

Els fets es remunten als primers mesos de 2014, quan dos ciutadans txecs, residents a Espanya, oferien a través de diferents dominis webs allotjats a la República Txeca, però administrats des d’Espanya, diferent material informàtic (PC, Tablets, etc. ) que tenien un preu molt atractiu per als compradors. El comprador adquiria el producte i realitzava la transferència bancària al venedor, però el producte mai arribava a mans del comprador. Alguns compradors en diverses ocasions van intentar posar-se en contacte amb el venedor, resultant infructuós, pel que van decidir posar-ho en coneixement de les autoritats del seu país.

Després formular denúncia dels fets a la Fiscalia de la ciutat de Praga, les autoritats judicials d’aquell país van realitzar una sol·licitud internacional de cooperació judicial, recaient les actuacions a la Guàrdia Civil que va iniciar una investigació per trobar el parador de els supòsits estafadors.

Les persones investigades van ser localitzades a la localitat de Calafell, on tenien la seva residència. Aquestes persones mantenien una relació sentimental, resultant ser les dues coautors de l’estafa.

 

 


REDACCIÓ9 Novembre, 2017

L’advocat Pau de Molins demana a l’Audiència Nacional que arxivi la causa contra Vila, argumentant que totes les seves actuacions van estar encaminades a evitar la declaració d’independència i que “per tots els mitjans possibles al seu abast, és públic i notori que va tractar d’intervenir entre els dos governs”.

Santi Vila i el seu advocat

La defensa de Santi Vila, exercida per l’advocat Pau Molins, ha presentat sengles recursos d’apel·lació davant l’Audiència Nacional per revocar la presó eludible amb fiança i demanar l’arxiu de la causa per rebel·lió, sedició i malversació oberta contra ell, al·legant que va tractar d’intervenir, “per tots els mitjans possibles al seu abast”, perquè el Parlament no votés la declaració independència.

Després de declarar davant la jutgessa Carmen Lamela el passat 2 de novembre, Vila va dormir a la presó perquè, segons va explicar el seu advocat, volia estar “juntament amb els altres companys i en solidaritat amb ells”, i l’endemà va quedar en llibertat provisional després de dipositar la fiança imposada per la magistrada.

En el seu recurs, l’exconseller demana a la sala de l’Audiència Nacional que declari que, encara que ja no tingui “remei”, que la jutgessa va vulnerar el dret fonamental de Vila, per no concedir-li un termini per presentar la fiança, el que va obligar al exconseller a “passar pràcticament 24 hores a la presó privat de la seva llibertat”.

La defensa recorda que, després de la seva declaració davant la jutge, la Fiscalia va demanar presó amb fiança per a Vila, de manera que, “com és usual”, se li concedís “un termini raonable perquè pogués reunir l’elevada quantitat exigida com a fiança”.

El recurs argumenta a més que Vila té “arrelament professional i personal a Barcelona”, de manera que no hi ha risc que eludeixi l’acció de la justícia i tampoc que destrueixi proves, tenint en compte que ja no ocupa cap càrrec a la Generalitat .

Segons el recurs, Santi Vila va intentar a més convèncer al president català Carles Puigdemont “per tal que no es votés al Parlament el 27-O”, quan la cambra catalana va aprovar la declaració d’independència.