14 Novembre, 2017 | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa
xxx Partners
REDACCIÓ14 Novembre, 2017Els Mossos d’Esquadra van detenir un treballador i un directiu de l’hospital de la Santa Creu de Jesús, així com a un comercial d’una empresa d’alimentació, pels delictes de malversació de cabals públics i falsificació documental.
El comitè d’empresa de l’hospital de la Santa Creu de Jesús, de Tortosa, exigeix la devolució de “fins a l’últim cèntim desviat de manera irregular” i que es depurin les corresponents responsabilitats, després de la detenció el passat dia 9 de tres persones per malversar les arques del centre hospitalari.
L’estafa consistia a comprar, a través de l’Hospital tortosí, productes gourmet per a ús particular modificant les factures per valor d’uns 45.000 euros en els últims cinc anys.
Els treballadors han expressat, a través d’un comunicat, la seva “perplexitat” pel que ha passat. “Si finalment el tancament de la investigació acaba concretant els delictes que a hores d’ara es dedueixen imputables als investigats, no podem més que mostrar la indignació de tot el col·lectiu de treballadors que formem part del centre”, afegeixen.
Condemnen que “uns gestors de diners i béns públics aprofitin la seva posició per enriquir-se de manera il·lícita” i s’animen a seguir treballant “perquè l’Hospital de la Santa Creu segueixi sent un centre referent en l’àmbit sociosanitari a les cures intermèdies i de final de vida” en aquest territori.
REDACCIÓ14 Novembre, 2017Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat dijous un jove marroquí de 22 anys, com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb força, en grau de temptativa. Ja està a la presó
El passat dijous, un mosso fora de servei es va fixar com un individu anava mirant a l’interior dels vehicles estacionats i observava, amb actitud vigilant, les cases del barri Niloga de Reus.
L’agent va contactar amb la comissaria de Reus i ràpidament van arribar al lloc diverses patrulles. En aquest impàs, l’individu havia marxat del barri, però els agents, amb la descripció facilitada pel mosso fora de servei, el van localitzar i arrestar poc després.
Resolts cinc robatoris
Un cop en dependències policials, es van trobar indicis que el relacionaven amb altres fets delictius. Un d’ells era un robatori amb força en un bar del barri Ample de Reus, el dia 20 d’octubre.
El mateix dia, el presumpte lladre hauria comès un robatori violent al barri Sant Jordi. En aquest incident, un veí va entrar al portal de casa seva seguit del detingut. Un cop dins, l’individu va fer veure que pujava a l’ascensor i va sorprendre la víctima a qui va prendre d’una estrebada la bossa de mà que portava.
Mentre la investigació estava en marxa, el passat dijous es van produir dos robatoris més amb força. El primer, en el mateix bar que va patir el robatori el dia 20 d’octubre. En aquest cas, l’autor va trencar la porta i va forçar dos panys per emportar-se els diners de la caixa enregistradora.
El segon robatori, en grau de temptativa, es va produir en un pis del barri Lladoners. L’home va saltar la tanca però no va aconseguir robar res, ja que una veïna el va sorprendre i ell va fugir.
Finalment, el passat divendres, els investigadors van fer una entrada i perquisició al domicili del detingut. Durant l’escorcoll van recuperar diversos objectes de dubtosa procedència, els quals estan analitzant per saber si estan relacionats amb altres robatoris denunciats.
El detingut, amb nombrosos antecedents policials per delictes contra el patrimoni, va passar a disposició judicial el passat dissabte i el jutge va decretar el seu ingrés a presó.
Joies recuperades disponibles al web dels Mossos
Entre els objectes trobats al domicili del detingut hi havia diverses joies que els mossos ja han donat d’alta a l’Exposició virtual d’objectes recuperats. Aquest espai, disponible a través del web de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, mostra tots els objectes recuperats durant les actuacions policials per a què puguin ser reconeguts pels seus legítims propietaris.
REDACCIÓ14 Novembre, 2017
“L’Erasmus hauria de ser obligatori. No només per estudiants, també per taxistes, electricistes i d’altres treballadors”. La idea, tan agosarada com suggeridora, la va llançar l’escriptor i semiòleg Umberto Eco l’any 2012, en una trobada d’alcaldes europeus. Eco sostenia que el programa de mobilitat que la UE va llançar fa trenta anys ha suposat una veritable revolució i ha ajudat, més que cap altra iniciativa, a configurar una identitat europea. “És la cultura, i no la guerra, el que fonamenta la identitat europea”, va deixar escrit.
L’Erasmus és, sens dubte, un dels programes més coneguts i millor valorats de la Unió Europea. Va començar el 1987 com un programa d’intercanvi universitari amb la participació d’11 països i poc més de tres mil estudiants que, per primer cop, accedien a l’experiència de completar els seus estudis a l’estranger. Avui són 33 països (els 28 Estats membres de la UE més Turquia, l’Antiga República Iugoslava de Macedònia, Noruega, Islàndia i Liechtenstein) i més de 600.000 persones l’any que hi participen.
A més, assumint -si més no parcialment- la idea d’Umberto Eco d’ampliar l’Erasmus perquè se’n pugui beneficiar més gent, des de 2014 Erasmus s’ha convertit en Erasmus + i s’adreça no només a persones que cursin estudis universitaris sinó també a estudiants d’altres nivells d’educació, a professors, a aprenents, treballadors en pràctiques i voluntaris.
Aquest 2017, any en què celebrem el 30è aniversari, s’ha arribat a la xifra de 9 milions de beneficiaris del programa Erasmus. Nou milions de persones que han accedit a l’experiència d’estudiar, treballar, formar-se o participar en projecte de voluntariat en un altre país. Nou milions de vides que han eixamplat els seus horitzons i s’han acostat a d’altres llengües i cultures. Nou milions d’europeus que han adquirit una formació, unes habilitats i un bagatge que els preparen millor per al futur i que ajuden a bastir, de retruc, una societat més plural i més oberta. Només cal parlar amb antics estudiants Erasmus per copsar el potencial d’una experiència capaç de marcar un abans i un després en les vides de molts joves.
Al llarg d’aquest any, des de la Representació a Barcelona hem anat recollit els testimonis de persones, algunes conegudes, d’altres anònimes, que ens han explicat el que va significar per a ells viure i estudiar en un altre país de la UE.
Des dels cantants David Carabén, de ‘Mishima’; Joan Enric Barceló, d’Els Amics de les Arts i Anna Roig, d”Anna Roig i l’ombre de ton chien’, fins a la periodista Ariadna Oltra, el psicòleg Rafael Santandreu o l’actriu i directora de cinema Elena Martín. Tots ells han participat en un Erasmus i tots coincideixen que l’experiència els ha marcat, tan professionalment com personalment.
El vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Kateinen, ell mateix ex-estudiant Erasmus, deia també amb motiu del 30è aniversari que “la mobilitat amplia els nostres horitzons i ens fa més forts”. La frase és vàlida per a les persones que participen en l’Erasmus, individualment, però s’aplica també, i sobretot, a la societat europea en conjunt, que s’enforteix gràcies a aquests intercanvis.
L’Erasmus + té un pressupost de 14.700 milions d’euros entre 2014 i 2020 i la voluntat de la Comissió Europea és no només mantenir, sinó seguir augmentant els recursos i l’abast d’aquest programa. “Cada euro que invertim en Erasmus + és una inversió per al futur; el futur d’una persona jove i de la nostra idea d’Europa”, ha dit el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El president de la Comissió també ha deixat clar que el 30è aniversari d’Erasmus és una bona ocasió per fer balanç dels èxits d’aquest programa, però també és el moment de començar a preparar el que ha de ser a partir de 2020. “Ara que celebrem els nou milions de participants al programa, ens hem d’assegurar que som nou vegades més ambiciosos amb el seu futur”.
Una de les iniciatives que la Comissió ha posat en marxa per començar a preparar el futur del programa és la plataforma Erasmus + Generation Online Meeting Point. Es tracta d’una pàgina web que ofereix als joves i a organitzacions i entitats l’oportunitat de participar en debats amb experts en temes de joventut, educació i formació.
Els participants poden proposar temes, identificar problemes i presentar solucions. Perquè tot i que potser no arribem, com somniava Eco, a fer anar d’Erasmus tots i cadascun dels europeus; si que voldríem que l’experiència estigui a l’abast del màxim de ciutadans possible i que tots aquells que desitgin estudiar o formar-se en un altre país de la UE trobin les facilitats per fer-ho.
Ferran TARRADELLAS
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona
REDACCIÓ14 Novembre, 2017El regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Torredembarra continua en observació al servei d’urgències. Jordi Solé ha tingut un accident davant de l’aparcament del Carrer dels Filadors a primera hora del matí.
Segons han explicat al nostre digital, el regidor que estava al volant del seu vehicle ha estat sorprès per un altre cotxe que ha fet una maniobra que donava a entendre que pretenia girar a l’esquerra per accedir al Pàrquing dels Filadors.
El vehicle ha envaït el carrer per on circulava el regidor socialista, obligant-lo a fer una maniobra que ha acabat en una topada contra el mur de l’aparcament, del qual, i com a conseqüència de l’impacte, n’ha caigut un tros. El cotxe que ha provocat l’accident ha fugit.
En aquests moments, la Policia de Torredembarra intenta descobrir la identitat del conductor que ha fugit. Hi ha un testimoni que assegura que l’accident l’ha provocat el vehicle que s’ha escapat.
Jordi Solé, que està sent observat a urgència, tenia en vigor l’assegurança obligatòria i la Inspecció Tècnica del Vehicle (ITV).
