REDACCIÓ17 Novembre, 2017
Ja fa dies que Catalunya viu submergida en una de les més importants campanyes electorals de la seva història. I un cop més torna el bipartidisme, però en aquesta ocasió dividit en dos blocs: el de l’independentisme i el del 155. Els més de 5,5 milions de catalans amb dret a vot, haurem de decidir què volem i aquesta vegada no podem badar. Això ja no va d’independència. Va de democràcia. De drets i valors. La participació en les urnes ha de ser massiva i contundent. És obvi que si no votem amb seny no ens en sortirem.
El país està enfangat i cal un mandat clar i indiscutible per continuar amb el ‘procés’ o liquidar-lo. Catalunya no es pot permetre el luxe d’estar dos anys més sense govern i, honestament, crec que el govern que surti de les urnes ha de representar tothom i només un part de la societat. En cas contrari no sortirem d’aquest cul de sac on ens hi trobem.
He de confessar que desconfio de l’honestedat del PP i del bon rotllo i fraternitat que apregona. Tampoc vull que es repeteixi el circ dels darrers dos anys, on uns empenyen el govern cap al precipici i a l’hora de demostrar unitat s’escapen i s’amaguen de les responsabilitats judicials. No, no. Hem d’acabar amb aquest sense sentit. No afavoreix a ningú. Ni independentistes ni constitucionalistes. A ningú. El diumenge passat, com a periodista, vaig acompanyar la visita del president Mariano Rajoy a Catalunya després de l’aplicació de l’article 155.
En una sala plena de gom a gom, Xavier Garcia Albiol i Rajoy van emprar un discurs populista i demagog, el qual ‘excita’ la seva militància. Però oblidant la decoració i la posada en escena, cal reconèixer que Rajoy ha fet el que li pertocava com a president d’un estat centralitzador, basat en “la España unida y fuerte”. El discurs de Rajoy – que és un orador brillant – qualla sense dificultats en el seu electorat. Uns votants que perdonen, sense gaire esforç, els casos de corrupció i fins i tot són capaços de donar suport a la repressió policial i al famós ‘a por ellos’ sempre que sigui per fer respectar una llei. Una llei que la majoria desconeix i només l’hi ha coneix d’oïdes. Aquesta campanya serà violenta i sentirem barbaritats vàries. Mentides, mitges veritats, rumors i desqualificacions personals a dojo, però hem de tenir clar el que pretenen i volem com a país i com a poble.
Cal no fer cas als missatges incendiaris de la caverna popular ni als ‘fantasmes’ independentistes que usen i abusen de la ‘massa humana’ per les seves estratègies que, al cap i a la fi, resulten ser ‘simbòliques’. Rajoy – persona per qui no nodreixo gens de simpatia política – va prometre (no me’n fio) que les eleccions tindran garanties.
Cal estar molt atents al recompte que està encarregat a una empresa (Indra) de dubtosa credibilitat i reputació. O sigui, en aquestes eleccions, més que fer cas al que diran i faran els polítics – que definitivament són els que ens han portat fins a aquest precipici – hem de saber realment el què pretenen. Hem de deixar de ser marionetes. Rajoy està fent la seva feina i no ho està fent malament. El seu discurs sedueix i qualla.
El problema són els altres líders que, de forma fastigosa, creuen que guanyaran un punyat de vots extremant la violència verbal, la ràbia entre pobles i l’empresonament dels polítics. Convé ignorar l’embolcall i fixar-nos més i millor en el contingut per assolir l’objectiu: el futur del nostre país.
Ricard CHECA
Periodista
Les diferents forces polítiques ja han ultimat les seves llistes de cara a les eleccions imposades per Mariano Rajoy. Uns comicis, com aposta de l’executiu espanyol per donar una sortida a la crisi catalana, que es desenvoluparan en un context de repressió, intervenció i judicialització d’un conflicte polític.
El primer que apareix quan s’accedeix a l’adreça governlegitim.org són algunes fotografies del Palau de la Generalitat on, curiosament, en una d’elles, en la que es veu la façana de la Generalitat, només apareix la bandera catalana.
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i els quatre consellers del Govern que l’acompanyen a Brussel·les, Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, han comparegut aquest migdia al Palau de Justícia de la capital belga durant gairebé una hora. El jutge belga de la Cambra del Consell ha decidit ajornar la vista sobre la demanda d’extradició per part de l’Audiència Nacional espanyola fins al dia 4 de desembre a fi que les defenses puguin presentar al·legacions als punts de vista aportats per la fiscalia belga.
Es tracta d’un document viu, que s’anirà actualitzant i que es presentarà de forma oficial en els pròxims dies amb l’objectiu de ser una eina de denúncia però també per “vetllar” per les institucions catalanes, els treballadors i els usuaris que reben els serveis.
Segons un comunicat fet públic avui divendres, els fets van ocórrer durant la jornada del referèndum de l’1 d’octubre quan els dos nois van publicar al facebook “contínues publicacions i comentaris a les xarxes socials amb els quals incitaven a l’odi i la discriminació” d’aquests efectius.
L’alcalde de Reus que s’ha pres aquest divendres al matí es farà efectiva la setmana vinent.
La Secretaria General d’Institucions Penitenciàries ha denegat a Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i número dos de la llista de Junts per Catalunya a les properes eleccions del 21 de desembre, el trasllat a la presó de Quatre Camins, segons ha informat el Ministeri de l’Interior.
