24. Abril 2024

20 Novembre, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ20 Novembre, 2017

Les xarxes socials continuen sent el millor altaveu per a algunes reclamacions socials i inclús polítiques. En aquesta ocasió, Francisco Xavier Almagro fa servir la plataforma charge.org per exigir que les llums de Nadal de Tarragona es mantinguin apagats fins a l’alliberament dels presos polítics. 

Almagro recorda que, l’ajuntament, presidit pel socialista Josep Fèlix Ballesteros, malgrat la sol·licitud de 481 tarragonins, es procedirà, divendres a la tarda, a l’encesa de la il·luminació nadalenca.

Davant el cas omís per part de l’equip del govern municipal, l’usuari del charge.org proposa que totes les persones que volen els presos polítics a casa, omplin la bústia dels desitjos nadalencs amb cartes sol·licitant l’alliberament dels polítics encarcerats.

La idea és aconseguir desbordar la bústia, intentant, així, “remoure” algunes consciències polítiques.

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2017

Barcelona ha quedat eliminada aquesta tarda com a candidata a acollir l’EMA a la primera ronda de la votació, en la qual s’ha imposat la ciutat holandesa d’Amsterdam.

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas

La líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimades, ha cridat avui a “acabar” amb el procés sobiranista a les eleccions del 21 de desembre, perquè Catalunya no perdi més “oportunitats” com la de la seu de l’Agència Europea de Medicaments ( EMA).

Per la cap de l’oposició a Catalunya, l’eliminació de Barcelona representa una “decepció”, una “molt mala notícia” i una “oportunitat perduda per a Catalunya i per a Barcelona” atribuïble al seu judici a la “incertesa i inseguretat jurídica” provocada pel procés independentista.

“Aquest procés que està provocant pèrdua d’oportunitats ha d’acabar”, ha recalcat Arrimades, que ha alertat que “si tornen a governar els mateixos tornaran a fer el mateix i no sortirem d’aquest procés”.

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2017

“I el 21 que voti Rita!”, aquesta afirmació rotunda que es pot llegir en un article recent d’un dirigent de la CUP exemplifica millor que qualsevol anàlisi acadèmic el canvi de relat meteòric que, de manera sorprenent, van imposant els partits independentistes un cop ens acostem a la cita amb les urnes del 21 de desembre.

De «defensar la República al carrer» a participar en uns comicis que titllen de «colonials» en un temps record i sense temps per processar i digerir aquest gir copernicà. Han passat del desdeny («i el 21 que voti Rita») a participar a les eleccions i demanar el vot de la ciutadania (“Rita vota’ns!”, venen a dir) en qüestió de dies. Brutal.

Recapitulem una mica perquè realment s’ho val. El 26 d’octubre Carles Puigdemont va estar a punt de convocar aquestes eleccions on ara tots els partits independentistes corren a presentar-se. Malgrat això, finalment no ho va fer perquè quan va anunciar la seva disposició a convocar eleccions els mateixos que ara preparen llistes electorals van sortir en tromba amb una allau d’insults («Judes»), desqualificacions («155 monedes de plata»), burles (posant el cap del senyor Puigdemont de l’inrevés als perfils de Twitter), acusant-lo directament de «traïdor» i amenaçant-lo amb dimissions (alcaldes diputats, acords de Govern). Tot plegat va provocar que a Carles Puigdemont li tremolessin les cames i tirés enrere. Ell va tirar enrere però entre tots van tirar el país pel precipici. Un precipici en forma de DUI insensata i irreal el dia 27 que, com també anem descobrint aquests dies, no es van creure ni els mateixos que la van votar.

I tot per a què? Per provocar un desastre sense precedents a la història de Catalunya? Per generar pèrdues i problemes a l’economia catalana que és la que dóna feina als catalans i catalanes que estan llegint aquestes línies? Per tensionar la convivència a Catalunya i dividir la societat? Per portar fins al final una via unilateral i il·legal que ara es comença a reconèixer subtilment com un error que no porta enlloc?

Correm el risc real que determinats irresponsables polítics continuïn prometent a la ciutadania la independència unilateral low-cost com un objectiu possible (molt atents a les promeses que faran aquesta campanya electoral) i que «tenim a tocar», potser fascinats per la virtut màgica d’aquesta paraula per part de la gent que s’ha cregut que la independència era la solució esotèrica a tots els problemes reals i mundans. Així, continuaran sacsejant la mentida de la virtualitat de la DUI de mes en mes, any rere any, sempre permanentment «ajornada» però també sempre imminent, sempre a punt d’esclatar, com una fita mitològica que es dibuixa permanentment a l’horitzó. No faltaran gurus que vagin demanant fe cega en el mite immaculat i acusin als altres –sempre els altres- d’impedir que esdevingui realitat.

Prou ja d’enganys, d’astúcies i de jugar amb els sentiments de la gent. Els socialistes defensem que és l’hora de la reconstrucció. De refer, de reconstruir tot el que s’ha trencat en aquests anys de «processisme», de treballar per redreçar la nostra economia, de tornar a impulsar polítiques socials des de la Generalitat. Volem liderar un nou acord majoritari a Catalunya, un acord que no comportarà seguir com fins ara ni tampoc llançar el país per la finestra. Des de la centralitat, la moderació i el respecte a les veus alienes. Volem un país on tothom se senti lliure i on els carrers no siguin patrimoni de cap grup sinó un espai de convivència de tots els catalans i catalanes, pensin el que pensin i sigui la que sigui (o no) la bandera que tenen penjada al balcó.

Respectem la gent que creu que tallant carreteres, bloquejant vies ferroviàries o agitant el carrer es pots construir el futur de Catalunya però defensem just el contrari, que cal treballar de valent per tornar a aixecar el país, dia a dia cadascú des de la seva responsabilitat, i recuperar el lideratge econòmic, social, cultural i emprenedor que ens ha fet grans. Hem de recuperar l’equilibri i resoldre la trencadissa evitant frustracions col·lectives i personals. Sí, ara toca reconstruir, toca solucions, i toca un Govern al servei de tots els ciutadans de Catalunya presidit per Miquel Iceta. Ara és l’hora, efectivament.

Meritxell CANO
Secretaria de Organización del PSC Constantí

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2017

El Teatre Auditori de Salou (TAS) acollirà aquest dissabte un espectacle màgic. Es tracta de la setena gala solidària organitzada per l’Associació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí. Enguany, l’empresa DaneArt vol sorprendre el públic amb la creació l’espectacle ‘Magic Dream’.

En aquesta gala solidària, presentada pel periodista Ricard Checa, hi col·laboren, de forma altruista, gairebé 50 persones, entre artistes, tècnics i auxiliars de producció.

El públic podrà gaudir d’un espectable, d’uns 90 minuts aproximadament, on els artistes – molts d’ells coneguts de la petita pantalla, perquè van participar en shows televisius – prometen no deixar a ningú indiferent.

El TAS es convertirà, durant unes hores, en una mena de cabaret, on es podrà trobar mags, cantants, il·lusionistes, acròbates, ballarins, actors còmics i pianistes.

La nit del dissabte esdevindrà màgica no només per l’espectacle, creat i dirigit per Paqui Úbeda, però també perquè serà possible interactuar amb l’espectador, el qual es converteix, en alguns moments, en el veritable protagonista. Les sorpreses estaran a l’ordre del dia.

El dissabte, els espectadors viuran en directe,  aparicions, desaparicions, levitacions considerades impossibles per a molts mortals i il·lusions interactives.

El preu de l’entrada/donació és de 10 euros i tots els diners recaptats aniran, íntegrament, per a la investigació del càncer. Una lluita que ens pertany a tots. La causa necessita la teva implicació.

                                                                               ELS    ARTISTES

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2017

Tarragona tindrà una residència col·lectiva per a estudiant. Estarà ubicada al número 1 del carrer Fortuny, en l’edifici ‘Telefónica’.  El projecte ja va rebre llum verda per part de l’Ajuntament de Tarragona.

Façana de la futura residència

El projecte proposat pel Grup Rosell ja ha rebut el vis-i-plau de l’Ajuntament de Tarragona. L’equipament albergarà joves que vinguin a estudiar a la ciutat. Les obres de remodelació i adequació de la residència començaran aviat, tenint en compte que l’objectiu és que estigui operativa en la propera primavera.

La residència d’última generació, amb quatre plantes, oferirà 82 places, distribuïdes en habitacions comunitàries amb bany a preus competitius. A demés, hi haurà cafeteria, menjador, bugadera, sala d’estudis i zones de descans i esbarjo.

El president del Grup Rosell, Íñigo Rosell, assegura que aquest projecte pretén contribuir a una major dinamització de Tarragona durant tot l’any. Rosell no té dubtes que aquesta residència per a estudiants és important i positiu per a la ciutat perquè la posiciona en el mapa com a ciutat universitària.

 Recordem que el projecte ha estat presentat formalment a la URV, amb la qual en un futur s’establirà un conveni de col·laboració perquè les places de la nova residència s’incorporin dins de l’oferta d’allotjaments que la universitat dona a conèixer entre el seu alumnat.

 


REDACCIÓ20 Novembre, 2017

Ja és oficial. Barcelona no albergarà l’Agència Europea del Medicament (AEM). La capital catalana ha quedat eliminada com a candidata per acollir l’AEM en la primera ronda de la votació per triar la futura seu de la mateixa, a la qual ja només aspiren Amsterdam, Copenhaguen i Milà.

Es dedueix que la situació de crisi política que travessa Espanya i Catalunya ha contribuït per allunyar l’AEM de Barcelona. s’ha eliminat la capital de Catalunya, malgrat el tàndem fet per les autoritats espanyoles i catalanes amb la voluntat d’aïllar la candidatura dels vaivens polítics.

EMA s’hagués instal·lat a Barcelona s’hauria creat entre 4 i 5 mil llocs de treball indirectes, al marge dels 900 funcionaris que es traslladarien a la ciutat comtal per conservar la seva feina.