20. Abril 2024

22 Novembre, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ22 Novembre, 2017
ricardCheca.png

Hi ha motius per estar satisfets. El nombre de creueristes no para de pujar. Està previst que arribi als 80.000 durant l’any 2018. El president del Port de Tarragona va fer balanç d’una temporada que ha estat «boníssima» i que reafirma que les entitats privades i públiques han de continuar unides si volem que «tot tiri endavant» i amb èxit.

Més del 80% dels turistes que ens visiten per mar han quedat contents i són partidaris de recomanar Tarragona com a destí turístic. Però un 11% està decebut i  diu que no recomanaria Tarragona. Tot i que no vull aigualir la festa, vull insistir en els creueristes que han «esborrat» Tarragona del mapa. És lícit voler incrementar el nombre de visitants marítims, però fóra interessant que els que tenen responsabilitat en aquesta matèria es dediquessin, essencialment, a conèixer el perquè d’aquest 11%. No dubto de les capacitats de Tarragona –que és ciutat patrimoni de la Humanitat –, però desconfio de l’eficàcia d’algunes de les polítiques i estratègies turístiques que es posen en marxa.

Hem de reconèixer que hi ha molt de camí per recórrer i que hem d’apostar molt més per la professionalitat, millora dels serveis, adaptació d’horaris i, sobretot, pel canvi de mentalitats.

M’afegeixo a la celebració, però entenc que les autoritats competents hauran d’unir sinergies per oferir als turistes el millor de Tarragona, en tots els àmbits. Ara no ens podem permetre el luxe de vendre fum ni oferir gat per llebre.

Val més que ens visitin pocs creueristes però que el nivell de satisfacció fregui l’excel·lència. En aquest sector, el nombre no és el que més importa. La satisfacció sí, i la recomanació encara més.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ22 Novembre, 2017

Decía Louis Dumur, escritor suizo, cuya principal carrera literaria tuvo lugar en París dentro del Mercure de France qué: “La política es el arte de servirse de los hombres haciéndoles creer que se les sirve a ellos”.

Gabriel Rufián es un ejemplo de político atípico y de raros trazos menospreciadores en sus discursos de pláticas predicaciones ofensivas en sus alocuciones poco empíricas, que a veces parecen que se acercan más a los monólogos jocosos y burlescos del teatro de variedades de la comedia que a las alocuciones y discursos de políticas más serias y al uso.

Rufián es criatura política de talle y porte rebelde, de aparente ambigüedad que casi roza lo trascendental. Personaje que no tiene pelos en la lengua y las vergüenzas poco desarrolladas, diablillo vestido de bohemio, defensor de una política casi esotérica y de naturaleza impía, donde va persiguiendo casi siempre vanos esbozos de doctrinas e ideologías más efímeras y metafísicas que de tener los pies bien puestos en el santo suelo.

Siempre, en su particular oratoria, suele aplicar  un adoctrinamiento de poco cabal sustantivo, para intentar convencer con sus argumentos pocos sólidos con que poder seducir y engatusar al votante confundido. Siempre al punto de la provocación y la descalificación personal, rozando el insulto y afrentas si procede con su artística lírica ofensiva al contrincante de turno y que no comulgue con sus ideas, que las suele hacer visibles con su palabrería casi en exhibición de feria y de credos paganos. Rufián es de esos políticos truhán y travieso, que en sus modos y en sus tiempos, a veces de talle impresentables, no tardando mucho en mostrar sus argumentaciones  que rozan la ambigüedad más susceptible de infinitos significados o, a veces, de interpretaciones mezcladas en una loca coctelera de misceláneas políglotas, de sus conjeturas poco juiciosas propias más de tarambanas embustes que de realidades definidas con cien gramos de sustantividad que convenzan a la mayoría. ¡Ése es el Rufián que se deja ver!

Gabriel Rufián no se sabe si la criatura tuvo una mala infancia, o su mala leche sólo es un rol impuesto por él mismo para destacar un poco más desde la cínica ironía que es el mundo complejo y poco deportivo de la política actual, que anda un tanto revuelta en estos tiempos tan maquiavélicos y engañosos; cabalgando entre los que quieren “ser” y los que quieren dejar de “serlo”. La última ocurrencia de Rufián en el Congreso fue mostrando unas esposas como un verdugo de cómico acometido y fue éste:

“Esto son unas esposas. Esto es su política, su programa, es el diálogo que han aplicado a nuestros compañeros del gobierno legítimo de Catalunya antes de meterlos en furgones, pasearlos por Madrid, insultarlos y llevarlos a Estremera y Alcalá Meco”,  espetó Rufián al ministro de Interior, Juan Ignacio Zoido.

Sus argumentos suelen ser los siguientes: la culpa es tuya, “a mí me daría vergüenza…”. También está en la memoria el famoso:  “saque sus sucias manos” de Catalunya que le dijo a Rajoy. La culpa para este hombre casi siempre es de los demás, y no suya, claro, pues suele aprovecharse de la tensión política actual para arrastrar su desprecio infinito al antagonista y sorprendido adversario. Y claro, va vendiendo entre el personal que le va escuchando que lo suyo es un chollo, una ganga, una democracia “Low cost”, pero que al final nadie le quiere comprar por la duda que le acompaña. El juego del palabreo e insultos a este hombre casi siempre le sale la cosa por la tangente, expectorando con satíricas ironías y mostrando las miserias de los demás que suele conjugar muy bien con sus fantasías políticas. Rufián es un dramaturgo, un comediógrafo nato,  que le gusta calentarse el alma como si fuese un brasero en un espacio escénico de demonios y maldades que para él, es el Congreso de los Diputados. Si ha recibido durísimas críticas a su persona hace réplica socarrona y suele responder haciendo burla de todo o del más débil, echándose al cuello como un vampiro sediento de plasma y de cualquier diputado que cace al vuelo en su descuido de verborrea.

También en su mente crea y se inventa golpes de estado fantasmas  que jamás, ni por asomo, se han producido de facto. Sin embargo, él no es un fantasma, no, igual sólo es un “gigoló” político en forma de ectoplasma de supuesta materia viva que no suele hallarse presente en el cuerpo físico de cualquier político con un poco de dos dedos de frente.  Hay un artículo por ahí en otro periódico, en el que invita a los ofendidos por sus palabras a seguir criticándole, por qué según él: “el halago debilita y el dolor galvaniza”.

Su escenario principal suele ser el Congreso como he dicho, alguna que otra intervención casi en off como breve opinador de chafarderías políticas en tertulias  de televisión diarias; aparentes y muy postizas. Y como buen dramaturgo, Gabriel Rufián, sabe muy bien  que no corren buenos tiempos para la lírica ni tampoco para defender causas impías, sino  las del tacticismo; la de la estrechez de miras y de las rígidas razones egoístas partidistas, aunque algunos lo consideren elemento transgresor de clásicas y todavía políticas leídas como verdades absolutas y como puntos de referencia para ganar a cualquier precio.

En demología, el Ángel Gabriel es el Mensajero Divino: el que anunció el nacimiento de Jesucristo y de Juan El Bautista, el que fue enviado por Dios para explicarle al profeta Daniel el significado de sus visiones y el que dictó el Corán a Mahoma. ¡Caray! Igual por eso Gabriel Rufián es un tanto diablillo y con ganas de romper a trocitos, como en un puzle desmontado en partes desiguales y volubles de las piezas asimétricas que componen el juego político español.

Señor Rufián, me despido de usted respetuosamente acompañando todo lo dicho con una frase del maravilloso y hombre ido de sesera que fue Don Quijote: “Nunca vivió bien la crueldad con la valentía”.

Sergio FARRAS
Escritor tremendista

 


REDACCIÓ22 Novembre, 2017

El jurat popular ha declarat l’agent immobiliari Ramon Franch culpable de la mort de Carme Gallart, la veïna dels Pallaresos que va desaparèixer el 18 de juny del 2015.

Ramon Franch, declarat culpable d’assassinat

La decisió s’ha pres per set vots a favor – dels nou possibles –, segons s’ha anunciat aquest dimecres al vespre en la lectura del veredicte que s’ha fet a l’Audiència de Tarragona. El jurat ha considerat provat que el dia de la desaparició de la dona, de 65 anys, l’acusat va ser als Pallaresos i no a Tarragona – tal com ell va sostenir durant el judici –, la va abordar i va acabar amb la seva vida en un lloc indeterminat.

Dos dies després, segons el tribunal, es va desfer del cadàver de la dona durant el trajecte que va realitzar fins al Prepirineu d’Osca. L’informe de les dades de telefonia realitzat per part dels Mossos d’Esquadra ha estat clau en la justificació del veredicte de culpabilitat. Així mateix, el jurat ha avalat el mòbil econòmic del crim pel litigi judicial en què la víctima l’acusava d’estafa i també ha considerat “decisiva” la carta que Franch va enviar a una amiga per dir-li “què havia de declarar”.

La fiscalia i l’acusació particular han sol·licitat 15 anys de presó per homicidi i, la defensa, la pena mínima de 10 anys.

 


REDACCIÓ22 Novembre, 2017

Laia Estrada i Jordi Martí, els dos regidors de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, no assistiran al ple extraordinari i urgent de divendres en què es formaran les meses electorals del 21 de desembre.

Pels antisistema, els comicis del 21-D “formen part de l’aplicació de la suspensió del Govern de la Generalitat a partir de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, que ha suposat la dissolució colpista del Parlament de Catalunya i l’empresonament de part del Govern i l’exili de la resta”.

Els cupaires consideren que aquest tràmit es podria resoldre en una Junta de Govern Local i que la despesa que comportarà la realització d’aquest ple extraordinari és “completament prescindible”.

 


REDACCIÓ22 Novembre, 2017

La sessió inaugural se centrarà en la figura de Pere Portabella, amb una mirada a un dels seus primers treballs, “No comptar amb els dits” (1967).

El festival REC de Tarragona, que se celebrarà del 4 al 10 de desembre, té, enguany, com a principal objectiu, apropar el cinema a la ciutadania.  a la ciutat.

Durant aquest 2017, la proposta cultural s’agrupa sota l’eslògan “Aquesta ortiga no pica”, per transmetre que el festival està obert a tothom i que el fet de gaudir de bones pel·lícules no està determinat per condicionants econòmics o d’edat.

Opcions com les Sessions Vermuts o el MiniREC situen el festival com una proposta per a tota la família. També es proposa un concurs de peces curtes i elaborades en 48 hores, sessions dedicades als autors de Tarragona; concerts del REClanuí com una oferta amb un clar valor social i de ciutat.

Al programa, d’aquesta 17ena edició, també destaquen aquelles sessions en què es vol arribar a nous públics.

Tot això, unit a l’entrada dels antics jurats joves, que aquest any participen dissenyant part de la programació, conforma un esdeveniment més ciutadà i de referència.

També es consoliden els espais professionals i es posa un especial èmfasi en el paper de les dones en l’audiovisual.

 


REDACCIÓ22 Novembre, 2017

El Parlament Europeu ha instat avui dimecres que es creï, al Congrés dels Diputats, una comissió d’investigació que esclareixi si darrere dels casos de bebès robats durant el franquisme i havia una “trama organitzada”. Insten la fiscalia espanyola a investigar “en detall” les denúncies i demanen que s’unifiquin els criteris en els procediments judicials per evitar que els delictes prescriguin, com ha passat en diversos d’aquests casos. 

La Comissió de Peticions del Parmanent Europeu ha instat el govern espanyol a adoptar mesures “urgents” davant els diversos casos i peticions sobre bebès robats durant el franquisme i els inicis de la democràcia en hospitals de l’Estat. Entre aquestes mesures els membres de la Comissió reclamen que es creï un banc públic d’ADN per facilitar la verificació de la identitat de les possibles víctimes i que les proves es puguin fer sense ordre judicial i de forma gratuïta. També sol·liciten al govern espanyol i a l’església que facilitin l’accés a documents com el registre de naixements d’hospitals i parròquies.

L’informe i les recomanacions han estat aprovades per 20 vots a favor i 9 en contra, el PP hi ha votat en contra perquè tot i que dona suport a la investigació rebutja “assenyalar responsables polítics sense proves”.

Els europarlamentaris demanen més suport a les víctimes i per això proposen un increment dels fons per l’oficina de suport a les víctimes creada pel Ministeri de Justícia, inclosa l’assistència psicològica gratuïta, l’orientació jurídica i accés a informació. Així mateix reclamen el reconeixement sota un estatut especial de víctimes tant pels pares com pels fills segrestats i que aquests puguin ser compensats econòmicament per l’Estat.

L’informe i les recomanacions aprovades aquest dimecres no són vinculants ni tampoc es traslladaran al ple de l’Eurocambra sinó que en qualsevol cas dependrà de les autoritats espanyoles fer-ne cas o no.

Les peticions van arribar al Parlament Europeu el setembre del 2015, quan els peticionaris van presentar la seva història davant la Comissió.”El govern espanyol ha de seguir les nostres recomanacions i prendre la iniciativa per investigar què va passar i qui van ser els responsables. Confio que el nostre informe serveixi d’ajuda”, ha expressat la cap de la delegació i ponent de l’informe, l’eurodiputada socialista Jude Kirton-Darling.