29. Març 2024

30 Novembre, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ30 Novembre, 2017

ERC tindrà el 21-D uns 8.000 apoderats repartits per totes les meses electorals de Catalunya amb els quals intentarà fer un “recompte electoral paral·lel” a l’oficial, ja que desconfia del que pugui fer l’Estat en unes eleccions “il·legítimes” i davant la seva temor d’un “tupinada”.

Segons Sergi Sabrià, portaveu republicà i cap de campanya d’ERC, “es tracta d’unes eleccions il·legítimes i il·legals perquè no han estat convocades degudament” en ser “imposades” pel Govern central en aplicació de l’article 155 de la Constitució, després la fallida declaració d’independència, el que genera “desconfiança” a ERC.

En aquest context, i davant la sensació apuntada per dirigents d’aquest partit que “puguem -diu- tenir l’àrbitre en contra nostra”, ERC disposarà d’una xifra “rècord” d’apoderats -la resta de partits també els tenen-, amb un total uns 8.000, dels quals 6.000 han estat fitxats a través d’inscripcions a la pàgina web “apoderats.cat”.

“Mai hem trobat una resposta clara a la nostra pregunta de si seran respectats els resultats, i en aquestes circumstàncies, hem incrementat les nostres accions de control dels resultats electorals, i estarem en condicions de fer un escrutini paral·lel”, amb les sumes de les actes de les taules, ha dit Sabrià.

Amb aquest recompte “paral·lel”, ERC diu voler descartar que “es pogués produir algun tipus de desviació o tupinada electoral”, ha indicat Sabrià.

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017

Rajoy: “Ara tothom té clar que l’Estat es pot defensar i que quan algú ho ataca, actuarà sempre, perquè és la seva obligació”.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, entén que l’article 155 de la Constitució, i la seva aplicació proporcional i democràtica a Catalunya, va ser “el mínim” que es podia fer “després d’una declaració unilateral d’independència.

Rajoy, en declaracions als periodistes després de participar a Abidjan (Costa d’Ivori) a la Cimera Unió Africana-Unió Europea,  s’ha pronunciat en aquests termes després de ser preguntat pel fet que en comú Podem hagi recaptat en el grup confederal de Units Podem les 50 firmes de diputats que necessita per recórrer davant el Tribunal Constitució l’aplicació de l’article 155 a Catalunya.

“Cadascú és lliure de fer el que estimi oportú i convenient, però he de recordar que l’article 155 és absolutament democràtic”, ha subratllat Rajoy abans de recordar que va ser aprovat per la “immensa majoria” dels espanyols quan es va ratificar la Carta Magna .

Després d’assenyalar que està recollit en la pràctica totalitat de les constitucions europees, ha emfatitzat que només s’aplica en situacions excepcionals. “I la circumstància que algú unilateralment declari la independència d’una part d’un país és una circumstància excepcional”, ha tancat.

En aquest sentit, s’ha preguntat què pretenien Units Podem que hagués fet l’Estat després que els independentistes catalans diguessin que a Catalunya no regia ni la Constitució ni l’Estatut d’Autonomia, es “s’inventessin” una nova legalitat, li “traguessin” a tots els espanyols el seu dret a decidir sobre el seu país i declaressin la independència unilateral.

“Es veu que alguns el que volen és que no fem res. Mida absurd no té cap sentit”, ha postil·lat, convençut que el Govern va fer el que havia de fer i que ho va fer, a més, de forma democràtica, proporcionalment, amb el suport majoritari del Senat i convocant eleccions. “És el mínim que podíem fer”, ha reiterat.

En Comú Podem formalitzarà el recurs en solitari dilluns que ve sense que se sumin PDeCAT i ERC.

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017

La solidaritat amb les persones i les organitzacions represaliades per l’Estat, més enllà de les diferències ideològiques, és una necessitat a la que ha respost positivament la gran majoria de l’esquerra independentista i anticapitalista de Catalunya. Però el suport a aquestes persones i l’exigència de la llibertat immediata per als membres del Govern empresonats no pot amagar ni silenciar la denúncia a la reculada per terminis que, després de la proclamació de la República Catalana del 27 d’octubre, han anat fet el Govern i el PDeCAT i ERC.

Del silenci del 28 i 29 es va passar a acceptar la dissolució del Govern i el Parlament sense oposar cap resistència i acatar a corre-cuita l’article 155 anunciant que es presentaven a les eleccions imposades i autonòmiques del 21D, sense donar marge a discutir sobre la possibilitat d’un boicot amb la resta de forces que es manifestaven en contra del 155. Això ha seguit amb les declaracions, cada dia més explícites, de membres de les direccions d’ERC i PDeCAT afirmant que la independència, declarada uns dies abans, és impossible per a la propera legislatura.

El problema no és que ho diguin les persones empresonades quan declaren com a estratègia de defensa. El problema és que ho diuen els que no ho estan i que l’estratègia està sent la d’amagar darrera dels processats el retorn al processisme.

Els arguments que s’estan fent servir per passar en vint dies d’aprovar al Parlament una sèrie de resolucions pel desplegament de la República a dir que aquesta no és possible a curt termini són bàsicament la manca d’estructures d’Estat i les amenaces de més repressió per part de l’Estat espanyol:

 La manca d’estructures d’Estat, a més de fer palès que han estat mentint durant cinc anys dient que s’estaven fent en secret, la coneixien perfectament quan van aprovar les lleis de Referèndum i de Transitorietat i quan van proclamar la República. Per tant, o tornaven a mentir i sabien que la Proclamació quedaria en no res, o pensaven que no eren necessàries més estructures de les que ja es disposen i que no és un impediment per començar a fer efectiva la República.

– L’argument de les suposades amenaces de l’Estat d’incrementar la Repressió i d’exercir més violència i vessar més sang que han fet servir per justificar la renúncia a desplegar la República conté vàries perversions en si mateix. La primera és no denunciar públicament a qui els hagi expressat amenaces de tal gravetat. La segona és la de cedir al xantatge de l’amenaça. La tercera és dóna quan Puigdemont afirma que no vol fer el seu Govern responsable d’aquesta violència. Ens hem de sentir culpables per haver votat l’1-O dels mil ferits que van causar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil?

El Govern no s’ha de sentir culpable d’obeir la voluntat del seu poble, s’ha de sentir culpable de trair-la fent servir com a argument el que diuen que faran des de l’Estat espanyol, si és que realment algú els ho ha dit. La quarta és que l’argument de la repressió si és desplega la República ignora conscientment la repressió que s’està patint precisament per declarar-la però no desplegar-la i continuar sota la bota de l’Estat. És la repressió que els propis empresonats del Govern estan patint i moltes altres persones que estan sent citades a declarar i les que ho seran properament per defensar el Referèndum i per defensar la República que ells han deixat de defensar aquests darrers dies o la repressió que genera acceptar el 155 i deixar-nos sense cap altra legalitat ni Govern real que el de l’Estat. I per últim, en l’actual context de repressió, és absolutament obscè afirmar que es tornarà a la via del diàleg amb l’Estat després de constatar-se per enèsima vegada que aquesta és una via morta i, encara més, després d’afirmar que l’Estat ens ha amenaçat amb fer-nos vessar més sang.

Segurament els motius que tenen al cap i no diuen per abandonar la República després d’haver-la declarat són uns altres. L’1-O no només va desbordar al Gobierno del PP, també va desbordar al Govern de JxS que segurament preveia que l’Estat impediria una participació al referèndum que el legitimés o, segurament millor dit, que l’obligués a complir amb el mandat sorgit de les urnes. El “no hem pogut votar” previst es va convertir en l’”hem votat” gràcies a l’organització popular a les escoles i als CDR que, lluny d’acatar les instruccions que van sortir de l’ANC de fer cues silencioses mentre la policia requisava urnes, les vam defensar activament.

Que el procés ha anat girant a l’esquerra a mida que s’ha apropat a convertir-se en ruptura amb l’Estat és un fet. La gran burgesia catalana i europea (en veu de la UE) que abans callava s’anava arrenglerant amb l’Estat mentre que s’anaven incorporant o mirant amb cada cop més simpatia la defensa del Referèndum i la República sectors de les classes treballadores i populars, a Catalunya i a la resta de pobles de l’Estat, de la mà de la lluita contra la repressió i per l’abolició de la Monarquia. Això últim amb la limitació, però també malgrat el nefast paper de les direccions dels sindicats majoritaris (un cop més) i de la direcció estatal de Podemos, que d’afirmar que volia acabar amb el Règim del 78 ha passat a ser-ne una altra crossa.

S’ha evidenciat que fer efectiva la República passa per trencar, no només amb el propi Estat i la monarquia, sinó també amb la gran burgesia que la defensa (perquè l’Estat és garant dels seus privilegis) i amb la Unió Europea del capital. Això és una oportunitat històrica pels i per les treballadores i alhora un risc per alguns sectors de la burgesia que representen PdeCAT i ERC i que també són privilegiats d’aquestes mateixes institucions. La República no es fa amb el Banc Sabadell ni La Caixa, sinó que fa necessària una banca pública. I no es guanyarà amb negociació ni habilitat jurídica sinó que, com el referèndum, es guanyarà amb mobilització i defensant-la al carrer. La República no es materialitzarà convencent al gran empresariat català, ni a la Botin, ni a Juncker, es farà convencent a la classe treballadora catalana per defensar-la, i a la de la resta de pobles de l’estat i del món.

Quan el PDeCAT i ERC diuen ara que la República no és possible, el que amaguen és que no ho és per la via negociada que pretenen ells i que, si ho és, ho serà per la via de la mobilització i l’autorganització popular als CDRs i incorporant a la seva defensa a més treballadores. I això implica posar en marxa mesures urgents per millorar substancialment les seves condicions de vida. Mobilitzacions des de baix i millores pels de baix, que no estan disposats a acceptar. Que la República catalana l’hem de construir els i les treballadores i les classes populars ha deixat de ser una abstracció.

La CUP-CC ha encertat en no presentar-se a les eleccions del 21D amb JxC i ERC i en voler “liderar una candidatura el més àmplia possible, clarament rupturista, independentista i d’esquerres”. Això implicadenunciar clarament i des de ja la reculada de les direccions d’ERC i PdeCAT i el seu retorn al procés i en ser molt durs en la denúncia a totes les forces que tornaran a parlar del referèndum pactat i que són conscients, i per tant menteixen, de que aquest no és possible dins de l’Estat espanyol, governi qui governi a Madrid. Alhora, la CUP-CC ha de ser molt nítida en les seves propostes socials i tornar a posar sobre la taula i sense embussos la ruptura amb la UE, el no pagament del deute, la banca pública i la nacionalització dels sectors estratègics, entre d’altres.

El poble de Catalunya ha fet una experiència molt valuosa aquests mesos i que s’ha d’aprofitar. Cada cop sona menys estrany allò que ja dèiem al 27S: la Ruptura amb l’Estat ha de venir de la mà de la ruptura amb les institucions del capital, que serà la mobilització i autorganització popular la que ho farà possible i que la defensa de la República ha d’anar indissolublement lligada a la millora de les condicions de vida de la gent treballadora.

Pedro MERCADÉ
Militant de Lluita Internacionalista i membre de l’Alternativa d’Esquerres El Prat

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017

CUSTODIA Y SEGURIDAD DEL PALAU DE JUSTICIA

En orden de esta misma presidencia del pasado 6 de octubre se disponía el despliegue de los efectivos del Cuerpo Nacional de Policía que se estimasen imprescindibles para preservar la seguridad interior y exterior del Palau de Justicia, radicado en el Passeig Lluis Companys s/n de Barcelona, en colaboración con la unidad de Mossos d’Esquadra allí destacada, así como el normal funcionamiento del Tribunal Superior de Justicia y el ordinario cumplimiento de los deberes judiciales por todos sus integrantes.

La pérdida de vigencia de las razones que llevaron a la adopción de aquellas medidas de seguridad, y el nivel de contención actual de los riesgos de alteración de la legalidad constitucional y de afectación del servicio público, reclaman el retorno a la ordinariedad en todo lo relativo a la vigilancia y aseguramiento del normal funcionamiento de las instalaciones del Palau de Justicia y de la seguridad de los usuarios, para hacer efectiva en su plenitud la competencia propia del cuerpo de Mossos d’Esquadra que le reconoce el art. 38.1 b/ de la LO 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, y que habían venido realizando de manera eficaz.

Por lo tanto, y previo reconocimiento del cumplimiento escrupuloso de la misión de seguridad encomendada al Cuerpo Nacional de Policía.

DISPONGO y ORDENO la retirada de los efectivos del Cuerpo Nacional de Policía desplegados en el Palau de Justicia, radicado en el Passeig Lluis Companys s/n de Barcelona, en cumplimento de la orden de 6 de octubre de 2017, que deberá hacerse efectiva por todo el día 1 de diciembre próximo, de forma que a partir del día 2 siguiente, la seguridad del edificio y el normal funcionamiento de los Tribunales que en él tienen su sede, sea  asumida en exclusiva por el Cuerpo de Mossos d’Esquadra, que deberá destacar los efectivos necesarios para su completa preservación como competencia propia.

Póngase esta orden en conocimiento de los responsables de las unidades policiales del Cuerpo Nacional de Policía y de Mossos d’Esquadra destacadas en el interior del Palau de Justicia a proteger, para su inexcusable cumplimiento, así como de sus mandos operativos.

Comuníquese igualmente al Consejo General del Poder Judicial, a los efectos que se previenen en el art. 14.1 de la LOPJ.

Dese cuenta, finalmente, de esta orden a la Sala de Gobierno del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en su primera reunión.


Excmo. Sr. D. Jesús María Barrientos Pacho

Presidente del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña
Barcelona, a  29 de noviembre de 2017

 

 

 

 

 

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017

L’Associació d’Advocats Voluntaris 1 d’Octubre, presidida per Salvador Mestre, ha presentat la querella criminal als jutjats de Reus per esclarir qui va tenir la responsabilitat a l’hora d’ordenar i executar les càrregues policials durant l’1-O a Mont-roig del Camp. 

Moment del lliurament de la querella

Aquesta associació d’advocats gestada a Reus confia que la querella entregada al jutge degà, amb la qual treballen des de fa temps, tingui recorregut. Asseguren que poden demostrar l’ús de la violència i gasos lacrimògens per part de la Guàrdia Civil amb els comunicats mèdics d’una vintena d’afectats i tot el material gràfic recopilat.

L’associació veu completament “innecessària” la força “violenta” i “desproporcionada”, amb cops i gasos lacrimògens que, segons els advocats, es van usar contra els veïns de Mont-roig. Els lletrats asseguren que almenys hi ha informes mèdics d’una vintena d’afectats -si bé només un d’ells va acabar interposant denúncia als Mossos d’Esquadra, el mateix dia dels incidents.

L’objectiu de la querella – la qual no va adreçada particularment contra ningú –, és esclarir qui va tenir la responsabilitat d’ordenar i executar les càrregues, i si va ser un grup concret d’agents que va actuar per compte propi o bé darrere hi havia unes ordres -que s’haurien excedit, perquè a les interlocutòries judicials s’excloïa l’ús de la violència o desordre públic.

La querella demana que es depurin responsabilitats sobre l’actuació policial i que es lliurin “els oficis que calgui” tant a Comandància de la Guàrdia Civil com a Subdelegació del govern espanyol. Mestre ha assenyalat, però, que si la querella s’admet i prospera, un dels passos fonamentals, dins la fase d’instrucció, serà identificar bé els números dels agents implicats.

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017

La Policia Portuària de Tarragona està de celebració. Aquesta setmana, aquest cos policial ha commemorat la seva sisena edició del Dia de la Policia durant un acte que va tenir lloc al Teatret del Serrallo, subordinat al tema ‘Policia Portuària, persones compromeses’.

L’acte, presidit per Josep Andreu, té com a principal objectiu realçar la tasca de seguretat i prevenció que desenvolupa aquest cos policial en el recinte portuari i l’entorn ciutadà més immediat. S’ha aprofitat l’oportunitat també per reconèixer alguns agents, ja sigui per la seva vàlua professional, actuacions meritòries o serveis concrets destacables, o per la realització, gestió i implantació de nous processos i protocols que hagin suposat una millora per a les funcions de la institució policial. També s’ha destacat a alguns membres del personal de l’APT per la seva col·laboració amb el cos de la Policia Portuària en el darrer any.

Les mètopes han estat entregades en reconeixement a tasques relacionades amb l’àmbit del pla d’autoprotecció portuària, la realització i actualització de la planimetria de les Instal·lacions del Port, la implantació i millora de noves tecnologies i sistemes informàtics, la producció d’esdeveniments vinculats al cos de seguretat, la identitat visual i corporativa del seu parc mòbil o la gestió dels recursos humans destinats a la Policia Portuària.

A banda del president del Port de Tarragona, Josep Andreu; ha assistit a l’acte, el director general de l’Autoritat Portuària, Ramon Ignacio Garcia; el director de Domini Públic i Protecció Portuària, Josep Lluis Díez; i l’Intendent en Cap de la Policia Portuària, Joan Bergadà.

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017

La Guàrdia Civil investiga un espanyol de 18 anys com a autor d’uns comentaris humiliants publicats a les xarxes socials contra les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’estiu passat.

L’alcaldessa de Cambrils, emocionada

En els missatges, el noi es feia passar per un dels terroristes i va amenaçar en cometre nous atemptats.

El jove va crear un perfil a Instagram usurpant la identitat d’un dels autors dels terroristes abatuts a Cambrils i utilitzant una de les fotos publicades als mitjans de comunicació en les jornades posteriors al 17 d’agost.

El compte era d’accés lliure per a qualsevol usuari d’aquesta xarxa social, on també va penjar imatges cruels dels atemptats i va qualificar les víctimes de “brossa humana” .

El jove va rebre una allau de crítiques davant els comentaris que publicava i va acabar tancant el compte, tot i que la Guàrdia Civil el va poder localitzar-lo com a autor.

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017
pellicer-e1485466560552.jpg

Els quatre regidors del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Reus, governat per PDeCAT, Ara Reus i ERC, han denunciat, davant la Fiscalia, a l’alcalde Carles Pellicer per un presumpte delicte d’odi.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer

Ciutadans responsabilitza Pellicer de no haver impedit els “escraches” davant l’hotel de la ciutat que allotjava a un centenar d’antiavalots de la policia espanyola al dispositiu de l’ 1-O.

La Fiscalia ha traslladat el cas al jutjat d’instrucció número 2 de Reus, que ja instrueix la denúncia formulada pel CNP per un delicte d’incitació a l’odi contra l’alcalde, sis regidors, dos ciutadans i quatre bombers (aquests últims també són sospitosos de malversació).

En total, el jutjat ha citat a 13 persones en qualitat d’investigats i de elles tres no han comparegut davant la magistrada en dues ocasions.

Es tracta de tres regidors de la CUP, citats dijous passat i avui, que han declinat anar al jutjat perquè, segons va descriure Marta Llorens, portaveu del grup municipal de la formació antisistema al consistori, es tracta d’una “caça de bruixes” .

Tot i que no han comparegut els tres investigats de la CUP, segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sí que ha acudit la seva defensa a la seu judicial.