29. Març 2024

Novembre 2017 | Pàgina 2 de 49 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ30 Novembre, 2017

Diuen que Miquel Iceta és una persona excepcional. Un home amb una capacitat intel·lectual envejable. Els que els el coneixen solen dir que es transforma damunt els escenaris i sobretot durant les campanyes electorals. Ningú s’oblidarà mai de la seva faceta de ballarí.

Iceta durant el programa de Tele5

El primer secretari del PSC va ser un dels protagonistes del programa de Bertin Osborne ‘Mi casa es la tuya’, a Telecinco. Durant la trobada amb Osborne, el líder socialista ha deixat evidenciar la seva part més humana i íntima. Ha deixat clar que és més bo en la política que en la cuina.

Durant el programa, els teleespectadors van poder algunes imatges de recurs de la seva vida tant pública com privada. En un dels vídeos hem pogut apreciar com Iceta parlava per telèfon amb la seva amiga i alcaldessa d’Hospitalet de Llobregat, la popular Núria Marín.  En la paret del seu despatx al Parlament de Catalunya, el socialista només exhibeix un cartell propagandístic on es pot llegir “Per una Catalunya millor en una Espanya diferent”.

Al costat es pot apreciar una bandera vermella, la qual podria ser la del Partit Socialista. Però no ho és. Aquesta té un llaurer. Es tracta de la bandera de Constantí. Va ser un obsequi de l’alcalde de Constantí, el socialista Oscar Sánchez, ara fa dos anys durant una reunió de la Federació. A Iceta li va agradar el color vermell de la bandera i el llaurer daurat de l’emperador romà Constantí El Gran).

Va prometre posar-la al seu despatx i… efectivament… va complir la seva paraula. Un fet que l’alcalde de Constantí ho agraeix, de ben segur.

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017
ricardCheca.png

Sóc conscient que aquestes eleccions són atípiques. Tots ho som. També sé que durant aquesta campanya haurem de sentir barbaritats, frases esbojarrades i missatges mediàtics. Les mentides, les mitges veritats i els rumors estaran a l’ordre del dia. D’un costat i de l’altre.

Els electors haurem de fer un sofisticat exercici de desintoxicació i aconseguir que els polítics no ens pertorbin el son i no ens neguitegin. Tot i això, no hem de permetre que alguns candidats eixelebrats, cercant un grapat de vots, posin en qüestió la professionalitat dels periodistes, independentment de l’empresa on exerceixin les seves funcions.

Les declaracions desafortunades i censurables del conservador Xavier Garcia Albiol («tancar TV3 i tornar-la obrir amb gent normal i plural») hauria de merèixer el rebuig més enèrgic de tots els demòcrates. A mi m’entristeixen i em preocupen aquestes paraules. En aquest sentit no pot haver-hi mitges tintes. O estem d’acord amb el candidat de PP a la presidència de la Generalitat o hi estem en contra.

M’agradaria saber què entén el Sr. Albiol per «gent normal». Ell és normal? I demòcrata? Quin és el seu concepte de normalitat? Qui és la «gent normal» a qui li agradaria veure treballar als mitjans públics de Catalunya? Els seus amics, coneguts i endollats? Els vassalls del 155? Aquesta és la seva «gent normal»? Jo podria treballar a TV3? Soc prou «normal» o em decanto més cap a l’anormalitat? Segons el seu parer hauria d’estar a l’atur (amb la resta dels companys de TV3, Catalunya Ràdio i l’Agència Catalana de Notícies considerats «no normals»)? M’agradaria alertar el senyor Albiol que, en política, no tot s’hi val. I amb aquesta actitud mai no arribarà a ser el president (normal) de tots els catalans.

Penso que és hora d’apaivagar els ànims i evitar crispar encara més l’ambient. Per un grapat de vots no paga la pena insultar, menysprear i posar en dubte la professionalitat de cap periodista. Així no es guanyen eleccions.

El senyor Albiol pensa el mateix de TVE, de Ràdio Nacional d’Espanya? Crec que hem de dir prou als incendiaris i desar-los al bagul dels records fins després de les eleccions, com a mínim. Potser d’aquesta manera tindrem una campanya «normal»… o no.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017

És una dona simpàtica, tímida i molt, molt exigent. Amiga dels seus amics, Teresa Pallarès sol deixar-se la pell en tot allò on s’implica. No li agraden les mitges tintes. Determinada qual cal i diplomàtica quan és necessari, l’ex subdelegada del govern espanyol a Tarragona – durant el mandat de Rodríguez Zapatero – ha deixat molts socialistes astorats a l’acceptar la invitació del mateix Puigdemont per anar de número 2 en una llista independentista. Teresa Pallarès, que era la directora general de l’AEQT, demana que respectin la seva decisió. Diu que alguna cosa falla en la nostra democràcia, sobretot quan el president va haver de marxar a Brussel·les i s’han empresonat a polítics i líders associatius. Aquesta professora, nascuda a Marçà, confessa que en les passades eleccions va votar a ‘Junts pel sí’.  

Què li diem: exsocialista, independentista…?
Sóc una persona il·lusionada que vol aportar el seu gra de sorra a la construcció del país i col·laborar amb aquest procés que s’ha iniciat.

Des de quan és independentista?
Hi ha gent que fa molts anys que ho és, no és el meu cas, atenent que provinc d’un entorn i d’una manera de pensar que no era independentista. Però per allò que he anat veient i tenint en compte els darrers fets, el canvi és evident i és el moment d’anar en positiu i de construir el que volem per Catalunya.

Quan va rebre la trucada personal del president Carles Puigdemont on li demanava integrar la seva llista, vostè li va demanar temps o li va dir immediatament que sí?
Abans de la trucada amb el president vaig mantenir una trobada amb Albert Batet i Ferran Bel i els vaig demanar temps per parlar amb la família. Però quan em va trucar el president ho vaig tenir mot clar. vaig dir que sí immediatament.

I això?
La calma, la serenor, la seva sinceritat i el projecte em van engrescar.

Què li va dir Carles Puigdemont?
Em va comentar que volia una llista transversal, aportar coneixements de sectors diferenciats i que necessitava gent que s’impliqués des del punt de vista de sector. Sembla que tinc el perfil que ell cercava.

Ell li transmetia serenor…? Però les aigües estan remogudes…
És una persona amb les idees molt clares, les decisions les ha anat prenent i construint el camí cap on haurem d’anar…  Jo confio en ell i en el seu projecte de país. És cert que els moments són contorbats, però ell té molt clar al seu cap quin país hem de construir i quin camí hem de seguir.

Els seus companys socialistes entenen que vostè integri ara una candidatura independentista?
Fa sis anys que em vaig donar de baixa del PSC. Entenc i respecto les opinions i crítiques de tothom. També demano que es respecti les meves decisions.

Està afiliada al PDeCAT?
No.

S’hi haguera afiliat?
En les passades eleccions ja vaig votar a ‘Junts pel sí’, però no tinc intenció d’afiliar-me en cap partit. No obstant això, sóc una persona que estic pendent del que passa en la política i interessada en tot allò que passa al meu país.

Si no anés en la llista del Carles Puigdemont, integraria una altra candidatura?
No m’ho he plantejat.

Creu que li han trucat per ser dona o per la seva experiència política?
Vull pensar que no m’han convidat només per ser dona. Crec que s’ha tingut en compte diferents criteris i la meva trajectòria.

Com a diputada què defensarà al Parlament més enllà de la independència?
Des del punt de vista del territori crec que estic capacitada per parlar sobretot com a punt de vista de les infraestructures (temes que vaig tractar abastament quan vaig ser subdelegada del govern a Tarragona), la indústria que aporta una tercera part del PIB a aquest territori i en qüestions medi ambientals i d’energia… El turisme també necessita una atenció especial, sobretot perquè aporta un altre 33% del PIB. Estic orgullosa del territori que em tocarà representar perquè té un potencial brutal.

Com ha de ser la propera legislatura?
Ha quedat molt clar que ha de començar una etapa de diàleg i d’acord i treballar pel país.

Diàleg? Amb qui? Confia que el govern central voldrà seure i parlar?
Quan es parla de diàleg òbviament ens referim a les dues parts. Si estem on estem és perquè el govern espanyol no ha volgut dialogar. No podem descuidar el mandat d’un important nombre de catalans que surten al carrer i que l’1 d’octubre van anar a votar.

És conscient que Carles Puigdemont quan torni a Espanya el detindran? Quina solució preconitza per aquest conflicte?
No tinc la poció màgica per una situació que és inaudita i gairebé increïble. Per això cal dialogar. Tenim presos polítics, no ens oblidem.  És inadmissible que al segle XXI, quan parlem de democràcia i quan a Madrid hi ha qui s’omple la boca a l’hora de parlar d’estat de dret, hi hagi presos polítics. Ens ho hem de fer mirar i construir realment l’Espanya i la Catalunya del segle XXI. Hem de treballar tots plegats per aconseguir que el president Puigdemont torni a Catalunya i que els presos polítics deixin de ser-ho.

La Junta Electoral diu que no són presos polítics…
Són polítics i estan a la presó per fer política.

Què sent quan la Junta Electoral prohibeix dir president a l’exili o consellers empresonats, o restringeix l’accés dels llaços grocs durant l’acte electoral?
És una clara manca de llibertat d’expressió que és inaudita. Tots plegats estem obligats a construir una societat més democràtica i a posar fi a aquest estat excepcional.

Si Carles Puigdemont no és investit president de la Generalitat, creu que hauria de ser Marta Rovira?
Nosaltres treballem perquè torni el president Puigdemont. Són els catalans que amb els seus vots diran cap on haurem d’anar.

Creu que el govern central respectarà el resultat electoral si guanya el bloc independentista?
Confio que sí. Si no és així, ja no sé què pensar, on sóc o on vivim. Entre tots hem d’aconseguir derrocar el 155 i construir el país que volem que sigui Catalunya.

Serà diputada en un moment històric… Això li fa sentir encara més responsable?
Als polítics ens pertoca escoltar molt la gent i solucionar els seus problemes i inquietuds. Haurem d’aterrar i posar els peus a terra i construir el país tots plegats. Al vessant professional sempre m’he orientat per la meva vocació de servei.

Quina llista creu que serà la més votada a Tarragona?
Òbviament estem treballant perquè ‘Junts per Catalunya’, la llista del president, sigui la més votada.

Té també la sensació que els militants del PDeCAT han estat ignorats pel president durant la confecció de les candidatures?
Hi ha hagut un acte de responsabilitat i generositat per part del partit. Això és el que ens fa realment forts i diferents.

En el cas que guanyi ‘Junts per Catalunya’ i li oferissin una conselleria… quina li faria més il·lusió
Ara toca fer campanya, esperonar la nostra il·lusió i transmetre-la a la gent i fer pinya per construir el país que tots desitgem. I sobretot, que torni el president.

 

 


REDACCIÓ30 Novembre, 2017

L’Ajuntament de Salou ha rebutjat, aquest dimecres, una moció “per la llibertat de les preses i presos polítics” per deu vots en contra, vuit a favor i tres abstencions, entre les quals la de l’alcalde, Pere Granados.

El text l’havien presentat els dos regidors d’ERC-AM i quatre regidors de CiU (Martina Fourrier, Benet Presas, Marc Montagut i Ramon Pascual), els quals hi han votat a favor.

Per la seva banda, els quatre regidors de FUPS – que es van presentar en coalició amb els convergents a les eleccions i formen part del govern –, han gaudit de llibertat de vot. Així, mentre la regidora María José Rodríguez ha avalat la moció, l’alcalde i els regidors Jesús Barragán i Julia López s’han abstingut. El regidor de Guanyem també hi ha donat suport, mentre que el ‘no’ de PP, PSC i Cs, que sumen deu regidors, ha permès tombar la moció.

Pressupost aprovat
El ple ha aprovat un pressupost de 43,64 milions d’euros per l’any 2018 amb el suport dels dotze regidors del govern de CiU i PSC. El PP i ERC han votat en contra, mentre que Cs i Guanyem s’han abstingut.

Els comptes preveuen fins a 3,6 milions d’euros d’inversió per l’any vinent i un global de 16 milions d’euros d’inversió a quatre anys vista, fins el 2021. D’entre les partides més destacades, el gruix correspon als 7,78 milions que s’invertiran en obres a carrers i als 2 milions consignats per a infraestructures turístiques. El pressupost presenta una contenció de la despesa ordinària, especialment pel que fa a la provisió de serveis i transferències corrents, en compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària i per la contenció del pressupost d’ingressos.

renovació fonts cibernètiques
La partida més important en manteniment de ciutat preveu obres per import de 500.000 euros a set zones diferenciades del municipi. En concret, s’invertiran 115.000 euros en un espai de lleure amb zona per a barbacoes, serveis públics i aigua corrent al sector 5; 96.000 euros en la remodelació dels carrers Falset, Penedès, Torremolinos, Ramon Llull i Roger de Llúria, i 70.000 euros per iniciar la renovació definitiva de l’avinguda Carles Buïgas, entre d’altres.

La partida d’inversions per a la renovació turística de la destinació inclou 125.000 euros per al canvi de les fonts cibernètiques; l’adequació del Xalet Torremar per a l’atenció al client; la remodelació del Parc del carrer Brussel·les a tocar de la platja dels Capellans; nous mòduls de lavabos públics a la platja de Ponent, així com jocs infantils, fins arribar a un import de 930.000 euros.

Pel que fa a la partida d’equipaments municipals, s’invertiran 760.000 euros per començar a construir la nova biblioteca municipal, un projecte que s’enfilarà fins als 2,26 milions d’euros. El consistori també impulsarà un nou edifici per ubicar els Serveis Socials, Acollida i Ocupació al carrer Milà, i la remodelació de la zona comercial del mercat municipal -amb un cost total d’1,14 MEUR-.

L’alcalde, Pere Granados, ha subratllat que el municipi gaudeix “d’una molt bona salut econòmica” i ha posat en valor que els comptes mantenen serveis i permeten impulsar “una inversió important a la ciutat pels propers anys”. “Des del govern ens hem fixat una transformació de Salou, tant des del punt de vista turístic com des del punt de vista social, cultural o esportiu”, ha afegit.

Augment de recaptació
Els comptes presenten una contenció de la despesa ordinària en compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària i de la regla de la despesa, i en consonància amb la contenció del pressupost d’ingressos. En aquest sentit, el regidor de Gestió Econòmica, Toni Brull, ha assenyalat que aquest apartat està marcat per la baixada d’un 2% de l’IBI que s’aplicarà el proper exercici, així com de la plusvàlua i de la congelació de la resta d’impostos”.

El consistori preveu un augment de les previsions de recaptació de l’Impost de Construccions i obres i d’ingressos per taxes, així com majors previsions d’ingressos en l’impost turístic, per l’augment del 30% al 50% de la participació dels ens locals i una previsió de majors ingressos patrimonials, principalment per la nova concessió de zona blava.

Pel que fa a l’evolució del deute i la pressió impositiva, des del 2012 el nivell d’endeutament ha sofert un a baixada progressiva passant dels 23,5 milions d’euros -una ràtio del 55%- fins al 16% aquest 2017.

 


REDACCIÓ29 Novembre, 2017

Tarragona, Reus, Tortosa,Vilafranca del Penedès,  Lleida, Terrassa, Vic i Girona són les ciutats catalanes que han guanyat els primers distintius de ‘Ciutats i Viles amb caràcter’. L’Agència catalana de Turisme ha encarregat un comitè d’experts format per reconeguts professionals de diferents àmbits que certifiquin que compleixen els requisits per obtenir aquesta distinció.

Els premis han estat lliurats avui al Palau Moja de Barcelona. Han recollit aquestes distincions en nom de les seves ciutats la tinent d’alcalde i consellera de Turisme de Tarragona, Immaculada Rodríguez; la regidora de Cultura i Projecció de Ciutat de Reus, Montserrat Caelles; el tinent d’alcalde de l’Àrea de Cultura, Innovació i Projecció de Terrassa, Amadeu Aguado; el tinent d’alcalde i regidor de Turisme de Tortosa, Josep Monclús; la regidora de Turisme de Vic, Carme Bover; la regidora de Turisme de Vilafranca del Penedès, Dolors Rius; i la tècnica de turisme cultural i patrimoni de Lleida, Núria Rauret.

Durant l’acte de lliurament, Bono ha declarat que “avui distingim unes ciutats que volen crear un espai d’influència en el seu entorn més immediat, perquè són ciutats que es reconeixen a elles mateixes amb un punt d’autoestima i aquest és un element clau configurador de la identitat”.

Així mateix, el director general de Turisme ha volgut destacar que “amb el distintiu de Ciutats i Viles amb Caràcter activem ara una nova eina per afavorir una millor projecció d’aquests altres espais urbans de Catalunya que, amb el seu caràcter, contribueixen a configurar el caràcter del país”.

La distinció de Ciutats i Viles amb Caràcter és una marca de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), del Departament d’Empresa i Coneixement, que avui han rebut les ciutats de Lleida, Tarragona, Girona, Terrassa, Vic, Reus, Vilafranca del Penedès i Tortosa.

Aquesta marca té com a objectiu posar en valor el patrimoni urbà de Catalunya –més enllà de Barcelona- i promocionar aquelles ciutats que combinen diferents aspectes (cultura, art, gastronomia, arquitectura, innovació, etc.) per oferir al visitant una experiència completa.

Hi poden optar ciutats mitjanes – pel que fa al volum de població – i amb una forta personalitat marcada per alguns aspectes com ara el caràcter històrico-cultural, enogastronòmic, artístico-creatiu, entre d’altres.

Les ciutats i viles que aconsegueixen aquesta distinció entren a formar part d’un pla de promoció específic de l’Agència Catalana de Turisme, i adquireixen una sèrie d’avantatges com són: visibilitat en els canals de on-line de l’ACT, ús per utilitzar el distintiu exclusiu de Ciutats i Viles amb Caràcter, participació en accions promocionals de l’ACT (fires, workshops, presentacions, viatges de familiarització, etc.), accés al pla de formació de l’ACT, o accés a informes d’intel·ligència de mercat elaborats per l’Agència Catalana de Turisme, entre d’altres.

 


REDACCIÓ29 Novembre, 2017

Dow Tarragona entrega el premi Solutionism Award 2017 a un projecte sobre nanofiltració i el premi Sustainability Awards 2016  al projectes sobre tractament d’aigua. L’accesit ha estat per un projecte de sostenibilitat a l’empresa petroquímica.
La guanyadora del Solutionism Award 2017 ha estat Andrea de las Heras amb el projecte “Desenvolupament d’un procés de nanofiltració d’alta capacitat”. Pel que fa al premi de sostenibilitat, en aquesta edició el projecte guanyador ha estat “Planta de Tractament d’Aigua a la Rambla del Albujón (Mar Menor – Múrcia)” de Pol Aragonès i Rodrigo Guirao, i l’accesit s’ha atorgat al projecte “Estudi de viabilitat per la instal·lació d’un mur verd en una planta petroquímica” de Daniels Lieknins.
Els premis de Dow Tarragona de solucions i sostenibilitat s’emmarquen dins un  programa de col·laboració creat l’any 2014 entre l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Dow.
L’objectiu d’aquests premis és que els estudiants tinguin una visió més professional i puguin optar al món laboral amb més facilitat.
Aquests guardons van destinats als alumnes d’últim curs de grau i han de presentar projectes destinats a solventar problemes reals o millorar situacions o productes ja existents, per la qual cosa es busca projectes innovadors, creatius i viables. 
A l’acte de presentació dels projectes i entrega de guardons ha estat present Jaume Sariol, director del Complex Industrial de Tarragona i Director d’Operacions de Dow Chemical Ibérica; Josep Bonet, Director de l’ETSEQ; Sandra Contreras, Coordinadora del MEAPS;  Alfred Arias, Innovation Support & Learning Leadera Dow; Raoul Milesi, Responsible Care Director; Gustavo Martínez de la Hidalga, Director de Recursos Humans;  Elizabet Montoro, Recursos Humans; José Manuel Muro, relacions amb la Universidad, sinergias & DOES Leader i José Luis Cullía, EH&S Delivery Leader.