4 Desembre, 2017 | Diari La República Checa
xxx Partners
REDACCIÓ4 Desembre, 2017Hi ha qui diu que la Justícia és lenta però que, tard o d’hora, acaba arribant. Això mateix podria pensar el cap de la Policia Local de Torredembarra, Josep Gili, després de viure el seu particular ‘via crucis’, arran de la seva imputació judicial pel cas ‘Bogali d’or‘.
En 2015, amb l’arribada del tripartit (ERC, PSC i ABG) a l’Ajuntament de Torredembarra, Gili va ser ‘apartat’ de les seves funcions policials com a mesura cautelar. L’alcalde era del parer que els motius pels quals estava imputat eren prou greus per no mantenir-lo al capdavant de la policia local. S’entenia, aleshores, que Gili podria entorpir la investigació judicial i representava alarma social. Així doncs, el govern municipal, format per PSC, ERC i ABG, va decidir suspendre’l de feina i sou mentre decorria l’expedient disciplinari. També li van retirar el plus de productivitat.
Josep Gili va queixar-se al Tribunal Contenciós Administratiu. Tot i això, i malgrat no haver-hi cap sentència condemnatòria ferma, l’equip de govern liderat pel republicà Eduard Rovira, va optar per mantenir-lo allunyat de la direcció de la policia municipal.
Li van ‘oferir’ l’elaboració d’un pla de viabilitat, en un espai molt a prop al departament d’intervenció de l’ajuntament. Va estar pràcticament 17 mesos apartat de la seva plaça a la comissaria policial. Actualment es troba de baixa mèdica, com a conseqüència d’un accident.
Reincorporació immediata
Segons ha pogut saber el nostre digital, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, resolent el recurs interposat per Gili, en disconformitat per la sentència dictada per l’Audiència Provincial de Tarragona, ha decidit que el cap de la policia haurà de reincorporar-se amb caràcter immediat al seu lloc de treball. O sigui, l’alt tribunal català anul·la “l’actuació administrativa consistent en prorrogar la situació de suspensió de funcions a partir dels sis mesos des de la seva aplicació efectiva”.
D’acord amb la interlocutòria a que hem tingut accés, el TSJ reconeix a Josep Gili “els efectes administratius i econòmics corresponents al càrrec de cap de la policia local de l’Ajuntament de Torredembarra, a partir dels sis mesos d’aplicació de la mesura cautelar de funcions acordada pel Decret (municipal) de 15 de juny de 2015”.
Tractament diferenciat?
Cal recordar que l’Ajuntament de Torredembarra pot presentar, en els propers 30 dies, recurs de cassació contra aquesta sentència, sent, en aquesta ocasió, el Suprem, el tribunal que s’haurà de pronunciar.
En aquests moments, recordem que l’actual cap de la policia local està investigat en un procediment judicial i l’ajuntament no va actuar amb la mateixa línia que amb Josep Gili.
El sotsinspector Miguel Ángel Marchal està citat a declarar davant el jutge del Vendrell el proper mes de febrer com a investigat d’un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes.
REDACCIÓ4 Desembre, 2017
Avui a mitjanit donem el tret de sortida a les eleccions i ho fem assumint les contradiccions (una més) que implica concórrer a una imposició mitjançant la qual es va destituir un govern legítim i es va aniquilar una República segurament massa poc defensada. I precisament avui hem sabut que l’Estat mantindrà com a ostatges els Jordis, Junqueras i Forn, que seguiran formant part de la vergonyosa llista de presos polítics de l’Estat espanyol.
El 21D no són unes eleccions normals i cada dia que passa és més evident. A les prohibicions de pancartes i concentracions solidàries amb les empresonades, s’hi han afegit les kafkianes prohibicions de llaços, bufandes i fonts grogues… van començar perseguint paperetes i urnes, no ens ha d’extranyar que hagin acabat perseguint un color. Mantenen gent honesta a la presó alhora que els lladres de guant blanc campen pel carrer. Multen i detenen persones per denunciar la brutalitat policial, mentre les agressions espanyolistes gaudeixen de major impunitat.
Aquest és el context del 21D, que esdevé dantesc quan hi afegim les accions de “falsa bandera”, doncs l’única forma de justificar la violència institucional i de carrer de l’espanyolisme és mostrar l’independentisme català com un moviment violent. I clar, la cosa no resulta fàcil amb aquest poble tossudament pacífic. Han inventat una violència que mai no ha existit per justificar empresonaments i ara inventen una violència al carrer que tampoc no és real. Perquè parlem clar, qui agredeix persones per la seva ideologia o per la llengua que parla, qui trenca vidres i punxa rodes de cotxe sistemàticament per a atemorir, qui crema banderes penjades a balcons posant en perill la vida d’inquilins és l’espanyolisme.
Per a algunes, l’independentisme català és el culpable de tota aquesta virulència, doncs “ha despertat el feixisme”. Adormit o despert, el cert és que si fins ara no ha reaccionat amb aquesta violència, ha estat perquè no existia una amenaça real per al règim. El feixisme sempre ha estat en el sí de l’Estat espanyol del 78, doncs el dictador va morir al llit, deixant-ho tot “atado y bien atado” i, ja se sap, d’aquella pols vénen aquests fangs. Per això, companyes, tinguem clar que no es tracta de culpabilitzar qui el desemmascara sinó de cridar a combatre’l, i no hi ha millor manera de fer-ho que seguir dempeus, lluitant per l’alliberament del nostre poble, en tots els sentits.
Per tot plegat, aquestes eleccions no són uns comicis convencionals. Seguim immerses en el procés d’alliberament nacional d’aquest tros dels Països Catalans, així que la campanya electoral ha de ser un element més al servei d’aquest procés. De la mateixa manera que vam arribar a l’1 d’octubre més coordinades, enfortides i valentes que mai, i gràcies a això vam aconseguir votar, hem d’arribar al 21D encara més organitzades, més conscienciades i més encoratjades. Al llarg de la campanya, no ens ha de fer por l’autocrítica. No hem de témer revisar allò que es podria haver fet millor. Al cap i a la fi, es tracta de créixer i d’aprendre dels errors per seguir avançant. Amb l’Estat espanyol només ens espera misèria, corrupció i política totalitària. La nostra esperança és un procés constituent amb la materialització de la República, i només serà una realitat si construïm l’estructura d’Estat per excel·lència: el Poder Popular.
Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ4 Desembre, 2017L’empresa al·lega pèrdues econòmiques, encara que hi ha qui asseguri que disposen de més de dos milions de fons propis, els quals podrien ser emprats per cobrir-les
Males notícies pels treballadors de l’empresa DHU, ubicada al polígon industrial del Francolí de Tarragona.
El laboratori farmacèutic, al·legant pèrdues econòmiques, té previst dispensar, immediatament, a 19 dels seus empleats, arran de l’acord que s’està negociant. En el cas que les negociacions no arribin a bon port, l’empresa amenaça en acomiadar els 37 treballadors.
Segons ha pogut saber el nostre digital, directius de Schwab i de DHU s’han reunit, aquest migdia amb els representants dels treballadors per explicar en què consisteix l’acord proposat. L’empresa ofereix una indemnització de 33 dies per any treballat amb un màxim de 12 mensualitats. Una proposta que no agrada als empleats més antics. L’empresa al·lega que tancarà l’any amb importants pèrdues econòmiques, les quals obliguen a fer un reajustament en l’àmbit del personal.
De fet, i segons les mateixes fonts, Schwab pretén desmantellat DHU a Tarragona, deixant activa, exclusivament, la xarxa comercial. Afegeixen que l’estratègia mundial del grup Schwabe implica tancar la DHU, encara que l’empresa no vulgui assumir-ho públicament.
En referència a les pèrdues econòmiques al·legades, les nostres fonts asseguren que entre l’any 2005 i 2017 l’empresa van repartir entre els seus accionistes més de 5 milions d’euros en dividends. Per tant, per a les mateixes fonts, és injust que es vulguin desmantellar DHU Tarragona al·legant pèrdues.
De fet, ens diuen que l’empresa disposa de més de 2 milions d’euros de fons propis, els quals podrien servir per cobrir les pèrdues generades en el darrer exercici.
REDACCIÓ4 Desembre, 2017Ser dona no pot ser motiu per no figurar en les llistes dels empresaris més fulgurants. Ans el contrari. La sensibilitat femenina, la seva capacitat d’exigència i el seu sisè sentit podrien ser raons més que sobrades per formar-ne part.
Les directives i sòcies de l’Associació de Dones Empresàries d’E-Cepta s’han reunit a la imponent casa Joan Miret per reclamar la consolidació i l’equilibri de la figura de la dona en el món dels negocis que, malgrat tot, encara és resistent a alguns canvis.
Ana Maria Macho, presidenta de l’E-Cepta, no té dubtes que cal un esforç social amb majúscules perquè la dona arribi a estar al mateix nivell que els homes. Macho lamenta que les dones tinguin la necessitat de demostrar “cada dia” que són vàlides i professionals. Un fet que no és tan evident entre les direccions liderades per homes.
Tot i que en aquesta associació s’intenta obviar la política, el cert és que l’actualitat i el fet que dues dones (Marta Rovira i Inés Arribadas) pugui convertir-se en la primera presidenta del govern de Generalitat fa que Ana Maria Macho obri una excepció i confessi que li agradaria moltíssim que, per fi, una dona governés Catalunya.
Seria, en la seva opinió, la demostració que “la nostra societat estava canviant” i seria “una empenta i un reconeixement merescut”.
Durant el sopar, que va reunir més de 60 comensals, entre ells el president del Port de Tarragona i de Cepta, Josep Andreu i J. A. Belment, respectivament, les dones, com no podria deixar de ser d’una altra manera, han evidenciat la seva capacitat, glamur i coqueria. Han deixat clar que ser dona és un plus en el món dels pantalons i de les corbates.
Entre tovallons, plats i coberteries i el bon gust, les dones han fet lluir, un cop més les seves reivindicacions en el món dels negocis.
Al final el sopar de Nadal, el segon que organitza l’associació, l’actriu i directora de càstings Mayte Buenafuente ha protagonitzat una peça de miniteatre (de la seva autoria) – amb la col·laboració de Ricardo i Àngeles – on el paper de la dona ha quedat força patent. És que les dones són tremendes… i no solen plegar-se de braços. Mai.
Ana Maria Macho considera que per reunir èxit només cal “no defallir mai, tenir ganes de treballar” i – afegim nosaltres – no deixar mai de ser dones, pel bo i pel dolent.
VIDEO
REDACCIÓ4 Desembre, 2017El nombre de persones en atur a Catalunya registrades en el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) es va incrementar al novembre en 7.391 en relació amb el mes anterior, un 1,78% més, un dels increments més elevats entre les diferents autonomies, el que deixa la xifra total d’aturats en 422.462.
En el conjunt d’Espanya, aquesta xifra va augmentar en 7.255 en relació a octubre, un increment del 0,21%, cosa que situa el nombre total de desocupats inscrits en 3.474.281, d’acord amb les dades publicades avui pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.
L’increment de l’atur al novembre a Catalunya és un dels més alts en comparació amb les altres autonomies, només superat per les Illes Balears (24,49%) i Cantàbria (2,12%).
En termes interanuals, l’atur a Catalunya al novembre va baixar en 40.517 persones, un 8,75% menys, un percentatge molt similar al del conjunt d’Espanya (- 8,33%).
REDACCIÓ4 Desembre, 2017Un jutge ha ordenat als Mossos d’Esquadra que identifiquin un inspector, a un sotsinspector i al cap de la comissaria a Santa Perpètua de Mogoda per citar-los com investigats per desobediència en la seva investigació sobre la suposada passivitat de la policia catalana l’1-O.
En una providència data del 29 de novembre, el titular del jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell requereix als Mossos perquè identifiquin aquests tres comandaments de la policia catalana, després que diversos agents investigats s’han referit a ells en les seves compareixences judicials a la causa sobre la passivitat del cos per impedir el referèndum de l’1-O.
En el seu escrit, el jutge també ha requerit als Mossos d’Esquadra que remetin al jutjat una còpia de les instruccions per escrit que s’haguessin lliurat als agents per la seva actuació a l’hora d’impedir la votació de l’1-O, complint les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
A més, el jutge ha requerit a la direcció del Col·legi Pere Calders de Polinyà (Barcelona) -un dels punts de votació de l’1-O- perquè identifiqui la persona que va exercir el càrrec o funcions de director del mateix entre els dies 27 de setembre i 1 d’octubre, per citar-lo com investigat en la causa.
Les investigacions obertes en diferents jutjats catalans, com el de Sabadell, discorren de forma paral·lela a la causa oberta per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que manté imputat per sedició a l’ex cap de la policia catalana, el major Josep Lluís Trapero, per la passivitat dels Mossos davant l’assetjament a la comitiva judicial que el 20 de setembre va registrar la conselleria d’Economia.
REDACCIÓ4 Desembre, 2017Sobre el fet que el Ministeri de l’Interior enviarà a Catalunya a mig centenar de policies per escortar els candidats constitucionalistes en campanya, Iceta ha afirmat: “A mi em protegeixen els Mossos d’Esquadra i em sento molt bé protegit”.
El líder del PSC, Miquel Iceta, ha deixat clar que aspira a ser un president (de la Generalitat) “honest” que iniciï el “viatge a la reconciliació” de Catalunya, i ha afirmat que ell no es presentaria a unes eleccions que considerés “il·legítimes i il·legals” , en al·lusió a les crítiques de l’independentisme al 21D.
Iceta ha explicat els eixos de la seva actuació si resulta elegit resident de la Generalitat i per “curar la fractura social i el rumb de col·lisió i iniciar el viatge cap a la reconciliació, entre catalans, amb la resta d’espanyols, amb Europa i amb el món , sense vencedors ni vençuts “.
“Vull que els catalans vegin al seu president com una persona honesta. Quan dic això no em refereixo a l’honestedat de no robar o de no aprofitar-se personalment d’un càrrec institucional. Em refereixo a l’honestedat de no enganyar. Diré sempre la novetat “, ha dit.
Com també serà un president que “inspiri tranquil·litat” i que sigui “dialogant i amb capacitat de teixir consensos i complicitats”, abandonant “els falsos esquemes de bons contra dolents, de patriotes contra traïdors”, i fent “ponts” i no “trinxeres “.
En qualsevol cas, ha recalcat que no farà president a un candidat independentista, com tampoc a un Ciutadans o PP, al “no considerar que la proposta política (d’aquests últims) serveixi per solucionar el problema de Catalunya”.
D’altra banda, ha recalcat que si accedeix al Govern implementarà una política de “grans pactes i acords” a Catalunya, però també amb la resta d’Espanya, com un Pacte d’Estat per a Catalunya en què “la societat espanyola sigui conscient que hi ha de donar a la qüestió catalana categoria d’Estat i no tema menor “.
Un pacte d’Estat que “no sigui per acontentar els independentistes, sinó per convèncer la majoria de catalans”, que “reconegui les característiques singulars de la societat catalana, la seva identitat nacional i vocació d’autogovern, sense privilegis, però amb un reconeixement explícit de la nostra personalitat nacional “i” aspiracions nacionals “.
I que abordi les 45 demandes plantejades per la Generalitat; desenvolupi l’Estatut vigent; i obri una negociació del finançament autonòmic, a partir de la “ordinalitat, treu parcial del deute i consorci tributari previst a l’Estatut”.
