25. Abril 2024

7 Desembre, 2017 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ7 Desembre, 2017

L’ajuntament de Torredembarra porta a terme una nova campanya de donació de sang en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits.

La cita serà el proper dimarts dia 19 de desembre a la sala Cal Maiam de Torredembarra i compta amb el suport de la Regidoria d’Acció Social de l’Ajuntament  de Torredembarra.

La nova campanya de donació de sang estarà oberta de les 17 a les 21h perquè tothom que vulgui, i pugui, doni sang. La sala Cal Maiam està ubicada al carrer Santa Rosalia, 38 de Torredembarra.


REDACCIÓ7 Desembre, 2017

La Junta Electoral Provincial de Barcelona desestima la denúncia que el PP va interposar contra l’editorial de la periodista Mònica Terribas del 28 de novembre del programa ‘El matí de Catalunya Ràdio’. Segons la Junta, l’editorial “manca d’incidència electoral rellevant” i no excedeix el to crític que pot acompanyar la descripció de l’actualitat.

A parer del PP aquell editorial, enclavat en l’espai anomenat ‘La Portada’, incloïa informacions “manipuladores i tendencioses” amb l’ànim de “beneficiar unes determinades candidatures” que concorren a les eleccions del 21-D.

La Junta Electoral considera, en canvi, que si bé el discurs de Terribas “ofereix una visió determinada” d’uns fets d’actualitat connectats “directament” amb la realitat política, l’exposició “no escapa o excedeix” del to crític que “pot acompanyar una descripció de les notícies ocorregudes”.

A banda, la Junta Electoral subratlla que el PP “no diu com afecta o beneficia” una determinada opció ideològica el relat de ‘La Portada’. Ni indica com s’ha de “modular”, en aquest cas, la llibertat d’informació i d’expressió durant el període electoral per donar compliment als principis de pluralisme, igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa. La Junta Electoral Provincial de Barcelona entén que l’editorial esmentant “manca d’incidència electoral rellevant”.

La decisió ha estat presa amb els vots a favor de tots els membres excepte un, que ha emès un vot particular segons el qual l’editorial de Terribas és “contrari” als principis de neutralitat informativa i pluralisme establerts a la Llei Orgànica del Règim Electoral General.


REDACCIÓ7 Desembre, 2017

La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau convoca una concentració pel proper dilluns, dia 11, a l’estàtua dels “Despullats” en contra de les maniobres militars que es faran a Tarragona entre l’11 i el 15 d’aquest mes.

La propera setmana les unitats de defensa antiaèries de l’exèrcit espanyol desplegaran a Tarragona i Reus l’operació “Eagle Eye”, unes maniobres destinades a provar les capacitats dels exèrcits de terra, de mar i de l’armada que comptaran amb la presència de la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal.

L’operació “Eagle Eye” simularà la coordinació de l’exèrcit davant un atac aèria en una zona, com la de la demarcació de Tarragona, amb presència de nuclears i petroquímiques. Aquests exercicis portaran fins a Tarragona prop de tres mil soldats, una fragata, avions Eurofighters i bateries antiaèries amb míssils.

Des de la Coordinadora es denuncia que aquests exercicis no suposen cap prevenció de conflictes sinó que “responen a l’interès de perpetuació de l’exèrcit i de la indústria armamentística, i contribueixen a mantenir la ingent despesa militar espanyola, un vergonyós malbaratament de 18.776 milions d’euros, l’1,64% del PIB”, afirmen.


REDACCIÓ7 Desembre, 2017

El PP ha presentat avui dijous, a través de la seva web, el seu programa, 3 dies després d’haver començat la campanya electoral. La seva prioritat serà la creació d’un govern que “respecti la Constitució espanyola i l’Estatut”, acabar amb el nacionalisme a les institucions, amb “l’adoctrinament” a les escoles, fer de TV3 i Catalunya Ràdio uns mitjans bilingües i suprimir els consells comarcals, entre d’altres. 

A l’escrit, de 18 pàgines i 150 mesures i compromisos, els populars es comprometen a fer que els carrers “tornin a ser un espai de trobada cívica” i a treballar per “superar l’etapa de confrontació en què s’ha enfonsat la política catalana”. Prometen que “retornaran la normalitat, la seguretat jurídica i l’estabilitat institucional a Catalunya” amb un projecte de govern que “passi pàgina de l’obsessió del separatisme excloent amb l’agenda d’obertura i llibertat”, on no hi seran presents persones “condemnades” per “falsedat, delictes contra la llibertat, el patrimoni i l’ordre socioeconòmic”, ni tampoc imputats per corrupció.

El programa defensa la necessitat de “desmantellar definitivament les preteses estructures d’Estat independentistes” i “normalitzar la presència de l’Estat i els símbols nacionals a Catalunya”. En aquest marc, fa referència explícita a TV3 i els mitjans públics: “Farem de TV3 i Catalunya Ràdio uns mitjans plurals al servei d’una informació verídica i neutral”, apunten, i “ajustarem la despesa als mitjans de comunicació públics, les retribucions dels seus alts directius i limitarem la producció externa del seu pressupost”. Prou “adoctrinament” i més “realitat bilingüe”.

Pel que fa a l’Educació, asseguren que posaran punt i final a “l’adoctrinament” dels alumnes a l’escola, i defensaran “amb orgull” la “realitat bilingüe a tota Catalunya” i “derogarem les multes lingüístiques que discriminen els que rotulen en castellà”.

Els populars aposten per una supressió “dràstica” de les 391 societats i organismes del govern perquè no hi hagi “xiringuitos polítics”, així com per una reducció dels alts càrrec i càrrecs de confiança del Govern i la supressió dels consells comarcals.

En infraestructures, els populars es comprometen a no renovar les concessions dels peatges de la Generalitat i treballar per al bon funcionament dels trens, a més d’impulsar que el Corredor del Mediterrani estigui enllestit el 2020.


REDACCIÓ7 Desembre, 2017

El cadàver trobat, ahir dimecres, per uns caçadors, al barranc Rifà de Mont-roig del Camp correspon a un home menor de 45 anys.

Aquesta és l’única informació que ha transcendit de l’autòpsia que se li ha practicat aquest dijous. El cas segueix sota secret de sumari i encara es desconeixen les causes de la mort.

La hipòtesi principal sobre la qual treballen els Mossos d’Esquadra és que es tractaria de la víctima d’un homicidi. El cadàver es va trobar en un avançat estat de descomposició i embolcallat amb bosses de plàstic al barranc de Rifà, prop d’uns vivers vora l’autovia A-7.

Els Mossos eviten relacionar la troballa del cadàver amb la d’unes armes i munició, trobades a l’octubre a Mont-Roig, que estaven empaquetades i enterrades a uns deu quilòmetres d’on ha aparegut el mort.


REDACCIÓ7 Desembre, 2017

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dijous el nomenament de Julián Sánchez Melgar com a fiscal general de l’Estat, en substitució de José Manuel Maza, mort a Buenos Aires el passat 18 de novembre. El candidat ha estat seleccionat per l’executiu de Mariano Rajoy sense el consens de cap altre partit. És el quart fiscal general que escull l’executiu de Rajoy, després d’Eduardo Torres-Dulce, Consuelo Madrigal i José Manuel Maza.

Ara el candidat haurà de comparèixer davant la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats per presentar el seu projecte d’activitat al capdavant de la institució. Des de l’executiu espanyol es calcula que Sánchez Melgar podrà prendre possessió del càrrec la setmana vinent.

La presa de possessió del càrrec de fiscal general, que en aquest cas ha estat seleccionat per l’executiu sense buscar el consens amb PSOE i Cs per accelerar el procés de substitució, es fa en el ple del Tribunal Suprem i davant del rei Felip VI, on el designat ha de jurar o prometre el càrrec.

Julián Sánchez Melgar és nascut a Palència, té 62 anys i va accedir a la carrera judicial el 1983. El 1987 va convertir-se en magistrat. Ha exercit a Barcelona i Santander i va presidir l’Audiència d’Àvila (1993-2000). Actualment, és magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem, un càrrec que ocupa des del 2000.

El 2006 va ser un dels impulsors de la ‘doctrina Parot’, que pren el nom del terrorista francès Henri Parot i que tenia com a objectiu evitar que els condemnats pel Codi Penal del 1973 poguessin sortir de la presó abans de complir una pena màxima de 30 anys de presó. Aquesta doctrina, però, va ser tombada el 2012 per una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Com a magistrat del Suprem també va votar en contra de l’anomenada ‘doctrina Botín’ que va permetre evitar que es jutgés el banquer Emilio Botín l’any 2007.