19 Desembre, 2017 | Diari La República Checa

REDACCIÓ19 Desembre, 2017

Tarragona està vivint uns dies d’esperpèntica aplicació de l’article 155. Com si no n’hi hagués prou amb l’ignominiós acord entre PP, C’S i PSOE per escapçar les nostres institucions democràtiques, han sortit cabdills locals disposats a estendre la feina dels repressors. Res d’estrany. Sempre que es retallen llibertats, sorgeixen escolanets i escolanetes disposats a fer mèrits. És de manual. Per alguna cosa es diu que en aquestes contrades quan a algú li poses una gorra es creu que ja és capità. Us explicaré dos exemples recents que podrien haver signat Azcona o García Berlanga, en un dels seus genials guions retratant la quotidianitat d’una societat acomplexada i grisa.

El passat divendres, Rubén Viñuales, portaveu de C’s a la Diputació de Tarragona, va votar contra la subvenció a la Colla Sardanista Dansaires del Penedès perquè havien exhibit una estelada en una actuació. Va afegir que no tenia res a dir de la seva actuació com a sardanistes, això sí. Amb el seu criteri, el representant de C’s pretén que en les manifestacions culturals no es pugui fer ús de la llibertat expressió. Qui ho faci, hauria d’acceptar automàticament un tracte discriminatori. I a qui li tocarà després dels sardanistes? Prepareu-vos castellers, rapsodes, músics, actors, pintors plàstics… perquè hi ha un partit que pretén governar aquest país que no vol que mostreu estelades, que utilitzeu el color groc o que recordeu, en qualsevol actuació o aparició que feu, que a l’estat espanyol hi ha presos polítics empresonats sense judici.

L’altra demostració de patetisme cultural i vol gallinaci l’ha protagonitzat la presidenta de l’Empresa Municipal de Mercats, consellera municipal de comerç, Elvira Ferrando. Després d’haver acordat l’ajut a un col·lectiu de fotògrafs per la confecció del calendari 2018, va retirar l’ajut perquè la portada del calendari és de color groc i perquè hi ha una foto on surt el número 155. Ja ho sé que sembla mentida, però és veritat. Aquest és el nivell!

Els fotògrafs accepten impertèrrits la situació. El col·lectiu costeja íntegrament l’edició. Quan es disposen a vendre el calendari a l’espai que tenen assignat dins del Mercat Central, se’ls presenta un treballador de l’empresa municipal i els diu que no el poden vendre. Ordres de dalt.

Aquestes dues actuacions, que conviden al somriure i a fer-ne conyeta, deixen veure una situació lamentable: dèria per prohibir i paranoia. El poder mal entès que es pensa que l’expressió artística és una activitat “permesa” per ells i no una necessitat social, indispensable per a una societat digna i sana.

Vivim en una ciutat on el poder polític prohibeix colors i banderes, però calla com un mort quan els soldats utilitzen els nostres carrers com a camp de maniobres. Una ciutat governada amb aquests criteris, feble amb els poderosos i implacable amb els senzills, té un problema molt gran. És feina de tots desempallegar-nos-en, per higiene democràtica i salut convivencial.

Pau RICOMÀ
Portaveu Grup Municipal d’ERC Ajuntament de Tarragona

REDACCIÓ19 Desembre, 2017

Les eleccions catalanes de demà passat, convocades pel Govern en assumir les competències de la Generalitat per la via del 155, tindran entre les seves principals claus el nivell de participació i la capacitat de pactes per la governabilitat. No podem descartar una nova convocatòria electoral

En aquest excepcional context, que ha portat a la presó a mig Govern mentre un altre mitjà està a Brussel·les, les principals claus a seguir són les següents:

LA PARTICIPACIÓ
Tots els sondejos auguren una participació històrica, fins i tot fregant o superant el 80% -en les de 2015 es va superar el 77% – el que podria dinamitar totes les travesses en funció del sentit de vot dels que en altres cites es van quedar a casa. Aparentment mobilitzat al cent per cent el votant independentista, queda per veure si una participació rècord aniria al vot constitucionalista i quina força d’aquest bloc (Ciutadans, PSC i PPC) es beneficiarà més d’això. Per afegir més boira demoscòpica, seran les primeres eleccions en territori espanyol que se celebren en un dia laborable des de les generals de 1982. I a tot just tres dies del Nadal.

LA GOVERNABILITAT
Al costat de la participació és l’altra gran incògnita del 21-D. Sembla llunyà, però les eleccions catalanes del 27S de 2015 estaven condemnades a repetir-se quan un acord exprés de Junts pel Sí amb la CUP va donar la presidència a Carles Puigdemont. Si els sondejos encerten, ja es veurà el dijous, però a priori gairebé tots coincideixen en un incert escenari de governabilitat, que pot decantar-se en funció de la participació i del vot d’últim minut.

LA CAMPANYA
S’ha dit que seran unes eleccions decisives i que la campanya també ho havia de ser. El primer està per veure quan finalitzi el recompte, però el segon, vist fins avui, ha estat una campanya amb pocs girs de guió i ritme bastant previsible dins de l’excepcionalitat de la convocatòria. Ha estat més una campanya d’efectes mediàtics que de missatges programàtics, més d’especulacions sobre geometria parlamentària que de promeses electorals. Una campanya atípica, amb el candidat d’ERC, Oriol Junqueras, a la presó, amb l’aspirant a renovar la presidència, Carles Puigdemont (JXCat) fent campanya a Bèlgica eludint a la Justícia espanyola i amb candidats republicans i del PDCAT en mítings, però en llibertat provisional. Per atípica, ni s’espera la tradicional foto de candidats en la jornada de reflexió.

DOS BLOCS, UNA DOBLE PUGNA
La polarització i tensió de la política catalana des de 2012 i accentuada la tardor passada han conferit a aquestes eleccions un caire bipolar, en el qual es dilucida si hi haurà una majoria de l’anomenat bloc independentista (ERC, JxCat i CUP) o de l’anomenat bloc constitucionalista (Ciutadans, PSC i PPC), però que al seu torn tanca una pugna pel vot útil en cadascuna d’aquestes alternatives. Els sondejos van arrencar favorables per ERC al bloc independentista, però després de la decisió de Puigdemont d’encapçalar JxCat des de Brussel·les les distàncies es van anar retallant. A la banda constitucionalista la majoria de sondejos apunten a un lideratge de la formació d’Inés Arrimadas, seguit de prop del PSC de Miquel Iceta i a més distància pel PPC de Xavier Garcia Albiol.

LA CLAU
Entre tots dos blocs, els sondejos situen als comuns de Xavier Domènech com la formació que pot arribar a tenir la clau de la governabilitat, donada la seva aposta per una transversalitat ideològica que, apel·lant als valors republicans de l’esquerra i a una agenda social, li permetria conformar una alternativa amb ERC i PSC si els primers abandonen la via unilateral i els segons es desmarquen de Ciutadans i PPC. No obstant això, gairebé cap sondeig atorga una suma suficient a aquest tripartit d’esquerres, mentre que ERC segueix explicant en primera instància amb JXCat i la CUP per sumar majoria.

L’OPCIÓ Presidencialista
La Generalitat de Catalunya ha estat gairebé durant tota l’actual etapa democràtica una institució de fort biaix presidencialista, en la seva restauració amb Josep Tarradellas i durant 23 anys amb Jordi Pujol. L’opció d’un “president” per sobre de blocs i cohesionador de la societat catalana ha cotitzat fort en aquesta campanya. No en va, a diferència de 2015, quan ERC i PdCAT van pactar que el candidat Artur Mas no fos de número u -el va ser Raül Romeva- aquest cop les dues formacions -la segona sota el paraigua de JXCat- sí que reclamen respectivament -i en oberta pugna- la presidència tant per Junqueras com per Puigdemont.

I en el bloc constitucionalista Ciutadans projecta a la fins ara cap de l’oposició, Inés Arrimadas, com la primera presidenta de Catalunya i la “presidenta de tots”, mentre que el PSC proposa a Miquel Iceta com el “president de la reconciliació”, amb un perfil marcadament institucional i per sobre de diferències ideològiques; no en va concorre excepcionalment amb Units per Avancar, l’antiga UDC i ex sòcia de CDC durant gairebé tres dècades. Per la seva banda, el candidat del PPC, Xavier Garcia Albiol, posa per sobre de tot que sumi el bloc constitucionalista i fins i tot s’ha mostrat disposat a ser vicepresident amb Arrimadas o Iceta.

EL FACTOR D’HONDT
Si hi ha una qüestió eternament ajornada a Catalunya, és la revisió de la seva llei electoral. Una competència transferida de sèrie a les autonomies com a poder regular el seu propi marc electoral s’ha estavellat una vegada i una altra en la negociació parlamentària catalana, que exigeix dos terços del Parlament -90 diputats- per emprendre aquesta reforma.

Així les coses, el dia 21 es triaran 85 diputats per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida, amb l’especificitat que pel recompte de la llei d’Hondt es beneficia a les zones menys habitades; és a dir, fan falta molts menys vots per treure un escó per Lleida que per fer-ho per Barcelona.

Per això el vot a l’àrea metropolitana és el més disputat. En el bloc constitucionalista Ciutadans ja va perforar el tradicional graner de vots de l’esquerra el 2015, que va passar del cinturó “roig” principalment socialista al cinturó “taronja” d’Arrimadas.

Per al bloc independentista l’àrea metropolitana, i especialment Barcelona, representa un mirall de doble cara: els seus carrers són el principal aparador internacional de les manifestacions convocades per les seves entitats, però els vots en les autonòmiques per als seus representants polítics no discorren sempre en paral·lel a aquesta imatge.

L’OMBRA DE LA REPETICIÓ ELECTORAL
Ja va passar en l’àmbit espanyol en 2016 i es va fregar el mateix en les catalanes del 2015, però una creativa solució del bloc independentista va evitar repetir les eleccions sacrificant a Artur Mas -l’ideòleg del rumb sobiranista de CDC- a canvi del suport de la CUP i investint com a president al número 3 per Girona, el llavors alcalde Carles Puigdemont.

Encara que tots els candidats s’han conjurat en campanya per evitar una repetició electoral, els resultats de la nit de dijous, i sobretot la capacitat de maniobra que observin els partits per conformar àmplies i heterogènies aliances, determinaran si Catalunya és ara per ara ingovernable i cal tornar a trucar a la ciutadania a les urnes.

Arribat el cas, serien les cinquenes eleccions autonòmiques catalanes en menys de vuit anys.

L.L.

REDACCIÓ19 Desembre, 2017

L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, ha presidit aquest migdia un conveni de col·laboració amb els representants dels centres educatius La Portalada i El Roquissar i president del Club Marítim.

L’alcalde Alonso amb els altres signants de l’acord

L’objectiu d’aquest acord és, essencialment, oferir el projecte de Vela Escolar alumnes de tercer fins a sisè de primària. Es pretén que aquest alumnat prengui coneixement de les tècniques de navegació a vela, tal en l’àmbit pràctic com teòric.

Aquest projecte visa també fomentar l’equilibri, l’orientació i la capacitat d’observació i anàlisi del que succeeix quan es maniobra amb el timó, o quan es pilota l’embarcació en rumbs directes. També s’intentarà dotar totes les escoles d’Altafulla d’una eina didàctica complementària que permeti difondre el coneixement del medi marí, mitjançant la pràctica de la navegació a vela.

Un altre aspecte passa per implicar, de manera directa o indirecta, altres disciplines que es van entrellaçant com ara l’educació física, la meteorologia, les matemàtiques (navegació sobre una carta, o com es munta un camp de regates), la tecnologia (taller de nusos, construcció d’una embarcació de fusta o fibra, construcció d’una vela), la llengua materna o bé estrangera (nomenclatura en català i en altres idiomes), el medi ambient (contaminació), entre altres aspectes. El projecte no oblida comprometre el medi natural proper com a formatiu.
Concretament, la metodologia es divideix en dues parts: El bateig de mar, adreçat als alumnes de 3r i 4t de Primària, que consisteix en una sortida en catamarà col·lectiu amb un monitor que guia l’activitat i explica als nois i les noies com es navega a vela.
I una altra, l’activitat de vela escolar, adreçat als alumnes de 5è i 6è de Primària, que es divideix en dos cursos, primer el que realitza l’alumnat de 5è i posteriorment, el curs següent continua quan els alumnes realitzen 6è, on s’amplien els coneixements, entorn a la navegació i s’intenta, si les condicions ho permeten, que els nois i les noies siguin cada cop més autònoms i segueixin sumant hores de navegació en els catsys i amb els catamarans col·lectius.

L’alcalde d’Altafulla ha explicat que, amb la signatura d’aquest conveni, “donem continuïtat a les activitats de vela que fa nou anys que els nostres nens i nenes gaudeixen del mar fent esport”, i ha sentenciat: “És un orgull fer polítiques de cohesió que amplien la qualitat de vida del poble”.

REDACCIÓ19 Desembre, 2017

Joves d’Unió de Pagesos ha presentat una queixa davant del Defensor del Poble en considerar que tant l’acord del Senat com els reials decrets adoptats pel Govern de l’Estat per desplegar l’article 155 de la Constitució espanyola suposen un cas clar de vulneració de drets fonamentals.

En la queixa se sol·licita al Defensor del Poble que faci ús de la seva potestat d’interposar recurs d’inconstitucionalitat davant del TC.

El coordinador nacional de Joves d’Unió de Pagesos ha presentat la queixa davant del Defensor del Poble perquè l’Acord del Senat i els reials decrets de destitució del president de la Generalitat (942/2017), de dissolució del Govern (943/2017), de nomenament del Govern d’Espanya en substitució del Govern (944/2017) i de convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el 21 de desembre (946/2017), que el Govern de l’Estat va adoptar, suposen una clara violació dels drets fonamentals següents: el de participació de la ciutadania en els afers públics, el trencament il·legítim del mandat representatiu que uneix la voluntat dels ciutadans envers els parlamentaris escollits, el de tutela judicial efectiva i el de discriminació d’una minoria nacional.

En aquesta línia, Joves d’Unió de Pagesos s’afegeix a les actuacions ja endegades per Unió de Pagesos davant la Comissió Europea (denúncia) i el Parlament Europeu (petició davant de la Comissió de Peticions), i tots els membres de la Comissió Permanent Nacional del sindicat davant del Tribunal Suprem (contenciós administratiu).

REDACCIÓ19 Desembre, 2017

Una dona de 27 anys va ser detinguda el passat diumenge, poc abans de les 5 de la matinada, en superar els 0,65 mg/l de la txa d’alcoholèmia

Els agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona la van arrestar després que la conductora donés, en un primer control d’alcoholèmia, 0,68 mg/l i 0,65 en el segon.

El control policial va tenir lloc al passeig de la Independència, molt a prop de la Tabacalera.

Els agents li van imposar una multa de mil euros per un delcite contra la seguretat vial.

REDACCIÓ19 Desembre, 2017

El seu pare va ser fundador d’UDC, però ell no va militar a ERC fins fa ben poc. Té 56 anys, està casat amb una cordovesa i exerceix l’advocacia des de fa 32 anys. Va concórrer per ser el cap comarcal del partit republicà, però no va tenir sort. O sí. El president Puigdemont li va trucar des de Brussel·les per demanar-li que encapçalés la llista de Junts per Catalunya a Tarragona. Des de sempre s’ha dedicat a l’activisme polític i cívic. En aquesta entrevista Eusebi Campdepadrós assegura que pretén ser al Parlament el representant del territori. Critica la violència exercida per la policia l’1 d’octubre i acusa l’estat de menystenir i ofegar els interessos de Catalunya. El procés continua viu i ben viu i l’objectiu, diguin el que digui, és recuperar les institucions catalanes intervingudes arran del 155.

Què fa un militant d’ERC a la llista de president Puigdemont?
Davant la indignació i la impotència motivada per l’empresonament dels ‘Jordis’ vaig decidir candidatar-me a cap comarcal d’ERC. Vaig perdre i va sortir la Raquel Sans. M’havia presentat amb voluntat de col·laborar-hi. No va passar ni una setmana i em va trucar el president.

El coneixia d’abans? Què li va dir?
No, no havíem tingut oportunitat. La conversa telefònica va ser molt curta. Només em va dir que havia pensat en mi per encapçalar la llista a Tarragona.

Quina va ser la seva reacció?
Li vaig dir que estava nerviós, emocionat i alhora honorat. Ell em va contestar: Ah, igual que jo quan em van dir que havia de ser el president.

A qui va trucar per compartir la notícia?
Als meus pares. La meva dona (que és cordovesa) estava amb mi. El meu pare, que va ser fundador d’UDC, em va dir: si truca el president, hem de dir a disposar i després preguntar què ens demana. Sospesats els pros i els contres, crec que és un bon moment per servir el país.

Algunes veus crítiques l’acusen de trepa i de voler ser diputat sí o si…
No m’he ofert mai per anar a la llista d’ERC. No representa cap incomoditat anar a la llista de Junts per Catalunya. Estic aquí per defensar el mateix que defensaria a Esquerra. Estic tranquil perquè em vaig oferir a ERC i em van dir que la meva col·laboració no era necessària…

No seria més recomanable fer una llista única?
Davant unes eleccions anòmales i amb gent a la presó, la resposta potent passaria per una llista única i intentar restituir el govern cessat. Vaig defensar això a ERC, però no va quallar.

Ara comença una etapa emocionant, vostè passa de la política cívica a la parlamentària… Què pot aportar a la cambra catalana?
El bagatge de l’activitat cívica en l’àmbit de la lluita per la independència. Em deixaré la pell per recuperar les institucions i reconstruir tot allò que es va trinxar l’article 155. Porto 32 en el món de l’advocacia, assessorament empreses, ajuntament i treballadors, tinc una visió força amplia i globalitzada de la societat. Tinc ganes d’aprendre. Vaig amb moltes ganes i sentit de la responsabilitat.

Campdepadrós és advocat des de fa 32 anys

Tornareu al ‘monotema’ o anireu amb ganes de governar?
S’ha governat, però mediàticament només s’ha parlat del vostè anomena ‘monotema’. S’han aprovat 26 lleis i d ‘aquestes, només 5 tenien a veure amb el procés. Hi ha lleis aprovades pel Parlament i que el TC les va paralitzar. El Constitucional va impedir que es governés, bloquejant sistemàticament l’acció del govern.

Està dient que el TC és el braç armat del govern de Mariano Rajoy?
Clara i absolutament. De fet, el TC forma part d’aquells òrgans que tenen nom de tribunal i no ho són. És un òrgan polític que actua políticament. El govern de l’estat està utilitzant la via del TC i de la Fiscalia per combatre allò que no es veu capaç de fer-ho políticament.

No defallirem
El procés viu una ‘parada cardíaca’?
No hauríem de perdre la perspectiva de les coses. Hem passat del crit d’independència a demanar llibertat i democràcia. Ara estem passant un moment dur i crític, però estic convençut que el superarem. La ciutadania és qui està arrossegant els polítics i ara tenim una estancada perquè tenim eleccions. La gent que va sortir massivament al carrer no vol ni tornarà a casa de braços plegats. El nostre projecte continua sent el mateix. No defallirem. No estem ni adormits ni desmobilitzats.

Quins són els seus pronòstics de cara al 21D?
Democràticament hem de ser majoria, si no, no hi arribarem. Si som majoria, es revalidarà el resultat de l’1 d’octubre.

Però no estàvem preparats per a ser independents… Oi?
És cert, no estàvem preparats per la força i implementar la república emprant la violència.

Doncs, com hi arribarem?
Sent majoria i sabent articular un pacte acordat i reclamar la intervenció de la unió Europea.

Com? La UE es fa la desentesa i Rajoy es fa el suec…
Si tenim majoria, ens hauran d’escoltar. No podem estar eternament en aquest debat. Haurem de buscar sortides. La UE, fins al dia 1 d’octubre, no va tenir consciència que tenia un problema que la podia afectar. Som europeistes i em nego a acceptar la violència com a solució del debat polític.

Mal a la judicatura
Rajoy ja havia advertit…
És inacceptable que algú ens amenaci exercir la violència perquè no reclamem res. És perversa la frase aquella que ens advertia que… ja sabeu que passarà. Defensar la independència és legal.

Es van violar normes. No creu que és normal que estiguin a la presó?
No. No té el més mínim fonament jurídic. És una utilització perversa dels instruments que haurien de defensar els ciutadans per vulnerar-los. Això fa molt de mal a la judicatura espanyola.

Està controlada?
Està completament controlada pel govern. A Espanya no és que no hi hagi separació dels tres poders tradicionals. El problema és que no hi ha separació ni amb el quart poder. Arran dels fets del 20 i 21 de setembre al davant de la Conselleria d’Economia, la premsa espanyola va començar a emprar la paraula tumultuària, la mateixa que el ministre i el fiscal van utilitzar per imputar per sedició. Està o no orquestrada?

La premsa és la responsable de la desinformació de la realitat catalana a la resta d’Espanya?
Hi ha moltes coses estranyes. A la manifestació del carrer Marina de Barcelona, on hi van acudir prop d’un milió de persones, l’endemà TVE – que es publica i és sufragada amb els impostos de tots nosaltres – obria el Telediari dient que Rajoy elegia Albiol com a candidat. No van dir ni una paraula sobre la manifestació. No sóc periodista però és lamentable la manca de pluralitat. De fet, els treballadors de TVE es queixen del ‘Nodo’ a colors.

Després de ser elegit diputat abandonarà la seva professió?
Tinc intenció de demanar la compatibilitat. No vull abandonar el despatx.

Com a advocat, un al parlament, farà els possibles perquè no es violin cap norma i evitar així empresonaments…
No s’ha violat cap norma. Han actuat a l’empara del Dret Internacional. La nostra Constitució és democràtica i incorpora tots els tractats internacionals i està reconegut el dret d’autodeterminació dels pobles. Davant d’una actuació violenta no hi ha lloc per la llei.

Se’ls ha anat la mà
Les enquestes posicionen ERC i Ciutadans en el pòdium…
Totes les enquestes tenen la seva cuina i crec que se’ls ha anat la mà amb la sal. La nostra feina i la nostra aspiració és guanyar i restituir la normalitat i la legitimitat a les institucions catalanes.

Mariano Rajoy ja ha advertit que el 155 pot continuar després de les eleccions…
Hem de revoltar-nos, no podem permetre que la por ens mengi. Hem de defensar i lluitar per la nostra ideologia. Cal vèncer la por i anar a votar pensant en el futur del nostre país.

Catalunya és independentista?
Hi ha una part important que ho és clarament.

Per què no vol continuar a Espanya?
Perquè no em puc sentit propi en un estat que em considera impropi i que diu que la meva llengua residual. No em sento còmode en un país que m’obliga a defensar constantment el català a les escoles… També ens ofeguen amb qüestions econòmiques, dèficit d’infraestructures, petroquímica, port, indústria turística…

Però això podria deure’s al fet de no haver polític que defensin cabdalment el territori…
L’aïllament de Catalunya és una política deliberada de l’estat. Ens ofeguen. No volen que el Port de Tarragona creixi. Ens menystenen cada dia. L’estat prima la unitat d’Espanya al benestar dels ciutadans. No m’agrada pertànyer a un estat on és més greu el delicte per sedició que un assassinat. O sigui, la unitat nacional té més valor que la vida d’una persona.

Acabar amb el PDeCAT
Vostè només ven el positiu de la independència. I la cara oculta?
Ja no està amagada. L’estat va ser capaç de fer un muntatge per desacreditar Catalunya. Les empreses que van marxar (entre cometes) ho van fer perquè Espanya els ha fet boicot pel fet de ser catalanes. Les multinacionals no han marxat. Les conseqüències de la no independència és no negociar. La solució passa per una sortida democràtica.

Amb la seva llista ‘transversal’ el president ha liquidat el PDecat…
No. Ell n’és militant i ha triat una llista farcida d’independents i amb molt de talent. Hi ha molts alcaldes que coneixen, indubtablement, la realitat social més propera. El president ha tingut la independència i la saviesa de fer una llista transversal.

Què farà el dia 22?
Reunir-me amb la gent de confiança de tota la vida perquè em diguin sincerament que pensen que hem de fer. A partir d’ara hem d’escoltar molt.

No s’ha fet prou?
La mateixa dinàmica acaba provocant aïllament. Vull ser diputat del territori i estar al servei de la gent que hi viu.

A l’estat espanyol i més concretament la Junta Electoral no li agrada el color groc…
És curiosa la ironia dels episodis de la Història… el color groc va ser també el color durant la guerra de la successió i ara torna a ser el color de la revolta. Un estat que té aversió a un color diu molt poc dels seus valors…

Una porra pel dia 21D?
En absolut, prou feina tenim per aconseguir que el president torni a Catalunya.

REDACCIÓ19 Desembre, 2017

Els programes electorals de les diferents candidatures a les eleccions del 21 de desembre inclouen diversos aspectes relacionats amb la informació i la comunicació. En general, com podreu veure, tret d’algunes poques excepcions, hi ha molt pocs compromisos concrets.

En aquest article no pretenc incloure’ls tots, ja que em centraré en els que estan més directament vinculats al periodisme i al dret a la informació. Hi ha altres aspectes igualment importants – els mitjans públics com a vehicle de difusió lingüístic, la CCMA com a dinamitzador industrial, la indústria audiovisual, els diferents plantejaments sobre l’espai de comunicació català…– però queden fora de l’objecte d’aquest blog, centrat essencialment en el dret a la informació. Però ho podeu trobar tot en aquest document que recull el conjunt dels programes electorals en informació i comunicació, elaborat pel Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC).

Així, em dedicaré a repassar, doncs, què proposa cadascú sobre les qüestions per a mi més importants:

1.– Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)
A) CUP
• Promourem uns mitjans de comunicació i d’informació públics i de gestió pública com a eina necessària per garantir el dret a la informació i el pluralisme polític i social. Per assegurar la seva independència i qualitat, cal allunyar-los del control dels partits polítics i dels interessos dels lobbies empresarials capitalistes. Per això els òrgans de direcció dels mitjans de comunicació públics han de ser escollits per àmplies majories parlamentàries que evitin la seva governamentalització. Així mateix, per consolidar la professionalitat i independència cal promoure la participació dels treballadors en els òrgans de direcció a través de la cogestió.

B) Catalunya en Comú – Podem
• Defensem la independència dels mitjans de comunicació respecte dels poders polítics i econòmics i per això apostem per la desgovernamentalització dels mitjans públics.
• Reformar la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per blindar la independència, neutralitat i imparcialitat de la televisió de les emissores de ràdio i de totes les plataformes de comunicació de la Generalitat.
• Assegurar el respecte a la independència dels mitjans, tant dels públics com dels privats, davant dels poders polítics i econòmics, i, en aquest sentit desgovernamentalitzar TV3 i els altres mitjans de la CCMA, com també l’ACN, com a condició imprescindible per garantir-ne la independència, la professionalitat, la pluralitat, el rigor i la imparcialitat.
• Establir mecanismes de cogestió per tal d’incorporar les persones treballadores en els espais de decisió i gestió.
• L’elecció del president i dels membres del Consell de Govern amb majoria qualificada i a través d’un procediment d’hearing o examen públic.
• La garantia que la CCMA rebrà els recursos necessaris per fer una programació de qualitat, competir amb els grans mitjans privats i afrontar les transformacions tecnològiques. El sistema de finançament ha de ser transparent i fixat per contracte programa i una avaluació de rendiments que no es basi només en les audiències i els costos, sinó també en indicadors de rendibilitat social.
• L’establiment de mecanismes que permetin la participació de l’audiència amb fórmules com el registre d’usuaris únics i, sobretot, l’exercici efectiu del dret d’accés, cosa que exigeix la reforma de la Llei 11/2007.

C) Ciutadans
• Garantizaremos la pluralidad e independencia de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales (CCMA). Llevaremos a cabo una política de medios de comunicación basada en la objetividad informativa y la excelencia en la profesión periodística. Modificaremos el sistema de elección del Presidente y el Consejo de Gobierno de la CCMA para tener una televisión y una radio públicas de todos los catalanes y no de un Govern, tal y como Cs ha defendido también en la reforma de la Corporación de RTVE en el Congreso de los Diputados.
• Aseguraremos unos medios basados en la neutralidad, la pluralidad y el respeto. TV3 y Catalunya Ràdio son la televisión y la radio de todos los catalanes y eso debe reflejarse en su programación y en su gestión. Todas las opiniones deben tener cabida, pero también debe quedar claro qué es opinión y qué es información para garantizar un servicio público neutral y libre de sesgo político.
• Garantizaremos la despolitización de la programación dirigida a los menores de edad. Es inadmisible que se use la programación infantil de los medios de comunicación públicos con el objetivo de manipular a los menores de edad con propaganda independentista explícita o encubierta en supuestos contenidos educativos. Garantizaremos que la programación infantil esté libre de ideologías partidistas.

D) ERC
• Dotarem la Corporació catalana de mitjans públics audiovisuals (CCMA) amb els recursos suficients per a un procés d’actualització necessari. L’aportació pública es tendirà a equiparar a la mitjana europea que es destina a les corporacions audiovisuals nacionals, prenent com a referència els indicadors que periòdicament publica l’observatori Europeu de l’Audiovisual. Aquesta aportació hauria de garantir, a través de la millora de l’eficiència organitzativa, l’equilibri financer de la CCMA i la seva sostenibilitat preservant sempre les missions de servei públic encarregades.
• Continuar donant preferència a uns dels compromisos de servei públic de la CCMA: uns serveis informatius de qualitat i equilibrada des d’un punt de vista territorial tot incloent indicadors de seguiment específics a través del contracte-programa.
• Fixar com a prioritat estratègica l’àrea de continguts infantils com un dels grans valors afegits de la CCMA.
• Donar un salt quantitatiu en la difusió específica de continguts culturals i musicals del nostre territori i als més alternatius o minoritaris.
• Aprofundir en els criteris de renovació, transparència i professionalitat en l’elecció dels membres del Consell de govern de la Corporació.
• Un contracte-programa hauria de recollir el compromís explícit d’elaborar un nou pla estratègic de la CCMA que estableixi les prioritats per als pròxims anys.

E) Junts per Catalunya
• Els mitjans públics de comunicació han de complir sempre amb la seva vocació de servei públic plantejant una oferta plural, de qualitat i en català que tingui com a eixos principals la informació, la cultura, l’entreteniment i l’educació.
• Potenciar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè continuï essent referent i líder a la societat catalana i segueixi essent gestionada amb criteris d’independència, professionalitat i viabilitat econòmica.

F) PP
• Farem de TV3 i de Catalunya Ràdio uns mitjans plurals al servei d’una informació veraç i neutral. Potenciarem el perfil professional i independent de l’ens. Ajustarem la despesa en els mitjans de comunicació públics i les retribucions dels seus alts directius; limitarem també la producció externa del seu pressupost.

G) PSC
• Elaborarem un pla estratègic de la CCMA que respongui als objectius inicials de la Corporació.
• Treballarem per garantir el rigor informatiu i el pluralisme especialment dels mitjans de comunicació de titularitat pública, donant valor a l’autoritat professional com a element bàsic de l’aprofundiment democràtic. Treballarem perquè els recursos humans i tècnics propis dels mitjans públics estiguin en condicions d’oferir una programació i una informació de qualitat i plural.

2.– Regulació de la comunicació. Article 52 de l’Estatut
A) Catalunya en Comú – Podem
• Garantir els drets a la informació i la comunicació. Respectar i aplicar el principi consagrat a l’article 52 de l’Estatut segons el qual totes les persones tenen el dret d’investigar, cercar, rebre i difondre informacions, opinions i idees, sense censures ni entrebancs, mitjançant totes les plataformes existents, en el marc del respecte a la llibertat i els drets humans.

B) PSC
• Els mitjans de comunicació produeixen informació d’interès general que ha de ser considerada un bé públic i, per tant, sotmesa a algun tipus de protecció per garantir la seva professionalitat, pluralitat i diversitat.

3.– Política Audiovisual. Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)
A) Catalunya en Comú – Podem
• Reformar la Llei 22/2005 de mitjans audiovisuals de Catalunya i aprovar el decret que la desenvolupi, per garantir de manera efectiva el principi que “totes les persones tenen el dret que la comunicació audiovisual es presti a través d’una pluralitat de mitjans, tant públics i comercials com comunitaris que reflecteixin el pluralisme ideològic, polític i cultural de la societat”.
• Blindar la plena independència del CAC i, alhora, impulsar un acord parlamentari per posar en marxa un òrgan que garanteixi el dret a la informació i la comunicació de la ciutadania, seguint models com els d’Alemanya, Regne Unit i Noruega. El nou òrgan, que podria substituir el CAC i assumir-ne les competències, determinaria la composició i funcions dels consells d’administració dels mitjans públics, fixaria els criteris de concessió d’ajuts de l’Administració al conjunt dels mitjans i formularia propostes de promoció del tercer sector de la comunicació, entre altres funcions.

B) Ciutadans
• Cerraremos el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Hasta hoy el CAC se ha comportado como un órgano político en el espacio de comunicación catalán frente a los medios que no comulgan con el nacionalismo y el independentismo y no ha estado a la altura en las numerosas ocasiones en las que se han producido situaciones de falta de neutralidad y de pluralidad en los medios de comunicación públicos de Cataluña.

C) ERC
• Un Pacte Nacional de l’Audiovisual que propiciï la Llei de l’Institut Català de l’Audiovisual(…) i la creació d’un Institut Català de l’Audiovisual per donar suport a la industria audiovisual

D) PSC
• Reforçarem les institucions de garantia del pluralisme i la diversitat en l’àmbit dels mitjans públics.
• Promourem una nova Llei de Comunicació de Mitjans de Comunicació Audiovisual de Catalunya per, entre d’altres qüestions incorporar els avenços de la Llei estatal 7/2010 i de la Directiva de Serveis de Comunicació audiovisual en la seva darrera formulació.

4.– Mitjans comunitaris, mitjans sense ànim de lucre i Tercer Sector
A) CUP
• Una altra eina comunicativa per garantir el dret a la informació i promoure el pluralisme són els mitjans de comunicació comunitaris. (…) Hem d’encoratjar i potenciar la creació d’aquests espais cooperatius, defensar la seva independència i facilitar el seu accés a la informació interna i externa.
• Defensarem que l’espai radioelèctric sigui ocupat pels tres tipus de mitjans (públics, comunitaris i privats) a parts iguals, un terç per a cadascun.

B) Catalunya en Comú – Podem
• Apostem per promoure i protegir els mitjans sense ànim de lucre i, en general, els que són resultat de l’autoorganització dels ciutadans que exerceixen el dret a ser emissors d’informació i a constituir i gestionar mitjans de comunicació propis per qualsevol de les plataformes existents.
• Donar suport a l’emprenedoria en el sector de la comunicació per contribuir a augmentar la diversitat de l’oferta i apostar per noves fórmules empresarials i de gestió, com les cooperatives de periodistes i usuaris, els mitjans amb vocació de servei públic i els sistemes de finançament mixt via micromecenatge.
• Fomentar i protegir els mitjans socials i comunitaris sense ànim de lucre, que tenen una funció insubstituïble en l’empara de la diversitat cultural i en la implicació directa de la ciutadania en el procés de comunicació social, en el foment de l’alfabetització mediàtica i en la reflexió crítica.

C) ERC
• Cal intentar reflectir les noves realitats empresarials aparegudes en l’àmbit del mitjans de comunicació com ara l’associacionisme i cooperativisme.
• Caldrà reflectir les mesures de foment previstes en el projecte de Decret dels Mitjans de Comunicació Comunitaris sense ànim de lucre impulsat a la darrera legislatura des de la Secretaria de Comunicació i la seva Direcció General de Mitjans de Comunicació per a la plena incorporació d’aquests mitjans del tercer sector a la realitat comunicativa del país.
• Enllestir definitivament el Decret dels Mitjans de Comunicació Comunitaris d’Iniciativa social un cop superats els darrers tràmits interromputs pel final de la legislatura.

D) PSC
• Promourem una nova Llei de Comunicació de Mitjans de Comunicació Audiovisual de Catalunya per vetllar perquè els processos d’atorgament i renovació de llicències siguin efectivament oberts, transparents i competitius, i garanteixin la igualtat de condicions per a les diferents veus, així com la reserva d’un espai per al Tercer Sector.

5.– Transparència
A) Catalunya en Comú – Podem
• Reformar el sistema de publicitat institucional, per posar fi al repartiment basat amb l’amiguisme i el model de clickbaits, per garantir criteris objectius de transparència i equitat i per fer que les subvencions estructurals per a l’ús del català incloguin tots els mitjans.

B) Ciutadans
• Acabaremos con la publicidad institucional repartida a dedo para financiar medios afines a la causa independentista. (…) Algunos de ellos viven prácticamente en exclusiva de las subvenciones de la Generalitat. Reduciremos la financiación destinada a publicidad institucional y aseguraremos que su reparto se realice siempre por procedimientos transparentes y atendiendo únicamente a criterios objetivos de difusión.

6.– Precarietat laboral
A) Catalunya en Comú – Podem
• Cal, al mateix temps, que el col·lectiu dels i les periodistes tinguin garantits els seus drets laborals, ja que només així podran exercir plenament la seva funció social amb independència i esperit crític.

Francesc RÀFOLS
Periodista
Membre de l’SPC

REDACCIÓ19 Desembre, 2017

Un jove de 23 anys ha estat arrestat per la Guàrdia Urbana de Tarragona, com a presumpte autor d’un delicte de furt.

La policia ha detingut un jove / Foto: ARxiu

Tot indica que un vigilant de seguretat va retenir el jove quan havia sortit d’una botiga d’esports, ubicada a Les Gavarres, amb un buf valorat en 23,98 euros.

Una segona persona, encara per identificar, va marxar de la botiga després de furtar una pilota de futbol. L’arc de seguretat de la botiga es va disparar en els dos casos.

La persona interceptada per l’agent de seguretat privada va ser lliurada a la Guàrdia Urbana, qui es va fer càrrec de l’ocurrència.

REDACCIÓ19 Desembre, 2017

Aquesta llicenciada en Dret s’ha convertit en una de les cares més conegudes de Ciutadans. Va néixer a Tarragona i fa només dos anys que es dedica al món de la política. Va començar sent regidora i després diputada al Parlament de Catalunya. És tímida, estudiosa, afable i molt curiosa. Lorena Roldán, la número 2 de la candidatura de ‘Ciutadans’ per Tarragona, té les coses clares i intenta convèncer que la formació taronja és l’única amb capacitat de corregir els estralls provocats pels independentistes. Desmenteix l’existència de presos polítics i fa matisos en relació a l’adoctrinament a les escoles. Lorena Roldán creu que el resultat electoral demostrarà que Ciutadans és un partit que compta amb la confiança dels ciutadans.

L’ha sorprès no anar de número 1 a la llista?
No, en absolut. Matias Alonso té un lideratge indiscutible i és un valor al nostre partit.

Per què no heu fet primàries?
No hi havia temps material.

On se sent més còmoda, a l’Ajuntament o al Parlament?
Els dos llocs m’agraden, tot i que són dues maneres d’estar i fer política molt diferents. Una aposta per la proximitat i l’altra es dedica a la política més global.

Lorena Roldán ha arribat a la política per quedar-s’hi o té data de caducitat?
No ho sé. Hi seré fins que el partit i els ciutadans vulguin. Tinc clar que es tracta d’un servei públic i que ha de ser temporal. Crec que no ens hem de perpetuar en els càrrecs públics.

Quants anys pensa estar en la política?
No ho sé. D’ençà que m’hi dedico tot va molt de pressa.

Quin cas hem de fer a les enquestes que donen Ciutadans com la força més votada el dia 21D?
Estem contents i satisfets, però hem d’agafar-les amb pinces i prudència. No podem donar res per fet. La millor enquesta és el contacte amb la gent. Crec que hi ha una oportunitat real de guanyar a les urnes.

Projecte polític unitari
Inés Arrimades diu que vol ser la presidenta de tots els catalans, com és possible això si, cada dia, enduriu el missatge contra els independentistes?
Tenim un projecte polític que està basat en la unitat d’Espanya i en la permanència en la Unió Europea. Això no invalida que podem governar per a tothom. Jo a vegades qüestiono que va fer el Sr. Puigdemont en els darrers dos anys, ja que no va governar ni per una part ni per l’altra. Només va fer promeses. I va decebre tant els que creuen en la independència com els que no. El Sr. Puigdemont només ha aconseguit trencar la cohesió social i que marxessin més de 3 mil empreses de Catalunya.

Qui és el màxim responsable que les empreses s’haguessin ‘empadronat’ fora de Catalunya?
El clima d’inestabilitat política i inseguretat jurídica des que el Sr. Puigdemont i el Sr. Junqueras van decidir saltar-se la llei, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.

Atribueix alguna responsabilitat al govern de Mariano Rajoy?
Tant el govern del PP com el del Sr. Zapatero tenen responsabilitats perquè van fer cas omís sobre el que passava a Catalunya. Van mirar cap a un altre costat i no es van preocupar en buscar solucions. Però ara mateix els principals responsables són el president i el vicepresident de la Generalitat (cessats per l’article 155).

Cal reformar la Carta Magna
Vostè se sent còmoda en aquesta Espanya?
És una Espanya que cal reformar. Cal reformar i modernitzar la Constitució i millorar la qüestió territorial i adequar el finançament i el model autonòmic. Cal extingir els aforaments i reformar el Senat. El que no farem costat és, tal com planteja el PSC, una reforma a mida dels separatistes.

El proper dijous guanyarà un dels dos blocs: independentista o constitucionalista. El panorama pot ser ingovernable…
Hem vist que tenim una oportunitat d’or per guanyar. Tenim al davant la possibilitat de fer un govern alternatiu i transversal. Si el dia 21 aconseguim un escó més que els separatistes, tenim l’obligació d’arribar a un acord governamental. Ciutadans es compromet a donar suport a la llista constitucionalista més votada. Hem d’aprofitar aquesta oportunitat preposar fi al malson que és el procés, perquè no ha portat res de bo, ha degradat les institucions catalanes, ha fet molt de mal a la imatge internacional de Catalunya i ha provocat una fractura social.

Vostè ha trencat alguna amistat per aquest tema?
Sí. Malauradament he hagut de marxar d’algun grup de Whatsapp i amb algunes amigues la relació s’ha tensat.

Desfacció ciutadana
Si no és Inés Arrimadas la presidenta qui és el millor cap de govern?
L’important no és saber qui serà el president ni repartir cadires. L’objectiu és reconciliar els catalans. Però també és cert que En Comú Podem hauria d’esclarir a qui recolzarà per formar govern.

Si Ciutadans governa, li agradaria ocupar alguna conselleria?
Ens haurem de concentrar en guanyar les eleccions i després ja veurem.

No li fa por que l’electoral pensi que com Ciutadans ja ho té guanyat decideixi quedar-se a casa?
Hi ha molta desafecció i això es nota en el gran nombre d’indecisos. Fa massa temps que parlem del ‘monotema’ i això contribueix al fet que els ciutadans desconnectin de la vida política.

Quina Tarragona li agradaria veure un cop acabada aquesta legislatura?
Pròspera, competitiva i cohesionada. Que estigui connectada al Corredor del Mediterrani i que sigui una referent en el Turisme, en el sector petroquímic o portuari. I ajudar els 30 mil dependents que esperen la seva prestació que no acaba d’arribar i retirar els 2.300 nens que estan estudiant en barracons.

Hi ha adoctrinament a les escoles?
Crec que hem de matisar. És cert que en algunes escoles hem vist estelades o simbologia política o llibres de text de contingut dubtós, on es diu que Catalunya és un estat d’Europa. També hem vist com els nens van haver de sortir al pati per fer un minut per reivindicar coses relacionades amb la independència. Això és polititzar les aules, sortosament no passa a totes les escoles.

Però Ciutadans va presentar una PNL al Congrés en aquest sentit…
Ho vam fer per protegir els alumnes i no ho hem fet només per a Catalunya sinó per a tot l’Estat. No volem aules amb cap simbologia política.

Se sent còmoda amb el 155?
Fins a l’últim moment li van dir al Sr. Puigdemont que encara tenia marge per rectificar i que no insistís en aquesta via de la desobediència. La solució implicava convocar eleccions i fer que els catalans parlessin a través de les urnes. Però el Sr. Puigdemont vivia en una obsessió separatista i no veia res més.

President foragit
Carles Puigdemont està exiliat?
No. Està fugit. Ningú li prohibeix entrar a Espanya.

Hi ha presos polítics?
No. Tenim dirigents polítics, que es pensaven que estaven per damunt la llei, a la presó.

No li xoca que hi hagi tants polítics presos i molts corruptes en llibertat?
No m’agrada que els corruptes estiguin en llibertat, però hem de deixar clar que no hi ha ningú empresonat per les seves idees polítiques. Estan a la presó perquè van cometre presumptament un delicte de sedició, rebel·lió i malversació de fons.

Però Ciutadans dóna suport al PP, un partit que alberga un important nombre de corruptes…
Nosaltres lluitem contra la corrupció i exigim al PP que també ho faci. Hem obligat al PP a fer comissions d’investigació perquè, és cert, el PP sempre arrossega els peus quan s’ha de parlar de corrupció. Sempre hem estat partidaris d’aixecar catifes, obrir les finestres i fer net.

Quina és la diferència entre Ciutadans i el PP?
Hi ha moltes. No compartim amb el model, les formes i la manera de pensar. De fet les enquestes estan on estan perquè la gent sap que som diferents. Tenim un electoral molt diferenciat.

Nèixer per frenar el procés
Hi ha qui diu que Ciutadans va néixer per anar contra Catalunya…
Vam néixer perquè veiem venir aquesta situació. Fa 11 anys ja advertíem dels perills del procés. Aleshores ens tractaven de bojos i exagerats. Avui, malauradament, han vist que teníem raó. Vam néixer per posar fre al procés.

Ho heu aconseguit?
A molts ja se’ls ha caigut la careta. La ciutadania ha vist que els han enganyat perquè els separatistes van prometre una cosa (una Catalunya independent dins de la Unió Europea) i sabien que era totalment impossible. Ara que prometran, tot sabent que el nacionalisme és el gran enemic d’Europa?

Carles Puigdemont diu que, si guanya, tornarà a Catalunya. Us alegreu que vingui i sigui detingut?
Home… El que m’agradaria és que no hagués marxat i no haver deixat tirats els seus consellers i a la gent que va confiar en ell. Haurà de donar explicacions. Crec que a ningú ens agrada veure un president a la presó ni declarant als jutjats.

Però si torna a Espanya, el detindran…
No seria detingut si no hagués saltat la llei i si no hagués comès cap delicte.

Governar i evitar els jutjats
Seria capaç de posar-se el llaç groc?
Sí, si el llaç groc és per reivindicar millores pels malalts de l’espina bífida. Si és per posicionar-me en contra dels presos polítics, no, perquè no puc reivindicar una cosa que no existeix.

Creu que si guanya el bloc independentista, tornaran a les ‘andades‘?
Espero que no. Espero que tinguem uns governants que governin i que no passin el temps declarant als jutjats. Confio que a partir del dia 21 podrem formar un govern alternatiu.

Quin resultat augura per Tarragona?
Tenim molt bones expectatives. Superarem l’actual nombre de diputats.

Què demanarà als reis mags?
Poder recuperar la convivència a Catalunya.

I als Reis d’Espanya?
(Riu) Que continuïn a treballar per tenir una Espanya i una Catalunya millor.

REDACCIÓ19 Desembre, 2017

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat al jutge del Vendrell que investiga el cas del 3%, de suposada finançament irregular de CDC, la peça oberta en l’alt tribunal a l’exconseller Germà Gordó, després de perdre aquest la seva condició d’aforat en deixar de ser diputat.

En una interlocutòria, el magistrat del TSJC Carlos Ramos declara la seva incompetència per prosseguir amb la investigació que va obrir a Gordó, el passat 22 de juny, i s’inhibeix a favor del titular del jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell, que des de l’any 2013 investiga el cas del 3%.

El TSJC va acordar investigar a Gordó el passat mes de juny, quan encara era diputat al Parlament abans de la dissolució de la cambra acordada en aplicació de l’article 155 de la Constitució, després que la Fiscalia Anticorrupció el va situar com el “aconseguidor” o “recaptador” de la trama del 3%, en supervisar la tasca del tresorer del partit Andreu Viloca, imputat en la causa.

En dissoldre el Parlament el passat 27 d’octubre, la cambra catalana ha certificat al TSJC que l’exconseller -que després de ser imputat va passar a ser diputat no adscrito- no forma part de la Comissió Permanent, de manera que ja no gaudeix de la condició de aforat.

Durant el gairebé mig any en el qual la causa oberta a Gordó ha estat en mans de l’alt tribunal català, el magistrat del TSJC Carlos Ramos ha interrogat en una ocasió l’exdiputat, el passat 14 de setembre, en una sessió en la qual aquest va admetre haver-se reunit amb alguns dels empresaris investigats en la causa, tot i que va al·legar que aquesta era la seva obligació per les seves responsabilitats a la Generalitat.

En la seva declaració, Gordó, per a qui la Fiscalia va demanar sense èxit que el TSJC li prohibís sortir d’Espanya, va desvincular l’expresident català Artur Mas de la gestió econòmica del partit i ha assegurat que d’aquesta s’ocupava ell mateix i el tresorer de CDC Andreu Viloca .

El magistrat del TSJC també va enviar a la Guàrdia Civil el passat 20 de juliol a la Generalitat i el Parlament a buscar l’agenda i els correus electrònics de Gordó, que no va deixar ni a la seu del govern català ni en la conselleria el registre de visites i l’agenda amb les seves reunions privades.

Segons Anticorrupció, Gordó participava en la trama del 3% exercint el paper de “aconseguidor” o “recaptador”, de manera que el jutge del Vendrell va demanar fins a dues vegades al TSJC que li investigués pels delictes de suborn, tràfic d’influències , prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals i malversació de cabals públics.

Older Posts

19 Desembre, 2017 | Diari La República Checa

xxx Partners

PAU RICOMÀ: Censors per vocació

LES CLAUS DE LES ELECCIONS CATALANES

ELS ALUMNES D’ALTAFULLA APRENDRAN TÈCNIQUES DE NAVEGACIÓ A VELA

JOVES D’UNIÓ DE PAGESOS ES QUEIXEN AL DEFENSOR DEL POBLE PER LA VULNERACIÓ PROVOCADA PEL 155

LA GUÀRDIA URBANA DETÉ UNA DONA QUE CONDUÏA BORRATXA

EUSEBI CAMPDEPADRÓS (JXCAT): No m’agrada pertànyer a un estat on és més greu el delicte de sedició que matar a algú

FRANCESC RÀFOLS: Els compromisos electorals en matèria d’informació

DETINGUT PER ROBAR UN BUF EN UNA BOTIGA A LES GAVARRES

LORENA ROLDAN (C’s): Vam nèixer per frenar el procés

LA PEÇA DE L’EXCONSELLER GORDÓ SOBRE EL 3% TORNA A LES MANS DEL JUTGE DEL VENDRELL